De ben petit, a la seva escola de Milwaukeee East Side Alte, va començar a destacar i a guanyar; el 1897 la Universitat de Pensilvania, se'l va emportar de la seva Universitat de Winsconsi , i així recalava a una gran universitat, amb molta tradicció atlètica. Allí es va integrar a la fraternitat Omega i a entrenar. I és allí on va desenvolupar una nova forma de saltar sobre els obtacles, aixecant la cama estesa cap endavant, deixant l'obtacle sota la cama, és fins ara l'estandard de la tècnica d'avui en dia en saltar les valles, és considerat doncs el pare i mestre de la tècnica actual.
Com recordo, ja de ben petit col.leccionava rècords,: primers escolars, després nacionals i més tard mundials.- 110 metres valles (15'2"), els 200 metres valles (23'6") aquest va durar 25 anys. També es va començar a competir amb el salt de longitud, on va aconseguir el rècord mundial, saltant 7'43 metres, però resulta que el seu compatriota Myer Prinstein va saltar 7'50 metres un mes, més tard. Aquesta gesta a Alvin no li va agradar gens, i aquí començà, una gran rivalitat entre aquests dos atletes, acabant més d'una vegada les competicions a cops.
Alvin Kraenslein ("tenia una gran caballera") esperava amb molta impaciència les Olimpiades de París 1900, amb 19 anys d'edat i ben preparat que estava per entrar a l'història de l'atletisme Mundial. Resulta que ...- París any 1900, després de 1879 del gran èxit de la Torre Eiffel, superava els 2,5 milions d'habitants i una gran eufòria econòmica, ( eren els anys del ferro), es va trobar podem dir amb les pitjors Olimpiades de l'història moderna. No va haver cerimònia inaugural, ni medalles; a les competicions se li va privar quasi bé, que hi fosin els seus seguidors, ( vull dir que quan un atleta rep una medalla, automàticament el seu privilegi augmenta tan esportivament, com socialment), una gran decepció per tots els qui varen haver de rebre una medalla en aquells jocs. Així després d'aconseguir 4 millors posicions, va tornar a Winsconsi sense les medalles de 60 m valles, 110 m valles, 200 m valles i salt de longitud. Bé, varen ser un fracàs aquelles Olimpiades.
Alvin tot i així, va establir un rècord de medalles en una olimpiades, que no fou igualada fins al 1936 per Jesse Owens a les Olimpiades de Berlin 1936. I fins i tot així Alvin, continua tenin un rècord fins el dia d'avui en conseguir aquest, 4 medalles individuals, no com Jesse ni Carl.
A l'agost del 1927, el Dr. Kraenszlein va caure malalt per enfermetat del cor, i en menys de 5 mesos, el 6 de gener de 1928 a Willkesbarre "Pennsilvania", va morir i es recorda, com un dels millors atletes de la seva era i gran recordat encara avui en dia a la Universitat de Pennsilvania.
Pda- Aquí tením un exemple d'un personatge, que en aquella època a falta de persones amb estudis, va posar per davant l'atletisme "la seva gran passió" al que hagués estat més fàcil, viure del seu doctorat, i no arriscar-se a viure de l'atletisme, que era i és més dificil.
PDA- Fora les lesions.


No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.