MATÍ DE RUNNISME, TARDE DE FUTBOLITIS

Aquesta tarda m'espera una tarda de futbol i crec que com jo serem molts, i al final del dia hauré vist els dos grans esports de la meva vida. Relato:

Surto al balcó de casa i fa sol, era lo esperat però també noto una mica de massa d'aire, aquest aire seria perfecte per anar a córrer, però el que tenia el cap no era córrer, ja que no volia forçar, sinó agafar la bici per diferents motius. El primer per provar els mitjons nous que vaig comprar, uns mitjons per a què no se'm gelin els dits ni la planta del peu, durant aquests mesos d'hivern, l'altra era que volia veure tres curses que feien a la nostra demarcació i ja que estic millor, no calia agafar el cotxe. I l'última era que, si les coses van com han d'anar, avui feia la "despedida" de l'any en bici, per tornar a agafar-la el segon diumenge de febrer.
Doncs sommi, ens disfressem de ciclista com diu la Roser i cap a Tarragona.

A Tarragona feían la cursa de la Marató de TV3 contra el càncer, una cursa de 5km organitzada per Athetic Track Bikila, que aquest any 2013 en els ultims fitxatges que han fet, crec que seran el club a batre, je!je!, és fantatic com es reforcen els clubs per no quedar enrera, pels qui ens agrada i la pura rivalitat és gairebé com un somni.
Ha sigut posar-me a 500 metres de la sortida, veure'ls passar i cap a Salou.
A Salou és disputava dues curses la dels 10 km, que quan he arribat ja s'havia acabat, cosa que entrava els plans, per falta de temps, i la Mitja, on si he pugut veure'ls molt i molt bé, aquesta era del runners Tarragona.

Els de davants, uns putus cracks!! els hi envejo només els temps que poden entrenar. Ja cap al mig molts coneguts que me'ls trobo quan corren amb mi, i aquesta vegada m'he fixat més amb els companys que van més al darrera i apart de veure gent que em pensava que només corria la cursa de Cambrils, he vist veritables esforços i tot el contrari, corredors que no es deixaven anar, que amb més compromís podrien estar més endavant.
Bé, l'ultima era al meu poble adoptiu a Cambrils, a la mateixa riera, es celebrava el Cross anual. Després de veure una cursa més popular a Tarragona, un altre dels corredors més preparats a Salou, era el moment de veure la base del nostre futur, nens i nenes aprenent a córrer, ha dosificar-se, apartir, a competir, a respectar al rival.., veure la cara de satisfets dels primers, i la cara de patiment dels últims, passen els anys i sempre en cada cursa passen les mateixes anècdotes. Una de molt comuna és que en la curses del més petit, sempre hi ha alguna mare que acompanya al seu fill, " acostuma a ser filla" per la vora de la cursa, i també és normal que aquesta sigui una de les últimes, la filla pobreta fot cara de patiment, però quan mires la mare que intenta seguir el ritme, no saps si patir més per  la nena o per sa mare.
Un matí no tant atípic de part meva, ja que les curses o en directe o per televisió, intento veuren algunes.

Pda - A Donostía, si hagués tingut uns minutets més, també m'hi hagués apropat.
Pda- No sabia que no tenia bateria a la càmara, he tingut que dossificar-la fins que s'ha apagat, m'hagués agradat fer fotografies a molt companys, en un altre ocasió serà.
PDA- Fora les lesions.