NO TENIM RES A PERDRE TORNEM-HI

Com persones que som, tothom tenim records i vivències de la nostra vida. Jo en tinc una que faré publicar, que la recordo amb molta simpatia i incredulitat, en aquell moment.
Era petittet, no exagerem, no tant petitet, deuria tenir uns 13 o 14 anys, quan vaig sentir aquestes paraules. Crec que les va dir l'entrenador del gran Abascal, un dia mirant un cross per la televisió.
Les paraules em sembla que foren aquestes - por mis ojos he visto grandes atletas, que pudieron ser campeones, y me refiero a campeones no nacionales, sinó europeos y en ámbito mundial, que no lo han sido, porque no les ha gustado la vida del atleta del día a día. Me refiero a levantarse cada madrugada a darse un palizón de kilómetros y a superarse a sí mismos y los demás. Todo el mundo no vale para ser atleta, y además, estoy seguro que el mejor atleta de todos los tiempos habrá pasado por el mundo sin conocerlo, por ese motivo, porque se habrá perdido por el camino.-
Aquestes paraules han estat sempre en la meva memòria, van ser impactants.
No ho relacionem públicament, no company?
La que ara explico fa més de 9 anys, és de un personatge que li tinc molt d'afecte, la nostra relació, podem dir que apart de laboral i nacionalista, comença parlant atletisme. Em refereixo a Enric Abella, on la seva condició fisíca de jove, era óptima per un velocista.
Després de  moltes converses un dia a la feina vam decidir fer una cursa de 50 metres ( jo volia veure com corria de ràpid i suposo que ell tenia ganes de demostrar-me que no parlava per parlar, com n'hi han molts en aquest món) sense calentar ni res, pim pam, vam córrer aquests 50 metres. No vaig quedar decepcionat, el tio, no el vaig poder guanyar amb claretat ni res semblant. "Els seus 30 primers metres van ser realment bons" era veritat que els dos no estàvem en bones condicions físiques, però una persona fumadora i amb uns anyets, més que jo, no m'hagués pogut igualar, sinó tingués molt bones condicions.
Només una cosa Enric, entrena`t i competeix al circuit de veterans, o a curses populars. Val la pena.
Una abraçada.

Pda.- fora les lesions