Demà tindrà lloc el clàssic, al Bernabèu. Com sempre és diu el partit del segle. Ja fa setmanes que se'n parla, a diferència dels ultims anys, aquesta vegada el partit és més igualat.
Sóc optimista i estic amb confiança, crec que veurem un bon partit, quina diferència de fa uns anys enrera, estem vivint una època irrepetible i quasi bé irreal.
Se'm passa una pregunta a fer en aquests últims dies, - qui té més por a qui? cules o merengues.
No parlo mai de futbol, ja que crec, que aquest esport tothom en sap, o ningú en sap. Hi ha una frase que ho descriu molt bé, que diu que tothom porta un entrenador a dins seu, i trobo una tonteria discrepar per aquest o qualsevol esport. ( Hi ha gent que sempre creu que en sap més que l'altre, i una conversa no és una confrontació ).
Aquest partit sempre ha estat de caire reivindicatiu, i per molts catalans " barcelonistes", encara ho continua sent, en menys intensitat, però anar a Madrid i guanyar-los, és un petit plaer i sentiment, que només es transmet de pares a fills. " Som una país oprimit".
M'he passat moltes hores jugant a futbol i després a futbol sala i m'ho he passat molt bé; desde fa uns anyets toca disfrutar del futbol, mirant els partits, és diferent i no t'omple tant.
Pda - La meva admiració per Jordi Costa, un periodista que analitza el futbol, semblant a mí, i al Fabian Ortiz, un altre periodiste-psicòleg on m'agrada sentir la seva opinió desde un altre punt de vista. I dos savis esportius com són Ramon Bessa i Martí Pere Arnau.
Pda - Fora les lesions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.