GALA CENTENÀRIA DE IAAF

Aquest cap de setmana a Barcelona s'ha convertit en la capital Mundial de l'Ateletisme, on Es celebra la Gala Centenària de la Federació de l'Atletisme ( IAAF). Si recordeu, fa dies s'havia d' escollir els tres finalistes com a millors atletes de l'any, ja els tenim aquí:
-Usain Bolt, l'home més ràpid del planeta i de tota l'història.
-David Rudisha, el més gran migfondista del moment, ( el que valoro més d'aquest xaval, és que va fer el rècord del món sense llebre).
-Aries Merrit, vallista, un velocista no necessita ser regular durant tot l'any, potser que sigui el quart o el cinquè tot l'any i tenir una bona cursa i fer rècord del món, però un vallista és completament diferent, no s'arriba a fer bons registres, ni cap rècord sinó ets regular, és el que ha tingut aquest xicot, que porta dos anys insuperable .
En femines també tenim les finalistes:
-Allyson Felix, velocista i elegància.

-Valerie Adams, llançadora de pes.

-Jessica Ennis, heptatlon, super atleta.

Durant aquests tres dies seran frenètics per més d'un, tant en ceremònies, actes de publicitat, sopars, homenatges, rodes de prensa, la cursa del diumenge com a plat fort..,tot i més, però per mi a part de que hi ha la majoria dels millors atletes del planeta i grans llegendes del passat, és que s'homanetja als 24 primers membres del Saló de la Fama de la IAAF.
I la primera pregunta que us ha vingut al cap ha estat, com es fa per entrar al Saló de la Fama, no?
Doncs hi ha tres criteris-
-Haver guanyat al menys dues medalles d'or o campionats del món.
-Haver fet un rècord Mundial.
-Que facis 10 anys que s'hagi retirat, en el moment que t'escollin per anar al saló de la fama.
I com no, el que està de moda dir, hi haurà uns experts que valoren qui entra i qui no entra.

Jesse Owens, Abebe Bikila, Carl Lewis, Emil Zápotez, Michael Johnson, Serguei Bubka, Adhemar Cuterbert (velocista), Alberto Juantopena (mig fondista " el cavall"), Irina Szewinza (velocista)...
Aquí tenim algunes de les llegendes, que a partir del pròxims anys hi aniran entran altres atletes, amb un màxim de 4 a l'any, i acompanyaran aquest reduît grup d'històrics esportistes.

PDA- Fora les lesions.

RUNNISTA DE PISTA O D'AIRE LLIURE

Va sortir de manera molt mornal i sense precipitar-se. Eren altres temps, que buscava altres límits i provenia d'altres tipus d'entrenaments, i de manera d'entendre la convivència d'un rival, començava a ser el que avui se'n diu ser un runners, i és llavors quan em va venir el cap aquesta pregunta:
- si m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme o ser runnista?.
A simple vista semblava una pregunta molt fàcil de respondre, però no m'hi ficava mai a respondre-la, possiblement per por, de no tenir una resposta satisfactòria, una resposta que les meves orelles estiguessin d'acord amb el que deien els meus llavis. I passaven dies i setmanes fins que un dia em vaig decidir a respondre-la.
Primer de tot tenia que fer-me la pregunta i analitzar-la ( millor dit, tornar-la a analitzar per centenar de vegades més), és clar m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme i em considero un runnista. Dins de l'atletisme hi ha moltes disciplines ( llançament de pes, de disc, javalina, salts..,) que no tenen res a veure amb el córrer, però també hi ha els 10.000 metres, el marató, la mitja.., on això, si que té moltes semblances amb un runnista, suposo que aquí venía el meu dilema. Però senyors el món de l'atletisme, el segueix un reduït percentatge de runnistes, i aquí sense extemdrem més en la resposta per no agobiar.
Va ser i sembla molt clar dir, que un runnista és un esport en general, completament diferent de l'atletisme, encara que molta gent el posin al mateix sac. Estimem l'atletisme amb totes les seves disciplines i volem córrer sense la necessitat de saber d'on prové aquest esport, que cada vegada més supera amb escreix els seus origens, i camina en solitari. Es poden fer els dos esports i no cal trepitjar l'un a altre, com a bons germans.

Pda - Amb aquesta vida ,sóc una persona que acostuma a tirar cap un costa o l'altre, aquesta vegada perdoneu-me, però a dia d'avui em quedaré al ben mig dels dos, sense inclinar-m'e cap a un o l'altre.

PDA- Fora les lesions.

QUI SERÀ EL MILLOR ATLETA 2012

Fa dies es va fer públic a través d'uns experts de la IAAF, el noms dels 10 millors atletes de l'any 2012, aquests es podrien votar per correu electrònic a través de la web iaaf.org. Entre aquesta votació, en sortirien 3 finalistes, on el dia 24 de novembre a Barcelona, en el acte del centenari de IAAF, s'entregarà el premi al guanyador.
Us escric els 10 candidats:
Cristian Taylor ( EUA)- Campió olimpic i subcampió del món en pista coberta, té el rècord mundial a l'aire lliure en 17'81 i en pista coberta segon en 17'63, " 22 anys".
Renauld Lavellenie ( França)- Campió olimpic i europeu, segon al mundial amb 5'97, "26 anys".
David Rudisha (Kenia)- Rècord del món en 800 metres 1:40:91 a la final olímpica, "23  anys".
Ashton Eaton (EUA)- Campió olímpic de decatlón, amb rècord mundial 9039 punts, or també als mundials pista coberta amb marca mundial 6645punts, "24 anys".
Robert Harting (Alemà)- Or olímpic  i campió europeu, amb millor marques de l'any 70'66 i 70'31 metres, "28 anys".
Mohamed Farah -  Campió olímpic del 5000 i 10.000 metres, acaba de rebre el premi al millor atleta europeu.
Aries Merrit (EUA)-  Campió olímpic 110mv i plusmarquista mundial amb 12'80. Campió dels 60mv en el Mundial en pista coberta, "27 anys".
Kirani James ( Granada)-  Campió olímpic als 400 metres i líder del rànquing amb 43'94", "20 anys".
Yohan Blake (Jamaica)- Subcampió olímpic de 100 i 200 metres i or als 4/100, "22 anys".
Usain Bolt (Jamaica)- Or olímpic en 100, 200 metres i 4/100 metres, "26 anys".

Un petit comentari, personalment sorprèn la presència de Yohan, perquè no ha guanyat cap títol internacional. Es nota així un pèl massa, que els 100 metres és el que atrau més al públic en general i és qui aporta més ingressos.
Suposo que no teniu clar a qui votaria jo, però si pogués votar, només llegint el nom d'aquests fora de series, se'm posa la pell de gallina, recordant les hores que he estat mirant-los per televisió, però crec que aquest any, el premi se l'hauria d'endur... Ashton Eaton, o, per quin votarieu vosaltres?.

No em deixo les fèmines, que aquest any aposto per Sally Pearson  ( Australiana), or olímpic 100mv, i campiona Mundial en 60mv.

PDA- Fora les lesions.

FER-ME LLUM FRONTAL

Aquesta història, és l'història del meu frontal.
Després de visitar-lo diverses vegades en un parell de tendes, em vaig decantar decidint per un PETLZ - Tikkina-2, de mitja gamma que arriba a uns 40 metres de distància.

Aquest tenia dia i hora, per debutar oficialment, no oficiosament que com ha bon runnista, el vaig provar setmanes abans, bé la seva presentació va ser a la cursa de Sant Jaume, que vet aquí, no va caldre provar-ho, perquè vam arribar a meta encara amb força claror.

El que volia explicar, bàsicament per tranquil.litzar i dir-li publicament al meu frontal, " tranquil.litat" per damunt de tot. Us preguntareu perquè li dic que es tranquil.litzi. Doncs, com el dos sabem el meu turmell, " el turmell bo" té un petit esguins, i vosaltres pregunteu i que té a veure el frontal amb això, va pregunteu ......Je! je!.
Fa dies vaig decidir agafar el frontal i fer-lo servir, és a dir córrer per la riera i camins per la nit. Estic ben acostumat a córrer pel poble per la nit, però amb l'enllumenat públic, sense necessitat que jo porti la claror per veure-hi. El perquè és ben evident, he de veure on poso el peu, per no doblegar-me'l, ja que un esguins en tota regla, en el peu dolent suposaria l'adéu definitiu dels entrenaments i curses.
Però l'altre dia sabent el que em jugava, per això trec de tota responsabilitat el meu frontal, vaig córrer per camins i riera, el frontal i jo, jo i el frontal,  bé i molts altres animals, ja que a part del seguit continu de sentir bordar els gossos, de tant en tant apareixien un ulls que em miraven i automàticament desapareixien.
Continuem, després de 50 minuts disfrutant com un jabato i totalment concentrat, torno a entrar a la població de Cambrils, arribant pel camp de futbol, i crick,... se'm gira totalment el turmell dret. No era la primera vegada que em passava, però si que vaig notar que aquesta era una mica més forta que les anteriors, també al cap de pocs minuts, sabia per experiència que tot, estava al seu lloc, i que només amb un parell o tres setmanes de repòs, tornaria a posar-me les bambes. Tot apunta que el dilluns o el dimarts serà el día, de tornar per començar el pla establert, que tenia dissenyat per aquestes setmanes.
Suposo que a l'entrar a l'asfalt, sense adonar-me i sense voler, vaig baixar inconscientment la concentració, un altre petit error, la meva vida està plena d'errors, crec que superaré aquest, je!je!.

Pda - Bé, hi ha gent que fa relats o poesia a l'amor, d'altres a la seva terra pàtria, d'altres al mar o a la lluna. Jo avui, li he fet aquest escrit al meu frontal, que descansi, que el dia menys esperat hi tornarem!, no tingueu cap dubte, l'error va ser meu i no d'ell.

PDA- Fora les lesions.