ETIÒPIA REUNIDA

Se m'estar pujant la mosca al nas, porto ja 9 dies de pura inactivitat, per una petita contractura muscular a l'espatlla, i fa tota la pinta que li resten uns dies o un parell de setmanes.

La setmana pasada Etiòpia va sancionar a més de 35 atletes del seu país per no haver anat a un entrenament de l'equip nacional, entre aquests sancionats hi havia els actuals campions dels món de 5.000 i 10.000 metres Bekele i Tirunesh Dibala. Segons la seva federació, l'entrenament es feia per començar a entrenar pel pròxim Mundial en pista coberta de març, i poder veure el nivell dels seus atletes.
I ara dic - això és una estupidesa per part de la seva federació, com volem fer un pols als seus atletes si tenen les de perdre, a més com han d'anar aquests atletes al seu país, agafar l'avió per un simple entrenament d'un parell de dies, per amor al seu país?, no siguem ingenus ( per no dir rucs), si en les curses populars que es celebren a tot arreu del món, aquests nois i noies en una sola cursa poden guanyar més de 30.000 euros. Quants euros li poden oferir el seu país, aquest és un esport que s'ha d'aprofitar els pocs  moments que un atleta pot tenir, a més que no es preocupin que ells pel seu propi interès i catxé, els interessa aconseguir el millor resultat en qualsevol campionat que participin. Ah! i al final s'han cagat les calces davant els seus propis atletes, masses diners i interessos entre mig, podran donar les excuses que vulguin, però tots sabem que ha sigut així.

Quan parlem d'atletes dels E.E.U.U., ser campió de qualsevol disciplina, significa al mateix moment ser un dels millors del món,oi?.Doncs no és aixi, desde fa anys que se'm passa pel cap una pregunta ben senzilla -   Per què una potència mundial de l'atletisme, que treu campions quasi bé de sotes les pedres, en la disciplina de llarga distància, o en marxa, són un país que en prou feina aconsegueix que un atleta propi faci la mínima, per anar a uns Jocs Olimpics o uns Mundials?

Pda - No estic posat en el món de la " sincro" però és veu. és nota i és palpa quan hi ha una crack, ets una gran, Andrea. Moltes felicitats i continua així, i torno a dir, senyoreta Fuentes tenies una dificil papereta rellevant a la grandíssima Gemma Mengual i ho has fet perfectament, tots els premis que tinguis seran ben merescuts.

PDA - Fora les lesions.