SERIES - FLORENCE GRIFFITH

Més un pèl contradictori escriure sobre  Flo-jo, per que com veure-ho, aquesta noia va ser sobrehumana o la més gran tramposa de l'història del dopatge de l'atletisme femení, i com que mai va ser aprovada la seva culpabilitat, es sobre entèn doncs, que Florence ha  aconseguit els seus registres legalment, no? bé jutge-ho per si mateixos.

Delorez Florence Griffith, va néixer el 21 de desembre de 1959 a la ciutat de Els Angels, California. El seu pare un electricista, la seva mare una mestra d'escola, van portar al món 11 fills, i ella era la setena.
Visualment era peculiar, a les seves venes corrien sang irlandesa, negra i indía.
De ben petita a la " Fundació Juvenil Ray" va començar a destacar amb l'atletisme, guayant als nois de la seva edat i fins i tot de més grans, però com que la seva família no tenien recursos per tirar endavant, va tenir que deixar l'atletisme temporalment.
Després de graduar-se, es va matricular en Ciències Empresarials a la Universitat Estatal de California, a NorthBridge, però ho va tenir que tornar a deixar per falta de recursos. Tot va cambiar quan Bob Kersee, va veure el seu potencial i la va començar a entrenar, i es va matricular a la Universitat de California ( UCLA) per estudiar Psicologia. Molt aviat van arribar els resultats, ja l'any 1982 va guanyar el campionat Nacional Universitari del 200 metres, 1983 va participar als Mundials de Helsinki dels 200 metres i va quedar en segon lloc.
L'any 1984 als Jocs Olimpics va aconseguir la medalla de plata del 200 metres, va ser en aquell temps on va conèixer el seu marit " Al Joiner" campió Olimpic de triple salt. Tres anys més tard, es casarien i ella es retiraria de l'atletisme, o això és el que va semblar, però va reaparèixer dos anys més tard.
Venien els Jocs Olimpics de Seül al 1988, però abans va anar als Mundials de Roma de 1987, on va guanyar la medalla de plata dels 200 metres, i la medalla d'or als relleus 4/100m.
Van arribar les proves de classificació del seu país pel Jocs, i als quarts de final dels 100 metres, va aconseguir una marca estratrosfèrica 10'49" ( avui en dia continua inbatut), fins i tot per Marion Jones semblava un registre impossible, a la semis va registrar 10'70", i a la final 10'61", marques per sota del rècord del món fins feia dos dies.

Acabada la classificació, va trencar amb el seu entrenador,i es va quedar amb el seu marit d'entrenador.
Arriben el Jocs i aquesta noia es converteix en un MITE, medalla d'or dels 100 m, 200m, 4/100 i plata als 4/400m.
A la semis dels 100 metres fa 10'64" nou rècord Olimpic, a la final 10'54" però com que feia massa vent, va quedar sense validació, però senyors! en tants sols 2 hores va participar a la semis del 100  i a la final dels 200 metres, amb un altre escandalós rècord i inigualable avui en dia per ningú, aturant el rellotge en 21'34", ( no ser quin rècord és més extraordinari els 100m o els 200 m, tots dos són extraterrestres).
Tant sols uns mesos després i per sorpresa, al febrer de 1989, Florence va anunciar la seva retirada, tenía 29 anys i estava al moment més alt de la seva carrera, s'havia convertit en tota un ídol mediàtica, però tot i així es va retirar.
No li van anar malament les coses tampoc, va aprofitar la seva imatge, va passar dels 18.000 dolars anuals que guanyarva a , guanyar milions de dòlars; es va dedicar a la publicitat, treballant per AGFA, TOSHIBA, MITSUBISHI, MIZUMO...va treure una barbie amb el nom de " Flo-jo", on va guanyar més de 4 milions de dòlars.
Va dissenyar l'uniforme d'Indiana Pace...

Cap el 1986, van començar a aparèixer els primer problemes de salut, li van sorgir problemes cardiacs, i el 21 de setembre de 1998, amb 38 anys moria víctima d'una apoplegía cerebral a casa de Missió Vell, California.
Que és va fer de la seva fortuna? perquè la seva familía digués als seus fans que no enviéssin flors, sinó que van donar un número de compte d'un banc, perquè la gent que vulgués aportés diners per la seva filla, Ruth de 7 anys.
Se la recorda sobre tot, primer per la seva imatge aparatosa, amb roba i maquillatge espectaculars, les seves llarguissimes ungles pintades i juntament amb la seva popularitat i els seus grans registres.
 Per altra banda el seu aspecte , era massa muscular, que a més a més, es va produir en molt poc de temps, no era la mateixa corredora els 88 que el 87, que va passar? i el fet que ella va morir tant jove, no deixa de caure-li l'ombra de la sospita damunt seu.
Tot i així, tots ara tenim la nostra opinió, i és ben cert que ella proclamava la seva innocèncía, i que ha marcat tota una dècada de l'atletisme. Culpable o innocent, descansi en pau.

Pda - Fora les lesions.