UNA HISTORIETA

He estat dubtant si explicar aquesta anècdota o historieta, que vaig viure fa uns dies mirant la televisió, l'explicaré perquè es veu i s'observa l'esperit de superació d'un atleta, en aquest cas, una noia.
Fent el que normalment acostumo a fer, un dia per la tarda sense tenir res organitzat o a fer. En concret el passat diumenge, davant el televisor, fent zapping pels diferents canals esportius, em vaig quedar a Euroesport, que feien el campionat del Món de Halterofilia, en concret de noies de 53 kg. La protagonista de l'història, com he dit és una noia aspirant a superar el rècord del món, que estava en 147kg, (em pregunto, com una noia pot aixecar, tres vegades el seu pes, per molt preparada que estigui).
Era el tercer intent, per superar el 147 kg, i això que, fa el tercer intent i ho prova, i ... no pot. Bé fins aquí tot normal, no?, la noia se'n va al vestuari decepcionada i resignada, i de sobte, es veu com els jutges s'esboloten una mica i el seu entrenador, comença a córrer no se sap cap a on, i encara hi ha més enrenou. Els comentaristes encara no s'havien adonat del que passava i, de sobte es veu l'entrenador, que  acompanyava a la noia, l'havia anat a buscar al vestuari. Resulta que, en fer l'últim intent, hi havia 1 kilo menys, i a més mal equilibrat. La noia doncs tenia una altre oportunitat, per aconseguir el rècord Mundial.
El que pretenc explicar en aquesta història verídica, és com un atleta, tan sigui d'èlit com no, és tornar a mentalitzar-se per aconseguir un objectiu, que fa pocs minuts no ha aconseguit, i a més a més, amb més dificultat perquè resulta que ara tindrà 1 kg de més.
Us explico el final, ja que suposo, que no esteu tants malats, com per mirar un campionats d'halterofilia. La noia té l'ultima oportunitat, ho prova i ... si ho aixeca!! aconsegueix el seu objectiu, doncs no! al cap d'un minut d'estar celebrant l'èxit, els jutges anul.len el resultat, i a la repetició es pot observar, com al moment d'aixecar la barra, la noia mou una mica el colze i  donen l'intent com a nul.
Quina decepció, no? ara és com si tots, la coneguessim desde fa temps, no?.
El meu objectiu, no es cap altre, de donar entendre, que mai n'hi ha prou per esforçar-se, en el món de l'esport, i en la vida mateixa, per això sempre dic, que el principal repte és guanyar-se a un mateix, i més si ets el millor del món en alguna disciplina.
Pda - Que!! a que ara quan possin per televisió un campeonat de halterofilia, li prestareu més atenció !

PDA - Fora les lesions.