25-1-14

Una historia que, qualsevol semblança a la realitat, és pura casualitat. je! je!

-Nanoo!! atrapem si pots!.

-No podré, ja ho saps, mestre.
( els dos sabien, que no només l'agafaria sino que el pasaría).
Deixeu que tiri un moment 3 anys enrera. Era un dia d'estiu, quan el més gran diem-li Dani, baixava corrent per la riera, i un noiet anava de cara amunt, i el Dani veient que el noiet diemt-li Miquel, anava amb els braços molt agafats al pit, tirat endavant i algún altre coseta, el Dani és va girar i li va donar algún que altre consell, que el Miquel li va anar molt bé.
Fins avui en dia el Miquel anat millorant, i s'han anat trobant algún dia, per aquelles carreteres i camins.
I fa poc, tant sols unes poques setmanes el Miquel estaba preocupat, per que ja no baixava temps, no sabia si ja havia arribat al seu limit, i aixi li va dir al Dani, un dia de desembre. El Dani li va dir que algún dia anessin a entrenar els dos junts,
Entrenaments el Miquel i el Dani, el Miquel corrent amb una motxilla de 10kg, i el Dani al seu costat amb bici, aixi durant algún dia del mes de gener, i altres entrenaments...
Fins el dia d'avui, on tocava fer algunes series, de curtes i llargues, i aixi ha sigut, aixi a sigut el Miquel, per que el Dani, avui anava de company, després de que el Miquel fés les series curtes, han començat amb una serie d'una milla, on el Dani, li diu tot sonriem;
-apa Miquel atrapem si pots!.
- no podré, mestre, ( sempre ho diu, fins i tot quan el guanya, sempre diu: no cal que em deixis guanyar,).
Fan la primera serie i sorten a 3:34 el km i acaben els ultims 600 metres 3:21 m/km, al final ha sortit la serie a 3:29 m/km. El Dani és plega a terra, - mestre!, mestre! - tranquil Miquel, deixem respirar.
-Gràcies Miquel, per confiar amb mi, tot mareixat li diu al Dani, - no, gràcies a tu...
Bé acaben el dia en dos series més d'una milla, però corrent-les només el Miquel, i com no baixan uns segons el 3:29 m/km.

És només una historieta ridícula, però important per algú altre.

PDA - Fora les lesions.

LES SANSIS DEL 2013

Les Sansis, tant per mi com per Vinyols Running, oficialment van començar a la Sant Silvestre de Cambrils. És en aquesta Sansi, on es van concentrar més companys.

 

 

Primer descataré el debut de la Silvia i l'Anna i del Marc, en qui demano perdó, ara en public, per no haver'ho dit en aquell moment. El que passa és que aquell dia se'n va anar el cap, a la vida privada d'un.

És van registrar bons registres, però no, els que vam dir, en aquell dia. Jo mateix vaig dir que la vaig correr a una mitja de 3:45 m/km, cosa que no va ser així, ja que he tingut temps de revisar el circuit, i al final la mitja que vaig fer va ser de 4:02 m/km, pels qui vam estar allir, la primera part la vaig fer a 3:46 m/km i la segona a 4:09 m/km. Un altre exemple si algú va tardar 16 minuts va tenir una mitja de 4:20m/km, i si algú va tardar 14:30 una mitja de 3:55m/km, aquí cadascú sap el seu registre.

 

L´'endemà tocava la Cursa dels Nassos de Montroig, aquesta vegada eren 4850 metres, i els primers de cara amunt i amunt. Tenim també una grata sorpressa, amb el debut de l'Enric Pijuan, que ho va fer bastant bé. També hi havia el Ferran, que cada vegada li agrada més això de còrrer, i ho va fer realment bé.

 





La Mar, el Mendo, i debutant la Roser fen la caminata, que va ser tot un gran repte per ella, tant per la distància, com el desnivell i el poc o gens preparada que estar per fer alguna cosa com aquesta, i se'n de les primeres en arribar, dels qui feien la caminata. Tant que vius l'esport a casa... felicitats!! i no oblido les petites, la Jordina, l'Abril i la Paula, que van aconseguir arribar, no sense patiment, però al final amb la medalla ben merescuda.

Tot i que la vaig correr amb la panxa plena i acabat d'esmorzar, ja que no era la meva intenció, fer-la a bon ritme, ja que sabia que era una trenca-cames i amb un fort desnivell al final em va servir per entrenar. I els hi va sortir un bon circuit molt entretingut i divertit.

L'ùltima Sant Silvestre va ser la de Reus, amb el turmell inflamat, però content pels resultats del Gerard i del Joan, i del paper del Jaume.

L'anécdota d'aquesta Sansi: vam sortir cap al mig, el que representa això que as de començar adelantar i més adelantar i no agafo ritme i ja estic cansat, però resulta que passat el primer kilòmetre, encara estaba fent algunes zigazagués, i em posso davant d'una noia quan feia la zigazaga, i em fot una espenta  (les espentes són normals), però cony!! una noia "runners", que estic segur que no va baixar dels 27/28 minuts que fot tant endavant a la sortida i fotent  empentes als altres companys???

 

 

Faltava una, la més important per mí, la que fa més d'una dècada eren de les curses, que em  prenien hores de sòn. No vaig poder anar'hi, encara estaba tocat, l'any vinent la faré si Deu vol. 

 

Em sembla que será un mes de gener blancot d'entrenaments de running, farem algún de bici o ...

PDA - Fora les lesions.

 

DIA 14 I CONTINUAREM FINS EL 16

Avui ja fa 14 dies, sense posar-me les bambes, en definitiva no em començat l'any massa bé, cosa que ja sabia que tenia moltes posibilitats que pasaría, per que el mes de desembre vaig arribar a participar en 4 curses, i tampoc m'arrepenteixo d'haver`ho fet.

Arriba el dia 19, la MCD, no és que tingués que participar a la Marató, peró si als 10km, no ho farem seria forçar massa fer el primer dia 10km, no els fet dels 10km, sino el fet de forçar ritme i així forçaria molt el turmell.
Bé doncs, desde el 2014 porto 1 petit trote a peu, dues sortides en bici i dues mitjes horetes de biciestatica, i tot i aixi, sense estar preparat, el disabte m'inscorporaré al petit pla d'entrenament, que tenia durant els dos primers mesos. Aquest disabte, faré un petit entrenament de duatló, i ho faré amb Gps i potser ho penjaré al Facebook, veurem.

PDA - Fora les lesions.

DEBUT CURSA TRAIL

Per que em presento a una Trail, quan sé que és molt perillós i tinc molts números de fer-me mal, i molt de mal.

La resposta és evident, veient que la situació no millora, però tant important com que tampoc empitjora, i que cada dia i setmana intento interpretar els diferents dolors, i la manera d'actuar del meu turmell i peu. Creia que podria fer una Trail curta d'uns 10km i sense massa desnivell.

Amb aquesta conclusió també hi vaig arribar abans de l'estiu passat, però com ben bé sap l'amic Jordi Callau, em vaig tenir que tirar enrere.
Aquesta vegada, va sortir bé, i explico dues dades: 5/4/6 setmanes abans la mitja de Tarragona ( més km dels programats) i entrenava 3 vegades setmanals, és poc- però suficient pel que busco, que és acabar les curses, i com sempre explico a la family, les meves MMP ja estan fetes fa més de 15 anys, i mai més m'aproparé a elles, i el que no faré és per aconseguir retallar 1/2 minuts fer-me mal, no val la pena.

Continuem 3 setmanes abans de la Trail, exercicis de força de cames, molt dolorós pel turmell, però aconseguint fer-ne dos a la semana, més un altre de bici, i les dues últimes un de córrer i un altre de bici setmanal, tot perquè arribés desinflamat i amb la màxima mobilitat possible, ( és clar que amb tant poc entrenaments les marques són pobres, però que algú entreni el mateix que jo, i que després intenti fer els meus registres, llavors ja en parlaríem).

Arriba el dia de la cursa i el 80%, surt com havia planificat, arribar a meta sense anar coix i baixar dels 60 minuts, l'altre part no ho vaig aconseguir per falta de pulmons, però què hi farem.

Pda1- Ara us explicaré una coseta que amb un any, que porto que em deixo veure com corro, no enteneu ... cosa que em diu que sou molt individualistes o que encara no heu entrat del tot al món del running. La cosa va de les sortides, quan surto a totes les curses a tirar i a tirar, els primers centenars de metres, no és perquè ho trobi divertit, sino que són les cames que tiren i mantenen un ritme que elles saben que estan preparades i el mateix moment, el cap les ordena un petit alto, perquè sap que en 3/4 minuts, qui governarà i mantindrà el ritme seran els pulmons. Per això soc capaç sense tenir massa entrenament de córrer 1000 metres en 3:10/3:20, però no els 2km, ni molt menys en 3km, per què llavors és necessari tenir fons.

PDA- Fora les lesions.