SERIES - ABEBE BIKILA

La majoria dels runners sabem qui era Abebe Bikila, però el que no se sap gairé bé, és tota la seva història, o bé part de la seva vida i tot el que representa aquest Africà pels seus compatriotes i germans del seu continent.

Avui en dia quan mirem el resultat d'una marató, sabem que si ha participat un africà, és quasi bé segur que l'ha guanyada, doncs la nostra historieta comença aquí.
Encara que resulti dificil de creure abans els africans no guanyaven aquestes proves, va ser a partir de Bikila quan tot va cambiar.
El 7 d'agost de 1932 va néixer Abebe Bikila, a la ciutat de Jato, en un petit poble de Mout, Etiòpia. Era fill d'un pastor de cabres, és a dir pobre i sense educació acadèmica, i no va ser fins a la adolescència que va apendre a llegir i escriure. Als 20 anys va ingressar al cos de la Guardia Imperial de Haile Selassie ( l'últim emperador d'aquest país).
En 1956 al guanyar la marató de les forces armades, i fer el record dels 5km i 10km, és llavors que es comença a fer un nom al seu país, però no va ser fins el 1960 que no va entrar a l'equip olímpic, representant a Etiòpia en les olimpiades de Roma 1960.
Tot va ser una petita carambola, o el mateix destí. Un company seu, es va lesionar i no va poder anar a Roma, i llavors ell va tenir que anar a reemplaçar-lo a l'equip olimpic, on hi havia també el seu germà Albalonga.
Quan van sortir a calentar per disputar la marató, Abebe és va posar les bambes " adidas" com qualsevol atleta, però no es trobava còmode i va decidir treure-se-les i córrer descalç, tal com ho feia al seu país. La cursa va ser molt disputada fins als últims metres, amb el gran favorit del moment el marroquí Ben Abdesselan , on el va guanyar a l'Sprint.

Fites en aquesta cursa se'n descriuen dos, que va passar per davant de l'Obelisc d'Axun, un monument que havia estat robat del seu país pels italians durant la segona Guerra Mundial i talo Abissima, el 1937. Que va establir un nou rècord mundial de la distància en 2 hores, 15 minuts i 16 segons en correr desclaç, i és recordat per això, i deixeu-me posar cullarada : aquest home va canviar la mentalitat dels africans, en ensenyar-ois un camí de l'esforç i superació, creure amb un mateix és el primer pas, bé  com a miním així m'agrada creure-ho.
Una anècdota que es diu, és que a l'avió que portaria a Roma el va tenir que esperar, per la lesió del seu company, ara imagineu quin cop de sort va tenir Bikila, també.
A Tokio 1964 va tornar a competir i va guanyar la marató, aconseguint un nou rècord del món en 2 hores 11minuts i 17 segons, tot i que només feia 6 setmanes que havia estat operat d'apendicitis, i que no estava en tota la seva condició física òptima per competir.
Si abans es va tenir que calçar unes Adidas, aquesta vegada, va córrer calçat amb les famoses Tigers, " un altre curiositat".

Ho va tornar a provar a les Olimpiades de 1968 a Mèxic però l'alçada el va afectar i al voltant del km 17 va tenir que retirar-se, per no poder respirar bé.
Passat un any, conduint un volkswagen per la capital d'Etiòpia, és va trobar una manifestació d'estudiants, i per intentar esquivar-los va perdre el control del seu cotxe, i va quedar atrapat dins d'ell, en una rassa. Després d'operar-se i amb sort va quedar paraplègic, de cintura per avall, ( el van operar els millors metges en aquell temps, fins i tot es va desplaçar a Londres).
D'ell es diuen aquestes frases : "Els homes d'èxit coneixen la tragèdia", " va ser voluntat de Déu que guanyés els Jocs Olimpics, i va ser voluntat de Déu que tingués el meu accident, accepto aquestes victòries i accepto aquesta tragèdia".
Un altre curiositat  és que abans de la sortida, li van dir que el que tenia que fer ell, era seguir el que portava el número 26 que era el favorit, però resulta que a la cursa el favorit va sortir en un altre número 185, el marroquí, sort que no el va seguir el numero 26, no? i prou bé que li va anar, ?
El 23 d'octubre de 1973 Abebe Bikila va morir a causa d'una hemorragia cerebral, producte d'una seqüela de l'accident. En el seu funeral hi van assitir més de 65000 persones. En 41 anys aquest corredor passava de ser mortal, a ser llegenda del món runners.
Descansi en pau aquest corredor, gran inspirador de grans atletes actuals.

Pda- És també l'unic home en competir en les olimpiades d'atletisme, i en olimpiades paralímpiques, en la disciplina de Tir en Arc, Olimpiades de Munich 1972.

PDA - Fora les lesions.