CAMÍ CAP A UN NOU REPTE!, VOLS DIR?

Aquestes dues fotografies, el que representen, és molt més del que us pot semblar.

 

En primer lloc molt anys d'espera.

I a partir d'aquí, dues informacions bens clares, són 17km i he tardat 1:31:47, a 5:24 m/km. Dins d'aquest temps es pot veure la referència per m/km. i desde aquí tot ben normal.

També és pot deduïr que l'individu, que ha fet aquest temps,  no s'ho ha après massa seriosament, o no està en plena forma.

Bé interpretem-ho, ja que aquests temps són meus i el turmell també.

Realment és una molt bona notícia i esperançadora, que creia que vindria cap a finals de setembre. El resultat del temps és relatiu, perquè el que buscava era el fet d'aguantar 90 minuts corrent sense parar, també diré que no és ni la cinquena, ni la setena vegada que ho provo, però això tant se val.

 

Mireu el 2007, quan em vaig tornar a decidir a provar de tornar a córrer, " que això és un dir", al final d'any només podia aguantar 4km seguits i acompanyats amb la bici, sabeu com corren els triatletes quan fan transicions, doncs jo corria els 4 km així ",(perquè el pes del cos anés més repartit), imagineu com domino les transicions ara, je!je!", i el temps que vaig fer el primer día, que no vaig superar el km, va ser superior al 7 minuts, però això no importava!!!, ho sabia!!, el temps no importava!, i tenia tota la raó. El mes de setembre una setmana després del duatló de Cambrils, fent dues sèries de 1000 metres, la primera sèrie va ser de 3:18, que no estar gens malament, la segona a 4:24, no hi ha manera d'agafar resistència, però pel que anava, el temps és relatiu i no important.

La majoria de vosaltres amb 90 minuts sou capaços de fer una Mitja, jo tant sols volia córrer curses de 10km i sense importar-me el temps. Ara tinc un nou repte, el turmell s'ha desinflamat i està més alleugerat per culpa aquesta tardor tant poc aprofitada.

Doncs ara és el moment, ja que així el meu cos m'ho permet.

 

La ciutat escollida és Granollers, i la cursa La Mitja, tot és ben senzill, no sé si podré acabar-la, i a 4 setmana vista, ni tant sols si estaré a la línia de sortida, i si podré tornar-ho ha intentar. Però en aquesta mitja, hi ha la jet set dels fondistes catalans i molts espanyols, la veritat es que he estat dubtant fins l' últim moment fer aquesta o la de Barcelona, però la de Barcelona és el 17 de febrer, i per entrenar podria ser millor, però alhora forço massa el peu, amb dos setmanes més d'entrenaments.

Si tot surt bé, cap al més d'octubre la tornarem a fer per intentar fer MMP, a la Mitja de Reus o Tarragona, i si em veig que tinc un alt porcentatge d'acabar-la, em plantejaré anar a fer la Behobia- Sant Sebastià.

 

Tot plegat, he de seguir el camí i intentar que sigui el més llarg possible. Ah! demà la Sant Silvestre i dilluns començarem els entrenaments per fer la mitja.

(Demà escriure la planificació de la temporada si tinc temps)

 

Pda - Per primera vegada em desitjo sort, en una carrera, ja que mai he cregut amb ella, sinó amb l'esforç i  les ganes de superació.

PDA - Fora les lesions.