RICARDO ABAD- NOU MARATONMAN

Perdo la memòria, ja no me'n recordava d'aquest xaval. Em refereixo a Ricardo Abad, RICKI pels seus amics. El ricardo no vol ser famós, ni guanyar molts diners (bé, tothom en vols de diners) senzillament fa el que li agrada. I sabeu què és el que li agrada -córrer.
Explico, el repte que s'ha proposat el Ricardo és batre el record del món en maratons seguides, 365 que té actualment el belga Stefaan Engels, conegut pel sobrenom de Maraton man.
El día d'avuí, ja aconseguit el record, i s'ha proposat arribar fins els 500  maratons, només li falten, unes setmanetes, " res ja està fet, això ricard", fins el 12 de febrer. Els problemes d'aquests reptes, apart de que un ha d'estar físicament i psicològicament preparat, es que no pots faltar cap dia, i això significa que no pots tenir cap lesió, ni posar-te malalt. Segons va explicar, un dia va tardar, quasi bé 7 hores, per culpa d'una gastrointeritis, "es diu que anava d'una banda cap a l'altre i ho passava realment malament". Una dada - en una marató normal, el Ricardo baixa de les 3 hores.

I ens preguntem tots, que li bé aquest senyor, a que cada día faci una marató diària?.
Com hem dit apart que li agrada córrer, ell quan era jove era ciclista, corria en carreres fins arribar a masters; on llavors va continuar anant en bici per afició. Fins que ara fa 6 anys es va passar al món del runners, per què volia córrer una marató. No volia fer-se gran sense haver participat mai en una, i mirate'l ara, tenint el record mundial de maratons seguides.
No vull deixar de dir que, Ricardo, treballa cada dia, no és facil compaginar la vida laboral i familiar, sent pare d'una nena, i feliçment casat. Sorprenenment continua pesant el mateix de quan va començar, uns 81kg, el xicot té una alçada considerable 1'90cm, tot a mans de nutricionistes, metges i fisios, però ha confessat que menja una miqueta més.
Per últim, informar que tots els beneficis que pugui treure van a parar a ANFAS. http://www.anfasnavarra.org/n que es doná un euro per km recorregut, i arribaran a 21500 euros, que seran ben rebuts. Es pot apadrinar entrant a http://wwwricardoabad.com/.
Agrair a PRONOKA per patrocinar i fer-se càrrec de les despeses , tant del navarrès, com del holandès. I donar suport a esportistes, encara que com l'espanyol, no ha volgut fer bandera de tot el què ha fet.
Pda- Tantes maratons, tantes fotos. - és clar cada dia es fa una fotografia, amb un diari diferent, quan acaba una marató.

Pda- Fora les lesions.

NO TENIM RES A PERDRE TORNEM-HI

Com persones que som, tothom tenim records i vivències de la nostra vida. Jo en tinc una que faré publicar, que la recordo amb molta simpatia i incredulitat, en aquell moment.
Era petittet, no exagerem, no tant petitet, deuria tenir uns 13 o 14 anys, quan vaig sentir aquestes paraules. Crec que les va dir l'entrenador del gran Abascal, un dia mirant un cross per la televisió.
Les paraules em sembla que foren aquestes - por mis ojos he visto grandes atletas, que pudieron ser campeones, y me refiero a campeones no nacionales, sinó europeos y en ámbito mundial, que no lo han sido, porque no les ha gustado la vida del atleta del día a día. Me refiero a levantarse cada madrugada a darse un palizón de kilómetros y a superarse a sí mismos y los demás. Todo el mundo no vale para ser atleta, y además, estoy seguro que el mejor atleta de todos los tiempos habrá pasado por el mundo sin conocerlo, por ese motivo, porque se habrá perdido por el camino.-
Aquestes paraules han estat sempre en la meva memòria, van ser impactants.
No ho relacionem públicament, no company?
La que ara explico fa més de 9 anys, és de un personatge que li tinc molt d'afecte, la nostra relació, podem dir que apart de laboral i nacionalista, comença parlant atletisme. Em refereixo a Enric Abella, on la seva condició fisíca de jove, era óptima per un velocista.
Després de  moltes converses un dia a la feina vam decidir fer una cursa de 50 metres ( jo volia veure com corria de ràpid i suposo que ell tenia ganes de demostrar-me que no parlava per parlar, com n'hi han molts en aquest món) sense calentar ni res, pim pam, vam córrer aquests 50 metres. No vaig quedar decepcionat, el tio, no el vaig poder guanyar amb claretat ni res semblant. "Els seus 30 primers metres van ser realment bons" era veritat que els dos no estàvem en bones condicions físiques, però una persona fumadora i amb uns anyets, més que jo, no m'hagués pogut igualar, sinó tingués molt bones condicions.
Només una cosa Enric, entrena`t i competeix al circuit de veterans, o a curses populars. Val la pena.
Una abraçada.

Pda.- fora les lesions

RECTIFICAR ÉS DE SAVIS

No crec que sigui just, que ara la Federació Internacional d'Atletisme "IAAF" li hagi de treure a la britànica Paula Radcliffe, el record mundial de marató mixte 2h15'25". (En definitiva ho farà en totes les competicions mixtes que tinguin algun record femení).
Dóna la circunstància que ella mateixa té la millor segona marca no mixte en 2h17'42", i continua tenint el record mundial de marató. Però val, estem d'acord que una cursa de marató mixte, les dones tenen una mica de ventatge. Però una marató, és una cursa molt especial i diferent, s'ha d'estar ben preparat, en el moment concret, ja que es prepara a consciència 1 o 2 a l'any.
A més, fent això, " i espero que donin marxa enrera", estan fent molt de mal a les curses populars " Londres, Barcelona, Berlín, New York, Madrid, Brusel.les..." creuen que els patrocinadors voldran pagar el mateix, si la cursa és del mateix gènere, tant sigui femení com masculí o sense possibilitat d'establir record femení.
Si fos així, com a miním el que està fet, que ja no ho toquin. Les normes s'han de fer a posteriori, no mirant enrere.
http://wwwpaularadcliffe.com/ Aquí coneixerem millor la Paula. Per altre banda hi ha un petit reportatge, d'aquesta cursa on es pot veure que les dues llebres que tenia, ella no corria darrera d'elles, si no al costat, que és ben diferent. I com diu ella - les llebres no les va demanar ella, sinó que l'organització de la marató li van posar.
Em repeteixo amb el títol, seria bo, no tirar endavant aquesta norma.
El món de l'atletisme, és espectacular i regeneratiu per aquells que estem inmersos en aquest esport, abarca tantes disciplines tant diferents que sempre hi han notícies i noticiots. Aquesta és un noticiot.

   PATRICK MAKAO, acaba de batre un nou record mundial de marató. El que semblava que estaba cridat a ser un record, a batre per decades, amb tant sols 3 anys, ha sigut  batut, per aquest jove keniata de 26 anys en 2h03'38" a Berlín. Una marató molt propícia a fer bons registres per fet de ser plana i estar al nivell del mar, com les del 2008 de 2h03'51" també keniata Gebrelaisse "retirat ara a la mateixa cursa, per problemes estomacals". Aquest xavalet  anava a 2'56" el km ( estan fets d'una altre pasta).

Pda- Fora les lesions.

EL MILLOR COMPANY ÉS ALHORA EL PITJOR ENEMIC

Mirem 4 anys enrere, qui coneixia Usain Bolt, poca gent no?
L'atleta-franquicia de l'atletisme, (un gran regal en temps de crisis) li ha sortit un successor, o senzillament és un rival més.

Yohan Blake "llampec jamaicà" en tant sols unes setmanes, ha passat a ser un jove prometedor, a ser capaç de destronar al seu company i amic Bolt. Ho creiem de veritat aquestes paraules. jo en particular sí, " no fa pas massa" que ho crec.
El passat divendres estava mirant l'última prova del diamant "Brusseles", quan de sobte en vaig quedar  atònit, acabava de presenciar la segona millor marca dels 200 metres lliures, 19"26, en tant sols a 7 centèsimes del record del món de Usain.
Va fer una sortida dolenta, per això la meva sorpresa del xaval. Us explico, els primers 100 metres els va fer en 11"14, i va mantenir una acceleració endimoniada a la recta, acaban els segons 100 metres en 8"12!!!!!un segon més rapid que, el propí record del món 19"19 de fa dos anys en Berlin.
 Tot això bé a dir que, el que fa gran a Bolt i petits als seus rivals " Asafa Powel, Tyson Gay, Carter..." també ho té Blake, i fins i tot millor, parlo de l'acceleració final.

Sabeu quie és Glen Mills?, no teniu per què saber-ho. Aquest bon home és l'entrenador de Bolt i Blake. Fins ara amics i companys de preparació, però fins quan pot durar aquest bon rollo?. Paraules de Bolt - A partir d'ara s'han acabat els consells.
Corre una teoria pel món de l'atletisme, que cada vegada me la crec més, que és que Usain, va sortir amb sortida falsa, al passat mundial, perquè sap que el seu marge sobre Blake s'ha reduÍt tant, que tenia que fer una sortida ràpida; per això va pendre tant de risc.
Ara serà dificíl veure competir a la mateixa carrera els dos companys, i farà bé el seu entrenador. Això sí, si algun mitting, algú posa una morterada de calers damunt la taula, no patiu que tot es pot arreglar.
Us heu preguntat mai, perquè en una illa tant petita com Jamaica, hi surten els millors velocistes del món.
Hi ha una teoria semblant, amb filosofia de mon pare que deia, que els africans corren tant, perquè estan acostumats a que els lleons els hi venen darrera i no volen ser el seu aperitiu.
Doncs no va tant mal encaminat. La teoria és fisiològica. La majoria dels jamaicans, són descendents d'esclaus procedents d'africa occidental, uns 70% de la població posseixen un gen anomenat ACTN3,
que genera una proteïna que activa els músculs amb resposta ràpida, i és idoni per les proves de velocitat. A part de que SPRINT és un esdeveniment nacional, i surten joves molt ben entrenats i mamats.

                                                 COMPARATIVA
           BOLT 100M                                                    BLAKE 100M
 25 ANYS                 9"76                                          19 ANYS 9"93
 23 ANYS                 9"58                                          20 ANYS 9"89
 21 ANYS                10"03                                         21 ANYS 9"82
         200METRES                                                     200 METRES
 16 ANYS                20"58                                         16 ANYS  20"92
 19 ANYS                19"99                                         19 ANYS  20"60
 21 ANYS                19"75                                         21 ANYS  19"26
 Així doncs, en que quedem, és tant sols un rival més?  je!je!je!Que arribi ja les olimpiades!!
 L'únic que em va por, és que Blake, així provat el " SUC", ja ho sabem, si és així. En argot atletisme "suc" equival a una substància dopant.

Pda- Fora les lesions.

EL TRIATLÓ A ULLS D'UN RUNNERS

Dins de les tres disciplines d'un triatló, la natació, el ciclisme i la carrera a peu. Només aquesta última, l'ésser humà, està preparat per naturalesa.
De fet és molt simple, la nostra esquena no està preparada per anar amb bicicleta i menys moltes hores. En natació encara molt menys, el nostre cos no està fet per l'aigua. Podem córrer, trepar pels arbres, saltar, girar-nos... però no "nadar".
Fitxem-nos la nostra força o "motor" per nadar, bé dels braços, de la part de davant, Tot el contrari que els peixos, "la cua", o els mateixos vaixells "els motors". I el més important no podem respirar. Aixi que se'm inventat uns estils de nadar, on també poguem respirar, oi!?? I sobretot importantíssim, el no ofegar-nos a l'aigua per sobreviure.
Mira't més esportivament, un bon triatleta ha de ser molt complert i dominar les tres disciplines del triatló.
En la tercera disciplina ha de dominar la carrera com un autèntic runners. La t+ecnica, és dir les diverses tècniques, evitar possibles lesions, intentar economitzar energia, dominar la trepitjada " la zancada"...
Un nadador podem dir que és la mès complicada de dominar. És bo començar de zero i aprendre la tècnica molt correctament i no deixar-hi de treballar. Hi ha molts nadadors que tenen els peus plans, és bo per nadar, però al moment que passen a córrer els hi resulta un problema. Si hauran de posar plantilles especials i tractau amb el seu metge esportiu.
Els ciclistes que passin als triatlons poden tenir molts problemes als genolls i turmells, bàsicament és perquè no estan acostumats a impacte a terra, i la seva musculatura està acostumada a un altre tipus de moviment, i a més, més suau.
Un triatló és en si, molt complicat de dominar, no seré jo qui ho expliqui de moment, perquè en definitiva en tema de natació, sóc nefast. En prou feina m'aguanto a l'aigua.
Si és clar, no per això, no deixo d'informar-me sobre el triatló. Em xucla des de fa uns anyets, sobretot els duatlons.

Pda, Hem fet una petita" ulladeta". Ja continuarem més endavant.
PDA. Fora les lesions.  

MUNDIALS D'ATLETISME DE DAEGU - COREA DELS SUR

Bé senyors, sorpresa?. doncs a mitges!. La RTVE no ha aconseguit posar-se d'acord amb l'empresa IEC IN SPORTS que gestiona els drets internacionals de les proves de la federació internacional d'atletisme (IAAF).
 Milers d'aficionats espanyols s'han quedat sense poder veure una de les millors proves del calendari d'atletisme.
 Sí que s'ha pogut veure a través de plataformes digitals i satèl.lit de pagament, com Eurosport al canal 55.
 A europa, tot semblava que aniria pel mateix camí que a Espanya, però els atletes i aficionats de l'atletisme es van movilitzar, ja a començaments d'estiu, i van aconseguir que les seves TV, ho donessin per obert. Per exemple a Alemanya per (ARD, ZDF), Regne Unit( Chanel 4), a França per (France TV), a Itàlia per ( RAI)...No tenim cultura de l'esport. Enveja sana dels europeus.
Referit exclusivament al que ens interessa del mundial de Daegu. Jo tinc dues proves reines, la 100 m llisos i la 1500m. Parlem dels 100m, ha sigut molt descafeinat i decepcionant, per les absències de Asafa Powel, Tysson Guy, per lesió i Mullings i Carter per dòping.
La classificassió en sí, fins a la final, no hi ha hagut sorpreses, però un cop a la final. La sortida nul.la de Usain Bolt, on hi ha hagut tota mena d'interpretacions,.. si ho a fet per les apostes, per falta de concentració, per deixar guanyar al seu compatriota i amic Blake,. La meva opinió vé de més enrere, quan Asafa Powel va dir que no correria els 100m, pero si ho faria els de relleus, és aquí quan jo vaig dir que havia gat amagat; i ves que hi era, més d'un que hi és.
La final la va guanyar Y. Blake en un temps de 9,92, es veia a venir que guanyaria, però la sorpresa va ser K.Collins, tot un veterà de 35 anys " em petava el cul de riure" quan va arribar a meta, Ell mateix no parava de riure, al dia d'avui encara deu riure de sorprès.
VAMOS NATALIA!!!! Bronze, per poc no guanya, Si hagués sigut una carrera més ràpida, no tindria rival. En els últims metres l'han adelantat. Ha guanyat Barringer (USA), no entrava en cap quiniela.
MARIO PESTANO tota una decepció, arribava en la 5 ena millor marca mundial i ha quedat 11.
ISINBAYEVA però que li passa? ha quedat en 6è lloc, i s'ha coronat la campiona americana i ara mundial la brasilenya Murer.
En el 110 m obstacles, també la descalificació del cubà DAYRON ROBLES, per donar un cop amb la mà al xinès Xiang, on el beneficiari ha estat J.Richarson amb 13,14.
I un altre prodigi que es diu KIRANI JANES, apunt de 19 anys, campió mundial dels 400m, per davant de Lasawn Merrit (USA) "dopat per pendre pastilles d' impotència sexual al seu país, però amb una invitació de la IAAF, que algù m'ho expliqui això? I recordem siusplau David Rudisha "800m", I. Jeilant i M. Farah"10000m", Blanka Vlasic"altura",Carter Senmenya"800m" .
Ara tot esperant la final dels 1500m masculins.

Pda. Fora les lesions