RUNNISTA DE PISTA O D'AIRE LLIURE

Va sortir de manera molt mornal i sense precipitar-se. Eren altres temps, que buscava altres límits i provenia d'altres tipus d'entrenaments, i de manera d'entendre la convivència d'un rival, començava a ser el que avui se'n diu ser un runners, i és llavors quan em va venir el cap aquesta pregunta:
- si m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme o ser runnista?.
A simple vista semblava una pregunta molt fàcil de respondre, però no m'hi ficava mai a respondre-la, possiblement per por, de no tenir una resposta satisfactòria, una resposta que les meves orelles estiguessin d'acord amb el que deien els meus llavis. I passaven dies i setmanes fins que un dia em vaig decidir a respondre-la.
Primer de tot tenia que fer-me la pregunta i analitzar-la ( millor dit, tornar-la a analitzar per centenar de vegades més), és clar m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme i em considero un runnista. Dins de l'atletisme hi ha moltes disciplines ( llançament de pes, de disc, javalina, salts..,) que no tenen res a veure amb el córrer, però també hi ha els 10.000 metres, el marató, la mitja.., on això, si que té moltes semblances amb un runnista, suposo que aquí venía el meu dilema. Però senyors el món de l'atletisme, el segueix un reduït percentatge de runnistes, i aquí sense extemdrem més en la resposta per no agobiar.
Va ser i sembla molt clar dir, que un runnista és un esport en general, completament diferent de l'atletisme, encara que molta gent el posin al mateix sac. Estimem l'atletisme amb totes les seves disciplines i volem córrer sense la necessitat de saber d'on prové aquest esport, que cada vegada més supera amb escreix els seus origens, i camina en solitari. Es poden fer els dos esports i no cal trepitjar l'un a altre, com a bons germans.

Pda - Amb aquesta vida ,sóc una persona que acostuma a tirar cap un costa o l'altre, aquesta vegada perdoneu-me, però a dia d'avui em quedaré al ben mig dels dos, sense inclinar-m'e cap a un o l'altre.

PDA- Fora les lesions.