PATINATGE DE VELOCITAT

Tot el que sigui sobretot velocitat a través de la força de les cames, a mí em xucla. Ahir per la tarda vaig veure la final del Campionat del món de patinatge de velocitat, i simplement vaig quedar admirat, per diferentes raons. La tècnica que és essencial, la força, la velocitat, la tàctica, la voluntat, la forma d'agafar les curves de les diferents atletes.., absolutament cautivat.
La competició en sí, es tractava en dues curses, una de 500 metres i un altre de 1.000 metres, i qui sumant les dues feia menys temps, era qui se'n duria el campionat.
L'última sèrie eren les dues que havien acreditat millor temps a la cursa dels 500 metres, és a dir una d'ella seria la nova campiona olímpica. Només donada la sortida, ja se'm van posar els pèls de punta, estàvem observant la Roser i jo, les dues millors atletes de l'especialitat, vaig pujar el volum de la tele, per  què no em volia perdre cap detall del que deia el comentarista, ja que mai li havia posat tanta atenció en aquest esport i podia explicar alguna cosa que no sabés.
Van ser 1 minut i quasi bé 13 segons per part de la canadiense, que és qui va guanyar aquesta carrera, però no l'or olimpíc, ja que la xinesa sumades les dues curses va fer 0,02 milessimes menys.
Senyors! aquestes dues noies a simple vista, es veia que la seva manera de patinar, era per mí més elegant que les altres competidores i rivals, i al final més ràpides com va reflexar el propi cronòmetre. Tot una veritable competició de velocitat, que a partir d'ara com a minim en aquesta disciplina, me la miraré amb altres ulls.

Pda - No he trobat ni un petit comentari, ni una tristíssima linía sobre aquestes noies, en cap dels quatre grans diaries esportius d'àmbit espanyol. Sobren les paraules davant aquests casos, però collons que era el Campionat del Món de Patinatge de Velocitat i estava en joc una medalla d'or.

PDA - Fora les lesions.