EL DOPATGE EN SÍ

El dopatge ( conegut com a doping), és l'administració o ús per part d'un atleta de qualsevol substància externa a  l'organisme o qualsevol substància fisiòlogica presa en quantitat anormal o per una via anormal, amb la sola intenció d'aumentar d'un mode artifical i deshonest el seu rendiment en la competició.
Cada associació esportiva té una llista detalada de les substàncies prohibides, junt amb les quantitats màximes permeses, D'acord amb la sustancia utilitzada i altres factors participants, cada associació sanciona l'atleta en qüestió.
La paraula dopatge " doping" sembla ser que prové d'una llengua parlada d'una tribu ZULÚ de la costa est d'Africa del sur, que feia servir una beguda alcohòlica anomenada " DOP" feta de pell de raïm, que tenia propietats estimulants i ajudava a lluitar millor. La mateixa paraula va ser adoptada pels anglesos a finals del segle XIX per a referir-se a l'administració de drogues als cavalls de carreres, i porteriorment es va traslladar al món de l'esport.

La primera aparició del dopatge, s'ha estudiat que bé dels segles IV al VII abans de Jesucrits, en les Olimpiades de l'antigua Grecia, utilitzaven dietes especials i postures estimulants per fortificar-se ( aquests atletes grecs tenien premics economics equivalents en dia a uns mig milió d'euros), per això alguns d'ells buscaven metodes il.legals per guanyar a cualsevol preu.

El doping com nosaltres el coneixem avui en dia va aparèixer el segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants. Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l'heroina i la morfina. L'heroina era principalment utilitzada en les carreres de cavalls i la morfina en la boxa i els anomenats esports de resistència. Es creu que la morfina va ser la causa de la mort de l'Arthur Lindon, un cilclista Galès que va morir uns mesos després de córrer la carrera  Burdeus- París al 1896, convertint-se així en la primera victima mortal del doping.
A principis del segle XX, la cosa es va desbordar, amb l'aparició de l'estricnina, esteroides i efedrina. Aquesta última va ser la precursora de les anfetamines, desenvolupades al 1930.
Les anfetamines es van començar a utilitzar als Jocs de Berlín 1936.
El punt de sortida del doping hormonal cal buscar-lo en el psicoleg francès Eduard Brown-Squant al 1889 i Ernest Laqueur al 1935, van aillar l'hormona masculina, la testoterona, i a partir 1950 no s'han parat de consumir. Son diversos qui ho han consumit, com tot un país com Alemanya de l'Est, haven obtinguts grans èxits esportius 1970, el tenista Gimeno als anys 60, l'equip Festina al Tour de França 1997.., infinitats de deportistes, dels quals entre ells un va ser un petit xoc a la meva vida.

Cal recordar parlant clar, que el dopatge mata, i molts han siguts els atletes morts que es coneixen, però també és conegut el mal que foc això, degut a la capacitat que tenen d'afectar a més d'una funció corporal a la vegada i reprogramar les activitats del cos.

Dins dels productes dopants hi ha una gran llista, aqui en tenim alguns, estimulants ( son substàncies que actuen sobre el sistema nerviós). Diurètics ( fan que el cos augmenti la producció d'orina, - judo,aixecament de pes...) Hormones Peptidiques aquí n'hi han moltissimes com EPO - aumenten la producció de globus vermells. Gonatrofina - és una hormona que aumenta la producció d'esteroides.
Agents Anàbolics - androgènics acceleren el creixement de la musculatura i dels ossos. Beta2  dins del torent sanguiní fa aumentar la massa muscular i disminueix el greix.
És espertacular la quantitat de sustàncies que es poden trobar i el fàcil que resulta per un atleta augmentar la seva força fisica a base artificial, per això demano amb tota la meva petita modestia, a tots els atletes jugar net i que guanyi el millor.

Pda - Tota la meva admiració a tots els atletes, que s'esforcen diàriament per superar-se a si mateixos, sense cap mena d'ajuda il.legal, i sobretot als atletes d'èlit.

PDA - Fora les lesions.