RUNDISNEY A PARIS 2014

És per tots coneguts que des de fa alguns anys, als parcs d'atraccions dels Estats Units es celebren Mitjes i Maratons " RUNDISNEY". Les curses passen pels parcs i per les ciutats dels costats, i com no!, estan repletes de personatges dels Disney, bandes de grups acompanyant als corredors i tota classe d'entrenteniment.

Bé doncs, si teniu fills petits, mitjans o us agradaria córrer una mitja, je!je!... els rumors són cada més forts i Disneyland París, podria estar preparant una Mitja per el 2014 i així continuar amb la tradició dels seus Parcs americans.

La cursa és rumoreja ( i per mi la data és com si m'haguessin preguntat, quan la voldria) que es farà al començament de la tardor, entre finals de setembre i finals d'octubre. ( També és veritat que allí a finals d'octubre el fred, ja és ben viu, potser seria millor al setembre).

Es diu que el circuit passarà pels dos parcs, el París Disneyland i Disney Village, i que el preu de l'inscripció serà de 55 euros, i el pack incluient inscripció, hotel i entrades per tots els parcs uns 850 euros...ja veurem com acaba tot, oi?.

Pda - A casa si hem de fer una votació, em sembla que ho tenim guanyat i fins i tot per unanimitat.

PDA - Fora les lesions.

COMENÇAR

Quan el fet de tornar a començar es repeteix una i un altre vegada, sabem que la paraula en si té molts sinònims com: reempendre, retornar, reiniciar...

Tornes a posar un peu davant de l'altre, amb unes bones bambes, amb l'intenció d'agafar una mica de velocitat, però de bon començament te n'adones, que no pots, et falta aire, et falta pulmons, les cames no respònen i tens poca confiança els primers dies, t'intentes enganyar dient-te que tot està igual de com ho havies deixat fa varies setmanes, però saps que és mentida, però tant se val, li dono bola a la mentida, i sabeu per què? perquè també sé que amb poques setmanes agafaré la forma d'abans, igual que també sé, que la tornaré a perdre-la.

Tot és una ruleta de començar, reempendre, som-hi!!, va que ja ho tenim! i de cop torno a parar, i retornem per a començar! vinga doncs!!...
En definitiva no sé si el meu estat normal és començar o parar, però tant se val no?, com deia el Joan Ferran " profe de mates", l'ordre de la suma dels factors, no altera el seu resultat.

Mentres un tingui il.lusió, la vida i l'esport saltaran obstacles i no deixaran de rodar. Va! va! David!!

Pda- Felicitar a tots els Joseps i els pares, especialment a mon pare, que avui és el seu sant.

PDA - Fora les lesions.

ATTEDNEV!!???

Com he escrit, malparlat, renegat.., als quatre vents reclamo i vull vendetta!.?
Quins quatre mesos estic passant, però crec que ja arriba al final i s'apropa el bon temps i amb ell la salut, o això espero, encara que avui per avui em trobo molt fluix.

Està clar que és tornar a començar, retornar als entrenaments a poc a poc, i sobretot explicar-li al turmell que és hora de tornar-se a moure, ja que ha quedat bastant encartronat.

2-3-2014 les meves cames tenen i tindran ben present aquesta data, durant tot l'any, vend...!.
Deixaré de competir bastantes setmanes per dedicar-me a entrenar, amb una sola excepció " Marcel.lí Gené", ja que aquest any commemoro una efemèrida, ja en parlaré.
Ras i curt, vull entrenar sense precipitacions, però sense parar.

Vendetta : Venjança - Punició, dany, greuge etc, que hom infligeix algú per tal de satisfer el seu ressentiment per un greuge o un dany inferit per aquest a ell o un altre.

Revenja: 1 acció de revenjar-se. Revenjar-se - 1 Pendre's una satisfacció d'un pesar, d'un disgust, d'un dany que hom ha rebut d'algú.

Tornar a quedar clar, la penya confon vendetta per renvenja, o potser ho escriuen perquè atrau més l'atenció, no?
No tinc ressentiments de vendetta, però si de revenja cap a mi mateix i els freds hiverns.
I tornarem!!!.

Pda - L'experiència m'ha ensenyat que la venjança no és bona per la persona de bé.

                                       ( aquest pensa basatant semblant a mí)

PDA - Fora les lesions.

D'AIXÒ NO SE'N PARLA - FINISHERS??

De 18400 atletes que van pendre part, a la sortida de la Marató de Barcelona, un 10% i 20% dels participants no van arribar a traspassar la meta, " y más de lo mismo" en totes les altres maratons, que és celebren arreu del món.

Us heu parat mai ha pensar o ha estudiar el perque passa això? en quin punt kilomètric de la marató abandonent els maratonians?, si la majoria arriba a fer com a minín els 21km?, si el fet d'abandonar són per motius fisics? és a dir no estar en condicions per còrrer 42.195 metres, per falta de preparació, o bé que la majoria d'aquests és lesionent?.., i reflexioneu, sino no estan preparats per acabar una marató, perque s'apunten si probablement no l'acabaran?. Quin sentit i trobeu?. Val la pena arribar a l'esgotament i posar la vida d'un propi en perill?. I no ja el fet de morir, sino el fet de poder tenir diverses secueles per l'esgotament.
I per que ningú escriu sobre això? o és que hi ha un pacte no escrit, per evitar parlar d'això?

Pda - No seré jo, qui ho tregui a la llum.

PDA - Fora les lesions.

ZURICH MARATO BCN 2013

Avui toca fer esment de la nostra marató, la Zurich Marató de Barcelona, que aquest any seran 18400 atletes qui demà passat correran els carrers de Barcelona. Cal subratllar que per primera vegada en casi bé una decada han baixat els inscrit, en respecte de l'any anterior " 19500" un 5%, no és que és valori negativament, però...

Quatre dades de res:
L'any 2004 van ser 2800 atletes maratonians quin van pendre part a la sortida. L'any passat el 44% dels participants eren estrangers, entre ells 180 americans, 300 holandesos, 2000 francesos.
Cada 5km hi haurà un habituallament i cada 2'5km un de líquid, que està realment bé, per que no tots els atletes tenen les mateixes necessitats al mateix km.
Dir que els carrers els seguiran més de 200.000 persones i que hi haurà unes 50 animacions, repartides per tot el recorregut, festa grossa que s'agraeix pels runners.

Si parlem de corredors dos africans són els favorits, Joseph Kimeli Lagat amb possibilitat de fer rècord de la prova baixant dels 2:07:30 i Abraham Keter, i per part catalana tres noms Nacho Caceres,  Marc Roig i Jaume Leiva el corredor popular del poble ara professional, que segons diu arriba en bones condicions i intentarà baixar dels 2:13:30, que és la minima que proposa la federació espanyola per anar als Campionats del món de Marató. Esperem que no li passi el mateix de l'any passat, suposo que n'haurà après.
Recordem que València està qualificada amb l'etiqueta de Bronze, Madrid amb plata i Barcelona també amb plata, és la quarta marató més important d'Europa després de les tres qualificades amb or, com són Londres, París i Berlín.

Sort i cames a tots!!.

PDA - Fora les lesions.

TORNEM'HI AMB LA F1

No vull escriure res, ja que tots estem ben empapats de totes les millores tecniques i canvis de pilots en les diferentes escuderies, com bembé saben tots els diaris esportius la F1 mentres hi així el senyor Alonso, serà un esport massiu en aquest país, un cop se'n vagi i no hi així cap espanyol en els primers llocs de la graella s'acabará aquest boom i tornarem a ser quatre matats els que seguirem i viurem aquest esport.

Som'hi doncs, s'apropen nits sense dormir davant el televisor.

PDA - Fora les lesions.

TENDINITIS PLANTAR

Fa uns mesos vaig parlar de la fascistis plantar, avui escriuré dues cosetes de la tendinitis plantar. Veure-ho que es pot confondre en el primer moment, però després s'ha de saber diferenciar.

La tendinitis és una inflamació d'un tendó ( normalment aquest tendó estar conectat amb l'òs).
Farè esment a la tendinitis Aquilea i/o tendinitis d'Aquiles.
Una petita introducció el Tendó d'Aquiles, com bé diu el seu nom és un tendó de 15cm, que la seva funció és la de insectar el seu tendó en el calcani dels tres musculs del peu, solí, besó intern i extern. És a dir conecta els Bessons i el Solí, que són en definitiva els musculs que ens donen la força per caminar, còrrer, saltar...

Una tendinitis com he dit no és més que una inflamació, però no pel fet de ser una inflamació, amb antiinflamatoris s'acaba aquí. No és i és perillós, doncs farem la visita pertinent al traumàtoleg.

Comento algunes de les causes que ens interessen més a tots:

- Una sobre carrega a molts joves com a atletes és freqüent.
- Després d'un augment subtat d'intensitat i quantitat ( no pasem d'entrenar 8km a fer-ne 20km en dues setmanes, piano a piano senyors).
- Tenim els musculs tensos i ens futem una pellissa d'entrenament ( hem d'estirar, és bàsic pels nostres musculs per no lesionar-se. Estirem senyors!! és més util del que ens pensem " ciclistes també").

Sobre el tractament també vull esmentar sobretot que
- ens posem gel,
- disminuir o suspendre els entrenaments,
- caminar si es pot en superficies planes,
- deixe'm uns dies de còrrer a peu, per nadar o anar amb bici.
- fem estiraments!!,

No és broma cuidem-nos per que de tenir tendinitis ocasional, és pot arribar a tenir tendinitis cronica o arribar el moment de trencar-se i llabors si que les veurem magre.

És molt important tenir un bon calçat, molts novells a l'hora de comprar unes bambes , només miren el que aporta aquelles bambes en la millora del seu propi rendiment esportiu, i no s'interessen tant en el confort i protecció del seu propí peu, i evitar possibles lesions.
Dintre del mateix entrenament d'un runner i com tos ja sabem, també interver el terrenys, si és dur, " asfalç, terra, muntanya, sorra..," la falta de temps, d'entrenaments inadecuats, però sobretot quan notem els primers sintomes i em repeteixo anem al fisió o traumàtoleg, i parem d'entrenar, ja que si no parem i ho deixem per més endavant al final serà més dificil de solucionar, ( l'experiencia té un grau, no).

Pda - Com sempre comento, escriure per que tothom ho entenguem.

PDA - Fora les lesions.

LA MITJA DE CAMBRILS 2013

Ja Dijous i encara no estar penjat al bloc, i debeu preguntar que passa no?, doncs que esperava les fotografies oficials de la cursa, però encara no surtent, així que ho penjo sense les fotos, ok.

No va ser una festa completa, ens faltava algún altre corredor Vinyolenc, a la cursa.
Dit això, va ser un bon dia meterològicament parlant i perquè dos companys van aconseguir fer MP, bon debut doncs amb la samarreta de Vinyols Running.

Vinga tots!! més de 2300 corredors es van donar cita per córrer la mitja i els 10km de Cambrils, corredors vinguts de tot arreu de la península Ibèrica i Catalunya, en conclusió una festa dels runners.

Si parlem més concretament, començaré pel Giro, ara un " crack" i ara sent la nova imatge de la Marató de València, je!je!,  i a més rebaixant la MMP i deixant el seu registre en 1:31:34, tot un plaer haver corregut els primers 4km al teu costat, se't veia realment fort i lleuger..,

L'Abdon va deixar el seu registre en 53:15, tot força de voluntat , perquè també ha entrenat poc, porta uns mesos amb encostipats i dolors a les cames. Ell sap que enguany toca rebaixar el seu registre, que el té en 50:04, aquesta era la seva segona cursa i satisfet per com anat tot.

El Gerard aquesta vegada va saber llegir la cursa molt bé, sense precipitacions i mesurant en cada moment les forces que li restaven; es comença a notar l'experiènca. Felicitats Gerard!!.1:43:49

El Lluís i el Joan no els he vist còrrer mai, només els segueixo pels registres que fan, i per donar l'opinió prefereixo veure'ls en directe. Tot i així, fa una setmana van fer una mitja de muntanya, ahir a Cambrils, d'aquí poc la Reus-Prades-Reus.., tot això vol dir que ja tenen el gusanet posat a dins, i entrenant i només entrenant, és com es rebaixen els registres."Lluís 54:50, Joan 1:53:25".

El Jaume que havia passat la setmana amb febre, no va poder participar. Un punt i seguit, aquest xiquet és un diamant en brut, el que passa que baixar de MP, porta moltes hores d'entrenament i sacrifici, i a la vida hi han altres coses que córrer, per això sempre s'ha de respectar el que vol un mateix.

Hi ha altres runnistes Vinyolencs i vinculats al poble, que un altre dia ja en parlarem. " Josep Nolla 1:43:49..."

Per part meva, la cerimonia anava per dins, el divendres encara amb dècimes de febre i amb vòmits. A les 3 de la tarda em posava al llit i no em vaig sortir fins el dissabte a les 8 del matí, " m'hagués quedat hores al llit", però es tractava de fer veure que ja estava bé.., la cursa el dia de l'inscripció el temps a registrar era de 40'30" a 41'30", una setmana abans de la cursa em conformava en 43'30" per anar a ritme del Giro" als 10km; el divendres per la nit no creia que pogués córrer, el dissabte durant el día en vaig tornar a conformar només en participar i formar part de la festa, i córrer al costat d'algun company.
Es dóna el tret de sortida i la cursa és divideix en dues parts, del km 0 al km4, i del km 4 al km 10. La primera part junts amb el Giro a uns 4:22 km/h, al tercer kilòmetre ja em vam venir ganes de treure, i sabia que amb aquest ritme no podia arribar al final, 1 kilometre més i el Giro se'n va anar, es va resitir a deixar-me, però les curses són així, avui tu i demà jo. La segona part de la cursa del km 4 al km 10, mig arrossegant-me fins arrebassar la linía d'arribada, amb un temps superior als 49 minuts, je!je!, segon pitjor registre oficial, la primera tampoc la tinc massa en compte, perquè va ser d'acompanyant i ho tornaria ha fer les vegades que calgués.

Pda - Si sou científics que treballeu en l'àmbit de la medicina, algú em pot explicar que cony és aquest virus que m'està tocant el que no sona. " Algú sap on vaig passar tota la tarda del diumenge? - el meu llit, us respondrà.
Pda1 - Colomer també amb dos collons.
Pda2- Es troba a faltar en aquest dies mirar el registre d'el Narcís, que estar molt bé això de ser un triatleta, però un runnista és per sempre.
Pda3- Va ser un bon dia, que aviat és repetirà per aquell qui vulgui, com deia un -" estamos trabajando en ello", ja aniré informant.

Jo puc explicar tot el que em passa, però l'unica que ho pateix és la Roser. Perdone'm per fer-t'he viure aquestes vivencies, que un dia em veus amb febre, molt de dolor, i l'endemà en veus corrent o entrenant, " abans en cara d'incredula", i em preguntes per que ho faig i si val la pena tant de sufriment i dolor, tu ja saps el que et constesto.
Com deía un anunci apropiant-se dels sentiments de molts essers humans, " Gracies per estar aquí".


PDA - Fora les lesions.