AFRICA BLANCA, NO GRACIES!!

Us vaig parlar un día de Abebe Bikila, de la seva magnifica gesta guanyant una Marató Olimpica a Roma anant d'escalç, i que a partir d'aquell moment va ser una explosió d'entusiame a tots els atletes africans a practicar llargues distancies en atletisme, tant homes com dones.
Han sigut dos els paisos basicament els qui han regnat en aquests ultims anys " Etiopia i Kenía", i son molts els estudis que han sortit a la llum, tant fisics, psicologics, medics.., però em pregunto, - no ha sigut més forta la voluntat de sortir de la pobresa que tots aquests estudis?.
Bé, el que avui volía expressar la meva opinió, que ja fa dies que em balla pèl cap d'escriure és que:
- no m'ha passat per alt, el fracàs dels atletes negres africans als Jocs Olimpics, sobretot Keniates ( món a part David Rudisha), ón han anat en decepció, rera decepció.

He llegit i buscat molt sobre aquest fet, i la gran majoría d'entrenadors i gent especialitzada en l'atletisme, consideixent que el fet de participar en les Olimpiades, els limita a participar en altres Maratons o Mittings, i el que veritablement busquen aquests atletes son diners, com més i més rapids millors ( exemple - si vàs a Munich i fas record del món de la Marató, guanyes molt més que si aconsegueixes qualsevol medalles Olimpica).

Sería ruc!! sino els hi dones la raó, quin pobre incult soc jo, per portar la contraría a tots aquests mestres, que día rera día, m'ensenyent alguna cosa. Pero!!  en cada carrera que veía, era monotoma, no eren negres els que corrient, on estava l'esperit Africà!. Veure una cursa amb africans, tota la vida han sigut curses amb canvis de ritmes, per anar deixant els atletes blancs a poc a poc.
Sempre veies que a mitja cursa, ja havien fet 4 o 5 canvis forts de ritmes, i així només quedaven ells al davant.
En aquestes Olimpiades han corregut com a blancs, masses tactiques d'entrenadors europeus, i al final han perdut com a blancs, a l'última volta i per poc.
La segona opció d'aquest estrepitós fracas és poc esportiu- " si m'ha agafes la MA, vés en compte, amb la boFIA", sense cap més comentari, ja que de moment no tinc proves.

Sería mentir si dic que escolto musica africana, però m'agradaría que escultisiu aquesta cançó en record de Samía Yumuf, morta fa dos dies en una patera, per intentar viure una vida millor a Italía, i per reivindicar l'esperit africà, quants els atletes sortint a competir.

Pda- Tot i així el conjunt del continent Africà, any rera any, van sortint més i millors atletes, i no només atletisme, per que si feu una ullada al medaller, donà goig veure que la suma de tots els paisos va en augment.

PDA - Fora les lesions.