LA MITJA DE CAMBRILS 2013

Ja Dijous i encara no estar penjat al bloc, i debeu preguntar que passa no?, doncs que esperava les fotografies oficials de la cursa, però encara no surtent, així que ho penjo sense les fotos, ok.

No va ser una festa completa, ens faltava algún altre corredor Vinyolenc, a la cursa.
Dit això, va ser un bon dia meterològicament parlant i perquè dos companys van aconseguir fer MP, bon debut doncs amb la samarreta de Vinyols Running.

Vinga tots!! més de 2300 corredors es van donar cita per córrer la mitja i els 10km de Cambrils, corredors vinguts de tot arreu de la península Ibèrica i Catalunya, en conclusió una festa dels runners.

Si parlem més concretament, començaré pel Giro, ara un " crack" i ara sent la nova imatge de la Marató de València, je!je!,  i a més rebaixant la MMP i deixant el seu registre en 1:31:34, tot un plaer haver corregut els primers 4km al teu costat, se't veia realment fort i lleuger..,

L'Abdon va deixar el seu registre en 53:15, tot força de voluntat , perquè també ha entrenat poc, porta uns mesos amb encostipats i dolors a les cames. Ell sap que enguany toca rebaixar el seu registre, que el té en 50:04, aquesta era la seva segona cursa i satisfet per com anat tot.

El Gerard aquesta vegada va saber llegir la cursa molt bé, sense precipitacions i mesurant en cada moment les forces que li restaven; es comença a notar l'experiènca. Felicitats Gerard!!.1:43:49

El Lluís i el Joan no els he vist còrrer mai, només els segueixo pels registres que fan, i per donar l'opinió prefereixo veure'ls en directe. Tot i així, fa una setmana van fer una mitja de muntanya, ahir a Cambrils, d'aquí poc la Reus-Prades-Reus.., tot això vol dir que ja tenen el gusanet posat a dins, i entrenant i només entrenant, és com es rebaixen els registres."Lluís 54:50, Joan 1:53:25".

El Jaume que havia passat la setmana amb febre, no va poder participar. Un punt i seguit, aquest xiquet és un diamant en brut, el que passa que baixar de MP, porta moltes hores d'entrenament i sacrifici, i a la vida hi han altres coses que córrer, per això sempre s'ha de respectar el que vol un mateix.

Hi ha altres runnistes Vinyolencs i vinculats al poble, que un altre dia ja en parlarem. " Josep Nolla 1:43:49..."

Per part meva, la cerimonia anava per dins, el divendres encara amb dècimes de febre i amb vòmits. A les 3 de la tarda em posava al llit i no em vaig sortir fins el dissabte a les 8 del matí, " m'hagués quedat hores al llit", però es tractava de fer veure que ja estava bé.., la cursa el dia de l'inscripció el temps a registrar era de 40'30" a 41'30", una setmana abans de la cursa em conformava en 43'30" per anar a ritme del Giro" als 10km; el divendres per la nit no creia que pogués córrer, el dissabte durant el día en vaig tornar a conformar només en participar i formar part de la festa, i córrer al costat d'algun company.
Es dóna el tret de sortida i la cursa és divideix en dues parts, del km 0 al km4, i del km 4 al km 10. La primera part junts amb el Giro a uns 4:22 km/h, al tercer kilòmetre ja em vam venir ganes de treure, i sabia que amb aquest ritme no podia arribar al final, 1 kilometre més i el Giro se'n va anar, es va resitir a deixar-me, però les curses són així, avui tu i demà jo. La segona part de la cursa del km 4 al km 10, mig arrossegant-me fins arrebassar la linía d'arribada, amb un temps superior als 49 minuts, je!je!, segon pitjor registre oficial, la primera tampoc la tinc massa en compte, perquè va ser d'acompanyant i ho tornaria ha fer les vegades que calgués.

Pda - Si sou científics que treballeu en l'àmbit de la medicina, algú em pot explicar que cony és aquest virus que m'està tocant el que no sona. " Algú sap on vaig passar tota la tarda del diumenge? - el meu llit, us respondrà.
Pda1 - Colomer també amb dos collons.
Pda2- Es troba a faltar en aquest dies mirar el registre d'el Narcís, que estar molt bé això de ser un triatleta, però un runnista és per sempre.
Pda3- Va ser un bon dia, que aviat és repetirà per aquell qui vulgui, com deia un -" estamos trabajando en ello", ja aniré informant.

Jo puc explicar tot el que em passa, però l'unica que ho pateix és la Roser. Perdone'm per fer-t'he viure aquestes vivencies, que un dia em veus amb febre, molt de dolor, i l'endemà en veus corrent o entrenant, " abans en cara d'incredula", i em preguntes per que ho faig i si val la pena tant de sufriment i dolor, tu ja saps el que et constesto.
Com deía un anunci apropiant-se dels sentiments de molts essers humans, " Gracies per estar aquí".


PDA - Fora les lesions.