Páginas

domingo, 29 de julio de 2012

ACCIDENTAT DUATLÒ PALLARESOS 2012

Resumirem moltissim, el matí ens aixequem i tal i tal...

Donent el tret de sortida, en aquesta ocasió som menys, però la gent super ben preparada, hasta fan por alguns d'ells.
Com sempre la cursa possa els corredors al seu lloc, sortida neta i a còrrer,  amb posso amb un grupet de 4 companys i a bon ritme, anavem a menys de 4 minuts dels primer.
Fem la primera transició i aprofito per beure aigua, canvio de companys de bicis, els altres s'han quedat una mica enrera, i de sobte canvio de plat i primera sortida de cadena, " va no passa res" en menys de 10 segons, ja tornava a tirar, m'havien passat 2 duatletes. Torno a tirar i en 5 minuts torna a caure la cadena,

però aquesta vegada se'm queda enganxada i tardo un parell de minuts, " ja m'estava cagant amb ...", hem passen uns 8 duatletes, va David tonem'hi !!! que no ha estat res. El que ara passa, és que els que tinc davant, van un pelet més lents, els intento passa com puc, i de sobte en una baixada PPLLAAFF!! hem foto de lloros
 i el company que venía darrera meu damunt meu, no ha tingut temps a frenar, iieeepp!! i sant tornem'hi que això son els duatlons de muntanya. Res ni 3 minuts desprès el que va davant és parar i ens adonem que no hi ha cap senyal, apa doncs! reculem i fins a veure una senyal que ens indiqui el camí. Sembla que tot anava correcte amb un parell de sostos però bé, i tormem a saltar i amb la mala fortuna de caure les dues rodes

damunt de dues pedres, i senyors aquí s'acaba el duatlò amb dues rodes pinxades, he pogut canviar la del davant. La mala sort també ha sigut que hem pinxat un company i jo al lloc més lluny, un fard de caminar.I la sort ha sigut que se'm fet companyia més de 40 minuts, que vulguis o no, ho hagués trobat més llarg. el camí cap a la linía d'arribada.

Pda - Segons el company d'atletisme Tarragona anavem a ritme de meta de 1hora 15 minuts, això son paraules i no fets, també podiem arribar a 1:13 o ha 1:17 no? i tenir 2 sortides de cadenes més. Ara ja ha passat, i esperarem retrobar-nos en les mateixes pedres i muntanyes d'aquí, un parell de setmanes. ( Ah! ha sigut el primer abandor de tota la meva vida i encara no ho acabo d'asimilar).

PDA - Fora les lesions.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.