SERIES- EMIL ZATOPEK

Ús parlaré d'un personatge que, n'estic segur que tots vam veure per televisió, a les dècades dels 80 i 90 quan feien un gran miting per la tv2,  a peu de pista parlant amb els atletes. Sabíem que va ser un crack i que era d'un país de l'est, no?. Avui el coneixerem millor.

Emil Zápotek va néixer el 19 de setembre de 1922 a Praga Txecoslovàquia. El podem considerar el primer gran especialista i campió de proves de fons. Els qui el van veure córrer ,es diu que tenia una gran força i resistència, així com la gran firmesa del ritme, qualitats que li van valer per aconseguir el sobrenom de locomotora humana.
Va començar de ben petit a treballar a la fàbrica de sabates Bata, i coincidint en el temps amb el començament de la pràctica de l'atletisme d'una manera mig obligada, per què resulta que la fàbrica on treballava, patrocinava un cursa anual a la seva ciutat, i el seu cap, sabia de la seva petita afició a córrer, així que podem dir que, el vam arrossegar fins a la linia de sortida de la cursa, on la seva sorpresa va ser que va quedar segon, resultat que li va donar confiança i ganes de participar en altres curses.
Com podem imaginar, li va anar prou bé, ara el més destacable i pioner va ser el nou sistema d'entrenament que va introduir, que consistia en fer distàncies curtes, que li permitia augmentar de manera gradual la seva velocitat i resistència, és a dir feia moltes sèries amb intervals de recuperació, relativament curtes, se'n diu mètode intervàlic.
A l'acabar la segona guerra Mundial, es va allistar a l'exèrcit, fins a arribar al grau de Coronel, fins el dia de la seva mort.
Esportivament, va començar a ser conegut als campionats d'Europa de 1946 celebrat a Oslo, on va acabar cinquè en els 5000 metres. Dos anys més tard, van arribar els Jocs de Londres de 1948 i resumint va aconseguir la medalla d'or dels 10.000metres i plata 5.000metes. Dos anys més tard, campionats d'Europa Brusseles 1950, medalles d'or en 10.000 i 5.000metres. Dos anys més tard a les Olimpiades de Helsinki 1952, arriba la gran proesa en guanyar l'0r en les tres grans distàncies de l'atletisme, 5.000, 10.000 i marató

(s'ha repetit a Atlanta 1996, ja en parlarem). Passat 2 anys als campionats d'Europa de Berna 1954 aconsegueix l'or en 10.000 metres i bronze als 5.000 metres. Als Jocs Olimpics de Melbourne 1956 va acabar sisè a la marató, i al 1958, en el cross Internacional de Lasarte " Guipuzcua" va ser la seva última participació i donada per acabada així, la seva trajectòria esportiva.
Va aconseguir 18 plusmarques mudials, va competir en 334 carreres i va guanyar en 261, aquí poso algunes de les seves millors marques -

 5000metres -  13:57:6 -  el 30-5-1954
10000metres-  28:54:2 -  el  1- 6-1954
20000metres-  59:51:8 -  el 29-9-1951
30000metres-   1:35:4-  el 26-10-1952

Dues petites anècdotes, la seva dona Dana Zatopkova, va guanyar la medalla d'or de javalina, tants sols una hora després que ell va fer el mateix, en la cursa de 5000 metres.
Sabem que ell treballava a la fàbrica de sabates Bata  i que després de la Segona Guerra Mundial, era difícil trobar unes bones bambes per córrer, i a esquenes del seu patró, la fàbrica Moraba amb molta il.lusió i gratitut, li proporcionava unes bambes de cuir de color vermell, molt apreciades per ell.

No vull obviar que va tenir una gran firmersa i valor a l'oposicionar-se políticament a oposar-se a l'intervenció Soviètica al seu país, a la famosa " primavera de Praga" i resultat d'això va passar uns anys oblidat, on va tenir que treballar d'escombriaire. Passats aquests anys, i com no podia ser més, va ser retornat a la seva posició social, on va treballar fins i tot per la gran multinacional ADIDAS ( video primer), i com a professor d'educació física.
Al 22 de novembre del 2000 a Praga , va morir a consequèncía d'un vessament cerebral.

Pda- Modestament, el considero el més gran atleta Europeu de fons del segle xx.

PDA - Fora les lesions