CRONOLOGIA -CURSA DEL CALÇOT-

El més important és que he participat en un altre carrera " La cursa del Calçot", deixe'm de banda el poc que he dormit, el poc entrenament ( això és normal), i el mal estar que he arrossegat aquests dies , la cosa ha anat així:

El despertador ha sonat a les 7 del matí, en horari nou ( no feia falta, desde les 3 que no podía dormir), m'he aixecat i acabo de preparar tot el que tenía que pendre, i abans de marxar esmorzo una mica i cap a fer camí.

Arribo a Valls, al barri del Fornàs i només aparcar el cotxe, em  dirigeixo al pavelló a buscar el dorsal, el 1028. He estat un dels primers i encara estaven acabant de preparar l'escenari i colocant les valles.
La sortida ha sigut més tranquila que la de Cambrils, es notava que érem tant sols 400 corredors, i no com a Cambrils que superàvem els 2.000 atletes.
Només sortir 1km de pujada " ja sabem que sóc antidesnivells, em costa més colocar el peu per tenir una bona amortirguació", per això mai les entreno. Arribo al km4 a 4'30" m/km, llavors tornem a tenir 1km de pujada i aquí és quan baixo moltíssim el ritme, per diferents raons, que no en parlaré perquè no em vull queixar de res, sinó tot el contrari, he d'estar content per haver acabat la cursa, sigui el ritme que sigui, no fa pas massa era impossible poder pensar que participaria en una carrera.

Acabo els 10.500 metres en 49:08 a 4'41"m/km, al 70 de la general i el 14 de la meva categoria. Segons el company que va quedar davant meu " un tiempaso", cadascú ho vivim com volem i valorem el nostre temps comparant-los amb qui volem, oi?!

Pda - Fora les lesions.

MARATÓ DE BCN 2012

No va poder ser, Chema Martinez es va retirar al km 28, la cursa va poder amb ell. Ell mateix diu que desde el km 1, no es va trobar còmode fins el moment de la retirada, s'esvaiex així l'última oportunitat que tenía per anar a Londres i amb més de 40 anys que té, diu adéu per sempre a una cita olímpica.

Jaume Leiva, també ho va intentar, però tampoc no va poder ser, amb un temps de 2h19:30 no suficient per la mínima olímpica de 2h14:00. Va aguantar bé fins el km 30, però a partir d'allí va començar a decaure fins al final de cursa. Recordo que tan sols té 28 anys i aquesta era la seva quarta marató, tindrà altres oportunitats. Ànims Jaume!! ahir un altre cop vas demostrar que tens raça de campió, el més fàcil hagués sigut abandonar i anar cap a casa, i en canvi vas continuar donat-nos a tots una lliçó d'humilitat.

El que si ho va aconseguir, va ser el tercer en discòrdía, el canari José Carlos Hérnandez, que va aturar el crono en 2h11:57, fent així la millor marca actual de tots els europeus. Crec que serà ell i un altre, qui acompanyaran a Castillejo a Londres.
En fèmines la vallesoletana Elena Espejo amb un temps  de 2h30:52, va aconseguir també la mínima per a Londres.

No hem vull deixar de nomenar a Abderrahamn Ait Khamouch, espanyol d'origen marroquí, que va aconseguir el rcèord del món de marató en la categoria de T46 (emputats d'un braç) amb un temps de 2h25:43; com és logic va fer la mínima paraolímpica de Londres. Aquest xaval juntament amb el Jaume Leiva, van córrer amb nosaltres fa dues setmanes als 10 km de Cambrils.

Els guanyadors de la cursa van ser el Keniata Julius Chephowony, amb un registre de 2h11:14 i la Keniata Emily Chepkmy amb una marca de 2h2653, nou record de la prova.

Pda - Fora les lesions.

G.P. DE MALASIA

A todos nos gusta que gane un deportista español, nos tira la tierra y los sentimientos, pero hablando de la F1, teniendo este año 2 pilotos oficiales y una escudería española, todo hacia pronosticar que se volvería a tener mucha audiencia y eso es lo que ocurrió el pasado fin de semana. Casi un escándalo de audiencia, lo que demuestra que hay mucha gente que le interesa la F1.
Hoy, voy a meter un comentario, donde me van a caer palos por todos los sitios.
Alonso y Ferrari no han empezado nada bien, y me pregunto: como se pudieron trazar el camino tan mal este verano?. Y si a día de hoy tienen algún punto en el campeonato es gracias a Fernando, pero refiriéndome al tema posterior, voy a hacer de pitoniso y a predecir que si Ferrari no mejora, toda esta audiencia que están dando en cada Gran Premio, se va a reducir considerablemente, o ya lo veremos.

En el Gran Premio anterior,( lo que me pasa por decir las verdades), ya empezaron a caerme palos. Cuando comenté que Ferrari estaba por detrás de Mc Laren, Red Bull, Mercedes, Lotus, Williams y a la parte con Sauber Ferrari, y recalco que estoy hablando de la escuderia Ferrari, no de Alonso ya que él, le da unas décimas a su coche con respecto a Felipe.

Hablemos de diferentes frentes que tenemos abiertos:
- Que le pasa a Ferrari?, con el nuevo chasis que se espera en Montmeló, cambiará el rumbo de esta escudería?
No lo creo ni que llegue un nuevo chasis, el camino a seguir es otro, nos están mintiendo.
- Felipe Massa, se le tiene que sustituir, y por quién?
Cada vuelta que se da en un circuito, augura el fin de Massa, con esto lo digo todo, ( no creo que Massa llegue al G.P. de Brasil ), la F1 no es una ONG. Y con respeto al piloto a sustituir a Felipe, Sergio Pérez está el mejor clasificado y creo que es el más adecuado, ya que conoce a la perfección el motor Ferrari, el mismo que lleva en su actual escuderia Sauber Ferrari, y como ha demostrado en varias ocaciones tiene capacidad, para ser piloto Ferrari.

- Tiene razón de quejarse los pilotos de la escuderia Mc Laren Mercedes, por la poca estabilidad de su coche?
Todos podemos quejarnos, sin desmerecer el trabajo de nuestros compañeros, ni a nuestro rival, pero lo que me asombra, es que McLaren tiene un coche con capacidad para tener carga aerodinámica, tienen así más estabilidad que otros. Y entonces si éstos levantan la voz, que tendrían que hacer los pilotos de la escuderia HRT," con poca dirección asistida", y con menos estabilidad entre tantas cosas. Como debe ser llevar un fórmula1 de ellos.
- Que les pasa a los Red Bull?
Como todo en la vida no hay nada que dure para siempre, no les pasa nada, simplemente no han evolucionado el coche como todos los demás, aunque Red Bull está ahí, al ladito de McLaren y Mercedes, no creo que esté por debajo de ellos, sino al mismo nivel, lo que ocurre es que estos circuitos, les va mejor al motor Alemán, y mañana el ganador del Gran Premio tendrá motor Alemán.
Dicho esto, todas las escuderías han evolucionado, no hay tanta diferencia entre las tres primeras escuderias, con respecto a las otras, menos las tres últimas ( Caterham, Marussia, HRT) que están muy por debajo. Dato que da más emoción a los aficionados a la F1, y me repito aficionado a la F1, no seguidores de Alonso, que creo que nos le gusta demasiado todo esto.
Tranquilos que Ferrari aunque tradicionalmente ha sido una escuderia donde le cuesta cambiar de rumbo y encontrar el camino correcto, con la misma regla de tres, que nada dura para siempre, Ferrari volverá a su sitio, a pelear por las carreras y por el Mundial, aunque no este año, compañeros.

SEPANG - G.P. MALAISIA
- Lo que ha ocurrido hace unos minutos, lo resumo en una linía -
Motor Mercedes + RDS, junto dos grandes rectas. ( Creo que he sido claro y especifico, no?)
- Se tendrá que tener en cuenta mucho la degradación extrema que podrán tener los pneumáticos ( otro día hablaremos de los diferentes pneumáticos que hay actualmente en disposición de los pilotos).
- Otro dato a tener en cuenta mañana, es el ancho del circuito, donde hay tramos de 16 y 19 metros, lo que da paso a tener más oportunidades de adelantamientos ( otro tema que hablaremos).
- Magnífico resultado de la escuderia HRT y más de Pedro de la Rosa, donde le ha sacado un segundo a su compañero de equipo, objetivo cumplido, estarán mañana en la parrilla de salida. Y por mí parte les pido algo más, que no terminen a más de 10 segundos del segundo coche de Marussia.
- Y por último hablando de Fernando, y como bien ha demostrado Ferrari tiene buena salida; si Alonso consigue adelantar dos o tres pilotos, tendrá asegurado puntuar, si no es así, creo que lo pasara muy mal para llegar entre los diez primeros. ( Quien tendrá más nervios mañana Massa o Stefano Dominicali).


Pda - Gran dia mañana en la Maratón de Barcelona.
PDA- Fora les lesions.

Running o Runners

Subjectivamente no es cuestión de elegir, ni de rehusar. Quién escoge a quién el running a los runners, o los runners al running, o simplemente ocurre.
Lo que he aprendido durante estos años en el asfalto, es que no hay un runner mejor que otros. Unos, lo viven como una filosofia de vida, se pasan todo el día pensando en ello, y toda su vida está rodeada de gente que ama el deporte y más aún con todo el preámbulo de lo que le rodea cualquier carrera de fin de semana. Otros en cambio, solo hacen deporte  y el deporte escogido ha sido el running, sin más. No les hace falta creer en los dioses: Bikila, Carl Lewis, Abel Antón, Guerrouj, Jessi Owen, Martín Fiz.., simplemente se calzan las zapatillas y salen a hacer unos kilómetros. Eso sí, mentiria si dijera que al pasar unas pocas semanas, ya tienen en su poder un cronómetro para saber el tiempo que hacen en cada kilómetro recorrido.
El porqué del runnig es bastante sencillo, la mayoría querían adelgazar y a partir de que es un deporte económico ( sino pierdes la cabeza) nos ayuda a ponernos en forma en pocos dias y a limpiarnos la mente, lo que denominamos, tener tiempo para los pensamientos de uno mismo.
Refiriéndome a esto, solo una pequeña duda, cuando deja de ser uno un runner, a uno que solo practica el running?, es la mente y el corazón quién lo decide? o quién rompe más zapatillas?. Cuestión de amar no creéis?.

A los runners, en aquellos que se denominan a sí mismo, runners auténticos ( que por suerte cada día hay menos) el misterio es filosófico : creen en ello y viven para ello. Como decía un buen amigo, " no hay mayor locura que vivir y hacer lo que uno no cree", pues todo lo contrario. Nos compramos las mejores zapatillas con mucha ilusión, el gps y nos ponemos la última camiseta técnica de que tanto hemos estado hablando, y lo que es peor nos quitamos momentos y vivencias de nuestros seres queridos, y es aquí donde entra en escena nuestra compañera y aliada, y les cuenta a nuestros conocidos que nos ha sido imposible ir a su invitación, por alguna razón que no es verdad, ya que la auténtica verdad, no es otra que tenemos que madrugar y estar descansados para poder intentar batir nuestro récord personal, en la carrera de turno. Y es ella también quien a escondidas de nosotros habla con nuestros hijos, e intenta saber como nos sentimos cuando corremos, para reetransmitirlo a ellos ( nuestros hijos), y que no piensen que su padre es un bicho raro, que prefiere padecer de tirones y torceduras, que estar con sus hijos en la playa, o en cualquier terraza de un bar consumiendo debajo del sol, acompañado con un par de cañas como la mayoria de los padres de sus amigos.
Oportunamente quiero agradecer a todas las compañeras que hacéís este trabajo oscuro, solo por que nos querés y estáis enamoradas de un hombre  que se viste de corto como un niño y que al calzarse sus bambas sale a disfrutar, a devorar kilómetros, pero no sin antes hacer el ritual de daros un beso ( de amor y complicidad), y entonces desaparece durante unas horas.
Y me hago entender : no hay ningún misterio en ser un runner, simplemente nos gusta correr.

Pda. Fora lesions.

7 km

He pogut fer 7 kilometres desprès de 10 dies, no cal mirar massa la velocitat, és fluixeta, però que vull més, sense entrenar ni casí bé caminar.

Pda - Fora les lesions. David Ferre Folch.

SETMANA MARATONIANA

1945 son els corredors que estan inscrits a la Zurich Marató de Barcelona, és una passada l'augment de corredors, i la dèria que hi ha per ser un maratonía.
En tant sols 7 anys han passat a tenir 4425 corredors l'any 2005 als casí 20.000 d'aquest any.
Esperem que la majoría de corredors arribin a meta, i Barcelona és col.loqui a la quarta posició en el rànking europeu, ja que és aquest el baròmetre que s'utilitza per mesurar la seva importància.
No deixem la capital " La cursa del Corte Inglés ", que segons he llegit busquen arribar als 60.000 participants, espero que es sobrepassin les inscripcions, ja que és una cursa solidària amb la Fundació Banc dels Aliments. Si no recordo malament fa uns 10 anys es van sobrepassar els 100.000 participants, no?.

Pda - Fora les lesions.

REPERCUSIONS DESPRÈS DELS 10KM

És clar que m'esperava tenir repercusions al turmell, desprès d'haver participat als 10km a Cambrils, era el més lògic, però enganyaria si no diguès que tenía esperança, d'haver fet ahir un trote d'uns 5km a peu.
No ha pogut ser.
El diumenge agafarè la btt i farè uns 30 km ( aquesta és l'intenció), i el proper dimarts i dijous, esperem fer dos entrenaments de 7km, abans d'anar a la cursa del Calçot.
Les sensacions avui no son bones, haveiam si per la setmana entrant, tornent a sentir el peu sense masses dolors.
Pda- Si nomès, és queda en una setmana sense entrenar, firmo ara mateix.

PDA- Fora les lesions. David Ferre Folch

CAMPIONAT PISTA COBERTA

Com ja sabem, aquest cap de setmana s'ha disputat el Campionat del Món de pista coberta, i tots els mitjans de comunicació amb més o menys força s'han fet reSsò ( més aviat poc), i tots en general coincideixen amb el mateix " decepción", no senyors!! no pot ser una decepció, quan no envies les grans espases del país. (Algú imagina algun altre esport que algún esportista renunciés anar a la selecció, quin renou és montaria, no?!).
S'ha arribat a 6 finals, sense aconseguir cap medalla, i s'iguala el pitjor resultat d'un Campionat en pista coberta de la història.
La conclusió no té masses secrets, aquest any és atipic, amb tres grans cites: Olimpiades, campionat aire lliure, campionat pista coberta:  els grans atletes acostumen a deixar de banda la pista coberta, i no ens podem enganyar, Espanya ni és , n'hi ha estat mai una gran potència atlètica, el que jo reclamava fa mesos, sembla ser que la majoria han optat pel campionat d'aire lliure; veurem si en aquesta decisió no hi  haurà més d'un que s'arrepentirà.

Pda. Fora les lesions

10 KM DE CAMBRILS 2012

No em tinc que demostrar res, però el que m'agradaria és haver tingut una classificació del temps oficial, que feia abans de l'accident laboral, perquè el chip que ara és tant normal en totes les curses abans no hi era. Dit això i després de 5 entrenaments, 3 d'ells fent 4 km i els 2 últims de 7 km, em  presento a línia de sortida i faig un crono de 45:37 a 4'34"m/km, a més de 10 minuts del rècord personal, però un nou rècord de l'era moderna, entre altres coses perquè és la primera vegada que faig 10km seguits i amb chip.
La cronologia s'explica ràpida: desprès d'haver passat uns dies intranquil i amb petites molèsties, no sabia si podria acabar la cursa, encara que cada dia que passava n'estava més convençut que ho faria.
Sense quasi bé calentar ( ja que si calento corrent, llavors em vé més aviat el dolor del turmell: forma de calentar és caminar o amb els duatlons, calento abans amb bici), és dóna el tret de sortida i passo a més de 30 segons per sota l'arc, el primer km hi ha molta gent i tenim diferents canvis de ritmes més aviat lents. Arribat al passeig marítim em poso a tirar a 4'20" fins arribar al km 5 que donem la volta, automàticament baixo el ritme a 4'40", no sabia com reaccionaria el turmell a partir d'aquell moment,:volia acabar la cursa i aquell era el principal objectiu.
Arribo al km 9 i és aquí on han començat les molèsties, però en cap cas, no han estat prou fortes com per haver canviat el ritme i menys per una retirada.
Km 10 i traspassada la linia de meta, satisfet amb la cursa en general, i el primer que sento papa! papa! David! les dues dones que més estimo la Roser i l'Abril. la més gran seguidora que tinc i la petita que li costa una mica aquest món.
Bastanta gent coneguda i penya molt preparada, cada vegada és més dificil quedar per davant sense tenir un bon entrenament. ( El 187 de 800, com sempre dic això és el menys, un ha de mirar el temps i no la classificació).
Avui vaig coix i amb fortes molèsties, ara toca reposar uns dies i esperar si dijous puc sortir a fer 6 o 8 km, i el cap de setmana agafar la btt, que fa temps que no l'agafo.

Pda - Fora les lesions.

Cavalls del Vent

Els amants de la muntanya, més concretament del trailrunning estan d'enhorabona, la que serà la quarta edició de Cavallls del vent 2012 - Salomon Nature, que es celebra al Part Natural del Cadí de Moiseró, el pròxim 29 de setembre, entra a formar part del calendari d'una de les proves de Skyruner Worldseries 2012.
La lliga estrella de la ISF ( Internacional Skyrunner Federation) que està apostant fort, i ja sòn 5 les curses que componen aquesta categoria " Ultra Skymaraton Series", una americana - "Speed Goat50k", l'italiana - "Trofeu Kima", la gala - " la gran Patronille dels Templiers" i dues espanyoles, com he dit "Cavalls del Vent" i la gran " Transvulcaina".
Aquestes curses tenen molt de desnivell, poden arribar a tenir un positiu superior a 6.000 metres, i segur que ara els millors atletes d'aquesta especialitat, tindran en compte la nostra, per això a tots els interessats en aquesta especialitat, les inscripcions comencen el 23 d'abril i son limitades, al lloro si no voleu quedar fora de la llista d'inscrits.
Ara només toca entrenar i més entrenar i una miqueta de sort.

Pda - Fora les lesions. David Ferre folch

CREUEM ELS DITS

Fa uns dies es va presentar la cursa " Gimnàstic de Tarragona" i en aquesta cursa hi vull ser present amb un mínim de condicions ( el mínim sempre en comparació amb mí, per que comparant amb la majoria, no seria ni quasi un escalfament). Així que després d'haver meditat i sense tenir masses possibilitats d'acabar la cursa ( i menys per l'ho succeït, aquest diumenge que als 15 minuts corrent, he tingut que parar per que no aguantava el dolor,i a més, si no allargaria els dies previs sense fer cap km), m'he inscrit als 10km de Cambrils, ( aquesta precipitació, que és evident, vé causada per que passen els anys i no aconsegueixo participar-hi en cap ocasió); porto 3 entrenaments d'uns 4 km i aquesta setmana, espero fer-n'he 2 més de 7km cadascun, i el diumenge participaré amb molta il.lusió d'arribar a linia d'arribada, sense mirar el cronòmetre i acceptant que sobrepassaré dels 55 minuts i per una sola vegada em conformaré.

El dia 25 de març, dia assenyalat per molts runners, per que és fa la Marató de Barcelona, i per molts corredors és del dia dels dies, i a part recordo, que hi ha algun que altre atleta d'èlit que buscarà fer la minima per anar a Londres, ja que és l'última oportunitat. Doncs això, un servidor participarà a la cursa del Calçot de Valls, d'una mica més de 10km, amb la finalitat de ser un pèl més rapid que el temps registrat a Cambrils.

Passat aquestes 4 setmanes, arriba la cursa del Gimnàstic de Tarragona, on espero haver tingut aquesta petita regularitat, de com a minim 2 entrenaments setmanals a carrera a peu d'uns 40 minuts i un amb btt, i poder competir amb un minin de forces i algun altre km a les cames.

No és " moco de pavo" per mí fer 10 km seguits, és moltissim pel meu tormell, ja que desde el 16 d'octubre del 2003, " l'ultim dia de l'era antiga", on entrenava 4 dies setmanals d'uns 15 km, no aconsegueixo passar dels 8 km seguits, això si n'he fet 13km sumant 8 més 5, deixant uns minuts de repòs entre mig. Crec que enguany arribaré als 10 km seguits si no passo dels 5minut el km, i ara com que no tinc cames ni fons, per pebrots aniré lent.
Bé ja veurem com va la cursa i aquests dies previs que son quasi bé més importants.

Pda- Com està Carles Castillejo!! nou campió d'Espanya de Camp a través; vam vibrar ahir mirant-l'ho per la televisió.

PDA- Fora les lesiosns.

SERIES - ABEBE BIKILA

La majoria dels runners sabem qui era Abebe Bikila, però el que no se sap gairé bé, és tota la seva història, o bé part de la seva vida i tot el que representa aquest Africà pels seus compatriotes i germans del seu continent.

Avui en dia quan mirem el resultat d'una marató, sabem que si ha participat un africà, és quasi bé segur que l'ha guanyada, doncs la nostra historieta comença aquí.
Encara que resulti dificil de creure abans els africans no guanyaven aquestes proves, va ser a partir de Bikila quan tot va cambiar.
El 7 d'agost de 1932 va néixer Abebe Bikila, a la ciutat de Jato, en un petit poble de Mout, Etiòpia. Era fill d'un pastor de cabres, és a dir pobre i sense educació acadèmica, i no va ser fins a la adolescència que va apendre a llegir i escriure. Als 20 anys va ingressar al cos de la Guardia Imperial de Haile Selassie ( l'últim emperador d'aquest país).
En 1956 al guanyar la marató de les forces armades, i fer el record dels 5km i 10km, és llavors que es comença a fer un nom al seu país, però no va ser fins el 1960 que no va entrar a l'equip olímpic, representant a Etiòpia en les olimpiades de Roma 1960.
Tot va ser una petita carambola, o el mateix destí. Un company seu, es va lesionar i no va poder anar a Roma, i llavors ell va tenir que anar a reemplaçar-lo a l'equip olimpic, on hi havia també el seu germà Albalonga.
Quan van sortir a calentar per disputar la marató, Abebe és va posar les bambes " adidas" com qualsevol atleta, però no es trobava còmode i va decidir treure-se-les i córrer descalç, tal com ho feia al seu país. La cursa va ser molt disputada fins als últims metres, amb el gran favorit del moment el marroquí Ben Abdesselan , on el va guanyar a l'Sprint.

Fites en aquesta cursa se'n descriuen dos, que va passar per davant de l'Obelisc d'Axun, un monument que havia estat robat del seu país pels italians durant la segona Guerra Mundial i talo Abissima, el 1937. Que va establir un nou rècord mundial de la distància en 2 hores, 15 minuts i 16 segons en correr desclaç, i és recordat per això, i deixeu-me posar cullarada : aquest home va canviar la mentalitat dels africans, en ensenyar-ois un camí de l'esforç i superació, creure amb un mateix és el primer pas, bé  com a miním així m'agrada creure-ho.
Una anècdota que es diu, és que a l'avió que portaria a Roma el va tenir que esperar, per la lesió del seu company, ara imagineu quin cop de sort va tenir Bikila, també.
A Tokio 1964 va tornar a competir i va guanyar la marató, aconseguint un nou rècord del món en 2 hores 11minuts i 17 segons, tot i que només feia 6 setmanes que havia estat operat d'apendicitis, i que no estava en tota la seva condició física òptima per competir.
Si abans es va tenir que calçar unes Adidas, aquesta vegada, va córrer calçat amb les famoses Tigers, " un altre curiositat".

Ho va tornar a provar a les Olimpiades de 1968 a Mèxic però l'alçada el va afectar i al voltant del km 17 va tenir que retirar-se, per no poder respirar bé.
Passat un any, conduint un volkswagen per la capital d'Etiòpia, és va trobar una manifestació d'estudiants, i per intentar esquivar-los va perdre el control del seu cotxe, i va quedar atrapat dins d'ell, en una rassa. Després d'operar-se i amb sort va quedar paraplègic, de cintura per avall, ( el van operar els millors metges en aquell temps, fins i tot es va desplaçar a Londres).
D'ell es diuen aquestes frases : "Els homes d'èxit coneixen la tragèdia", " va ser voluntat de Déu que guanyés els Jocs Olimpics, i va ser voluntat de Déu que tingués el meu accident, accepto aquestes victòries i accepto aquesta tragèdia".
Un altre curiositat  és que abans de la sortida, li van dir que el que tenia que fer ell, era seguir el que portava el número 26 que era el favorit, però resulta que a la cursa el favorit va sortir en un altre número 185, el marroquí, sort que no el va seguir el numero 26, no? i prou bé que li va anar, ?
El 23 d'octubre de 1973 Abebe Bikila va morir a causa d'una hemorragia cerebral, producte d'una seqüela de l'accident. En el seu funeral hi van assitir més de 65000 persones. En 41 anys aquest corredor passava de ser mortal, a ser llegenda del món runners.
Descansi en pau aquest corredor, gran inspirador de grans atletes actuals.

Pda- És també l'unic home en competir en les olimpiades d'atletisme, i en olimpiades paralímpiques, en la disciplina de Tir en Arc, Olimpiades de Munich 1972.

PDA - Fora les lesions.