OLIMPIADES LONDRES 1908

Amb més o menys impaciència, tots esperem i sabem que aquest any és celebrarà les Olimpiades de Londres de 2012, però avui com diu el presi "ara no toca". Us parlaré de uns 100 anys enrera, de les Olimpiades de 1908.

Escriure les primeres línies en castellà en solidaritat amb els cossos de seguretat de la nostra terra.

Era al principio del siglo xx, en la capital de la Illa Británica, donde se produjo, uno de los mejores acontecimientos deportivos, que puede celebrar una ciudad o país, las famosas Olimpiadas Modernas. Después del fracaso absoluto que supuso las Olimpiadas de París, 8 años atrás y de la poca afluència de participantes de las Olimpiadas de San Luis 1904 en E.E.U.U, ni los ingleses ni el propio organismo olímpico, no se podria permitir otro ridículo parecido " no era dificil superar los anteriores juegos" así que, se pusieron a organitzar unos juegos que, me permito el lujo de valorarlos como...

Pensant-m'ho millor, ens ha costat molt poder escriure i parlar la nostra llengua, no estic d'accord amb aquesta manera de protestar, sigueu respectuosos amb la nostra historia i mireu quina bandera porteu al pit. Torno al català.

Els Jocs Olimpics de 1908 es van celebrar a Londres entre el 27 d'abril i el 31 d'octubre, van participar 2035 atletas ( 1999 homes i 36 dones) de 22 països diferents, competirien en 21 esports i 110 especialitats.
En primer lloc Londres no va ser l'escollida com a seu dels Jocs de la IV Olimpiada, una erupció del Vesubi l'any 1906 va fer canviar l'història. El govern Italià es va trobar amb la necessitat i obligació de reconstruir, la zona pròxima al volcà i tota la ciutat de Nàpols, que  estava en ruines, per aquest motiu el propi govern va demanar una nova adjudicació, pels Jocs Olimpics que estava previst fer a Roma. I va ser així com Londres amb tota l'il.lusió va acceptar i es posà a treballar.
Per primera vegada en unes Olimpiadas, van crear instal.lacions pels atletes, amb especial esment a  l'estadi de White city, amb una capacitat de 68.000 espectadors, i on per primera vegada es va celebrar la cerimònia inaugural, on cada atleta desfilava sota la seva bandera del propi país.

" El més important en unes Olimpiades no és guanyar, sino participar", us sona aquesta frase no?, mira que fa anys que va pel món. Va ser el Bisbe de Pensilvania a la Catedral de Londres, un dia fent el sermonet, quan les va pronunciar.
En aquest Jocs és on es va crear la distància de l'actual Marató 42.195 metres, els últims 195 metres van ser afegits per justificar el recorregut del Castell de Windsor fins a la tribuna Real en l'estadi de Londres. Aquesta mateixa distància va ser oficial a partir dels Jocs de 1924.
Hi han diferents anèctodes, però una que té relació continuant amb la marató, un tal Pietri " italià", a l'arribada a meta; aquest noi estava destrossat físicament i ja havia caigut algunes vegades a terra, i al final de recta es va equivocar de direcció i va tornar a caure, i aquesta vegada, va ser ajudat per algun metge, " i entre ells el creador de Sherlock Holmes" i algun altre controlador, per ajudar-lo fins a lína de meta. Finalment va ser desqualificat com a guanyador de la prova, però recompensat per la reina, amb una bonica copa d'or pel seu esforç.
Els Jocs van començar a ser coneguts a tot el món i els atletes de tot arreu hi volien participar, bé no m'estenc més i  ho deixo aquí.

Pda- He deixat a mitges la valoració pròpia, i així ho valoro, Les instal.lacions van començar a ser el que es pretenia, però no van ser ben organitzats, va haver-hi desordre i una mica de caos en la majoria de proves. Costa de trobar-ho perquè ningú no vol criticar gratuïtament a ningú, però va ser així.

PDA - Fora les lesions.