UN DOS TRES PROBANDO! PROBANDO!!!

Hores després d'haver fet 105 km amb bici i 4 km a carrera a peu, em vaig voler probar, no era qüestió d'anar ràpid, sino de superar-m'he.

Doncs probem'ho!!.
4 hores de llit i 3 dormides, en poso en marxa per fer 16 km, sense intentar fer cap registre en concret, tants sols tirar, trotar, tirar i fer pasar minuts i kilometres,

La veritat és que els tres primers kilometres, ja els vaig començar lent, "más vale ser precavido", per veure com anava tot, A partir del tercer kilometre, ja vaig notar que les cames estaven agarrotades!!!. No era qüestió de força, ni de voluntat, sencillament cada pas que donava, més encostava fer-les moure.
Era fantastic!!!!, per primera vegada en més de 10 anys, no era qüestió de tormell, ni falta de forces, ni res semblant.., les cames no responient.

Passen els kilometres així, cada cop més lent, Faig una petita referencia: els primers 5km, anava a 5:10m/km, dels 5km al 10km a 5:18m/km. El km 11 vaig parar a pendre un gel, i haveiam si amb aquests 2 minuts de caminar, tot tornava una mica al seu lloc.

Km 11 tornem'hi, a 5:30 el m/km fins arribar pocs metres del  km 14 i allí instintivament les cames sense jo donar-lis les ordres van parar i van continuar caminant els 2 kilometres restant, i arribant a casa amb els quadriceps totalment engarrotats i sobre carregats.

Horetes després, vaig a buscar la bici al mecanic, i al viatge de tornada el destí va voler que fes de superman, sense ser un superhome, van voler  que volés sense portar la capa, i van voler que aterrices bé sense tenir hores de vol. La vida m'ha ensenyat que el que ha de passar pasa, sigui per les causes que siguin. Tres vegades he sapigut perdonar i espero continuar així, i que mai sigui algú que m'haigui de perdonar a mí.

Continuarem anant amb bici i foten pedalades encara que això no sigui lo meu.

PDA- Fora les lesions.