FER-ME LLUM FRONTAL

Aquesta història, és l'història del meu frontal.
Després de visitar-lo diverses vegades en un parell de tendes, em vaig decantar decidint per un PETLZ - Tikkina-2, de mitja gamma que arriba a uns 40 metres de distància.

Aquest tenia dia i hora, per debutar oficialment, no oficiosament que com ha bon runnista, el vaig provar setmanes abans, bé la seva presentació va ser a la cursa de Sant Jaume, que vet aquí, no va caldre provar-ho, perquè vam arribar a meta encara amb força claror.

El que volia explicar, bàsicament per tranquil.litzar i dir-li publicament al meu frontal, " tranquil.litat" per damunt de tot. Us preguntareu perquè li dic que es tranquil.litzi. Doncs, com el dos sabem el meu turmell, " el turmell bo" té un petit esguins, i vosaltres pregunteu i que té a veure el frontal amb això, va pregunteu ......Je! je!.
Fa dies vaig decidir agafar el frontal i fer-lo servir, és a dir córrer per la riera i camins per la nit. Estic ben acostumat a córrer pel poble per la nit, però amb l'enllumenat públic, sense necessitat que jo porti la claror per veure-hi. El perquè és ben evident, he de veure on poso el peu, per no doblegar-me'l, ja que un esguins en tota regla, en el peu dolent suposaria l'adéu definitiu dels entrenaments i curses.
Però l'altre dia sabent el que em jugava, per això trec de tota responsabilitat el meu frontal, vaig córrer per camins i riera, el frontal i jo, jo i el frontal,  bé i molts altres animals, ja que a part del seguit continu de sentir bordar els gossos, de tant en tant apareixien un ulls que em miraven i automàticament desapareixien.
Continuem, després de 50 minuts disfrutant com un jabato i totalment concentrat, torno a entrar a la població de Cambrils, arribant pel camp de futbol, i crick,... se'm gira totalment el turmell dret. No era la primera vegada que em passava, però si que vaig notar que aquesta era una mica més forta que les anteriors, també al cap de pocs minuts, sabia per experiència que tot, estava al seu lloc, i que només amb un parell o tres setmanes de repòs, tornaria a posar-me les bambes. Tot apunta que el dilluns o el dimarts serà el día, de tornar per començar el pla establert, que tenia dissenyat per aquestes setmanes.
Suposo que a l'entrar a l'asfalt, sense adonar-me i sense voler, vaig baixar inconscientment la concentració, un altre petit error, la meva vida està plena d'errors, crec que superaré aquest, je!je!.

Pda - Bé, hi ha gent que fa relats o poesia a l'amor, d'altres a la seva terra pàtria, d'altres al mar o a la lluna. Jo avui, li he fet aquest escrit al meu frontal, que descansi, que el dia menys esperat hi tornarem!, no tingueu cap dubte, l'error va ser meu i no d'ell.

PDA- Fora les lesions.