SORT TREBALLADA

Un dissabte qualsevol a casa de mon pares abans de dinar, i tenint la televisió de fons, estàvem fent "Zaping" em sembla que és diu així aquest programa, i de sobte mon germà - Òstia! has vist aquest tio?. Si és com un gegant!.
Senyors! havia fet els deures, sabia qui era aquest noi i d'on venia. No feia pas massa, que havia participat als Trails americans, i com no, les petites històries interessen a gairebé a tothom, tot el contrari de l'atletisme, com pot ser normal.

                     ( al costat de Tyson Gay, un altre prodigi de la velocitat i aquell que no és veu Martina)

Ryan Bailey, va néixer el 13 d'abril de 1989 a Porland Oregon, fa 193 cm i pesa 98, ( impressiona un xaval així al teu costat, i més jo que sóc un tap de bassa), les seves millors marques són 9'88" els 100 metres i 20'10" els 200 metres, i està al top ten, dels atletes més rapids de tota l'historia dels americans.
Ara fa quatre dies, va córrer la final Olimpica dels 100 metres, igualant la seva millor marca i acabant en 5ena posició, molt meritori per ser un debutant olímpic.
Bé, el que li va interessar més, no era tot això, ( que tant se li endona una mica), sióo que Ryan Bailey, va tenir una infantesa difícil, on va ser apunyalat per una banda contrincant a la seva, que va viure un temps al cotxe, naturalment va ser expulsat del col.legi temporalment... bé aquesta part de la seva vida.
" quan era jove no vaig tenir la millor infantesa, vaig anar pel camí equivocat i per sort vaig donar marxa enrera. Ara sóc una persona feliç".  Són seves aquestes paraules, als micròfons d'una televisió local de Porland.

Acapararem una mica més la vostra atenció, amb Luguelín Santos.

Luguelín Santos va néixer a Bayaguana 12 de novembre de 1993 " República Dominicana". La seva especialitat són els 400 metres amb un registre de 44'45" i actual subcampió  Olímpic. No mentiré, el vaig conéixer als Mundials de Barcelona Junior de fa unes setmanes, on em va sorpendre i vaig voler saber més d'aquest noi, i a vegades la búsqueda et dóna, el que no és normal. Aquest xavalet va tenir una infantesa dificil. De jovenet i no fa pas tant, corría per les pistes de terra sense bambes, el que vol dir, que els peus els tenía tots ensagrantats i llagats, a part de que molts dies es va quedar sense menjar. Misèria i pobresa són els seus records, i ganes de córrer i córrer i apendre. No em vull extendre més.

Per acabar una coseta, tant Luguelín Santos i "superman" Felix Sánchez, és impressionant el que representen pel seu país la República Dominicana. Una semblança com podía ser Guardiola pels Catalans.

Pda - Avuí tocaba escriure per ells, pel que són i pel que m'agradaria que continuessin sent. Avui tocava que els Dominicans estiguessin representats a la final del 4/400, un petit gran error,no ho ha permès. Fuerza compañeros, hace unos dias tocastéis el cielo, y ayer volvistéis a la tierra, sólo animaros a continuar,y daros las gracias, de como dicen que soys, un saludo.

Pda 1- L'esport pot ser i és una sortida, una fuga d'il.lusió i esperança per molta gent, i espero que continui sent-ho.

PDA - Fora les lesions. ( d' una vegada ja!). Ah sí, les lesions cròniques no desapareixen, je!je!.