Mai és tard per entrar en aquesta gran família de l'atletisme, i dic gran perquè no fa pas massa, erem quatre arreplegats qui corriem per les carreteres, cadascú al seu nivell, però tots amants d'aquest esport i aquesta manera de viure. Perquè el que és realment un runners, ho és per sempre. És una manera de viure i de veure les coses amb una distància i velocitat adequada per observar i comptemplar, els esdeveniments personals i naturals ( observem el canvi de territori per on correm) que passen al costat de cada persona.
Aquesta petita reflexió vé causada, perquè un dels grans diaris esportius " SPORT ", a partir de demà, a la mateixa portada del diari per internet hi haurà " La borsa del corredor", que és això?, bé, aquesta gent no s'han inventat res, n'hi ho faran, el que hi haurà en aquest apartat, serà informació pels runners, on hi posaran les carreres que estan programades, tan de mig fons, com de fons, les diferents maneres per entrenar, " per què n'hi han molts de plans per escollir ", el que s'ha de menjar " proteïnes, calories..roba, bambes per córrer ( tipus de calçat, forma del peu, pronador, neutre ...)... el que hi ha en moltissimes pàgines i blogs, amb la gran diferència, que aquesta gent tenen abans de començar la propaganda feta, per què hi ha molts internautes que visiten els quatre grans diaris esportius.
Ara de sobte han degut mirar les dades que deuen tenir i s'han adonat que cada dia hi ha més gent corren pels carrers, és a dir, més gent que demana informació sobre el món dels runners. Cada vegada són més les curses que han de tancar les seves inscripcions abans del dia de la carrera, i més persones que " cliquen " al seu diari sobre l'apartat d'atletisme.
Les xifres son bastants evidents, a Espanya som més de 2 millons de persones que practiquem aquest esport, i va en augment, a Europa són més de 60 millons, ( a Holanda, Suècia, Noruega , el córrer és com respirar, sempre he dit que aquests països tenen cultura runners, només cal veure els estadis quan fan una Diamond League), als EEUU són més 70 millons de runners, això és tot un gran mercat, hi ha molta pela a fer, senyors.
És qüestió de temps que els altres diaris facin el mateix, però una coseta al Diari Sport, Benvinguts!!!!!
Pda - Fora les lesions.
martes, 29 de noviembre de 2011
domingo, 27 de noviembre de 2011
CLÀSSICA JEAN BOUIN 2011
A falta de grans referents de runners del començament del segle passat, es va haver d'anar al país veí, i anomenar la prova amb més edicions que es corre a tot Espanya, Jean Bouin.
Data del 1 febrer de 1920, en només 4 vegades s'ha deixat de córrer, durant la Guerra civil (1937,1938,1939) i 1967 degut a les obres que hi havia al recorregut. Només el Cross Internacional de Reyes de la Gimnàstica de Utìa a San Sebastián, que va nèixer dos anys abans, on el pròxim 2 de gener farà la seva 82 edició, pot presumir d'estar el mateix nivell de la Jean Bouin.
Gràcies a un grup de periodistes amb il.lusió van crear aquesta carrera, agafant com a refència la carrera Parisina, el Grand Prix Lemmonies.
La primera edició amb recorregut de 10km va ser entre Esplugues de Llobregat i l'interior de la Ciutadella, la va guanyar Rossend Claved amb un temps de 34:10'02".
Desde 1972 aquesta prova és disputa al parc de Montjuic, decisió ben acceptada pel gran públic i corredors en general.
La gran notícia que vam tenir fa dues setmanes, va ser la participació de Natàlia Rodriguez i Marta Dominguez, per mí les dos més grans atletes actuals, del moment i possiblement de l'història espanyola, corrien la Jean Bouin, és a dir han corregut la cursa fa unes hores. Natalia ha estat en la seva novena clàssica, on l'ha guanyada ja tres vegades, la 2005, 2009 i 2010, en quan a la Marta que ha participat en dos ocasions no ha pugut guanyar-la en cap
.
Avui Marta ha quedat en tercera posicio i Natalia quarta, tan una com l'altre estan al començament del seu entrenament, camí a les Olimpiades. La guanyadora ha estat Goshu, per davant de la seva compatriota Anina Demboda.
Per part masculina contra tot prònostic a guanyat Ilias Fati, un jove marroqui que porta 5 anys a Catalunya, en tres segons per davant del gran favorit Menjo. Un altre xaval a tenir en compte a partir d'ara, per fer pronòstics.
En la nostra comarca ha tingut lloc la Mitja de Tarragona, veurem les classificacions si ha hagut alguna sorpresa.
Pda- Fora les lesions.
Data del 1 febrer de 1920, en només 4 vegades s'ha deixat de córrer, durant la Guerra civil (1937,1938,1939) i 1967 degut a les obres que hi havia al recorregut. Només el Cross Internacional de Reyes de la Gimnàstica de Utìa a San Sebastián, que va nèixer dos anys abans, on el pròxim 2 de gener farà la seva 82 edició, pot presumir d'estar el mateix nivell de la Jean Bouin.
Gràcies a un grup de periodistes amb il.lusió van crear aquesta carrera, agafant com a refència la carrera Parisina, el Grand Prix Lemmonies.
La primera edició amb recorregut de 10km va ser entre Esplugues de Llobregat i l'interior de la Ciutadella, la va guanyar Rossend Claved amb un temps de 34:10'02".
Desde 1972 aquesta prova és disputa al parc de Montjuic, decisió ben acceptada pel gran públic i corredors en general.
La gran notícia que vam tenir fa dues setmanes, va ser la participació de Natàlia Rodriguez i Marta Dominguez, per mí les dos més grans atletes actuals, del moment i possiblement de l'història espanyola, corrien la Jean Bouin, és a dir han corregut la cursa fa unes hores. Natalia ha estat en la seva novena clàssica, on l'ha guanyada ja tres vegades, la 2005, 2009 i 2010, en quan a la Marta que ha participat en dos ocasions no ha pugut guanyar-la en cap
.
Avui Marta ha quedat en tercera posicio i Natalia quarta, tan una com l'altre estan al començament del seu entrenament, camí a les Olimpiades. La guanyadora ha estat Goshu, per davant de la seva compatriota Anina Demboda.
Per part masculina contra tot prònostic a guanyat Ilias Fati, un jove marroqui que porta 5 anys a Catalunya, en tres segons per davant del gran favorit Menjo. Un altre xaval a tenir en compte a partir d'ara, per fer pronòstics.
En la nostra comarca ha tingut lloc la Mitja de Tarragona, veurem les classificacions si ha hagut alguna sorpresa.
Pda- Fora les lesions.
sábado, 26 de noviembre de 2011
AVUI DISSABTE
Avui ha tocat un dinar familiar, és festa major al poble. Després de com és costum, els canalons, el fricandó i un bon plat de sopa que no faltin, a més ma mare els fa molts bons. Sort que abans havia anat a
córrer una mica : el tercer dia, de moment entrenant " fer footing"sense, estar massa estona, ni massa intensitat. La pròxima setmana provaré de fer sessions de 7 km i a veiam com respon aquesta musculatura, tot i així fent camí cap a la pròxima cursa, que tant sols resta 3 setmanes. Augmentarem una mica més l'intensitat a falta de 2 setmanes, el principal és arribar a córrer la carrera, o no?.
Pda- Fora les lesions.
córrer una mica : el tercer dia, de moment entrenant " fer footing"sense, estar massa estona, ni massa intensitat. La pròxima setmana provaré de fer sessions de 7 km i a veiam com respon aquesta musculatura, tot i així fent camí cap a la pròxima cursa, que tant sols resta 3 setmanes. Augmentarem una mica més l'intensitat a falta de 2 setmanes, el principal és arribar a córrer la carrera, o no?.
Pda- Fora les lesions.
jueves, 24 de noviembre de 2011
JEAN BOUIN - BARCELONÉS O FRANCÈS ?
Alenxandre François Eíennene Jean Bouin va néixer a Marsella el 21 de desembre de 1888. Era com una espècie de " prototip" de corredor de fons, no massa alt. Va utilitzar per córrer els mètodes Suecs de preparació tècnica i fisica, i va aconseguir molt bons resultats.
A les Olimpiades de Londres de 1908, no el van deixar participar ( ignoro el perquè, no hi ha manera de trobar-ho, he supervisat el que van ser les Olimpiades de 1908, i no va haver-hi boicot, no ser si no va ser seleccionat, no ho ser, si algú ho sap que m'ho faci arribar siusplau, pura curiositat ). Un any més tard 1909 és va proclamar campió de França de 10.000 metres llissos ,i campió de de França de Camp a través ( Cross ) durant quatre anys consecutius desde 1909 al 1912. Va guanyar també tres vegades consecutives el Cross de les Nacions als anys 1911, 1912, 1913, aquesta prova estava considerada com un Campionat de Cross oficios. També va millorar l'any 1911, la plusmarca mundial dels 10.000 metres llisos, amb un temps de 30'58", que va estar vigent entre 16 de novembre 1911 i el 22 juny 1922. La que li va durar més va ser el rècord de l'hora el dia 6 de juliol de 1913 a Estolcom, va fer una distància de 19021 metres, el qual un altre corredor " un altre supercrack " el finlandès Daavo Nurmi, al cap de 25 anys el va guanyar en recórrer 19210 metres. També va aconseguir una medalla de plata a les Olimpiades de Estolcom 1912 als 5.000 metres llissos.
Tots hem sentit a parlat de Jean Bouin, però poca gent sap que va ser un gran esportista i periodista francès ( va treballar al diari Petit Provençal) del començament del segle xx. Potser per la poca cultura atlètica que tenim, o pel fet de haver passat quasí bé un segle, o per la poca informació que tenin de les seves gestes com a esportista, aquet xaval és un mite Francès, pels rècords aconseguits i pel que hagués pogut aconseguir, si no hagués mort el 29 de setembre de 1914 a l'edat de 26 anys, en mig de tota una grandissima carrera esportiva, al front de la batalla de la Primera Guerra Mundial.
Com a homenatge té a França alguns estadis al seu nom, i com no! tením aquí a casa nostra a Barcelona la prestisiosa carrera Jean Bouin Open.
Pda - Ja que, d'aquí dos dies tením la cursa, he pensat amb escriure qui era aquest tal francès. El diumenge mateix us parlaré de la cursa en sí, tenim la Natàlia contra la Marta, estic una mica impacient per veure el resum per la tarda de 3Esports i al matí conectat amb internet per veure el resultat; no oblidar a la Judit Pla, n'estic segur que ella arribarà la tercera. Ah! abans tením un cross a les 5 per Teledeporte en diferit.
En classificació masculina està cantat que guanyarà Josephat Kiprono Menjo.
PDA - Fora les lesions.
A les Olimpiades de Londres de 1908, no el van deixar participar ( ignoro el perquè, no hi ha manera de trobar-ho, he supervisat el que van ser les Olimpiades de 1908, i no va haver-hi boicot, no ser si no va ser seleccionat, no ho ser, si algú ho sap que m'ho faci arribar siusplau, pura curiositat ). Un any més tard 1909 és va proclamar campió de França de 10.000 metres llissos ,i campió de de França de Camp a través ( Cross ) durant quatre anys consecutius desde 1909 al 1912. Va guanyar també tres vegades consecutives el Cross de les Nacions als anys 1911, 1912, 1913, aquesta prova estava considerada com un Campionat de Cross oficios. També va millorar l'any 1911, la plusmarca mundial dels 10.000 metres llisos, amb un temps de 30'58", que va estar vigent entre 16 de novembre 1911 i el 22 juny 1922. La que li va durar més va ser el rècord de l'hora el dia 6 de juliol de 1913 a Estolcom, va fer una distància de 19021 metres, el qual un altre corredor " un altre supercrack " el finlandès Daavo Nurmi, al cap de 25 anys el va guanyar en recórrer 19210 metres. També va aconseguir una medalla de plata a les Olimpiades de Estolcom 1912 als 5.000 metres llissos.
Tots hem sentit a parlat de Jean Bouin, però poca gent sap que va ser un gran esportista i periodista francès ( va treballar al diari Petit Provençal) del començament del segle xx. Potser per la poca cultura atlètica que tenim, o pel fet de haver passat quasí bé un segle, o per la poca informació que tenin de les seves gestes com a esportista, aquet xaval és un mite Francès, pels rècords aconseguits i pel que hagués pogut aconseguir, si no hagués mort el 29 de setembre de 1914 a l'edat de 26 anys, en mig de tota una grandissima carrera esportiva, al front de la batalla de la Primera Guerra Mundial.
Com a homenatge té a França alguns estadis al seu nom, i com no! tením aquí a casa nostra a Barcelona la prestisiosa carrera Jean Bouin Open.
Pda - Ja que, d'aquí dos dies tením la cursa, he pensat amb escriure qui era aquest tal francès. El diumenge mateix us parlaré de la cursa en sí, tenim la Natàlia contra la Marta, estic una mica impacient per veure el resum per la tarda de 3Esports i al matí conectat amb internet per veure el resultat; no oblidar a la Judit Pla, n'estic segur que ella arribarà la tercera. Ah! abans tením un cross a les 5 per Teledeporte en diferit.
En classificació masculina està cantat que guanyarà Josephat Kiprono Menjo.
PDA - Fora les lesions.
martes, 22 de noviembre de 2011
CANVIEM LES BAMBES
Després d'unes setmanes sense inactivitat, començarem a entrenar, per veure si arriben en unes mínimes condicions el 18 de desembre, per participar a una cursa de 5 km, on simultàneament es correrà la mitja de Salou.
En relació a Marta Dominguez ha sigut absolta de tota culpa dels càrrecs de dopatge i així queda definitivament lliure de totes les causes pendents que havia estat imputada.
Algú haurà d'explicar, per què el nom de la palentina estava inclòs en la operació Galgo. Els aficionats volem una explicació!!.
Pda - Fora les lesions.
lunes, 21 de noviembre de 2011
PROGRAMA A.D.O.
El programa ADO també conegut com Plan ADO ho fa l'Institució Espanyola Associació Esport Olímpic ( ADO), per promocionar i donar suport als esportistes nacionals d'alt rendiment a nivell Olimpic. Va sortir 1988 amb motiu de donar els esportistes d'èlit els medis i recursos necessaris per aconseguir un bon resultat a cara els Jocs Olimpics de Barcelona 1992.
Desde el 2004 existeix paralel.lament el programa A.D.O.P que donà suport als esportistes discapacitats en la preparació dels Jocs Paralímpics. ( Hi ha diferents països que s'han interessat pel programa, com Xile i que actualment l'implanten al seu país.
Podem dividir aquestes ajudes en tres facetes, però recordo que han de ser esportistes destacats o amb gran progressió.
1 - Les beques a esportistes amb opcions d'aconseguir bons resultats Olimpics, amb la finalitat que comptin amb els recursos financers i d'una preparació suficient i adequada pels Jocs Olimpics.
2 - Incentius als tècnics responsables dels esportistes, tan siguin entrenadors personals, on rebran la mateixa beca que l'esportista o un porcentatge establert i tots aquells que tinguin responsabillitat directa en la preparació de l'atleta.
3 - Els plans especials, destinats a complimentar la preparació dels esportistes contemplats en el programa. I han d'estar coordinats per cada una de les seves federacions. Un exemple - seguiments internacionals dels rivals, control i ajuda psicològica, programes d'investigació tecnòlogic...
ADO otorga una beca anual als millors atletes d'aquells esports comtemplats al programa Olimpic vigent. I també son tres:
Grup 1 - proves d'esportistes individuals o grup inferior a 4 membres " dobles de tenis taula, duo sincronitzades..."
Grup 2 - proves d'equips de més de 4 membres " rem 8, equip sincronitzada..."
Grup 3 - proves d'equips colectius " basket, futbol..."
Referit al grup 1, hi ha 6 tipus de beques diferents, i a més depèn de dos factors, de la modalitat de l'esport i del resultat que ha obtingut l'atleta l'any anterior amb competicions internacionals, és a dir, si algú l'any anterior ha estat campió del món, guanyarà més que un altre que hagi quedat per exemple el vuitè.
Les 6 tipus de beques :
- Beques Medallistes (M)- per tots els medallistes ( or M1, plata M2, bronçe M3), tan Olimpiades com Camiponats del Món.
- Beques Diplomas (D)- per tots qui hagin aconseguit diploma, hauran quedat entre el 4 i el 8 lloc, tant sigui Olimpiades com Campionats del Món, o entre els 6 millors en Campionats Europeus.
- Beques Ranking(R)- a tots els esportistes que estiguin entre els 10 millors del món i que no cobrin cap de les dues altres dos beques anteriors. ( sols atletisme i natació).
-Beques B- són els esportistes del grup 1 i 2 que estiguin classificats entre el 9 i 12 del ranking mundial o dels Jocs Olimpics.
- Beques E- són els esportistes que no hagin aconseguit cap dels criteris anteriors, però que resultin interesants pels programes. ( Acostumen a ser joves promeses i grans veterans).
- Les Beques M i D - son acumulables entre sí, en diferents porcentatges establert pel propi programa. ( Aquest apartat no m'agrada gens, fa olor a xamosquina).
En els casos del grup 3, els esportistes col.lectius, és la mateixa federació esportiva qui s'encarrega de posar quins esportistes obtindran l'ajuda i amb quina quantitat.
Un nombre de 370, són els atletes que van obtenir beques l'any 2010 dels quals 191 homes i 179 dones, en 26 esports olimpics diferents, que són els que es van beneficiar d'alguna beca del programa ADO.
Pda - Vaig dir que en parlaria, i aqui ho tenim.Com també vaig comentar, que s'hauria de fer una revisió i plantejar alguns canvis, ara amb el nou govern entrant, espero que si posin, i com més aviat millor.
PDA - Fora les lesions.
Desde el 2004 existeix paralel.lament el programa A.D.O.P que donà suport als esportistes discapacitats en la preparació dels Jocs Paralímpics. ( Hi ha diferents països que s'han interessat pel programa, com Xile i que actualment l'implanten al seu país.
Podem dividir aquestes ajudes en tres facetes, però recordo que han de ser esportistes destacats o amb gran progressió.
1 - Les beques a esportistes amb opcions d'aconseguir bons resultats Olimpics, amb la finalitat que comptin amb els recursos financers i d'una preparació suficient i adequada pels Jocs Olimpics.
2 - Incentius als tècnics responsables dels esportistes, tan siguin entrenadors personals, on rebran la mateixa beca que l'esportista o un porcentatge establert i tots aquells que tinguin responsabillitat directa en la preparació de l'atleta.
3 - Els plans especials, destinats a complimentar la preparació dels esportistes contemplats en el programa. I han d'estar coordinats per cada una de les seves federacions. Un exemple - seguiments internacionals dels rivals, control i ajuda psicològica, programes d'investigació tecnòlogic...
ADO otorga una beca anual als millors atletes d'aquells esports comtemplats al programa Olimpic vigent. I també son tres:
Grup 1 - proves d'esportistes individuals o grup inferior a 4 membres " dobles de tenis taula, duo sincronitzades..."
Grup 2 - proves d'equips de més de 4 membres " rem 8, equip sincronitzada..."
Grup 3 - proves d'equips colectius " basket, futbol..."
Referit al grup 1, hi ha 6 tipus de beques diferents, i a més depèn de dos factors, de la modalitat de l'esport i del resultat que ha obtingut l'atleta l'any anterior amb competicions internacionals, és a dir, si algú l'any anterior ha estat campió del món, guanyarà més que un altre que hagi quedat per exemple el vuitè.
Les 6 tipus de beques :
- Beques Medallistes (M)- per tots els medallistes ( or M1, plata M2, bronçe M3), tan Olimpiades com Camiponats del Món.
- Beques Diplomas (D)- per tots qui hagin aconseguit diploma, hauran quedat entre el 4 i el 8 lloc, tant sigui Olimpiades com Campionats del Món, o entre els 6 millors en Campionats Europeus.
- Beques Ranking(R)- a tots els esportistes que estiguin entre els 10 millors del món i que no cobrin cap de les dues altres dos beques anteriors. ( sols atletisme i natació).
-Beques B- són els esportistes del grup 1 i 2 que estiguin classificats entre el 9 i 12 del ranking mundial o dels Jocs Olimpics.
- Beques E- són els esportistes que no hagin aconseguit cap dels criteris anteriors, però que resultin interesants pels programes. ( Acostumen a ser joves promeses i grans veterans).
- Les Beques M i D - son acumulables entre sí, en diferents porcentatges establert pel propi programa. ( Aquest apartat no m'agrada gens, fa olor a xamosquina).
En els casos del grup 3, els esportistes col.lectius, és la mateixa federació esportiva qui s'encarrega de posar quins esportistes obtindran l'ajuda i amb quina quantitat.
Un nombre de 370, són els atletes que van obtenir beques l'any 2010 dels quals 191 homes i 179 dones, en 26 esports olimpics diferents, que són els que es van beneficiar d'alguna beca del programa ADO.
Pda - Vaig dir que en parlaria, i aqui ho tenim.Com també vaig comentar, que s'hauria de fer una revisió i plantejar alguns canvis, ara amb el nou govern entrant, espero que si posin, i com més aviat millor.
PDA - Fora les lesions.
jueves, 17 de noviembre de 2011
UNA HISTORIETA
He estat dubtant si explicar aquesta anècdota o historieta, que vaig viure fa uns dies mirant la televisió, l'explicaré perquè es veu i s'observa l'esperit de superació d'un atleta, en aquest cas, una noia.
Fent el que normalment acostumo a fer, un dia per la tarda sense tenir res organitzat o a fer. En concret el passat diumenge, davant el televisor, fent zapping pels diferents canals esportius, em vaig quedar a Euroesport, que feien el campionat del Món de Halterofilia, en concret de noies de 53 kg. La protagonista de l'història, com he dit és una noia aspirant a superar el rècord del món, que estava en 147kg, (em pregunto, com una noia pot aixecar, tres vegades el seu pes, per molt preparada que estigui).
Era el tercer intent, per superar el 147 kg, i això que, fa el tercer intent i ho prova, i ... no pot. Bé fins aquí tot normal, no?, la noia se'n va al vestuari decepcionada i resignada, i de sobte, es veu com els jutges s'esboloten una mica i el seu entrenador, comença a córrer no se sap cap a on, i encara hi ha més enrenou. Els comentaristes encara no s'havien adonat del que passava i, de sobte es veu l'entrenador, que acompanyava a la noia, l'havia anat a buscar al vestuari. Resulta que, en fer l'últim intent, hi havia 1 kilo menys, i a més mal equilibrat. La noia doncs tenia una altre oportunitat, per aconseguir el rècord Mundial.
El que pretenc explicar en aquesta història verídica, és com un atleta, tan sigui d'èlit com no, és tornar a mentalitzar-se per aconseguir un objectiu, que fa pocs minuts no ha aconseguit, i a més a més, amb més dificultat perquè resulta que ara tindrà 1 kg de més.
Us explico el final, ja que suposo, que no esteu tants malats, com per mirar un campionats d'halterofilia. La noia té l'ultima oportunitat, ho prova i ... si ho aixeca!! aconsegueix el seu objectiu, doncs no! al cap d'un minut d'estar celebrant l'èxit, els jutges anul.len el resultat, i a la repetició es pot observar, com al moment d'aixecar la barra, la noia mou una mica el colze i donen l'intent com a nul.
Quina decepció, no? ara és com si tots, la coneguessim desde fa temps, no?.
El meu objectiu, no es cap altre, de donar entendre, que mai n'hi ha prou per esforçar-se, en el món de l'esport, i en la vida mateixa, per això sempre dic, que el principal repte és guanyar-se a un mateix, i més si ets el millor del món en alguna disciplina.
Pda - Que!! a que ara quan possin per televisió un campeonat de halterofilia, li prestareu més atenció !
PDA - Fora les lesions.
Fent el que normalment acostumo a fer, un dia per la tarda sense tenir res organitzat o a fer. En concret el passat diumenge, davant el televisor, fent zapping pels diferents canals esportius, em vaig quedar a Euroesport, que feien el campionat del Món de Halterofilia, en concret de noies de 53 kg. La protagonista de l'història, com he dit és una noia aspirant a superar el rècord del món, que estava en 147kg, (em pregunto, com una noia pot aixecar, tres vegades el seu pes, per molt preparada que estigui).
Era el tercer intent, per superar el 147 kg, i això que, fa el tercer intent i ho prova, i ... no pot. Bé fins aquí tot normal, no?, la noia se'n va al vestuari decepcionada i resignada, i de sobte, es veu com els jutges s'esboloten una mica i el seu entrenador, comença a córrer no se sap cap a on, i encara hi ha més enrenou. Els comentaristes encara no s'havien adonat del que passava i, de sobte es veu l'entrenador, que acompanyava a la noia, l'havia anat a buscar al vestuari. Resulta que, en fer l'últim intent, hi havia 1 kilo menys, i a més mal equilibrat. La noia doncs tenia una altre oportunitat, per aconseguir el rècord Mundial.
El que pretenc explicar en aquesta història verídica, és com un atleta, tan sigui d'èlit com no, és tornar a mentalitzar-se per aconseguir un objectiu, que fa pocs minuts no ha aconseguit, i a més a més, amb més dificultat perquè resulta que ara tindrà 1 kg de més.
Us explico el final, ja que suposo, que no esteu tants malats, com per mirar un campionats d'halterofilia. La noia té l'ultima oportunitat, ho prova i ... si ho aixeca!! aconsegueix el seu objectiu, doncs no! al cap d'un minut d'estar celebrant l'èxit, els jutges anul.len el resultat, i a la repetició es pot observar, com al moment d'aixecar la barra, la noia mou una mica el colze i donen l'intent com a nul.
Quina decepció, no? ara és com si tots, la coneguessim desde fa temps, no?.
El meu objectiu, no es cap altre, de donar entendre, que mai n'hi ha prou per esforçar-se, en el món de l'esport, i en la vida mateixa, per això sempre dic, que el principal repte és guanyar-se a un mateix, i més si ets el millor del món en alguna disciplina.
Pda - Que!! a que ara quan possin per televisió un campeonat de halterofilia, li prestareu més atenció !
PDA - Fora les lesions.
miércoles, 16 de noviembre de 2011
ZZ TOP
Aquesta matinada a agafar el camió, sense voler he tocat el dial, i m'ha sortit aquesta cançó.
No tenia ni ideia, de com es deien aquest grup, així que només arribar a casa, m'he posat a buscar com es deien aquests xavals, i ara ja ser qui són. Puc dir que, no sóc cap expert musicalment, sino tot el contrari, però sé el que m'agrada i el que no m'agrada. I aquesta cançó m'ha agradat, m'ha transportat "imaginàriament" a una carretera, al mig d'una prat verdós rodejat d'arbres i flors; al cap d'uns segons he canviat el camió per les bambes, i m'he ficat a córrer, sense veure el final, i no parava de córrer, em sentia bé i alliberat, sense presses, feia el que m'agrada. I en mig de tota aquest l'imaginari, el collons del locutor, presenta una altre cançoneta i torno a la terra.
La fotografia pot representar una mica, el paisatge que tenia al meu cap, us feu a la idea, no?.
Bé, ha estat un moment, com tots tenim en algun moment o altre, un dia qualsevol de les nostres vides. N'estic segur, que la cançó en un altre moment, no m'hagués fet el mateix efecte, no li treiem mèrits, ara a la cançoneta, sinó que la cosa ha anat com ha anat, i així ho he expressat i escrit.
Us poso un altre d'aquest grup, amb millors imatges, bé les imatges només reflexen el que es diu.
Pda - Fora les lesions.
No tenia ni ideia, de com es deien aquest grup, així que només arribar a casa, m'he posat a buscar com es deien aquests xavals, i ara ja ser qui són. Puc dir que, no sóc cap expert musicalment, sino tot el contrari, però sé el que m'agrada i el que no m'agrada. I aquesta cançó m'ha agradat, m'ha transportat "imaginàriament" a una carretera, al mig d'una prat verdós rodejat d'arbres i flors; al cap d'uns segons he canviat el camió per les bambes, i m'he ficat a córrer, sense veure el final, i no parava de córrer, em sentia bé i alliberat, sense presses, feia el que m'agrada. I en mig de tota aquest l'imaginari, el collons del locutor, presenta una altre cançoneta i torno a la terra.
La fotografia pot representar una mica, el paisatge que tenia al meu cap, us feu a la idea, no?.
Bé, ha estat un moment, com tots tenim en algun moment o altre, un dia qualsevol de les nostres vides. N'estic segur, que la cançó en un altre moment, no m'hagués fet el mateix efecte, no li treiem mèrits, ara a la cançoneta, sinó que la cosa ha anat com ha anat, i així ho he expressat i escrit.
Us poso un altre d'aquest grup, amb millors imatges, bé les imatges només reflexen el que es diu.
Pda - Fora les lesions.
martes, 15 de noviembre de 2011
TANCADES INSCRIPCIONS JEAN BOUIN
Estan tancades fa dies, ja!! les inscripcions per participar a la 88ena edició, de la Jean Bouin Open, per a atletes populars, s'han superat els 10.000 inscrits, superat així el rècord de la prova de l'any passat, que era de 8250 corredors.
L'organització s'ha vist obligada a tancar les inscripcions, per causa a la pròpia seguretat dels corredors al moment de la sortida. Ja es diu que l'any vinent, canviaran un petit recorregut de la sortida, per l'augment de demanda dels propis runnners.
És una cursa clàssica de fa molts anys, el proper 27 de novembre, Barcelona tornarà a omplir els seus carrers, d'atletes de tota classe, sort a tots.
Recordo, que si ets atleta d'èlit o escolar, encara t'hi pots inscriure.
Pda - Fora les lesions.
L'organització s'ha vist obligada a tancar les inscripcions, per causa a la pròpia seguretat dels corredors al moment de la sortida. Ja es diu que l'any vinent, canviaran un petit recorregut de la sortida, per l'augment de demanda dels propis runnners.
És una cursa clàssica de fa molts anys, el proper 27 de novembre, Barcelona tornarà a omplir els seus carrers, d'atletes de tota classe, sort a tots.
Recordo, que si ets atleta d'èlit o escolar, encara t'hi pots inscriure.
Pda - Fora les lesions.
lunes, 14 de noviembre de 2011
MENCIONEM ALGUNS PREMIS
Felicitar a la Natàlia Rodriguez, que ha sigut guardonada amb el premi José Luis Alonso " atleta espanyol de l'any" tant sigui home o dona.
Natàlia ha aconseguit 1566 punts, superant per 110 punts a Manuel Olmedo 1456, i altres com Ruth Beitia, Mario Pestaño... una votació en la qual hi havia 130 representants de tots els estaments de l'atletisme (atletes, entrenadors, jutges, periodistes, clubs, directius...). El premi el rebrà el pròxim 13 de desembre a Madrid.
Usain Bolt campió Mundial dels 200 metres i 4 per 100 metros, ha guanyat per tercera vegada consecutiva, contra tot pronòstic, en depriment del seu compatriota Yohan Blake " campió Mundial dels 100 metres ", com a millor atleta de l'any 2011. Per part femenina l'australiana Sally Pearson " campiona dels 100 metres valles", també ha rebut la mateixa distinció, de part de IAAF, i els dos acompanyants amb un xec de 100.000 dolars.
La britànica Paula Radcliffe, continua en poder del rècord de maratons en 2hores 15 minuts 25 segons, que va establir a Londres l'any 2003. Recordem la nova norma, que al final, entrarà en vigor a partir del gener del 2012, on deia que les corredores femenines, podran fer marcas només en carreras femenines.
Per altre banda, la candidatura de Londres, s'ha imposat a la de Doha, i així s'emporta els Mundials d'atletisme dels 2017, 5 anys després que es celebraran les proximes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions.
Natàlia ha aconseguit 1566 punts, superant per 110 punts a Manuel Olmedo 1456, i altres com Ruth Beitia, Mario Pestaño... una votació en la qual hi havia 130 representants de tots els estaments de l'atletisme (atletes, entrenadors, jutges, periodistes, clubs, directius...). El premi el rebrà el pròxim 13 de desembre a Madrid.
Usain Bolt campió Mundial dels 200 metres i 4 per 100 metros, ha guanyat per tercera vegada consecutiva, contra tot pronòstic, en depriment del seu compatriota Yohan Blake " campió Mundial dels 100 metres ", com a millor atleta de l'any 2011. Per part femenina l'australiana Sally Pearson " campiona dels 100 metres valles", també ha rebut la mateixa distinció, de part de IAAF, i els dos acompanyants amb un xec de 100.000 dolars.
La britànica Paula Radcliffe, continua en poder del rècord de maratons en 2hores 15 minuts 25 segons, que va establir a Londres l'any 2003. Recordem la nova norma, que al final, entrarà en vigor a partir del gener del 2012, on deia que les corredores femenines, podran fer marcas només en carreras femenines.
Per altre banda, la candidatura de Londres, s'ha imposat a la de Doha, i així s'emporta els Mundials d'atletisme dels 2017, 5 anys després que es celebraran les proximes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions.
domingo, 13 de noviembre de 2011
MCD I 10 KM
Avui ha tingut lloc a Salou la MCD i els 10 km. Aquí un senyor tenia un dorsal el 317, però encara estic lesionat, i no he pogut estar a la línia de sortida, espererem, el pròxim any per ser-hi.
Ahir vaig anar a buscar la samarreta i a viure una mica l'ambient, i com no podia ser menys, estava molt ben organitzat, i amb un gran " ambientasso a runners".,
Encara no tinc les classificacions per mirar-les, però és un recorregut propici, per fer marca personal, per ser completament plana.
Pda - Amb la vida privada d'un. Avui se'm aixecat amb una telefonada de mon pare, i vull donar les gràcies a Déu, perquè no ha sigut res, pel que hagués pogut ser.
PDA - Fora les lesions.
Ahir vaig anar a buscar la samarreta i a viure una mica l'ambient, i com no podia ser menys, estava molt ben organitzat, i amb un gran " ambientasso a runners".,
Encara no tinc les classificacions per mirar-les, però és un recorregut propici, per fer marca personal, per ser completament plana.
Pda - Amb la vida privada d'un. Avui se'm aixecat amb una telefonada de mon pare, i vull donar les gràcies a Déu, perquè no ha sigut res, pel que hagués pogut ser.
PDA - Fora les lesions.
sábado, 12 de noviembre de 2011
CÀNON RERA CÀNON
S'ha decalarat la guerra a una nova iniciativa de la Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA).
Un any després del fracàs del carnet del corredor per les proves populars, ara aquests, treuen el que se'n diu " la llicència de dia", és imprescindible per participar en totes les curses que estiguin incloses dins del calendari nacional de fons. La llicència de dia, és un cànon de tres euros, cinc en les curses de marató, que tots els corredors populars han de pagar per participar en elles.
L'excusa que donà la RFEA, per aquest canon, és que aquest pagament oferix una assegurança, cosa que els mateixos organitzadors de les carreres ja ofereixen, ja que és obligatori per llei. I las carreres que no facin pagar aquest cànon, seran excloses del calendari de la RFEA, cosa que no permetrà als atletes d'èlit, participar-hi.
S'està fent un petit boicot de moment a tots els atletes populars que ho vulguin, que no es pagui aquest cànon; jo en particular estic en contra, pero ho deixo en mans dels organitzadors de les proves, que ho decideixin ells. Són ells, qui crec que s'han d'enfrontar a la federació d'atletisme.
Ara sí, considero, que es veu clar que amb aquesta norma, l'únic que es pretén és un afany recaudatori, cosa que apart de molestar als alteltes populars, si continua portant "merder" seran els propis atletes d'èlit, qui s'oposaran en aquest cànon, perquè els prohibiria participar en aquestes carreres, i en definitiva econòmicament recordem que aquests atletes cobren per premis i per assistències, i això és molta pasta senyors.
Pda - Fora les lesions
Un any després del fracàs del carnet del corredor per les proves populars, ara aquests, treuen el que se'n diu " la llicència de dia", és imprescindible per participar en totes les curses que estiguin incloses dins del calendari nacional de fons. La llicència de dia, és un cànon de tres euros, cinc en les curses de marató, que tots els corredors populars han de pagar per participar en elles.
L'excusa que donà la RFEA, per aquest canon, és que aquest pagament oferix una assegurança, cosa que els mateixos organitzadors de les carreres ja ofereixen, ja que és obligatori per llei. I las carreres que no facin pagar aquest cànon, seran excloses del calendari de la RFEA, cosa que no permetrà als atletes d'èlit, participar-hi.
S'està fent un petit boicot de moment a tots els atletes populars que ho vulguin, que no es pagui aquest cànon; jo en particular estic en contra, pero ho deixo en mans dels organitzadors de les proves, que ho decideixin ells. Són ells, qui crec que s'han d'enfrontar a la federació d'atletisme.
Ara sí, considero, que es veu clar que amb aquesta norma, l'únic que es pretén és un afany recaudatori, cosa que apart de molestar als alteltes populars, si continua portant "merder" seran els propis atletes d'èlit, qui s'oposaran en aquest cànon, perquè els prohibiria participar en aquestes carreres, i en definitiva econòmicament recordem que aquests atletes cobren per premis i per assistències, i això és molta pasta senyors.
Pda - Fora les lesions
lunes, 7 de noviembre de 2011
CANVIEN D'OPERADOR AL MOTOCICLISME
Agrair a TVE pels 28 anys de retransmissions de motociclisme. Hem crescut amb ells, van començar amb blanc i negre, i acaben en HD. Han deixat el llistó molt alt, esperem que TELE5, estigui a l'alçada.
Per aquí em vist pilots, com Crivillé, Doohan, Sito, Sete, Rossi, Marc Marquez..., grans pilots, que sense la feina ben feta de retransmissions, no s'haguéssim enganxat davant d'un televisor, mirant com uns fora de sèrie, dónen voltes a un circuit.
El motociclisme és avui en dia un esport de masses, gracies també a TVE.
Pda. Fora les lesions.
Per aquí em vist pilots, com Crivillé, Doohan, Sito, Sete, Rossi, Marc Marquez..., grans pilots, que sense la feina ben feta de retransmissions, no s'haguéssim enganxat davant d'un televisor, mirant com uns fora de sèrie, dónen voltes a un circuit.
El motociclisme és avui en dia un esport de masses, gracies també a TVE.
Pda. Fora les lesions.
MARATÓ DE NOVA YORK
Ahir va tenir lloc la 42ena edició de la marató de Nova York, i segons diuen va ser un dia de rècords, tan de participants, més de 47.000 atletes, com d'assistents seguint la marató.
També es va superar el rècord de la prova de l'any 2001, que el tenia "etíope" Tesfaye Jifar, en un temps de 2:07:43, rècord actual ha sigut superat per Geoffrey Mutai "keniata", en un temps de 2:05:06 i per dos atletes més Emmanuel Mutai, i Gebremarian "etíope". Tots tres seran recompensats en 70.000 euros per haver baixat de l'antic rècord.
En classificació femenina, ha estat molt ajustada, la gran favorita "keniata" Mary Keitany, va sortir molt forta de començament de la prova, però a l'arribar als famosos 30 km, és va colapsar físicament, i a falta de l'últim kilòmetre la "etíope" Firehiwot Dado" la va adelantar, seguida de Bulunesh Deba i finalment va quedar tercera.
Amb representació espanyola Aguilar, va quedar en la 13ena posició en un temps de 2:35, la seva quarta millor marca registrada.
Porten uns anys, on els temps de les maratons, son superats quasi bé, any rera any, totes les principals maratons, els seus rècords aquest any han estat superats " Londres, Boston, Seül, Amnsterdam, Nova York...Això és una evidència de com es corre de ràpid, avui en dia. Hi ha un altre motiu, els africans, els keniates especialment s'han especialitzat en aquesta distància, i el motiu no és cap altre que econòmic, es pot guanyar molt i es guanya molt, quedant entre els 10 primers d'una marató, sumant-ne 4 o 5 a l'any i alguna que altre mitja marató, és prou motiu per preparar-se bé.
Pda - La marató de Nova York, hauria de ser i és la gran Meca de tot maratonià, ha de ser tot un privilegi córrer per la capital del món.
PDA - Fora les lesions.
També es va superar el rècord de la prova de l'any 2001, que el tenia "etíope" Tesfaye Jifar, en un temps de 2:07:43, rècord actual ha sigut superat per Geoffrey Mutai "keniata", en un temps de 2:05:06 i per dos atletes més Emmanuel Mutai, i Gebremarian "etíope". Tots tres seran recompensats en 70.000 euros per haver baixat de l'antic rècord.
En classificació femenina, ha estat molt ajustada, la gran favorita "keniata" Mary Keitany, va sortir molt forta de començament de la prova, però a l'arribar als famosos 30 km, és va colapsar físicament, i a falta de l'últim kilòmetre la "etíope" Firehiwot Dado" la va adelantar, seguida de Bulunesh Deba i finalment va quedar tercera.
Amb representació espanyola Aguilar, va quedar en la 13ena posició en un temps de 2:35, la seva quarta millor marca registrada.
Pda - La marató de Nova York, hauria de ser i és la gran Meca de tot maratonià, ha de ser tot un privilegi córrer per la capital del món.
PDA - Fora les lesions.
domingo, 6 de noviembre de 2011
SERIES - CARL LEWIS -
Frederick Carlon "Carl Lewis", amb el sobrenom de " el fill del vent ", va néixer l' 1 de juliol de 1961 Birminghan, encara que va créixer a Willingboro, Nova Jersey.
Fill d'un jugador de futbol americà "Willians Lewis" i de mare vallista "Everlyn". El seu germà Cleve va jugar al futbol a Europa, Maxkie va ser rècord de 200 llardes a Alabama i Carol la petita va ser saltadora de longitud, tota una família amb molta aptitud atlètica. De ben petit feia ballet ,als 13 anys va començar a competir a salt d'altura i ben aviat va veure que tenia aptituds per les proves de velocitat.
Ja en 19 anys formava part de l'equip olímpic dels EEUU, i només un boicot del seu país als Jocs Olimpics de Moscú 1980, va retrassar el seu debut.
I així va ser 4 anys més tard als Jocs Olimpics del seu país los Angeles 1984: va guanyar 4 medalles d'or, igualant així la gesta de Jesse Owens, als Jocs de Berlín 1936, or a 100 metres llissos, or 200 metres llissos, or a salt longitud i or a 4 per 100 metres llisos. Actualment són els únics dos atletes que ho han aconseguit ( sense contar a Alvin).
Als Jocs Olimpics de Seul 1988 va afegir al seu medaller dues medalles més d'or, de 100 metres i salt de longitud, i un altre de plata en 200 metres llisos, vençut pel seu compatriota Joel Peloach.
A Barcelona 1992 va tornar a guanyar l'or de salt de longitud, i l'or de 4 per 100metres llisos.
Als últims jocs on va participar, a Atlanta 1996, va tornar a conseguir l'or de Salt de longitud.
Carl Lewis ha aconseguit 9 medalles d'or i una de plata en 4 participacions Olimpiques, ha sigut el gran dominador durant més d'una dècada del salt de longitud, encara que no ha pogut enregistrar un millor salt que el llegendari Bob Beamon, saltant més de 8'90 metres, i el primer home en baixar els 9'90 en 100 metres llisos.
Ha obtingut 4 medalles d'or d'una mateixa disciplina en 4 olimpiades diferents, només s'havia aconseguit dues vegades a l'història per Aloerter "llançador de disc", i Paul Llustrom "regatista".
Ha aconseguit també 7 campionats del món, i 16 rècords nacionals, 11 rècords mundials. Guardonat com a millor " atleta de l'any" de part de la IAAF, en dues ocasions " 1988 i 1991", també té el premi Jesse Owens 1982 i 1991, per Espanya, també té el Premi Princep d'Astúries de l'esport 1996. El 16 d'octubre, va ser nomenat Embaixador de bona Voluntat, per l'organització de les Mans Unides per l'Agricultura i l'Alimentació ( FAO), i com no, guardonat com a millor atleta de la dècada dels 80.
"Hi ha medallistes d'or que utilitzen drogues, aquesta carrera es mirarà durant molts anys, per buscar més motius..." Així va començar una entrevista que li van fer a la BBC al 1987, quan Ben Jonson, el va guanyar al campionat del món a Roma. Lewis va tenir moltes crítiques, d'altres atletes companys, perquè li van dir que era un aprofitat, ja que el dopatge existia desde feia molts anys, i com que guanyava no deia res, i ara com que va perdre ho diu, el van acusar d'egoista i de falta d'humilitat.
Pels experts Carl Lewis està considerat actualment el millor atleta de tots els temps.
Millors marques personals, fins que es va retirar de la competició l'any 1997.
100m - 9'86"
200m - 19'75"
salt longitud - 8'87metres
Actualment fa d'actor a Hollywood, " California", encara que es diu que ess busca un lloc al Senat de Nova Jersey, EEUU.
Una curiositat - vuit medalles d'or Olimpiques, les té ell al seu poder, però la novena, la seva primera medalla d'or de 100 metres que va guanyar, va se enterrada amb son pare, al maig de 1988, - les seves paraules en una entrevista al Philadelhia Daily News van ser " mon pare estava molt orgullós dels 100 metres sobretot, quasi més que jo, volia que guanyés, ara ja la té i per sempre".
Per mi Carl Lewis, va ser un atleta egoista, i un pèl egocèntric i molt treballador, per intentar superar-se a sí mateix i a tothom. Però és la base, si vols ser el primer a la pista, ho has de donar tot, i a més en aquesta època moderna, tan competitiva encara més. També el considero un dels 3 millors atletes de l'història.
Pda - Gràcies, a tu i algun altre company, estimo aquest esport, el porto dins meu. Gràcies senyor Lewis, moltes gràcies.
PDA - Fora les lesions.
Fill d'un jugador de futbol americà "Willians Lewis" i de mare vallista "Everlyn". El seu germà Cleve va jugar al futbol a Europa, Maxkie va ser rècord de 200 llardes a Alabama i Carol la petita va ser saltadora de longitud, tota una família amb molta aptitud atlètica. De ben petit feia ballet ,als 13 anys va començar a competir a salt d'altura i ben aviat va veure que tenia aptituds per les proves de velocitat.
Ja en 19 anys formava part de l'equip olímpic dels EEUU, i només un boicot del seu país als Jocs Olimpics de Moscú 1980, va retrassar el seu debut.
I així va ser 4 anys més tard als Jocs Olimpics del seu país los Angeles 1984: va guanyar 4 medalles d'or, igualant així la gesta de Jesse Owens, als Jocs de Berlín 1936, or a 100 metres llissos, or 200 metres llissos, or a salt longitud i or a 4 per 100 metres llisos. Actualment són els únics dos atletes que ho han aconseguit ( sense contar a Alvin).
Als Jocs Olimpics de Seul 1988 va afegir al seu medaller dues medalles més d'or, de 100 metres i salt de longitud, i un altre de plata en 200 metres llisos, vençut pel seu compatriota Joel Peloach.
A Barcelona 1992 va tornar a guanyar l'or de salt de longitud, i l'or de 4 per 100metres llisos.
Als últims jocs on va participar, a Atlanta 1996, va tornar a conseguir l'or de Salt de longitud.
Carl Lewis ha aconseguit 9 medalles d'or i una de plata en 4 participacions Olimpiques, ha sigut el gran dominador durant més d'una dècada del salt de longitud, encara que no ha pogut enregistrar un millor salt que el llegendari Bob Beamon, saltant més de 8'90 metres, i el primer home en baixar els 9'90 en 100 metres llisos.
Ha obtingut 4 medalles d'or d'una mateixa disciplina en 4 olimpiades diferents, només s'havia aconseguit dues vegades a l'història per Aloerter "llançador de disc", i Paul Llustrom "regatista".
"Hi ha medallistes d'or que utilitzen drogues, aquesta carrera es mirarà durant molts anys, per buscar més motius..." Així va començar una entrevista que li van fer a la BBC al 1987, quan Ben Jonson, el va guanyar al campionat del món a Roma. Lewis va tenir moltes crítiques, d'altres atletes companys, perquè li van dir que era un aprofitat, ja que el dopatge existia desde feia molts anys, i com que guanyava no deia res, i ara com que va perdre ho diu, el van acusar d'egoista i de falta d'humilitat.
Pels experts Carl Lewis està considerat actualment el millor atleta de tots els temps.
Millors marques personals, fins que es va retirar de la competició l'any 1997.
100m - 9'86"
200m - 19'75"
salt longitud - 8'87metres
Actualment fa d'actor a Hollywood, " California", encara que es diu que ess busca un lloc al Senat de Nova Jersey, EEUU.
Una curiositat - vuit medalles d'or Olimpiques, les té ell al seu poder, però la novena, la seva primera medalla d'or de 100 metres que va guanyar, va se enterrada amb son pare, al maig de 1988, - les seves paraules en una entrevista al Philadelhia Daily News van ser " mon pare estava molt orgullós dels 100 metres sobretot, quasi més que jo, volia que guanyés, ara ja la té i per sempre".
Per mi Carl Lewis, va ser un atleta egoista, i un pèl egocèntric i molt treballador, per intentar superar-se a sí mateix i a tothom. Però és la base, si vols ser el primer a la pista, ho has de donar tot, i a més en aquesta època moderna, tan competitiva encara més. També el considero un dels 3 millors atletes de l'història.
Pda - Gràcies, a tu i algun altre company, estimo aquest esport, el porto dins meu. Gràcies senyor Lewis, moltes gràcies.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 4 de noviembre de 2011
RENOVAR O RENOVAR - A.D.O.
Passen els dies i no trobo el moment de fer un petit comentari sobre A.D.O. Tots hem sentit a parlar del PLAN ADO, molt resumit - és una ajuda econòmica i de medis, que rebren els atletes d'èlit, segons el resultat que fan a les competicions internacionals que competeixen, i sobretot tenint els ulls mirant cap a les pròximes olimpiades.
Va sortir abans de les Olimpiades de Barcelona 1992, per esperonar a tots els atletes a aconseguir èxits, per Espanya i al mateix temps, per ajudar-los econòmicament, per tot allò, que representa i significa està cobert, i haver-se de centrar només en les competicions i entrenar.
Sota el meu parè d'un aficionat a atletisme i a l'esport en general, proclamo la meva queixa, i crec que acceptada, en que un Plan ADO, que servia fa 30 anys, on els atletes s'eforçaven per entrar dins d'ell i aconseguir bon temps, ara s'ha tornat en contra. Considero que molts atletes, un cop entren al Programa, s'acomoden amb l'ajuda que rebren per part del comitè i de la pròpia federació, i no entrenen, ni arriben a l'objectiu que s'esperava de cada atleta en concret. ( No tots).
S'hauria d'estudiar una nova forma per ajudar, tant econòmicament, com amb intal-lacions i entrenadors als atletes, i aconseguir treure el millor de cadascú. ( No es poden obtenir resultats tan pobres, a les competicions Internacionals, arreglem'ho, siusplau.)
Una curiositat, per exemple dues campiones, com són Marta Dominguez, aquest any cobrarà del programa ADO 60000 euros, i Núria Fernández 34000 euros. No dic que sigui molt ni poc, perquè les dues són grans atletes amb renom internacional, tan sols proporciono una informació.
Pda - Un altre dia em comprometo, a parlar més abastament del PLAN ADO.
PDA - Fora les lesions.
Va sortir abans de les Olimpiades de Barcelona 1992, per esperonar a tots els atletes a aconseguir èxits, per Espanya i al mateix temps, per ajudar-los econòmicament, per tot allò, que representa i significa està cobert, i haver-se de centrar només en les competicions i entrenar.
Sota el meu parè d'un aficionat a atletisme i a l'esport en general, proclamo la meva queixa, i crec que acceptada, en que un Plan ADO, que servia fa 30 anys, on els atletes s'eforçaven per entrar dins d'ell i aconseguir bon temps, ara s'ha tornat en contra. Considero que molts atletes, un cop entren al Programa, s'acomoden amb l'ajuda que rebren per part del comitè i de la pròpia federació, i no entrenen, ni arriben a l'objectiu que s'esperava de cada atleta en concret. ( No tots).
S'hauria d'estudiar una nova forma per ajudar, tant econòmicament, com amb intal-lacions i entrenadors als atletes, i aconseguir treure el millor de cadascú. ( No es poden obtenir resultats tan pobres, a les competicions Internacionals, arreglem'ho, siusplau.)
Una curiositat, per exemple dues campiones, com són Marta Dominguez, aquest any cobrarà del programa ADO 60000 euros, i Núria Fernández 34000 euros. No dic que sigui molt ni poc, perquè les dues són grans atletes amb renom internacional, tan sols proporciono una informació.
Pda - Un altre dia em comprometo, a parlar més abastament del PLAN ADO.
PDA - Fora les lesions.
martes, 1 de noviembre de 2011
JOAN CAPRI - L'ENTERRAMORTS -
Avui és un dia trist, ja que molta gent avui fa la visiteta al cementeri, altres no acostumen a anar al cementeri, i menys en aquest dia que hi ha tanta gent, no per això...no vé al cas.
Posem una mica d'humor, en un dia com avui, pel gran Capri ("de moment no el supera ningú, és un supercrac").
Pda - Fora les lesions.
Posem una mica d'humor, en un dia com avui, pel gran Capri ("de moment no el supera ningú, és un supercrac").
Pda - Fora les lesions.
UNIÓ ENTRE MUTOLA I SEMENYA
Quan fa uns mesos per primera vegada es va començar a sentir rumors del que podria ser aquesta unió, vaig creure que si la cosa anava bé, seria la bomba. Ara, publicada la notíciaa oficialment, ja fa un parell de setmanes, immediatament al moment de llegir-la, em va venir al cap, que la Roser estaria molt contenta. "Doncs aquesta tal Mutola ", (quina ironia no?), a la Roser li agradava molt, igual que a mi. Crec que és una decisió molt acceptada de part de la sudafricana Carter Semenya, "campiona mundial dels 800 metres a Berlín 2009, i actual subcampiona mundial de Daegu 2011 dels 800 m", hagi contractat a la mozambiquenya Maria de Lurdes Mutola, "excampeona mundial i Olímpica de la mateixa distància", com a entrenadora.
Cal recordar que Semenya, ha estat fora de la competició, com tots ja sabem, per causa, que diferentes atletes es van queixar sobre el seu sexe, ha estat doncs obligada per part de la IAAF, a fer-se diferents proves de verificació de sexe, el que li ha repercitit aquests 9 mesos d'inactivitat, en la seva forma física, en aquest últim Mundial.
Semenya està cridada, a ser una gran d'aquesta distància. No sabem si superarà, a qui és ara la seva nova directora tècnica, ja que és per mí la més gran corredora que ha dominat aquesta distància fins avui en dia.
En aquesta pròximes Olimpiades de Londres 2012, per mi tindrà, una gran rival, la russa Marisa Savinova de 26 anys, i actual campiona Mundial dels 800 metres, a la qual fa unes setmanes li fou otorgada el premi a la millor atleta Europea de l'any 2011. N'estic segur, que ens ho passarem molt bé, veint-les competir aquestes dues. ( fa tota la pinta, que l'any vinent barrufarem, molt i molt.)
Pda - Aquesta distància dels 800 metres, al estar entre el que se'n diu mig fons i velocitat, no està prou reconeguda pel gran públic, per mi, és una especialitat quasí bé, la més complicada de dominar, per les dues qüestions esmentades, s'ha de tenir velocitat i fons al mateix temps, és dir, s'ha de ser ràpid en els 1500 metres i en els 400 metres, quasi bé res, no!.
PDA - Fora les lesions
Cal recordar que Semenya, ha estat fora de la competició, com tots ja sabem, per causa, que diferentes atletes es van queixar sobre el seu sexe, ha estat doncs obligada per part de la IAAF, a fer-se diferents proves de verificació de sexe, el que li ha repercitit aquests 9 mesos d'inactivitat, en la seva forma física, en aquest últim Mundial.
Semenya està cridada, a ser una gran d'aquesta distància. No sabem si superarà, a qui és ara la seva nova directora tècnica, ja que és per mí la més gran corredora que ha dominat aquesta distància fins avui en dia.
En aquesta pròximes Olimpiades de Londres 2012, per mi tindrà, una gran rival, la russa Marisa Savinova de 26 anys, i actual campiona Mundial dels 800 metres, a la qual fa unes setmanes li fou otorgada el premi a la millor atleta Europea de l'any 2011. N'estic segur, que ens ho passarem molt bé, veint-les competir aquestes dues. ( fa tota la pinta, que l'any vinent barrufarem, molt i molt.)
Pda - Aquesta distància dels 800 metres, al estar entre el que se'n diu mig fons i velocitat, no està prou reconeguda pel gran públic, per mi, és una especialitat quasí bé, la més complicada de dominar, per les dues qüestions esmentades, s'ha de tenir velocitat i fons al mateix temps, és dir, s'ha de ser ràpid en els 1500 metres i en els 400 metres, quasi bé res, no!.
PDA - Fora les lesions