CURSA DE L'AVELLANA A RIUDOMS 2012

El divendres a l'última hora em vaig acabar de decidir a participar a la cursa de l'avellana, com el diumenge tenia programat fer uns 12 km a peu, que millor fer-ho amb un dorsal al pit.

La cursa aquesta vegada la tenia dividida en dues parts, igual que hagués fet en l'entrenament. La primera part anar a 170 pulsacions els primers 5 km, i la segona part de la cursa a 160 pulsacions. ( com ja veureu, la segona part va ser a 164 pulsacions la majoria de l'estona, per una insospitada pujadeta de gairebé de 4km),

Bé, la cursa en sí hagués pogut marcar un petit millor registre "44:34", però com a entrenament, em va anar prou bé. En números que tothom ho entèn millor, el 1r km a 3'59"m/km, el 2km a 3'31"m/km, el 3 km a 3'45"m/km, el 4 km a 4'00"m/km, el 5km a 5'15" i els últims 5km a una mitja de 4'50"m/km.
Si parlo del circuit a partir del 3r km, és on començava la pujada contínua, que és allí a partir del km 4, on em vaig enfonsar físicament, ( això només ho arreglarem entrenant), i els últims 500 metres un altre pujadeta, a on hi havia abans  el "Formes", on tampoc va ajudar. Al final 5km en pujada, 2'5 en baixada i 2'5 recta.

                                                             SANTIAGO PORRES

                                                                  OSCAR PORRES

Com a curiositats, hem tingut la presència de dos cosins, que algun dia o altre havia de coincidir, però com tot podia semblar que serien l'Òscar i el Rafel Francesc, però no va ser així, era l'Òscar i el Santi, debutant també en una cursa a peu, ( no de cavalls), i marcant un registre de 59'48", tot una marcassa, ja que només porta 3 entrenaments. Son germà Òscar amb 42:59 molt bon registre, ( tot i que penso, que encara no es deix anar).

GERARD PAGÈS

Hem tingut també la presència del Gerard, que ja comença a ser habitual a moltes curses de la demarcació, registrant un temps inferior a 49 minuts.

JAUME PIJOAN

 

Un altre vinyolenc el Jaume Pijoan, un altre novell rebaixant el crono dels 51 minuts.

El proper 21 d'octubre a Reus, crec que la presència de Vinyolencs o gent molt pròxima a Vinyols, superarà els 8 o 9 participants.
Pda - Ah! el senyor fotògraf va resultar que era el Narcís, que no ser si és millor persona que runners, que desde fa uns 18 mesos, està que se surt.
Pda 2- Estem treballant amb una sorpresa que ja farem pública més endavant.

PDA - Fora les lesions.

DUATLÓ CAMBRILS 2012

2 cops al water de bon matí, el dia que no em passi, crec que m'hauré de replantejar si no continuo sentin el mateix de quan era nano i retirar-me, sinó és així.

 

Relato:
 El germà de la Joana que ara no recordo com es diu, comença a comptar enrere, tres, dos, un i tret de sortida, endavant i som'hi, però un moment, retrocedim uns 30 o 40 segons. El duatló de Cambrils atrau als duatletes, sempre ha sigut així, hi ha gent realment preparada, que els veus i dius que aquests en 3 minuts ja no els veure més. Bé al que anava, en quasi totes les sortides que he fet, els corredors quasí bé es barallen per sortir a primera linía, però aquesta vegada, no va ser així, semblava que la majoría volien estar a la segona fila " estrany o peculiar, no ho ser". No crec que la majoria de gent s'ha n'adon-hi d'aquests detalls, que per mi, són molts rellevants i et diuen abans de començar, com està la moral dels atletes i el respecte que tenen als més ben preparats.

Continuem, portem 250 metres i ja tenim els galls al davant de la cursa, encapçalada per Eduard, Raul,Albert.. i jo a uns 20 metres d'ells, passen 600 metres i tot era bastant igual, passo el 1 primer km ha 3'50" m/km, els del davant a uns 3'20"m/km. Decideixo continuar amb la tàctica A, és a dir

sabia que l'última transició estaría mort fisicament, sigués  conservador o no, (" em falta fondo, per falta d'entrenaments"), doncs som'hi, sense passar de les 167 pulsacions/minut, a tirar.

Arribem a la transició de la BTT, amb la cursa ja totalment enumerada, és a dir tothom al seu lloc.
Passo pel km2 de la btt a 5 minuts del Raul, que era en aquell moment el 3r classificat, Eduard anava a més 1 minut per davant en aquell moment. Tàctica A un altre vegada, tirar i tirar fins el Parc Samà, i si, vaig atrapar a 4 companys, dels quals 2 em van tornar a passar a la baixada de tornada, que és quan va començar a davallar el meu ritme, " però ja tenia la feina quasi bé feta, era qüestió d'arribar a la transició amb aquells dos companys pel davant, i si ho vaig fer, anaven els dos a uns 15 metres, relevant-se continuament i no em van poder deixar.
Deixem la bici i faltaven els últims 3 km a peu, estava fos, i l'únic petit problema, era un company que tenia a més de 80 metres, que de mica en mica s'anava apropant. Jo només volia arribar al pont de l'autovia, a uns 20 metres de diferència d'ell, ja que a partir d'allí és baixadeta. Es va arribar a apropar bastant a uns 15 metres, però un cop arribà al pont, jo anava a 167 pul/minut, així que un petit esforç arribant a 173 pul/minut, n'hi va haver prou en menys 1 km, per tornar a separar a la distància de 50 metres, psicològicament el va afectar, que en uns 15 segons, augmentés la distància i recuperés tot el que ell havia recuperat de mica en mica, però aquesta era la meva tàctica, ja que fisicament no hagués pogut disputar-li un sprint, i el vaig guanyar psicològicament.
L'última volta vaig tardar 3 minuts més, que la primera volta a peu, en la 1 transició, és a dir l'any vinent, em tocar retallar 2 minuts, amb permís d'on va la bamba, si em deixa entrenar una mica més.
Pda - Hem tingut aplaudiments i crits a dojo aquesta vegada, amb les meves dos grans admiradores. Je!Je!. Gràcies!!.

PDA - Fora les lesions.