Al cap i a la fí, ens serveixen d'alguna cosa, o només són" pijadetes" per anar mig presumin.
Explico per damunt alguna cosa, del meu cas:
Com tots sabeu la meva preparació, és arrencar, parar i tornar a començar, i entrenar, i si és pot tornar a entrenar.
El fet de començar, el que realment necesita el meu cos, és acumular kilometres, per que la musculatura, tendons, articulacions és tornim habituar, al fet de fer esport, i no demanr-li, ni exigir-li resultats de bon començament.
Doncs realment, jo necessito tantes referències?
...
...el tercer dia que torno arrencar, és un dia molt important per mí, ( és el dia "T" per mi),. Tots aquests apararells és possen a funcionar i tot queda ben anotat i registrat, després el quart dia de moment tornen a desapareixer per qüasi bé per complet, tot menys les dues referències que sempre m'acompanyen a cada sortida, estic parlant del cronometre i el pulsometre.
Acostument a tenir un o dos, i fins i tot tres recorreguts, que són els que habitualment fem els nostres entrenaments. I el més important tots tenim les nostres punts de mirada al cronometre: aquella farola, aquell creuament, aquell semafor, aquella senyal... i ara és a on vull anar a parar. Per moltes informacions que tinguem, al cap i a la fí, els que ens fa arribar amb una rialla d'orella a orella a casa, són si aconseguim rebaixar els temps, d'aquests punts que tenim ben present:
...quan acaba l'asfalç i comença el camí de terra, aquí acostumo a marcar 8:15/8:30 i avui baixo dels 8:00, va! va! va!, ara bé la part que sempre em costa més, aquesta vegada sense por David!!, arriben el proper creuament i tormen a l'asfalç, marquem 14:05, cullons!!! el que em guanyat, s'acaba de perdre. Va que ara bé un tros planer, no afluixem, va! va!. girem a la dreta i comencem a baixar, resten 3'5 km i no és pot parar!!! ja el veig, ja veig, arribo a l'arbre marquem 22:31, la puta!!! un altre vegada, sempre reservan!!!!!!!!!!!, restem 1600 metres, vinga fem la puta milla a record!!!! va!! va!!! ja veig el pont, va!! va!! no miris el rellotge, que ara vas bé, i arriben marcant 29:06, un registre per estar com estic, bonet, no mata, però s'ha de rebaixar, ( era avui d'aquí uns minuts el tenia que fer, però he preferit fer`ho demà, amb més calma i acompanyat, ah!! com que ell no ho lleigeix, li esperen unes series quan acabem que...je!je!).
És amb totes i cada una de les nostres referències que intentem apretar per rebaixar temps, i sentim aquests circuits com a propis, i tant sols amb un simple rellotge, un rellotge que pot valer solament 5euros.
Pda1 - L'esport pot ser molt car o molt barat, estem d'acord que cada vegada més s'ha convertit amb un negoci, i que tots aquets aparells ens ajuden a millorar, sobretot quan decidem anar una mica enserio. Però per portat un gps-pulsometre que fa de tot, no seràs millor que un altre.
Pda2 - No em vull fer entendre sabeu.
Pda3 - Setmanes després, és dia de tornar a fer servir totes les referències i començar a pendre decisions per a fer camí, cap a l'objectiu. ( semana próxima).
PDA - Fora les lesions.

No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.