3 CURSES DE 10KM

Mes d'agost, just acabat de fer algunes Trail, i com sabeu els meus "entrenaments" per dir-los d'alguna manera, eren entre 6:10 i 6:20.
Tot correcte i fent el que volia, córrer lent, sense patir, en definitiva deixant passar els dies i setmanes sense forçar.
Un bon dia, d'aquests entrenaments, quan em faltava 2 km, per arribar a casa, vés per on, se'm passa pel cap intentar fer els últims kilòmetres, forçant. Doncs apa!!, intento apretar sense mirar el Polar, ja ho miraria després al final.
La meva sorpresa quan ho vaig mirar el registre, és que, em marcava que, havia corregut a 4:54 i 4:58, ( cullons, no m'esperava fer'ho a menys de 4:00, però si com a mínim amb un sub4:30). Als 5 segons d'haver-ho llegit decideixo inscriure'm a la Cursa de La Cala a Ametlla de Mar.

A la Cursa de La Cala, vaig passar-m'ho d'allò més bé, feia mesos, que no corria en una cursa i "disfrutava". No és una cursa plana, sinó un pel trenca cames, "durilla" per ser un 10.000metres, corrent per dins del poble davant de la gent dels bars i també sortint d'ell, i agafant les afores per tornar a entrar i passar pel port. Al final marco un registre de 48:51, vaig acabar content, perquè després del que havia vist a l'últim entrenament que només podia anar a 5, fins i tot sorprès!!, i satisfet.

 

Entre aquesta cursa i la propera, faig un sol entrenament, un entrenament de 4km a 5:30 i 3 series de 1000 metres.
Arriba el diumenge i ens presentem a Riudoms el Jordi Mestres, el Lluis Nolla que marca el seu millor registre i jo mateix. No arribava en les millors condicions, però com li vaig dir al Lluís, avui val per 3 entrenaments.
La Cursa de Riudoms, molts sabem com és, aquest any hi va haver una petita variació, tot i així, és el poble veí, i els felicitem per la gran feina que van fer. El registre marcat va ser de 48:00, acabo satisfet, content no!! molt content!!! pel Lluís que ja li tocava fer un bon resultat i per l'esforç que va demostrar el Jordi.

Aquesta setmana, tornem a fer un sol entrenament, el mateix 4km a 5:30 i 3 series de 1000 metres.

Aquesta vegada he estat dubtant en anar a Bellpuig, a El Morell o Jesús. Al final he fet la de Jesús.

10:30 donent tret de sortida, un pèl tard, crec que l'hora bona és a les 9:30. Bé sortim i tenia decidit no forçar al començament, però em poso al mig i segueixo el ritme dels que tenia al costat, marco el primer km a 4:15, ( calcat que el primer km de Riudoms).., just al primers segons havia començat a ploure, el que volia dir que la gran majoria estavem contents, havies d'anar més amb compte amb els diversos canvis de sentit, però millor així que patir tanta calor. Passo pel km5 a 22:48 a Riudoms passava a 23:15, i acabo registrant 46:13, haguès pogut baixar dels 46:00, però.. pa que!!!. També m'ho he passat bé. Felicito als organitzadors, pel recorregut tant distret que ens han montat.

Hem tingut alguna pega, però cap escusa:

PDA1 - Dono per acabat, aquesta sèrie de 3 curses, que no entraven ni molts menys al meu cap que faria, però després de la sorpresa que vaig tenir, em tenia que demostrar a mi mateix que era capaç de fer-ho algo millor. Baixar 3minuts i 4 segons en dues setmanes en només fent un entrenament entre cursa i cursa i en tant sols 14 dies, no crec que estigui tant malament.

PDA2- Ara a deixar passar els dies una altra vegada i a esperar a fer els 10km de Trail de Montsant.

PDA - Fora les lesions.

TRAIL ALFORJA "PUIGCERVER"

Han sigut 15km d'uns 850 metres de desnivell positiu, " per mi el meu rècord personal de desnivell".

Ens presentàvem a la cursa diversos integrants de Vinyols Running,: el Jaume Pijuan que ha estat el primer en arribar de tots nosaltres, que ha tingut una bona actuació i en definitiva un bon entrenament per la Mitja que té d'aquí un mes. Abdón que ha començat de menys a més, i un cop ens ha atrapat gairebé coronant a l'Ermita al Gerard i a mi, s'ha convençut que avui no tenia que ser un mal dia. La baixada era pista i s'ha notat qui és Trailista i qui és un rodador. L'Octavi, ha millorat molt de l'ultima cursa que van participar junts, en aquella ocasió  ell anava bastant al darrera i no vaig poder veure com corria, aquesta vegada hem anat molta estona junts, a vegades ell davant, altres jo però sempre a la vista d'un de altre, cosa que m'ha soposat veure com corre i observar les seves carències i virtuts.
 El Gerard debutava i s'ha notat, ho ha passat realment malament podem dir en tota la cursa, però donant la cara i deixant-se els pebrots; s'ha d'entrenar una mica més aquests desnivells i apart de guanyar confiança i conéixer la muntanya, sabrà interpretar més aquestes curses. Eduard ha arribat uns minuts més tard, no fa massa que corre, segur que anirà millorant.

Per part meva, als dos primers kilòmetres, m'he donat compte que sense els bastons, m'hagués tocat retirar-me molt aviat, gràcies a ells he pogut arribar a meta, la cursa es resumeix molt aviat, intentar arribar a l'Ermita cosa que he fet relativament normal" menys l`últim km que se m'ha fet llarg, i un cop arribat tocava remuntar i l'únic que teníem a una distància gairebé fora de l'abast era el Jaume, però només començant a baixar, meeuu!!! als  primers metres ha començat a augmentar, molt progressivament el dolor al turmell, i 2 km següent decideixo caminar, per mi creia que ja havia fet el que tenia que fer, arribar a meta cosa que era qüestió de minuts ja que només restaven uns 3 km. Em poso a caminar i 1km més tard m'he trobat el Santi que feia la caminata i moments després la Silvia, " com li foten aquests dos caminant!!".

Cursa acabada, dia de grup i molt bon entrenament per tots, llàstima que faltaven entre altres, el Lluís i el Joanet.

Pda 1 - No tenia planejat, ni molts menys fer una trail, els meus plans aquestes setmanes, ni tant sols una cursa d'aquest kilometratge, ja que encara ni els he fet entrenant, però conec el meu cos i ser que estalviant energía la podia fer.
Pda 2 - Em agafat una fotografía d'una lloba.
PDA - Fora les lesions.

I SI.. I SI..

I si.. i si.., però el dia que em vaig decidir que hauria de començar a entrenar, d'aquesta manera durant un temps, va ser a finals de febrer.
" Mon germà em comenta que s'ha apuntat als 10 km de Cambrils, dues setmanes abans de la cursa, - li pregunto si ja ha entrenat i em diu que porta alguns entrenaments de 6km, i decideixo anar un parell de dies amb ell. En aquells dos entrenament anem a 5:40 els primers 5km i a 5:50 els últims 5 km. En aquells dies tenia fortes molèsties al turmell, a l'espatlla i a més el primer dia més de 30 minuts amb fort flato i en aquells ritmes, no va resultar massa complicat acabar entrenament. I si.. en aquell dia em vaig decidir que hauria d'entrenar amb ritmes fluixos durant un temps llarg."
Doncs, és ara que he començat a fer-ho, el fet de que no sigui fins fa poques setmanes que he començat es que, volia començar amb el mínim dolor possible i perquè la primavera i el començament d'estiu la tenia destinada, amb un altre objectiu, sense tenir massa en compte que em fes mal el meu cos, ( crec que ho he fet bastant bé).

Doncs els meus entrenaments, es basa molts dies a caminar, i més caminar, fer un dia de Slope running ( desnivell fort amb asfalt), i un altre dia de caminar o bici.
El fet de caminar minimitza bastant el dolor al turmell, no el de cadera, però si aconsegueixo baixar  aquest dolor, n'estic convençut que podré provar a participar en alguna cursa de més llarga distància.

La qüestió és practicar el running.

PDA- Fora les lesions.

 

TRAIL CASTELL OLÈRDOLA

La cursa constava de 14'9km, i la sortida és donava al poble de Moja, on els participants tenien que arribar fins el Castell Olèrdola i tornar cap al poble.
Els primers km tenia desnivell positius com negatius, algún que altre més de negatius, fins arribar el km5, on teniem llabors 2/3km de desnivell positiu bastant fort.
Després d'aquests venia basicament alternança i després baixadeta i tornant a tenir 1km de fort desnivell arribant al 25%. Acabant de coronar, tenien 1km de desnivell cap al poble i uns altres 3km més basicament plans, fins arribar a linia d'arribada.

La cursa primer de tot, espectacular o amb moltes vistes no té, és una trail que per això, no la recordaré. Ara!! una cursa que per mi, era pur tramit, no va resultar ser així.
...El diumenge continuavent les molesties, uummm! qüestió de turmell, doncs, el turmell em feia mal, però fen una cursa normal, el turmell no em treu tant de temps, pel mal que em feia,( com és normal hi ha diferents tipus de dolor).
La cadera, desde disabte a la tarda em portava dels nervis, sabia que diumenge em faria el mateix mal, no se'n va tant ràpid, és més duradera pot durar dies i setmanes, que et pot fer la gitza i l'unica solució és el repós.
Tret de sortida, i sorto molt tranquil, saben que tenia 15km per endavant, quan aquesta setmana després de la cursa del TennisPark, només havia fet 2 entrenaments de 5km i m'havia saltat l'entrenament de bici ( falta de motivació, per anar amb bici). Doncs tranqui David que será llargueta i fisicament no estàs en condicions de forçar, ( tot sense tenir en conte les posibles molesties).
En números la cursa van resultar així:
0km-4km - 18minuts (4:30m/km) desnivells de tota mena.
4km- 5km - aquest km a 4:40m/km, total 22:40 minuts
5km- 6km - a 6:00 m/km
6km - 7km a 7:00 m/km fins aquí portava 35:40 sortia mitja de 5:06 m/km.

La veritat que fins el km4 eren molesties lleugeres, no m'impedien correr ni agafar el ritme que jo volia, com si  hagués vulgut forçar més.
A partir d'aqui en pocs minuts les molesties varen augmentar moltissim, molt cullons, " valla dia que m'estar donant la mal... cadera".
7km fins 14'9km( linia de meta) 58minuts i alguns segons a 7:22 m/km.
La cursa em surt tota conjunta com a 6:18 m/km.
Que voleu que us digui, moltes parades per caminar, sonríen, animant als companys que veía malament, deixant pasar quan molestava, veven aigua als havituallaments, preocupat per una noia que no parava de tossir, i baixant el ritme cada vegada més, fins arribar a linia de meta, aquest era el gran repte per la meva cadera, no forçar i escortar-la, que avui toca treballar i intentar posar-me les bambes com més haviat millor.( ho ser per experiècia, per que si forces i arribo 5 minuts abans, que guanyo, res de res, possiblement, una setmana més parat).
La veritat és que aquesta trail, i havent canviat l'objectiu d'aquests mesos, tenia que ser l'ultima trail, durant uns mesos, ara m'ho estic replanteixant, veurem si en faig un altre i acabem millor, i llabors ens dediquem al que volia fer.
Abdón em va pasar cap el km 9'5 just al final del desnivell i marcant al final un registre de 89 minuts a 6:00 m/km.( estàs millorant, però queda moltissim per fer).
Ha sigut la primera trail que a les baixades em dedicava a frenar i frenar. Tots sabem que els grans desnivells es frena i és baixa a l'hora i els desnivell més normals es baixen sense frenar, aquesta vegada frenava, sense donar-li ordre de frenar, curiós com repon el cos de casdascú en les diferents situacions que és trova. ( en les diferentes curses que he fet de Trail, ningú m'ha passat en una baixada, " sense contar ahir", tot el contrari he adelantat a tots els que tenia a la vista baixant...

PDA - Fora les lesions.

4 TRAILS

A dia d'avui ja porto feta 4 curses de Trail, avui tocava a Tarragona, però faré un petit esment, aquestes setmanes que m'han fet arribar a dia d'avui.



Arribava a la Cursa de Bellmunt, amb una setmana de petits entrenaments, que venia procedent de 3 setmanes blanquetes.
Amb petits entrenaments arribo a la Trail de Sant Jaume, ( impressionant uns 3km, semblava skyrunning i no trail).
Sense parar més de tres dies entre entrenaments encara petits, arribo a la Cursa del Diable a Tarragona, una cursa mítica, que tenia ganes de fer.
Bé pasada aquesta cursa 9 dies sense entrenar, parlo del passat dimarts , on em torno a calçar unes bambes per fer 5 km a poc menys de 6 m/km, els 4 primers sense dolor, els últims 2 amb força molèsties. L'endemà agafo la bici de carretera 2 horetes amb l'Abdón, no podia desde el primer moment, però sabia que aquest entrenament era molt important de fer-ho.
Divendres em torno a posar les Brooks, aquesta vegada 8km i a 160 pulsasions, ( jo entreno a unes 152/155 pulsacions, no puc fer el ruc, començant i parant a tantes vegades).

















Només arribar em trobo la Covi " una lloba", una gran corredora que va tenir que fer una pausa durant 2/3 anys... i just abans de la sortida em trobo el Sergi i Octavi, els dos amb moltes ganes d'apendre i exprerimentar els món de les curses de trail.

Donen tret de sortida i segueixo el pla establert. " Fot-li David, fins que petis", passem pel km1, els dos primers 2 bikilas, i el tercer un trialtó cambrils, a 5 segons 3 Tennispark i 2 independents, a 2 segons jo i dos més., darrera nostre ja estaven a més de 10 segons.

km3'5 els tres primers ja estaven a a 50segons, el grupet dels segons a 20 segons, nosaltres ara erem 3 però els mateixos ( hem passat per la sorra platja i les pedres de roca, impressionat que encara estigues al top ten, perquè em mirava molt a on posava el peu).

Comença els desnivells forts, i decideixo baixar les pulsacions, fins en aquell moment estava a 174 pulsacions, " masses per mi, per no estar preparat", les baixo fins a 168 pulsacions i els 2 que tenia al meu costat se me'n van, ( que hi farem, no em treurà el son això).

Arribo a l'habituallament en la 12 posició, ja feia 1 km que anava sol, i continuu anat sol fins a poc més de 2 km d'arribar a meta, on m'agafa un Tennispark, una mica més gran d'edat que jo.
Continua darrera meu i en sec " XXeeeeccc!!! a on són les cintes!!! T'has equiivocat!!"" -- "" Òstia !!doncs si tens raó, ara que ho dius fa temps que no en vec cap", el company remuga una mica i es para, no parís li dic, continuem!!...  ( el tio era un tennispark, collons! és la seva cursa i corria a casa, per mi tot era igual desnivell amunt, desnivell avall, arbres a la dreta i a l'esquerra. Crec que ell s'ha equivocat al seguir-me i no mirar les indicacions, o sento per ell perquè ell puntuava a la categoria de veterans, i crec que de veterans només en teniem un per davant.. com dic sempre que hi farem).

Bé al final hem perdut més de 10 posicions, però per mi no és important, perquè si els dic a molts que no mireu, la posició, mireu com heu corregut i si podieu donar i entrenar més.
Feia molt de temps que no sortia  a apretar a una cursa, i en tant pocs entrenaments tenia el top ten a 15 segons, això sí estic passant unes hores futudetes, je!je!. toca entrenar més si em deix ...

Fen referència al Sergi i a l'Octavi, ho han fet molt bé, porten poc de temps i están posant moltes ganes, n'estic ben convençut que d'aquí un any ja estaran per davant meu, jo estaré molt content, felicitats als nous reclutes!! com els hi he dit als dos al començament de la cursa.


També teniem representació a la cursa de Bombers de Cornudella, el Jaume a la Cursa de 21km, i el Lluís i l'Abdón a la de 14km, felicitats als tres.

PDA - Fora les lesions.

2 CURSES I CAP A TARRACO

Trail Tarraco, Trail de Bellmunt del Priorat, i el 18 de maig cursa de Bombers de Trail de Cornudella del Montsant, aquestes dues ultimes en preparació per tornar a la Trail Tarraco del desembre de l'any passat que aquest any, l'han adelantat al 8 de juny.
Va ser la meva primera Trail, aquesta vegada espero tornar-la a fer en 9 setmanes d'entrenament ( sempre en permis del turmell i ...).
 La vaig còrrer a 5:31 m/km i el repte es registrar 5:10m/km, será difícil però si em deixen entrenar, crec que és posible, veurem.

El desnivell per un trialiste mig esperimentat, és una cursa molt fluixa, però mi serà dura, ja que no ho sòc i pel ritme que em vull imposar, si entreno.

PDA - Fora les lesions.

TRAIL A BELLMUNT DEL PRIORAT

La segona cursa de Trail, que feia i coincidint amb la mateixa distància, poc més de 10km en les dues, aquesta eren 10300metres i poc més de 440 metres de  desnivell.

Ens desplaçem al priorat Abdón i jo. Ell sense estar també preparat per una Trail, i jo sense estar preparat ni per fer 10km en cap cursa.

La cursa, la podrem dividir en dues parts ben diferenciades. Els primers 5500 metres que se soposa que eren de cara cap avall, o això és el que veía al dibuix del perfil de la cursa. També és veritat que el desnivell baixava, però per mi i les meves cames, el poc de desnivell que i havia cara amunt, bé que ho baix notar.
Arribo al km 5'5, amb 28 minuts, el que soposava que anava dintre del previst, i que era el moment  de mirar i aixecar el cap, si senyors!! començavem gairebé 5km, amb forts desnivell i sabia que faltava poc per que les meves cames, em preguntessin, que feia en una cursa i més amb una trail, sense haver entrenat.
Durant aquests ultims kilometres les vegades que vaig caminar van ser nombroses, però tot i així, i dic sempre el mateix, m'agradaria veure el que guanye, tenim els mateixos entrenaments que jo, i correr amb les mateixes igualtats de km a les cames. Però ara, ser correr per correr, cosa que quan era jovenet, només corria per guanyar o no corria. Si hagués tingut aquesta mentalitat quan era petit, segur que no ho hagués deixat, i no guanyar el campió d'Espanya als 300 metres i el campio de d'Espanya als 150 metres, només hagués sigut un motiu de preparam millor, i no el fet de pasar-me al futbol. Bé que i farem.
Vam tenir desnivells fins el 30%, forts rierols on baixava a gran velocitat, són curses en que m'ho passo bé, però he de tenir molta presició, massa presició, cosa que em desgasta molt, per què puc pendre molt de mal.
Abdón va respondre, dintre del seu nivell i em seguía sempre a uns 3 minuts per darrera, cosa que diu que estar amb els mateixos temps de l'any passat, ara li venen  2 mesos forts per ell i s'ha de retallar temps al cronometre, cosa que crec que farà, veurem com acaba tot i veurem quina nota treiem al mes de juny, ja que per ell l'exament trimestral será al triatló de Cambrils, i per mí a la ... també al juny.

PDA - Fora les lesions.

PRIMER TRIMESTRE

Després de tenir un mes de desembre amb la participació en 5 curses, he començat l'any, recordant moments complicats.

El mes de gener, vaig fer 1 entrenament de carrera a peu, 4 de bicicleta de carrera i 3 retirades de carrera a peu.
El mes de febrer, 2 entrenaments de 8 km i 3 entrenaments de bici de carretera i un entrenament del duatló, una semana abans de fer-lo oficialment, i 3 retirades de carrera a peu. ( les retirades durant tot l'any de moment, són mentrés estic en el km2 i km4).
El mes de març, comencem amb la cursa de Cambrils de 10km, que és de moment la tirada més llarga que he fet durant tot l'any, tot i així, en cap moment va perillar el fet de retirar-me, les molesties per dir alguna cosa vam continuar. Després passem fins el dia 15 de març i faig 62km bici carretera, 16 març 51 km bici carretera, 18 de març 7km a 5:10 m/km, 19 de març 40 km bici carretera, 20 març 3km a 5:48 m/km i retirada, 22 de març 8km a 5:25 m/km, 29 de març 8km a 5:45 m/km, 30 de març 46 km bici carretera.
Molta voluntat i encara més voluntat, per posar-me les bambes i patir, per que ja no és que corri amb dolors, sino el fet sol de caminar és dolorós molts dies.
Només la dona i la filla, deixo que em toquin el turmell, però veure la seva reacció, quan el toquen, que és posar la mà i faig girar el turmell i comencen a sentir sorollets per dintre, i els i fa treure la mà instintivament.
Això s'ha acabar  i ho ser...( no aquest any) he sospés un parell de curses i algún duatló fins a dia d'avui. El mes d'abril la primera setmana va tornar ser blanqueta, però entrenant una sortida fen la Teixeta amb la bici, i aquesta setmana amb dos entrenaments de 35 minuts casdascun, i fen 1km més el segón entrenament.

Sembla que tindrem un pèl més de continuitat, això si, sense allargar masses les distàncies als entrenaments ( 8/11 km), veurem el moment que podrè allargar algún km més  i aprofitar l'ocasió. per participar en alguna cursa més llargueta.

PDA - Fora les lesions.

TRIATLÓ CAMBRILS

El proper 15 de juny, tornarem a veure el Triatló de Cambrils, en les dues disciplines de Sprint i Olimpica.
de moment tenim a 4 Vinyolencs inscrits, la Nuria defensant els colors del C.T.Cambrils, el Santi amb C.T.Tarragona, el Marc.Serra amb els Amics ciclisme Vinyols i Abdón amb Vinyolsrunning.
No ser si tindrem algún altre més, però tot i així 4 és un bon numero.

PDA - Fora les lesions.

CURSA CAMBRILS 2014

La cursa va tenir lloc, el 2 de març, com és de costum, el primer diumenge de març.
Vinyolsrunning, vam arribar a presentar 21 companys, participan en qualsevol de les dues curses, que hi havia, la Mitja i els 10km.
No em vull extendre aquesta vegada, només comentar que tots vam arribar a traspessar la linia d'arribada, que era el més important, i no el fet de barallar-nos amb el cronometre, com podría ser que més d'un era buscar la seva millor marca MMP. Cadascú buscar el seu resultat, i és difícil coincidir, que tots busquem el mateix, en la mateixa cursa.

PDA - Fora les lesions.

MAREA

Redescobrint  i recordant  a Marea-

a vegades el camí en la vida, és fa llarg i molt i molt complicat, amb masses pedres, pedrots i difícil de continuar, per agafar forces, sino fós per la gent que estimés, per part meva, jo ja he fet tot el que tenia enment, i  demanar el perdó, de depent de qui, és donar el que jo mai faria.

PDA - Fora les lesions.

I DUATLÓ A VINYOLS 9-2-2014

Desde ben petit, que era un marrec, recordo la volta Ciclista a Vinyols, com no!! era una de les poques coses que feien a Vinyols, no és com ara que fem de tot i a tota hora, gràcies a les diverses organitzacions culturals i esportives del poble, i és en gran culpa, aquest canvi generacional, on la majoria no hem viscut amb el franquisme pur i dur, i amb conseqüència, hem tingut una educació més lliberal, basada amb l'individu com a persona, i amb el gran resultat, que avui en dia, la societat estar més oberta a tot, i en definitiva hi ha gent per tot.

Abans de res i suposo que al final, em tornaré a repetir, agrair a tots els que vau venir, tant els que van participar, com col.laboradors i com el públic en general.

Tot comença al meu cap fa molts anys, jo volia una cursa de carrera a peu, i esperava i esperava i mai, no n' arribava cap, i així anaven pasant els anys i jo em vaig fer gran, sense  haver participat,mai en  una cursa al meu poble.
M'he fet gran i m'ha passat el que m'ha passat, però el meu cap sempre hi vaig tenir una espineta clavada al meu cor, i desde fa uns anys, em va començar a venir al cap, montar alguna cosa, i no tenia molt clar si tirar cap a una cursa o cap a un duatló, però pensant amb Vinyols i no em mi, em vaig inclinar al final a fer un duatló, per diferents motius.
El primer, és per que Vinyols tradicional ha estat i és un poble ciclista, i no podia passar-ho per alt, " cullons que pensaria mongermà, soci fundador dels Amics Ciclisme Vinyols" que en el cel sigui". Un altre motiu és que a Vinyolsrunning, la majoria no convinen les dues disciplines i el mateix amb, els Amics Ciclisme, doncs la cosa s'anava emblanquinant, i tot anava en direcció cap a organitzar un duatló.
Un cop decidit que montava un duatló, el meu cap, tenia un dubte fer-ho a nivell reduït, per la gent més preparada del poble, o fer-ho més obert a tothom, cosa que molt ràpidament em vaig inclinar per fer-ho, per l'èlit Vinyolenca, per facilitat, comoditat i sobretot, que ells saben circular per les carreteres i em traurien un gran pes de damunt.

El meu cap comença a lligar-ho tot, tenia dubtes de demanar a patrocinadors, o l'ajuntament... suport econòmic o logístic, però no creia que donés resultat, ho tenia que fer a nivel de cost 0, però que no falles res i que ningú trobés a faltar res, al final vosaltres mateixos podeu jutjar. ( Em veig capaç de montat un duatló com el que més, amb ajuda de tots, però sobretot econòmica).

Dissabte abans encara reunits, amb el nucli fort de l'organització, i amb dos minuts de xerrameca em vam tenir prou, quins collons!! estàvem segurs que sortiria tot bé, amb la voluntat de tots.
Arriba el diumenge i a les 7:45 ja estàvem al lloc de la sortida, teniem que preparar, el que seria la petita sortida i arribada del duatló, i aixi ho vam fer.

 

El duatló en si, crec que va anar prou bé, ens ho vam pasar bé, que és el més important i vam fer poble, el resultat també eren importants com no! per això deia que era un entrenament, per acumular en cames i kilometres.

poso els resultats, per si algú encara no els havist, hi ha petits errors, a la foto, però petitets, culpa meva per fer tant bona lletra, je!je!

Bé si tot va bé, ho tornarem a repetir, i ara especificament amb temes de duatló, estic pendent d'una coseta, per veure el que fan i llabors decidirem, i ho farem public.

Pda1 - Gràcies a tots per haver vingut
Pda2- Especialment agrair a la Roser, per tot el seu suport i recolçament desde el començament.
PDA - Fora les lesions

25-1-14

Una historia que, qualsevol semblança a la realitat, és pura casualitat. je! je!

-Nanoo!! atrapem si pots!.

-No podré, ja ho saps, mestre.
( els dos sabien, que no només l'agafaria sino que el pasaría).
Deixeu que tiri un moment 3 anys enrera. Era un dia d'estiu, quan el més gran diem-li Dani, baixava corrent per la riera, i un noiet anava de cara amunt, i el Dani veient que el noiet diemt-li Miquel, anava amb els braços molt agafats al pit, tirat endavant i algún altre coseta, el Dani és va girar i li va donar algún que altre consell, que el Miquel li va anar molt bé.
Fins avui en dia el Miquel anat millorant, i s'han anat trobant algún dia, per aquelles carreteres i camins.
I fa poc, tant sols unes poques setmanes el Miquel estaba preocupat, per que ja no baixava temps, no sabia si ja havia arribat al seu limit, i aixi li va dir al Dani, un dia de desembre. El Dani li va dir que algún dia anessin a entrenar els dos junts,
Entrenaments el Miquel i el Dani, el Miquel corrent amb una motxilla de 10kg, i el Dani al seu costat amb bici, aixi durant algún dia del mes de gener, i altres entrenaments...
Fins el dia d'avui, on tocava fer algunes series, de curtes i llargues, i aixi ha sigut, aixi a sigut el Miquel, per que el Dani, avui anava de company, després de que el Miquel fés les series curtes, han començat amb una serie d'una milla, on el Dani, li diu tot sonriem;
-apa Miquel atrapem si pots!.
- no podré, mestre, ( sempre ho diu, fins i tot quan el guanya, sempre diu: no cal que em deixis guanyar,).
Fan la primera serie i sorten a 3:34 el km i acaben els ultims 600 metres 3:21 m/km, al final ha sortit la serie a 3:29 m/km. El Dani és plega a terra, - mestre!, mestre! - tranquil Miquel, deixem respirar.
-Gràcies Miquel, per confiar amb mi, tot mareixat li diu al Dani, - no, gràcies a tu...
Bé acaben el dia en dos series més d'una milla, però corrent-les només el Miquel, i com no baixan uns segons el 3:29 m/km.

És només una historieta ridícula, però important per algú altre.

PDA - Fora les lesions.

LES SANSIS DEL 2013

Les Sansis, tant per mi com per Vinyols Running, oficialment van començar a la Sant Silvestre de Cambrils. És en aquesta Sansi, on es van concentrar més companys.

 

 

Primer descataré el debut de la Silvia i l'Anna i del Marc, en qui demano perdó, ara en public, per no haver'ho dit en aquell moment. El que passa és que aquell dia se'n va anar el cap, a la vida privada d'un.

És van registrar bons registres, però no, els que vam dir, en aquell dia. Jo mateix vaig dir que la vaig correr a una mitja de 3:45 m/km, cosa que no va ser així, ja que he tingut temps de revisar el circuit, i al final la mitja que vaig fer va ser de 4:02 m/km, pels qui vam estar allir, la primera part la vaig fer a 3:46 m/km i la segona a 4:09 m/km. Un altre exemple si algú va tardar 16 minuts va tenir una mitja de 4:20m/km, i si algú va tardar 14:30 una mitja de 3:55m/km, aquí cadascú sap el seu registre.

 

L´'endemà tocava la Cursa dels Nassos de Montroig, aquesta vegada eren 4850 metres, i els primers de cara amunt i amunt. Tenim també una grata sorpressa, amb el debut de l'Enric Pijuan, que ho va fer bastant bé. També hi havia el Ferran, que cada vegada li agrada més això de còrrer, i ho va fer realment bé.

 





La Mar, el Mendo, i debutant la Roser fen la caminata, que va ser tot un gran repte per ella, tant per la distància, com el desnivell i el poc o gens preparada que estar per fer alguna cosa com aquesta, i se'n de les primeres en arribar, dels qui feien la caminata. Tant que vius l'esport a casa... felicitats!! i no oblido les petites, la Jordina, l'Abril i la Paula, que van aconseguir arribar, no sense patiment, però al final amb la medalla ben merescuda.

Tot i que la vaig correr amb la panxa plena i acabat d'esmorzar, ja que no era la meva intenció, fer-la a bon ritme, ja que sabia que era una trenca-cames i amb un fort desnivell al final em va servir per entrenar. I els hi va sortir un bon circuit molt entretingut i divertit.

L'ùltima Sant Silvestre va ser la de Reus, amb el turmell inflamat, però content pels resultats del Gerard i del Joan, i del paper del Jaume.

L'anécdota d'aquesta Sansi: vam sortir cap al mig, el que representa això que as de començar adelantar i més adelantar i no agafo ritme i ja estic cansat, però resulta que passat el primer kilòmetre, encara estaba fent algunes zigazagués, i em posso davant d'una noia quan feia la zigazaga, i em fot una espenta  (les espentes són normals), però cony!! una noia "runners", que estic segur que no va baixar dels 27/28 minuts que fot tant endavant a la sortida i fotent  empentes als altres companys???

 

 

Faltava una, la més important per mí, la que fa més d'una dècada eren de les curses, que em  prenien hores de sòn. No vaig poder anar'hi, encara estaba tocat, l'any vinent la faré si Deu vol. 

 

Em sembla que será un mes de gener blancot d'entrenaments de running, farem algún de bici o ...

PDA - Fora les lesions.

 

DIA 14 I CONTINUAREM FINS EL 16

Avui ja fa 14 dies, sense posar-me les bambes, en definitiva no em començat l'any massa bé, cosa que ja sabia que tenia moltes posibilitats que pasaría, per que el mes de desembre vaig arribar a participar en 4 curses, i tampoc m'arrepenteixo d'haver`ho fet.

Arriba el dia 19, la MCD, no és que tingués que participar a la Marató, peró si als 10km, no ho farem seria forçar massa fer el primer dia 10km, no els fet dels 10km, sino el fet de forçar ritme i així forçaria molt el turmell.
Bé doncs, desde el 2014 porto 1 petit trote a peu, dues sortides en bici i dues mitjes horetes de biciestatica, i tot i aixi, sense estar preparat, el disabte m'inscorporaré al petit pla d'entrenament, que tenia durant els dos primers mesos. Aquest disabte, faré un petit entrenament de duatló, i ho faré amb Gps i potser ho penjaré al Facebook, veurem.

PDA - Fora les lesions.

DEBUT CURSA TRAIL

Per que em presento a una Trail, quan sé que és molt perillós i tinc molts números de fer-me mal, i molt de mal.

La resposta és evident, veient que la situació no millora, però tant important com que tampoc empitjora, i que cada dia i setmana intento interpretar els diferents dolors, i la manera d'actuar del meu turmell i peu. Creia que podria fer una Trail curta d'uns 10km i sense massa desnivell.

Amb aquesta conclusió també hi vaig arribar abans de l'estiu passat, però com ben bé sap l'amic Jordi Callau, em vaig tenir que tirar enrere.
Aquesta vegada, va sortir bé, i explico dues dades: 5/4/6 setmanes abans la mitja de Tarragona ( més km dels programats) i entrenava 3 vegades setmanals, és poc- però suficient pel que busco, que és acabar les curses, i com sempre explico a la family, les meves MMP ja estan fetes fa més de 15 anys, i mai més m'aproparé a elles, i el que no faré és per aconseguir retallar 1/2 minuts fer-me mal, no val la pena.

Continuem 3 setmanes abans de la Trail, exercicis de força de cames, molt dolorós pel turmell, però aconseguint fer-ne dos a la semana, més un altre de bici, i les dues últimes un de córrer i un altre de bici setmanal, tot perquè arribés desinflamat i amb la màxima mobilitat possible, ( és clar que amb tant poc entrenaments les marques són pobres, però que algú entreni el mateix que jo, i que després intenti fer els meus registres, llavors ja en parlaríem).

Arriba el dia de la cursa i el 80%, surt com havia planificat, arribar a meta sense anar coix i baixar dels 60 minuts, l'altre part no ho vaig aconseguir per falta de pulmons, però què hi farem.

Pda1- Ara us explicaré una coseta que amb un any, que porto que em deixo veure com corro, no enteneu ... cosa que em diu que sou molt individualistes o que encara no heu entrat del tot al món del running. La cosa va de les sortides, quan surto a totes les curses a tirar i a tirar, els primers centenars de metres, no és perquè ho trobi divertit, sino que són les cames que tiren i mantenen un ritme que elles saben que estan preparades i el mateix moment, el cap les ordena un petit alto, perquè sap que en 3/4 minuts, qui governarà i mantindrà el ritme seran els pulmons. Per això soc capaç sense tenir massa entrenament de córrer 1000 metres en 3:10/3:20, però no els 2km, ni molt menys en 3km, per què llavors és necessari tenir fons.

PDA- Fora les lesions.