MARTA, POR ESE CAMINO NO

Com cada matí, entro en bar a demanar un cafè amb llet, i si tinc sort aconsegueixo algun diari del dia, " depèn de l'horari i de la gent que hi ha". Aquesta vegada no tinc sort, però veig un diari mig tirat darrera de la barra, i li pregunto al barman, si me'l pot apropar, i em diu que és de fa més d'una setmana - no importa li dic jo, per que com sempre començo a llegir els diaris per darrera, que per mi, acostuma a ser més interessant que el començament, ja que ho sentim tots una i un altre vegada per la radio i televisió.
Acabo marxant del bar una mica empipat, no pel barman o per qualsevol altre circunstància que hagués pogut passar allí a dins, si no pel que acabava de mig llegir i la pel-lícula que m'havia muntat tot solet.
Primer de tot aquest diari era de l'any passat el 31-12-2012, i la nostra millor atleta de tota l'història espanyola Marta Dominguez, havia fet una declaració dient que ella no podia guanyar la Sant Silvestre Vallecana, sino és que a les africanes el hi passava alguna cosa.
Doncs tota la raó del món, no els hi va passar res a les africanes, per això no va guanyar.
Em cago amb el coll... de la Marta!!. Això ho pot dir l'Antonieta, la Pepita o la veïna del costat, però no la Marta, la Natàlia, la Veiga.., que són l'èlit de casa nostra, joder!.

Resulta que diu que no entrena tant com hauria d'entrenar, que no es dedica el temps que s'hi ha de dedicar, que no sap quin objectius té pel 2013, i quins plans d'entrenament ha d'agafar, la mare que la va fer!!, és pot saber que collons diu, aquesta tia, ara!! - si jo fos patrocinador seu, l'envio a pastar fang.
A que és deu, que ella no pot entrenar? - espereu millor traduïm, - Marta a que se debe tu falta de interés por el atletismo para esta temporada?, y con que ocupas tu tiempo y preocupaciones, ya que dices que no tienes tiempo para entrenar, en el Senado?.

Aquesta senyora, el seu nom ha estat relacionat amb un cas de dopatge, que ara no ve el cas, però no deixa de ser qui és, i ara seriosament, és preocupant que faci aquestes declaracions, per tot el que ella significa. El que sobta és que ha passat per alt aquestes declaracions per tots, bé per vosaltres i per mi no, oi? .... res més que això és públic, i els advocats meus no son com els seus.

Pda - Va tenir dos espanyoles per davant seu a la cursa, i n'hi així hagués guanyat. AAhh! i sóc proMarta.
Pda2 - No us penseu que he estat tot el dia cabrejat, em sembla que m'ha durat entre 2 o 3 segons, aquesta indignació.
PDA - Fora les lesions.