Puc dir que aquest any, mirat desde fora, qualsevol atleta i sense saber el que tinc, diría que és un any molt dolent esportivament parlant, jo al 2012 li dono, un notable baix, per que ser d'on vinc, i més o menys ser, a on puc arribar.
Els meus millors desitjos per tots vosaltres, tant esportivament com a la vida privada.
Feliç 2013 companys!!, salud i cames!.
PDA- Fora les lesions.
lunes, 31 de diciembre de 2012
TRIATLÓ OLIMPIC DE LONDRES
No sóc cap espert en el món del traitló, però si que desde fan anys participo en duatlons petits, cosa que em va arrastrar i mostrar interés cap el triatló, i desde llavors intento apendre i informar-me de tot el que pugui d'aquest món.
Ivers per on ( buscant és clar!) m'he trobat les estadistiques del Triatló de Londres 2012, que parlant clar " una salvatgada de ritmes". Aquí teniu algunes estadistiques i on intentaré interpretar-les.
En la transició de natació, és on vaig més peix ( en practica), peró alguna cosa sabem. Com podem mirar la gràfica de dalt hi ha un grup de 6 atletes, que desde el moment de la sortida van començar a tirar en força, en un temps de 16'56" i 17'53" el 1500 metres de natació, entre ells hi havía els germans Brownlee i Javi Gomez Noya. 14' després hi havía un segon grup de 17'26" eren 16 atletes, i un tercer grup entre 17'55" i 18'10" que entre ells i havien els espanyols Mario Mola i Josemi.
A la T2, és va arribar en dos grans grups, a més de 1 minut de diferència.
Com veiem a la gràfica de dalt, els primers van arribar abans de 1:17':00" i un segon grup 1:18'29". És van arribar agafar velocitats a casi bé de 44km/h.
A l'arribada a la T3, l'última transició, la diferència de més de 1 minut, en qualsevol altre cursa, possiblement un triatleta del segon grup, hagués tingut alguna possibilitat de guanyar el trialtó, però com veurem això va ser impossible.
Ho podem observar, una " barbaritat senyors" més de 10 atletes van baixar del 31 minuts en els 10000 metres. Alistair en 29'07", Javi en 29'16" i Jonny en 29'37" amb penalització inclosa. Els 5000 metres van passar a 14'19",... estratosferic!!!
Per exemple el de la posició 30-40, van còrrer en 32 minuts, el que reprensenta a 3 minut el km, que no està gent malament!!! però a anys llum dels primers per ser atletes d'èlit.
Pda - Va ser un triatló molt ràpid, com és podia preveure, però el que cal destacar és que el segment de la bici, va ser també rapidissim, el que podriem haver deduit, que baixerien els ritme als 10.000 metres a peu, cosa que no va ser així. Bé, van ser une madalles molt cares d'aconseguir i uns triatletes molt ben preparats i fora de series la gran majoria d'ells. ( els gràfics son de l'equip de mallorca).
PDA - Fora les lesions.
Ivers per on ( buscant és clar!) m'he trobat les estadistiques del Triatló de Londres 2012, que parlant clar " una salvatgada de ritmes". Aquí teniu algunes estadistiques i on intentaré interpretar-les.
Per exemple el de la posició 30-40, van còrrer en 32 minuts, el que reprensenta a 3 minut el km, que no està gent malament!!! però a anys llum dels primers per ser atletes d'èlit.
Pda - Va ser un triatló molt ràpid, com és podia preveure, però el que cal destacar és que el segment de la bici, va ser també rapidissim, el que podriem haver deduit, que baixerien els ritme als 10.000 metres a peu, cosa que no va ser així. Bé, van ser une madalles molt cares d'aconseguir i uns triatletes molt ben preparats i fora de series la gran majoria d'ells. ( els gràfics son de l'equip de mallorca).
PDA - Fora les lesions.
sábado, 29 de diciembre de 2012
CAMÍ CAP A UN NOU REPTE!, VOLS DIR?
Aquestes dues fotografies, el que representen, és molt més del que us pot semblar.
En primer lloc molt anys d'espera.
I a partir d'aquí, dues informacions bens clares, són 17km i he tardat 1:31:47, a 5:24 m/km. Dins d'aquest temps es pot veure la referència per m/km. i desde aquí tot ben normal.
També és pot deduïr que l'individu, que ha fet aquest temps, no s'ho ha après massa seriosament, o no està en plena forma.
Bé interpretem-ho, ja que aquests temps són meus i el turmell també.
Realment és una molt bona notícia i esperançadora, que creia que vindria cap a finals de setembre. El resultat del temps és relatiu, perquè el que buscava era el fet d'aguantar 90 minuts corrent sense parar, també diré que no és ni la cinquena, ni la setena vegada que ho provo, però això tant se val.
Mireu el 2007, quan em vaig tornar a decidir a provar de tornar a córrer, " que això és un dir", al final d'any només podia aguantar 4km seguits i acompanyats amb la bici, sabeu com corren els triatletes quan fan transicions, doncs jo corria els 4 km així ",(perquè el pes del cos anés més repartit), imagineu com domino les transicions ara, je!je!", i el temps que vaig fer el primer día, que no vaig superar el km, va ser superior al 7 minuts, però això no importava!!!, ho sabia!!, el temps no importava!, i tenia tota la raó. El mes de setembre una setmana després del duatló de Cambrils, fent dues sèries de 1000 metres, la primera sèrie va ser de 3:18, que no estar gens malament, la segona a 4:24, no hi ha manera d'agafar resistència, però pel que anava, el temps és relatiu i no important.
La majoria de vosaltres amb 90 minuts sou capaços de fer una Mitja, jo tant sols volia córrer curses de 10km i sense importar-me el temps. Ara tinc un nou repte, el turmell s'ha desinflamat i està més alleugerat per culpa aquesta tardor tant poc aprofitada.
Doncs ara és el moment, ja que així el meu cos m'ho permet.
La ciutat escollida és Granollers, i la cursa La Mitja, tot és ben senzill, no sé si podré acabar-la, i a 4 setmana vista, ni tant sols si estaré a la línia de sortida, i si podré tornar-ho ha intentar. Però en aquesta mitja, hi ha la jet set dels fondistes catalans i molts espanyols, la veritat es que he estat dubtant fins l' últim moment fer aquesta o la de Barcelona, però la de Barcelona és el 17 de febrer, i per entrenar podria ser millor, però alhora forço massa el peu, amb dos setmanes més d'entrenaments.
Si tot surt bé, cap al més d'octubre la tornarem a fer per intentar fer MMP, a la Mitja de Reus o Tarragona, i si em veig que tinc un alt porcentatge d'acabar-la, em plantejaré anar a fer la Behobia- Sant Sebastià.
Tot plegat, he de seguir el camí i intentar que sigui el més llarg possible. Ah! demà la Sant Silvestre i dilluns començarem els entrenaments per fer la mitja.
(Demà escriure la planificació de la temporada si tinc temps)
Pda - Per primera vegada em desitjo sort, en una carrera, ja que mai he cregut amb ella, sinó amb l'esforç i les ganes de superació.
PDA - Fora les lesions.
domingo, 16 de diciembre de 2012
MATÍ DE RUNNISME, TARDE DE FUTBOLITIS
Aquesta tarda m'espera una tarda de futbol i crec que com jo serem molts, i al final del dia hauré vist els dos grans esports de la meva vida. Relato:
Surto al balcó de casa i fa sol, era lo esperat però també noto una mica de massa d'aire, aquest aire seria perfecte per anar a córrer, però el que tenia el cap no era córrer, ja que no volia forçar, sinó agafar la bici per diferents motius. El primer per provar els mitjons nous que vaig comprar, uns mitjons per a què no se'm gelin els dits ni la planta del peu, durant aquests mesos d'hivern, l'altra era que volia veure tres curses que feien a la nostra demarcació i ja que estic millor, no calia agafar el cotxe. I l'última era que, si les coses van com han d'anar, avui feia la "despedida" de l'any en bici, per tornar a agafar-la el segon diumenge de febrer.
Doncs sommi, ens disfressem de ciclista com diu la Roser i cap a Tarragona.
A Tarragona feían la cursa de la Marató de TV3 contra el càncer, una cursa de 5km organitzada per Athetic Track Bikila, que aquest any 2013 en els ultims fitxatges que han fet, crec que seran el club a batre, je!je!, és fantatic com es reforcen els clubs per no quedar enrera, pels qui ens agrada i la pura rivalitat és gairebé com un somni.
Ha sigut posar-me a 500 metres de la sortida, veure'ls passar i cap a Salou.
A Salou és disputava dues curses la dels 10 km, que quan he arribat ja s'havia acabat, cosa que entrava els plans, per falta de temps, i la Mitja, on si he pugut veure'ls molt i molt bé, aquesta era del runners Tarragona.
Els de davants, uns putus cracks!! els hi envejo només els temps que poden entrenar. Ja cap al mig molts coneguts que me'ls trobo quan corren amb mi, i aquesta vegada m'he fixat més amb els companys que van més al darrera i apart de veure gent que em pensava que només corria la cursa de Cambrils, he vist veritables esforços i tot el contrari, corredors que no es deixaven anar, que amb més compromís podrien estar més endavant.
Bé, l'ultima era al meu poble adoptiu a Cambrils, a la mateixa riera, es celebrava el Cross anual. Després de veure una cursa més popular a Tarragona, un altre dels corredors més preparats a Salou, era el moment de veure la base del nostre futur, nens i nenes aprenent a córrer, ha dosificar-se, apartir, a competir, a respectar al rival.., veure la cara de satisfets dels primers, i la cara de patiment dels últims, passen els anys i sempre en cada cursa passen les mateixes anècdotes. Una de molt comuna és que en la curses del més petit, sempre hi ha alguna mare que acompanya al seu fill, " acostuma a ser filla" per la vora de la cursa, i també és normal que aquesta sigui una de les últimes, la filla pobreta fot cara de patiment, però quan mires la mare que intenta seguir el ritme, no saps si patir més per la nena o per sa mare.
Un matí no tant atípic de part meva, ja que les curses o en directe o per televisió, intento veuren algunes.
Pda - A Donostía, si hagués tingut uns minutets més, també m'hi hagués apropat.
Pda- No sabia que no tenia bateria a la càmara, he tingut que dossificar-la fins que s'ha apagat, m'hagués agradat fer fotografies a molt companys, en un altre ocasió serà.
PDA- Fora les lesions.
Surto al balcó de casa i fa sol, era lo esperat però també noto una mica de massa d'aire, aquest aire seria perfecte per anar a córrer, però el que tenia el cap no era córrer, ja que no volia forçar, sinó agafar la bici per diferents motius. El primer per provar els mitjons nous que vaig comprar, uns mitjons per a què no se'm gelin els dits ni la planta del peu, durant aquests mesos d'hivern, l'altra era que volia veure tres curses que feien a la nostra demarcació i ja que estic millor, no calia agafar el cotxe. I l'última era que, si les coses van com han d'anar, avui feia la "despedida" de l'any en bici, per tornar a agafar-la el segon diumenge de febrer.
Doncs sommi, ens disfressem de ciclista com diu la Roser i cap a Tarragona.
Ha sigut posar-me a 500 metres de la sortida, veure'ls passar i cap a Salou.
A Salou és disputava dues curses la dels 10 km, que quan he arribat ja s'havia acabat, cosa que entrava els plans, per falta de temps, i la Mitja, on si he pugut veure'ls molt i molt bé, aquesta era del runners Tarragona.
Bé, l'ultima era al meu poble adoptiu a Cambrils, a la mateixa riera, es celebrava el Cross anual. Després de veure una cursa més popular a Tarragona, un altre dels corredors més preparats a Salou, era el moment de veure la base del nostre futur, nens i nenes aprenent a córrer, ha dosificar-se, apartir, a competir, a respectar al rival.., veure la cara de satisfets dels primers, i la cara de patiment dels últims, passen els anys i sempre en cada cursa passen les mateixes anècdotes. Una de molt comuna és que en la curses del més petit, sempre hi ha alguna mare que acompanya al seu fill, " acostuma a ser filla" per la vora de la cursa, i també és normal que aquesta sigui una de les últimes, la filla pobreta fot cara de patiment, però quan mires la mare que intenta seguir el ritme, no saps si patir més per la nena o per sa mare.
Un matí no tant atípic de part meva, ja que les curses o en directe o per televisió, intento veuren algunes.
Pda - A Donostía, si hagués tingut uns minutets més, també m'hi hagués apropat.
Pda- No sabia que no tenia bateria a la càmara, he tingut que dossificar-la fins que s'ha apagat, m'hagués agradat fer fotografies a molt companys, en un altre ocasió serà.
PDA- Fora les lesions.
martes, 11 de diciembre de 2012
OBJECTIU SANT SILVESTRE REUS
Després d'un estiu amb les seves petites parades obligades, però molt esparançador de cara el 2013, aquesta tardor, m'ha portat a la realitat. Ni soc, n'hi he de petendre fer els mateixos temps que feia abans. Dit això i donant un parell de passos enrera, en la preparació per la proxima primavera, tornaré a posar-m'he objectius a més curts terminis, i el primer objectiu que tinc en ment, és participar a la Sant Silvestre de Reus, que demà mateix començaré fent un entreno basicament trotant, per veure i sentir com reacciona el cos, el divendres uns ejercicis de tècnica i acabant fent també un petit entrenament de velocitat.
Dintre de la preparació d'aquests 19 dies, em presentaré a la sortida d'un altre cursa, la cursa de la Marato de TV3, per tres motius:
- El primer, és perque el que tenía entre mans el día 16 de desembre, era estar a Salou, cosa que ara és molt precipitat ser'hi.
- El segon, pel sol motiu de participar'hi, faig el que m'agrada i al mateix moment ajudo amb un petit donatiu contra la lluita del cancer.
- I el tercer, però el segón amb importancia, és que podem dir que després de la cursa de Tarragona, la decadencia anat sempre cap abaix, i fent la mateixa cursa, és com si fes un resert de sortida, per tornar a començar, i reprende el camí, on ho l'havía deixat. I també sabré exactament com estic fisicament, podem'he comparar amb l'altre cursa i veure els segons i no minuts espero, que he perdut.
PDA- Fora les lesions.
Dintre de la preparació d'aquests 19 dies, em presentaré a la sortida d'un altre cursa, la cursa de la Marato de TV3, per tres motius:
- El primer, és perque el que tenía entre mans el día 16 de desembre, era estar a Salou, cosa que ara és molt precipitat ser'hi.
- El segon, pel sol motiu de participar'hi, faig el que m'agrada i al mateix moment ajudo amb un petit donatiu contra la lluita del cancer.
- I el tercer, però el segón amb importancia, és que podem dir que després de la cursa de Tarragona, la decadencia anat sempre cap abaix, i fent la mateixa cursa, és com si fes un resert de sortida, per tornar a començar, i reprende el camí, on ho l'havía deixat. I també sabré exactament com estic fisicament, podem'he comparar amb l'altre cursa i veure els segons i no minuts espero, que he perdut.
PDA- Fora les lesions.
viernes, 23 de noviembre de 2012
GALA CENTENÀRIA DE IAAF
Aquest cap de setmana a Barcelona s'ha convertit en la capital Mundial de l'Ateletisme, on Es celebra la Gala Centenària de la Federació de l'Atletisme ( IAAF). Si recordeu, fa dies s'havia d' escollir els tres finalistes com a millors atletes de l'any, ja els tenim aquí:
-Usain Bolt, l'home més ràpid del planeta i de tota l'història.
-David Rudisha, el més gran migfondista del moment, ( el que valoro més d'aquest xaval, és que va fer el rècord del món sense llebre).
-Aries Merrit, vallista, un velocista no necessita ser regular durant tot l'any, potser que sigui el quart o el cinquè tot l'any i tenir una bona cursa i fer rècord del món, però un vallista és completament diferent, no s'arriba a fer bons registres, ni cap rècord sinó ets regular, és el que ha tingut aquest xicot, que porta dos anys insuperable .
En femines també tenim les finalistes:
-Allyson Felix, velocista i elegància.
-Valerie Adams, llançadora de pes.
-Jessica Ennis, heptatlon, super atleta.
Durant aquests tres dies seran frenètics per més d'un, tant en ceremònies, actes de publicitat, sopars, homenatges, rodes de prensa, la cursa del diumenge com a plat fort..,tot i més, però per mi a part de que hi ha la majoria dels millors atletes del planeta i grans llegendes del passat, és que s'homanetja als 24 primers membres del Saló de la Fama de la IAAF.
I la primera pregunta que us ha vingut al cap ha estat, com es fa per entrar al Saló de la Fama, no?
Doncs hi ha tres criteris-
-Haver guanyat al menys dues medalles d'or o campionats del món.
-Haver fet un rècord Mundial.
-Que facis 10 anys que s'hagi retirat, en el moment que t'escollin per anar al saló de la fama.
I com no, el que està de moda dir, hi haurà uns experts que valoren qui entra i qui no entra.
Jesse Owens, Abebe Bikila, Carl Lewis, Emil Zápotez, Michael Johnson, Serguei Bubka, Adhemar Cuterbert (velocista), Alberto Juantopena (mig fondista " el cavall"), Irina Szewinza (velocista)...
Aquí tenim algunes de les llegendes, que a partir del pròxims anys hi aniran entran altres atletes, amb un màxim de 4 a l'any, i acompanyaran aquest reduît grup d'històrics esportistes.
PDA- Fora les lesions.
-Usain Bolt, l'home més ràpid del planeta i de tota l'història.
-David Rudisha, el més gran migfondista del moment, ( el que valoro més d'aquest xaval, és que va fer el rècord del món sense llebre).
-Aries Merrit, vallista, un velocista no necessita ser regular durant tot l'any, potser que sigui el quart o el cinquè tot l'any i tenir una bona cursa i fer rècord del món, però un vallista és completament diferent, no s'arriba a fer bons registres, ni cap rècord sinó ets regular, és el que ha tingut aquest xicot, que porta dos anys insuperable .
En femines també tenim les finalistes:
-Allyson Felix, velocista i elegància.
I la primera pregunta que us ha vingut al cap ha estat, com es fa per entrar al Saló de la Fama, no?
Doncs hi ha tres criteris-
-Haver guanyat al menys dues medalles d'or o campionats del món.
-Haver fet un rècord Mundial.
-Que facis 10 anys que s'hagi retirat, en el moment que t'escollin per anar al saló de la fama.
I com no, el que està de moda dir, hi haurà uns experts que valoren qui entra i qui no entra.
Jesse Owens, Abebe Bikila, Carl Lewis, Emil Zápotez, Michael Johnson, Serguei Bubka, Adhemar Cuterbert (velocista), Alberto Juantopena (mig fondista " el cavall"), Irina Szewinza (velocista)...
Aquí tenim algunes de les llegendes, que a partir del pròxims anys hi aniran entran altres atletes, amb un màxim de 4 a l'any, i acompanyaran aquest reduît grup d'històrics esportistes.
PDA- Fora les lesions.
sábado, 17 de noviembre de 2012
RUNNISTA DE PISTA O D'AIRE LLIURE
Va sortir de manera molt mornal i sense precipitar-se. Eren altres temps, que buscava altres límits i provenia d'altres tipus d'entrenaments, i de manera d'entendre la convivència d'un rival, començava a ser el que avui se'n diu ser un runners, i és llavors quan em va venir el cap aquesta pregunta:
- si m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme o ser runnista?.
A simple vista semblava una pregunta molt fàcil de respondre, però no m'hi ficava mai a respondre-la, possiblement per por, de no tenir una resposta satisfactòria, una resposta que les meves orelles estiguessin d'acord amb el que deien els meus llavis. I passaven dies i setmanes fins que un dia em vaig decidir a respondre-la.
Primer de tot tenia que fer-me la pregunta i analitzar-la ( millor dit, tornar-la a analitzar per centenar de vegades més), és clar m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme i em considero un runnista. Dins de l'atletisme hi ha moltes disciplines ( llançament de pes, de disc, javalina, salts..,) que no tenen res a veure amb el córrer, però també hi ha els 10.000 metres, el marató, la mitja.., on això, si que té moltes semblances amb un runnista, suposo que aquí venía el meu dilema. Però senyors el món de l'atletisme, el segueix un reduït percentatge de runnistes, i aquí sense extemdrem més en la resposta per no agobiar.
Va ser i sembla molt clar dir, que un runnista és un esport en general, completament diferent de l'atletisme, encara que molta gent el posin al mateix sac. Estimem l'atletisme amb totes les seves disciplines i volem córrer sense la necessitat de saber d'on prové aquest esport, que cada vegada més supera amb escreix els seus origens, i camina en solitari. Es poden fer els dos esports i no cal trepitjar l'un a altre, com a bons germans.
Pda - Amb aquesta vida ,sóc una persona que acostuma a tirar cap un costa o l'altre, aquesta vegada perdoneu-me, però a dia d'avui em quedaré al ben mig dels dos, sense inclinar-m'e cap a un o l'altre.
PDA- Fora les lesions.
- si m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme o ser runnista?.
A simple vista semblava una pregunta molt fàcil de respondre, però no m'hi ficava mai a respondre-la, possiblement per por, de no tenir una resposta satisfactòria, una resposta que les meves orelles estiguessin d'acord amb el que deien els meus llavis. I passaven dies i setmanes fins que un dia em vaig decidir a respondre-la.
Primer de tot tenia que fer-me la pregunta i analitzar-la ( millor dit, tornar-la a analitzar per centenar de vegades més), és clar m'agrada córrer, m'agrada l'atletisme i em considero un runnista. Dins de l'atletisme hi ha moltes disciplines ( llançament de pes, de disc, javalina, salts..,) que no tenen res a veure amb el córrer, però també hi ha els 10.000 metres, el marató, la mitja.., on això, si que té moltes semblances amb un runnista, suposo que aquí venía el meu dilema. Però senyors el món de l'atletisme, el segueix un reduït percentatge de runnistes, i aquí sense extemdrem més en la resposta per no agobiar.
Va ser i sembla molt clar dir, que un runnista és un esport en general, completament diferent de l'atletisme, encara que molta gent el posin al mateix sac. Estimem l'atletisme amb totes les seves disciplines i volem córrer sense la necessitat de saber d'on prové aquest esport, que cada vegada més supera amb escreix els seus origens, i camina en solitari. Es poden fer els dos esports i no cal trepitjar l'un a altre, com a bons germans.
Pda - Amb aquesta vida ,sóc una persona que acostuma a tirar cap un costa o l'altre, aquesta vegada perdoneu-me, però a dia d'avui em quedaré al ben mig dels dos, sense inclinar-m'e cap a un o l'altre.
PDA- Fora les lesions.
domingo, 4 de noviembre de 2012
QUI SERÀ EL MILLOR ATLETA 2012
Fa dies es va fer públic a través d'uns experts de la IAAF, el noms dels 10 millors atletes de l'any 2012, aquests es podrien votar per correu electrònic a través de la web iaaf.org. Entre aquesta votació, en sortirien 3 finalistes, on el dia 24 de novembre a Barcelona, en el acte del centenari de IAAF, s'entregarà el premi al guanyador.
Us escric els 10 candidats:
Cristian Taylor ( EUA)- Campió olimpic i subcampió del món en pista coberta, té el rècord mundial a l'aire lliure en 17'81 i en pista coberta segon en 17'63, " 22 anys".
Renauld Lavellenie ( França)- Campió olimpic i europeu, segon al mundial amb 5'97, "26 anys".
David Rudisha (Kenia)- Rècord del món en 800 metres 1:40:91 a la final olímpica, "23 anys".
Ashton Eaton (EUA)- Campió olímpic de decatlón, amb rècord mundial 9039 punts, or també als mundials pista coberta amb marca mundial 6645punts, "24 anys".
Robert Harting (Alemà)- Or olímpic i campió europeu, amb millor marques de l'any 70'66 i 70'31 metres, "28 anys".
Mohamed Farah - Campió olímpic del 5000 i 10.000 metres, acaba de rebre el premi al millor atleta europeu.
Aries Merrit (EUA)- Campió olímpic 110mv i plusmarquista mundial amb 12'80. Campió dels 60mv en el Mundial en pista coberta, "27 anys".
Kirani James ( Granada)- Campió olímpic als 400 metres i líder del rànquing amb 43'94", "20 anys".
Yohan Blake (Jamaica)- Subcampió olímpic de 100 i 200 metres i or als 4/100, "22 anys".
Usain Bolt (Jamaica)- Or olímpic en 100, 200 metres i 4/100 metres, "26 anys".
Un petit comentari, personalment sorprèn la presència de Yohan, perquè no ha guanyat cap títol internacional. Es nota així un pèl massa, que els 100 metres és el que atrau més al públic en general i és qui aporta més ingressos.
Suposo que no teniu clar a qui votaria jo, però si pogués votar, només llegint el nom d'aquests fora de series, se'm posa la pell de gallina, recordant les hores que he estat mirant-los per televisió, però crec que aquest any, el premi se l'hauria d'endur... Ashton Eaton, o, per quin votarieu vosaltres?.
No em deixo les fèmines, que aquest any aposto per Sally Pearson ( Australiana), or olímpic 100mv, i campiona Mundial en 60mv.
PDA- Fora les lesions.
Us escric els 10 candidats:
Cristian Taylor ( EUA)- Campió olimpic i subcampió del món en pista coberta, té el rècord mundial a l'aire lliure en 17'81 i en pista coberta segon en 17'63, " 22 anys".
Renauld Lavellenie ( França)- Campió olimpic i europeu, segon al mundial amb 5'97, "26 anys".
David Rudisha (Kenia)- Rècord del món en 800 metres 1:40:91 a la final olímpica, "23 anys".
Ashton Eaton (EUA)- Campió olímpic de decatlón, amb rècord mundial 9039 punts, or també als mundials pista coberta amb marca mundial 6645punts, "24 anys".
Robert Harting (Alemà)- Or olímpic i campió europeu, amb millor marques de l'any 70'66 i 70'31 metres, "28 anys".
Mohamed Farah - Campió olímpic del 5000 i 10.000 metres, acaba de rebre el premi al millor atleta europeu.
Aries Merrit (EUA)- Campió olímpic 110mv i plusmarquista mundial amb 12'80. Campió dels 60mv en el Mundial en pista coberta, "27 anys".
Kirani James ( Granada)- Campió olímpic als 400 metres i líder del rànquing amb 43'94", "20 anys".
Yohan Blake (Jamaica)- Subcampió olímpic de 100 i 200 metres i or als 4/100, "22 anys".
Usain Bolt (Jamaica)- Or olímpic en 100, 200 metres i 4/100 metres, "26 anys".
Un petit comentari, personalment sorprèn la presència de Yohan, perquè no ha guanyat cap títol internacional. Es nota així un pèl massa, que els 100 metres és el que atrau més al públic en general i és qui aporta més ingressos.
Suposo que no teniu clar a qui votaria jo, però si pogués votar, només llegint el nom d'aquests fora de series, se'm posa la pell de gallina, recordant les hores que he estat mirant-los per televisió, però crec que aquest any, el premi se l'hauria d'endur... Ashton Eaton, o, per quin votarieu vosaltres?.
No em deixo les fèmines, que aquest any aposto per Sally Pearson ( Australiana), or olímpic 100mv, i campiona Mundial en 60mv.
PDA- Fora les lesions.
viernes, 2 de noviembre de 2012
FER-ME LLUM FRONTAL
Aquesta història, és l'història del meu frontal.
Després de visitar-lo diverses vegades en un parell de tendes, em vaig decantar decidint per un PETLZ - Tikkina-2, de mitja gamma que arriba a uns 40 metres de distància.
Aquest tenia dia i hora, per debutar oficialment, no oficiosament que com ha bon runnista, el vaig provar setmanes abans, bé la seva presentació va ser a la cursa de Sant Jaume, que vet aquí, no va caldre provar-ho, perquè vam arribar a meta encara amb força claror.
El que volia explicar, bàsicament per tranquil.litzar i dir-li publicament al meu frontal, " tranquil.litat" per damunt de tot. Us preguntareu perquè li dic que es tranquil.litzi. Doncs, com el dos sabem el meu turmell, " el turmell bo" té un petit esguins, i vosaltres pregunteu i que té a veure el frontal amb això, va pregunteu ......Je! je!.
Fa dies vaig decidir agafar el frontal i fer-lo servir, és a dir córrer per la riera i camins per la nit. Estic ben acostumat a córrer pel poble per la nit, però amb l'enllumenat públic, sense necessitat que jo porti la claror per veure-hi. El perquè és ben evident, he de veure on poso el peu, per no doblegar-me'l, ja que un esguins en tota regla, en el peu dolent suposaria l'adéu definitiu dels entrenaments i curses.
Però l'altre dia sabent el que em jugava, per això trec de tota responsabilitat el meu frontal, vaig córrer per camins i riera, el frontal i jo, jo i el frontal, bé i molts altres animals, ja que a part del seguit continu de sentir bordar els gossos, de tant en tant apareixien un ulls que em miraven i automàticament desapareixien.
Continuem, després de 50 minuts disfrutant com un jabato i totalment concentrat, torno a entrar a la població de Cambrils, arribant pel camp de futbol, i crick,... se'm gira totalment el turmell dret. No era la primera vegada que em passava, però si que vaig notar que aquesta era una mica més forta que les anteriors, també al cap de pocs minuts, sabia per experiència que tot, estava al seu lloc, i que només amb un parell o tres setmanes de repòs, tornaria a posar-me les bambes. Tot apunta que el dilluns o el dimarts serà el día, de tornar per començar el pla establert, que tenia dissenyat per aquestes setmanes.
Suposo que a l'entrar a l'asfalt, sense adonar-me i sense voler, vaig baixar inconscientment la concentració, un altre petit error, la meva vida està plena d'errors, crec que superaré aquest, je!je!.
Pda - Bé, hi ha gent que fa relats o poesia a l'amor, d'altres a la seva terra pàtria, d'altres al mar o a la lluna. Jo avui, li he fet aquest escrit al meu frontal, que descansi, que el dia menys esperat hi tornarem!, no tingueu cap dubte, l'error va ser meu i no d'ell.
PDA- Fora les lesions.
Després de visitar-lo diverses vegades en un parell de tendes, em vaig decantar decidint per un PETLZ - Tikkina-2, de mitja gamma que arriba a uns 40 metres de distància.
Fa dies vaig decidir agafar el frontal i fer-lo servir, és a dir córrer per la riera i camins per la nit. Estic ben acostumat a córrer pel poble per la nit, però amb l'enllumenat públic, sense necessitat que jo porti la claror per veure-hi. El perquè és ben evident, he de veure on poso el peu, per no doblegar-me'l, ja que un esguins en tota regla, en el peu dolent suposaria l'adéu definitiu dels entrenaments i curses.
Però l'altre dia sabent el que em jugava, per això trec de tota responsabilitat el meu frontal, vaig córrer per camins i riera, el frontal i jo, jo i el frontal, bé i molts altres animals, ja que a part del seguit continu de sentir bordar els gossos, de tant en tant apareixien un ulls que em miraven i automàticament desapareixien.
Continuem, després de 50 minuts disfrutant com un jabato i totalment concentrat, torno a entrar a la població de Cambrils, arribant pel camp de futbol, i crick,... se'm gira totalment el turmell dret. No era la primera vegada que em passava, però si que vaig notar que aquesta era una mica més forta que les anteriors, també al cap de pocs minuts, sabia per experiència que tot, estava al seu lloc, i que només amb un parell o tres setmanes de repòs, tornaria a posar-me les bambes. Tot apunta que el dilluns o el dimarts serà el día, de tornar per començar el pla establert, que tenia dissenyat per aquestes setmanes.
Suposo que a l'entrar a l'asfalt, sense adonar-me i sense voler, vaig baixar inconscientment la concentració, un altre petit error, la meva vida està plena d'errors, crec que superaré aquest, je!je!.
Pda - Bé, hi ha gent que fa relats o poesia a l'amor, d'altres a la seva terra pàtria, d'altres al mar o a la lluna. Jo avui, li he fet aquest escrit al meu frontal, que descansi, que el dia menys esperat hi tornarem!, no tingueu cap dubte, l'error va ser meu i no d'ell.
PDA- Fora les lesions.
jueves, 18 de octubre de 2012
CURSA DEL CANCER A TARRAGONA
La cosa va anar de la següent manera:
El dissabte anterior a la cursa, em poso a l'ordinador i em recordo ( em primer lloc, no tenia intenció de participar) que el diumenge feien la cursa del Cáncer de Mama de la dona a Tarragona, una cursa de 5km. Al primer cop d'ull posava que les inscripcions estaven tancades, però una mica més avall, és podia llegir que encara tenien alguns dorsals lliures, gràcies als diferents dorsals zero que havien donat. Un cop llegit això sense pensar-ho, agafo el telèfon i telefono a Bikila, que era l'organitzadora de la cursa, els pregunto si em donarien un dorsal per demà i em diuen que me'n guarden un, sols en quedaven algun, dit i fet, agafo el cotxe i cap a la capital.
El diumenge em presento al port, on es corria la cursa, tant sols aparcar, baixo del cotxe i veig a l'Eduard que feia el mateix ( que cullons fot aquest tio aquí, és el primer que em va venir al cap), es va dirigir cap a on donaven els dorsals i el vaig perdre de vista, ja sabia en aquell moment qui guanyaria la cursa.
Dónen el tret de sortida i vinga, el 1km a 4'02", el 2 km a 4'03", el 3 km a 4'22", el 4 km a 4'19", el 5 km a 4'12"i arribo a meta ja una mica decebut de com havia anat tot. Maleït km 3, no hi ha manera de corre'l com déu mana, ja estava tocat anímicament a partir d'aquell moment, ja no havia forçat com els entrenaments els 2 primers kilometres i em torna a passar el mateix, ( tres dies després de molt pensar, crec que ser quina és la tecla que he de tocar per millorar aquesta petit desequilibri de forces, veurem el resultat el 16 de desembre).
Pda - La meva petita decepció, és facil d'entendre, jo no sóc un fondista, ni ultrafondista, ni maratonià, ni tan sols he fet mai una Mitja ni l' he entrenada, ni ara ni quan estava bé. Les curses de 10 km les corro ara, tampoc mai havia fet una cursa amb cronòmetre de 10 km abans, si les havia entrenat, i cal dir que bastant bé. Però si havia corregut curses de 5km abans de tot, i tenia referències específiques dels entrenaments i curses, fins que un dia ho vaig cremar i llençar-ho tot, vet aquí el meu petit mal de cap, que unes setmanes enrere firmava sense cap mena de dubte.
Pda - No penseu, que aquest petit entrebanc, ha significat res, senzillament un canvi de plans (entrenaments) , que començarà el dilluns i acabarà a mitjans de desembre.Força, salut i cames!!!.
PDA- Fora les lesions.
El dissabte anterior a la cursa, em poso a l'ordinador i em recordo ( em primer lloc, no tenia intenció de participar) que el diumenge feien la cursa del Cáncer de Mama de la dona a Tarragona, una cursa de 5km. Al primer cop d'ull posava que les inscripcions estaven tancades, però una mica més avall, és podia llegir que encara tenien alguns dorsals lliures, gràcies als diferents dorsals zero que havien donat. Un cop llegit això sense pensar-ho, agafo el telèfon i telefono a Bikila, que era l'organitzadora de la cursa, els pregunto si em donarien un dorsal per demà i em diuen que me'n guarden un, sols en quedaven algun, dit i fet, agafo el cotxe i cap a la capital.
El diumenge em presento al port, on es corria la cursa, tant sols aparcar, baixo del cotxe i veig a l'Eduard que feia el mateix ( que cullons fot aquest tio aquí, és el primer que em va venir al cap), es va dirigir cap a on donaven els dorsals i el vaig perdre de vista, ja sabia en aquell moment qui guanyaria la cursa.
Dónen el tret de sortida i vinga, el 1km a 4'02", el 2 km a 4'03", el 3 km a 4'22", el 4 km a 4'19", el 5 km a 4'12"i arribo a meta ja una mica decebut de com havia anat tot. Maleït km 3, no hi ha manera de corre'l com déu mana, ja estava tocat anímicament a partir d'aquell moment, ja no havia forçat com els entrenaments els 2 primers kilometres i em torna a passar el mateix, ( tres dies després de molt pensar, crec que ser quina és la tecla que he de tocar per millorar aquesta petit desequilibri de forces, veurem el resultat el 16 de desembre).
Pda - La meva petita decepció, és facil d'entendre, jo no sóc un fondista, ni ultrafondista, ni maratonià, ni tan sols he fet mai una Mitja ni l' he entrenada, ni ara ni quan estava bé. Les curses de 10 km les corro ara, tampoc mai havia fet una cursa amb cronòmetre de 10 km abans, si les havia entrenat, i cal dir que bastant bé. Però si havia corregut curses de 5km abans de tot, i tenia referències específiques dels entrenaments i curses, fins que un dia ho vaig cremar i llençar-ho tot, vet aquí el meu petit mal de cap, que unes setmanes enrere firmava sense cap mena de dubte.
Pda - No penseu, que aquest petit entrebanc, ha significat res, senzillament un canvi de plans (entrenaments) , que començarà el dilluns i acabarà a mitjans de desembre.Força, salut i cames!!!.
PDA- Fora les lesions.
miércoles, 10 de octubre de 2012
ALGUNES FRASES, D'ALGUNS ATLETES
- El mayor peligro a la hora de competir es que te falle ambición y te sobre seguridad.
- Entrenamiento duro carrera fácil, entrenamiento fácil carrera dura.
- Si te rindes nunca sabras hasta donde podrás haber llegado.
- Cuando mis piernas comienzan a moverse mis pensamientos comienzan a fluir.
- Algunas personas sueñan con grandes logros, mientras que otros se quedan despiertos y entrenan.
- El sufrimiento y el dolor son temporaneos, rendirse es para siempre.
- No tengas miedo a fallar, ten miedo a no intentarlo.
- Estoy hecho de una vida de entrenamiento. No solo de competiciones.
- En el espejo veo a mi unico oponente.
- Todos tienen deseos de vencer, pero solo los campeones tienen deseos de prepararse para ello.
- Una buena parte de los kilometros lo recorrerás con tus piernas, pero la mayoria lo haràs con tu cabeza.
- Puedes ser muy bueno, pero si no continuas entrenando y mejorando jamás seras el mejor.
- La unica batalla perdida, es la que se abandona.
- ...........
- Hay infinitas frases más, escojemos una para nosotros, o mejor experimentemos nosotros mismos, la mayoria de ellas.
PDA - Fora les lesions.
- Entrenamiento duro carrera fácil, entrenamiento fácil carrera dura.
- Si te rindes nunca sabras hasta donde podrás haber llegado.
- Cuando mis piernas comienzan a moverse mis pensamientos comienzan a fluir.
- Algunas personas sueñan con grandes logros, mientras que otros se quedan despiertos y entrenan.
- El sufrimiento y el dolor son temporaneos, rendirse es para siempre.
- No tengas miedo a fallar, ten miedo a no intentarlo.
- Estoy hecho de una vida de entrenamiento. No solo de competiciones.
- En el espejo veo a mi unico oponente.
- Todos tienen deseos de vencer, pero solo los campeones tienen deseos de prepararse para ello.
- Una buena parte de los kilometros lo recorrerás con tus piernas, pero la mayoria lo haràs con tu cabeza.
- Puedes ser muy bueno, pero si no continuas entrenando y mejorando jamás seras el mejor.
- La unica batalla perdida, es la que se abandona.
- ...........
- Hay infinitas frases más, escojemos una para nosotros, o mejor experimentemos nosotros mismos, la mayoria de ellas.
PDA - Fora les lesions.
jueves, 4 de octubre de 2012
ENTRENAMENT TERCER TRIMESTRE
JULIOL 2012
Carrera a peu - Total 460 minuts ( 7 hores i 40 minuts)
Nivell 1- 90 minuts
Nivell 2- 300 minuts
Nivell 3- 30 minuts
COMPETICIO - 50 minuts
BTT - Total 325 minuts ( 5hores i 25 minuts)
Nivell 1 - 120 minuts
Nivell 2 - 180 minuts
COMPETICIÓ - 25 minuts
Bici carretera - Total 120 minuts
Nivell 3 - 120 minuts
Aquest mes de juliol ha sigut fluixet, com els mesos anterior ( com sempre), peró amb la pecularitat, que no em volía lesionar, pensant amb el mes d'agost i setembre, on participaría en 5 duatlons, que al final van ser 3, tot i així, content per que cada carrera acabada encara que no sembli, és tot un exit.
AGOST
Carrera a peu - Total 480 minuts ( 8 hores)
Nivell 1- 120 minuts
Nivell 2- 320 minuts
Nivell 4- 10 minuts
COMPETICIÓ - 30 minuts
BTT - Total 435 minuts ( 7 hores i 15 minuts)
Nivell 1- 210 minuts
Nivell 2- 90 minuts
Nivell 3- 90 minuts
COMPETICIÓ - 45 minuts
Bici carretera - Total 690 minuts (11 hores i 30 minuts)
Nivell 2- 570 minuts
Nivell 3- 120 minuts
SETEMBRE 2012
Carrera a peu - Total 689 minuts ( 11 hores i 29 minuts)
Nivell 1- 115 minuts
Nivell 2- 345 minuts
Nivell 3- 180 minuts
Nivell 4- 30 minuts
COMPETICIÓ 79 minuts
BTT - Total 31 minuts
COMPETICIÓ 31 minuts
Bici carretera - Total 600 minuts ( 10 hores)
Nivell 2- 330 minuts
Nivell 3- 270 minuts
El mes d'agost, només tenía el cap els duatlons i principalment el de Cambrils, tot el mes va estar basat a entrenar de forma que arribes en les millors condicions, ( recordo que després del duatló de Els Pallaresos, vaig estar 14 dies inactiu i vaig tenir que fer un petit canvi d'entrenaments).
El mes de setembre un cop passat el duatlo de casa, em vaig decidir a passar a 12 km de carrera a peu, fins tant sols fa 3 setmanes, entrenava 10km seguits, sembla que el tormell els aguanta bastant bé, crec que pasaré als 13 km d'aquí un parell o tres de setmanes, ( aixó si, despres de correr un o dos dies de descans obligatori, tant pel tormell com per les caderes).És pot observar un petita millora en el temps de còrrer, creuem els dits i haveiam si dura.
Un altre canvi significatiu, és que s'ha canviat la btt per la bici de carretera, ho mantindrem així uns mesos, aveiam com va.
Ho deixo aquí, i otro día más.
Pda- Recordo que els nivells son l'esforç que faig en cada moment, com més alt el numero, més consistent i rapid, és l'entrenament. Amb altres entrenament posa cada especificació detallada.
PDA - Fora les lesions.
( no li foteu cas, o és tornareu lelus, però la referència és bastan bona)
Carrera a peu - Total 460 minuts ( 7 hores i 40 minuts)
Nivell 1- 90 minuts
Nivell 2- 300 minuts
Nivell 3- 30 minuts
COMPETICIO - 50 minuts
BTT - Total 325 minuts ( 5hores i 25 minuts)
Nivell 1 - 120 minuts
Nivell 2 - 180 minuts
COMPETICIÓ - 25 minuts
Bici carretera - Total 120 minuts
Nivell 3 - 120 minuts
Aquest mes de juliol ha sigut fluixet, com els mesos anterior ( com sempre), peró amb la pecularitat, que no em volía lesionar, pensant amb el mes d'agost i setembre, on participaría en 5 duatlons, que al final van ser 3, tot i així, content per que cada carrera acabada encara que no sembli, és tot un exit.
AGOST
Carrera a peu - Total 480 minuts ( 8 hores)
Nivell 1- 120 minuts
Nivell 2- 320 minuts
Nivell 4- 10 minuts
COMPETICIÓ - 30 minuts
BTT - Total 435 minuts ( 7 hores i 15 minuts)
Nivell 1- 210 minuts
Nivell 2- 90 minuts
Nivell 3- 90 minuts
COMPETICIÓ - 45 minuts
Bici carretera - Total 690 minuts (11 hores i 30 minuts)
Nivell 2- 570 minuts
Nivell 3- 120 minuts
SETEMBRE 2012
Carrera a peu - Total 689 minuts ( 11 hores i 29 minuts)
Nivell 1- 115 minuts
Nivell 2- 345 minuts
Nivell 3- 180 minuts
Nivell 4- 30 minuts
COMPETICIÓ 79 minuts
BTT - Total 31 minuts
COMPETICIÓ 31 minuts
Bici carretera - Total 600 minuts ( 10 hores)
Nivell 2- 330 minuts
Nivell 3- 270 minuts
El mes d'agost, només tenía el cap els duatlons i principalment el de Cambrils, tot el mes va estar basat a entrenar de forma que arribes en les millors condicions, ( recordo que després del duatló de Els Pallaresos, vaig estar 14 dies inactiu i vaig tenir que fer un petit canvi d'entrenaments).
El mes de setembre un cop passat el duatlo de casa, em vaig decidir a passar a 12 km de carrera a peu, fins tant sols fa 3 setmanes, entrenava 10km seguits, sembla que el tormell els aguanta bastant bé, crec que pasaré als 13 km d'aquí un parell o tres de setmanes, ( aixó si, despres de correr un o dos dies de descans obligatori, tant pel tormell com per les caderes).És pot observar un petita millora en el temps de còrrer, creuem els dits i haveiam si dura.
Un altre canvi significatiu, és que s'ha canviat la btt per la bici de carretera, ho mantindrem així uns mesos, aveiam com va.
Ho deixo aquí, i otro día más.
Pda- Recordo que els nivells son l'esforç que faig en cada moment, com més alt el numero, més consistent i rapid, és l'entrenament. Amb altres entrenament posa cada especificació detallada.
PDA - Fora les lesions.
lunes, 17 de septiembre de 2012
CURSA DE L'AVELLANA A RIUDOMS 2012
El divendres a l'última hora em vaig acabar de decidir a participar a la cursa de l'avellana, com el diumenge tenia programat fer uns 12 km a peu, que millor fer-ho amb un dorsal al pit.
La cursa aquesta vegada la tenia dividida en dues parts, igual que hagués fet en l'entrenament. La primera part anar a 170 pulsacions els primers 5 km, i la segona part de la cursa a 160 pulsacions. ( com ja veureu, la segona part va ser a 164 pulsacions la majoria de l'estona, per una insospitada pujadeta de gairebé de 4km),
Bé, la cursa en sí hagués pogut marcar un petit millor registre "44:34", però com a entrenament, em va anar prou bé. En números que tothom ho entèn millor, el 1r km a 3'59"m/km, el 2km a 3'31"m/km, el 3 km a 3'45"m/km, el 4 km a 4'00"m/km, el 5km a 5'15" i els últims 5km a una mitja de 4'50"m/km.
Si parlo del circuit a partir del 3r km, és on començava la pujada contínua, que és allí a partir del km 4, on em vaig enfonsar físicament, ( això només ho arreglarem entrenant), i els últims 500 metres un altre pujadeta, a on hi havia abans el "Formes", on tampoc va ajudar. Al final 5km en pujada, 2'5 en baixada i 2'5 recta.
SANTIAGO PORRES
OSCAR PORRES
Com a curiositats, hem tingut la presència de dos cosins, que algun dia o altre havia de coincidir, però com tot podia semblar que serien l'Òscar i el Rafel Francesc, però no va ser així, era l'Òscar i el Santi, debutant també en una cursa a peu, ( no de cavalls), i marcant un registre de 59'48", tot una marcassa, ja que només porta 3 entrenaments. Son germà Òscar amb 42:59 molt bon registre, ( tot i que penso, que encara no es deix anar).
Un altre vinyolenc el Jaume Pijoan, un altre novell rebaixant el crono dels 51 minuts.
El proper 21 d'octubre a Reus, crec que la presència de Vinyolencs o gent molt pròxima a Vinyols, superarà els 8 o 9 participants.
Pda - Ah! el senyor fotògraf va resultar que era el Narcís, que no ser si és millor persona que runners, que desde fa uns 18 mesos, està que se surt.
Pda 2- Estem treballant amb una sorpresa que ja farem pública més endavant.
PDA - Fora les lesions.
Bé, la cursa en sí hagués pogut marcar un petit millor registre "44:34", però com a entrenament, em va anar prou bé. En números que tothom ho entèn millor, el 1r km a 3'59"m/km, el 2km a 3'31"m/km, el 3 km a 3'45"m/km, el 4 km a 4'00"m/km, el 5km a 5'15" i els últims 5km a una mitja de 4'50"m/km.
Si parlo del circuit a partir del 3r km, és on començava la pujada contínua, que és allí a partir del km 4, on em vaig enfonsar físicament, ( això només ho arreglarem entrenant), i els últims 500 metres un altre pujadeta, a on hi havia abans el "Formes", on tampoc va ajudar. Al final 5km en pujada, 2'5 en baixada i 2'5 recta.
Com a curiositats, hem tingut la presència de dos cosins, que algun dia o altre havia de coincidir, però com tot podia semblar que serien l'Òscar i el Rafel Francesc, però no va ser així, era l'Òscar i el Santi, debutant també en una cursa a peu, ( no de cavalls), i marcant un registre de 59'48", tot una marcassa, ja que només porta 3 entrenaments. Son germà Òscar amb 42:59 molt bon registre, ( tot i que penso, que encara no es deix anar).
GERARD PAGÈS
Hem tingut també la presència del Gerard, que ja comença a ser habitual a moltes curses de la demarcació, registrant un temps inferior a 49 minuts.
JAUME PIJOAN
El proper 21 d'octubre a Reus, crec que la presència de Vinyolencs o gent molt pròxima a Vinyols, superarà els 8 o 9 participants.
Pda - Ah! el senyor fotògraf va resultar que era el Narcís, que no ser si és millor persona que runners, que desde fa uns 18 mesos, està que se surt.
Pda 2- Estem treballant amb una sorpresa que ja farem pública més endavant.
PDA - Fora les lesions.
lunes, 10 de septiembre de 2012
DUATLÓ CAMBRILS 2012
2 cops al water de bon matí, el dia que no em passi, crec que m'hauré de replantejar si no continuo sentin el mateix de quan era nano i retirar-me, sinó és així.
Relato:
El germà de la Joana que ara no recordo com es diu, comença a comptar enrere, tres, dos, un i tret de sortida, endavant i som'hi, però un moment, retrocedim uns 30 o 40 segons. El duatló de Cambrils atrau als duatletes, sempre ha sigut així, hi ha gent realment preparada, que els veus i dius que aquests en 3 minuts ja no els veure més. Bé al que anava, en quasi totes les sortides que he fet, els corredors quasí bé es barallen per sortir a primera linía, però aquesta vegada, no va ser així, semblava que la majoría volien estar a la segona fila " estrany o peculiar, no ho ser". No crec que la majoria de gent s'ha n'adon-hi d'aquests detalls, que per mi, són molts rellevants i et diuen abans de començar, com està la moral dels atletes i el respecte que tenen als més ben preparats.
Continuem, portem 250 metres i ja tenim els galls al davant de la cursa, encapçalada per Eduard, Raul,Albert.. i jo a uns 20 metres d'ells, passen 600 metres i tot era bastant igual, passo el 1 primer km ha 3'50" m/km, els del davant a uns 3'20"m/km. Decideixo continuar amb la tàctica A, és a dir
sabia que l'última transició estaría mort fisicament, sigués conservador o no, (" em falta fondo, per falta d'entrenaments"), doncs som'hi, sense passar de les 167 pulsacions/minut, a tirar.
Arribem a la transició de la BTT, amb la cursa ja totalment enumerada, és a dir tothom al seu lloc.
Passo pel km2 de la btt a 5 minuts del Raul, que era en aquell moment el 3r classificat, Eduard anava a més 1 minut per davant en aquell moment. Tàctica A un altre vegada, tirar i tirar fins el Parc Samà, i si, vaig atrapar a 4 companys, dels quals 2 em van tornar a passar a la baixada de tornada, que és quan va començar a davallar el meu ritme, " però ja tenia la feina quasi bé feta, era qüestió d'arribar a la transició amb aquells dos companys pel davant, i si ho vaig fer, anaven els dos a uns 15 metres, relevant-se continuament i no em van poder deixar.
Deixem la bici i faltaven els últims 3 km a peu, estava fos, i l'únic petit problema, era un company que tenia a més de 80 metres, que de mica en mica s'anava apropant. Jo només volia arribar al pont de l'autovia, a uns 20 metres de diferència d'ell, ja que a partir d'allí és baixadeta. Es va arribar a apropar bastant a uns 15 metres, però un cop arribà al pont, jo anava a 167 pul/minut, així que un petit esforç arribant a 173 pul/minut, n'hi va haver prou en menys 1 km, per tornar a separar a la distància de 50 metres, psicològicament el va afectar, que en uns 15 segons, augmentés la distància i recuperés tot el que ell havia recuperat de mica en mica, però aquesta era la meva tàctica, ja que fisicament no hagués pogut disputar-li un sprint, i el vaig guanyar psicològicament.
L'última volta vaig tardar 3 minuts més, que la primera volta a peu, en la 1 transició, és a dir l'any vinent, em tocar retallar 2 minuts, amb permís d'on va la bamba, si em deixa entrenar una mica més.
Pda - Hem tingut aplaudiments i crits a dojo aquesta vegada, amb les meves dos grans admiradores. Je!Je!. Gràcies!!.
PDA - Fora les lesions.
Relato:
El germà de la Joana que ara no recordo com es diu, comença a comptar enrere, tres, dos, un i tret de sortida, endavant i som'hi, però un moment, retrocedim uns 30 o 40 segons. El duatló de Cambrils atrau als duatletes, sempre ha sigut així, hi ha gent realment preparada, que els veus i dius que aquests en 3 minuts ja no els veure més. Bé al que anava, en quasi totes les sortides que he fet, els corredors quasí bé es barallen per sortir a primera linía, però aquesta vegada, no va ser així, semblava que la majoría volien estar a la segona fila " estrany o peculiar, no ho ser". No crec que la majoria de gent s'ha n'adon-hi d'aquests detalls, que per mi, són molts rellevants i et diuen abans de començar, com està la moral dels atletes i el respecte que tenen als més ben preparats.
Continuem, portem 250 metres i ja tenim els galls al davant de la cursa, encapçalada per Eduard, Raul,Albert.. i jo a uns 20 metres d'ells, passen 600 metres i tot era bastant igual, passo el 1 primer km ha 3'50" m/km, els del davant a uns 3'20"m/km. Decideixo continuar amb la tàctica A, és a dir
Arribem a la transició de la BTT, amb la cursa ja totalment enumerada, és a dir tothom al seu lloc.
Passo pel km2 de la btt a 5 minuts del Raul, que era en aquell moment el 3r classificat, Eduard anava a més 1 minut per davant en aquell moment. Tàctica A un altre vegada, tirar i tirar fins el Parc Samà, i si, vaig atrapar a 4 companys, dels quals 2 em van tornar a passar a la baixada de tornada, que és quan va començar a davallar el meu ritme, " però ja tenia la feina quasi bé feta, era qüestió d'arribar a la transició amb aquells dos companys pel davant, i si ho vaig fer, anaven els dos a uns 15 metres, relevant-se continuament i no em van poder deixar.
Deixem la bici i faltaven els últims 3 km a peu, estava fos, i l'únic petit problema, era un company que tenia a més de 80 metres, que de mica en mica s'anava apropant. Jo només volia arribar al pont de l'autovia, a uns 20 metres de diferència d'ell, ja que a partir d'allí és baixadeta. Es va arribar a apropar bastant a uns 15 metres, però un cop arribà al pont, jo anava a 167 pul/minut, així que un petit esforç arribant a 173 pul/minut, n'hi va haver prou en menys 1 km, per tornar a separar a la distància de 50 metres, psicològicament el va afectar, que en uns 15 segons, augmentés la distància i recuperés tot el que ell havia recuperat de mica en mica, però aquesta era la meva tàctica, ja que fisicament no hagués pogut disputar-li un sprint, i el vaig guanyar psicològicament.
L'última volta vaig tardar 3 minuts més, que la primera volta a peu, en la 1 transició, és a dir l'any vinent, em tocar retallar 2 minuts, amb permís d'on va la bamba, si em deixa entrenar una mica més.
Pda - Hem tingut aplaudiments i crits a dojo aquesta vegada, amb les meves dos grans admiradores. Je!Je!. Gràcies!!.
PDA - Fora les lesions.
jueves, 30 de agosto de 2012
GIUSSY VERSAGE
Fa uns mesos:
David! David! - Diga'm " Em cridava la Roser".
- Que et sembla aquesta noia?
- Doncs no ser qui és.
Això em passa per no llegir les revistes del cor, on hi sortia la fotografía d'aquesta xica.
- T'ho podries llegir i qui sap si et serveix per alguna cosa.
Com no! hi havia unes poquetes línies, però les suficients com per haver agafat el gusanet i buscar més d'aquesta noía. No només per portar el seu famós cognom és mereixia un tracte prioritari,no?.
M'estic referint a Giussy Versage " Giuseppina Versage", neboda de Gianni Versage.
Va néixer a Reggio Calabria, el 20 de maig de 1977 " Itàlia".
Un bon dia d'agost, perdó repeteixo, era un mal dia d'agost on queia una forta tormenta, Giussy estava tornant a casa per l'autopista que conecta Salermo a Reggio Calabria, tornava de treballar de coordinadora de totes les botigues del seu tiet. " Tornava de tenir una vida de somnis, una bona feina, diners per un tubo, grans hotels, tornava d'un somni de la majoria de les noies de la seva edat voldrien, tornava per no tornar a la vida que havia tingut i de sobte.." IIIRRRRPPPPLLLAAAFFF!!!.
Aquella tarda del 2005, Giussy va perdre el control del seu cotxe, i va anar a parar al rails, van poder salvar la seva vida, però va perdre les dues cames i "alguna cosa més durant els primers mesos".
Crec que puc dir que el seu primer any va ser horrible, no aceptava la seva nova situació ( problemes fisics, psicològics, de feminitat.., penseu només una cosa, aquesta noia estava acostumada anar amb minifaldilles i de sobte...)
Bé amb esforç i superació, va tirar endavant, va començar a tornar a treballar i es va decidir a provar sort a l'atletisme, i de mica en mica, i quasi sense adonar-se'n, es va trobar en una cursa en la línia de sortida, sent la primera dona en competir amb amputació bilateral.
En poc mesos, els seus temps anaven millorant i guanyant a totes les seves rivals. No va trigar gaire en ser la nova Campiona dels 100 metres italiana, amb un registre de 100T43 - 15'50" segons i amb 200T43 en 31'41".
Com podem suposar el seu objectiu era participar les Olimpiades Paralímpiques de Londres ( que ahir van començar) i fer el millor resultat possible.
Com podem observar a la fotografía de dalt, Giussy porta les mateixes pròtesis que Oscar Pistorius, que a part de competir per guanyar, també ho faran per popularitat.
D'alguna cosa ha de servir el seu cognom i la seva nova vida, dic això per que Giussy ha creat una oenegé " Disabili No Limits" per ajudar a persones que es troben amb la mateixa situació com ella, i amb l'objectiu de recaudar fons per finançar pròtesis, per qui no s'ho pogui pagar. I recolzar i animar als joves a que no s'avergonyeissin d'ensenyar les seves cames emputades.
Pda - Amb aquesta noia, la vida li ha ensenyat que tot no fa baixada, que hi ha gent de tota manera que s'ho passen malament, i no per això llencen la tovallola.
PDA - Fora les lesions.
David! David! - Diga'm " Em cridava la Roser".
- Que et sembla aquesta noia?
- Doncs no ser qui és.
Això em passa per no llegir les revistes del cor, on hi sortia la fotografía d'aquesta xica.
- T'ho podries llegir i qui sap si et serveix per alguna cosa.
Com no! hi havia unes poquetes línies, però les suficients com per haver agafat el gusanet i buscar més d'aquesta noía. No només per portar el seu famós cognom és mereixia un tracte prioritari,no?.
Va néixer a Reggio Calabria, el 20 de maig de 1977 " Itàlia".
Un bon dia d'agost, perdó repeteixo, era un mal dia d'agost on queia una forta tormenta, Giussy estava tornant a casa per l'autopista que conecta Salermo a Reggio Calabria, tornava de treballar de coordinadora de totes les botigues del seu tiet. " Tornava de tenir una vida de somnis, una bona feina, diners per un tubo, grans hotels, tornava d'un somni de la majoria de les noies de la seva edat voldrien, tornava per no tornar a la vida que havia tingut i de sobte.." IIIRRRRPPPPLLLAAAFFF!!!.
Aquella tarda del 2005, Giussy va perdre el control del seu cotxe, i va anar a parar al rails, van poder salvar la seva vida, però va perdre les dues cames i "alguna cosa més durant els primers mesos".
Crec que puc dir que el seu primer any va ser horrible, no aceptava la seva nova situació ( problemes fisics, psicològics, de feminitat.., penseu només una cosa, aquesta noia estava acostumada anar amb minifaldilles i de sobte...)
Bé amb esforç i superació, va tirar endavant, va començar a tornar a treballar i es va decidir a provar sort a l'atletisme, i de mica en mica, i quasi sense adonar-se'n, es va trobar en una cursa en la línia de sortida, sent la primera dona en competir amb amputació bilateral.
En poc mesos, els seus temps anaven millorant i guanyant a totes les seves rivals. No va trigar gaire en ser la nova Campiona dels 100 metres italiana, amb un registre de 100T43 - 15'50" segons i amb 200T43 en 31'41".
Com podem suposar el seu objectiu era participar les Olimpiades Paralímpiques de Londres ( que ahir van començar) i fer el millor resultat possible.
Com podem observar a la fotografía de dalt, Giussy porta les mateixes pròtesis que Oscar Pistorius, que a part de competir per guanyar, també ho faran per popularitat.
D'alguna cosa ha de servir el seu cognom i la seva nova vida, dic això per que Giussy ha creat una oenegé " Disabili No Limits" per ajudar a persones que es troben amb la mateixa situació com ella, i amb l'objectiu de recaudar fons per finançar pròtesis, per qui no s'ho pogui pagar. I recolzar i animar als joves a que no s'avergonyeissin d'ensenyar les seves cames emputades.
Pda - Amb aquesta noia, la vida li ha ensenyat que tot no fa baixada, que hi ha gent de tota manera que s'ho passen malament, i no per això llencen la tovallola.
PDA - Fora les lesions.
martes, 28 de agosto de 2012
ALGUNA PREGUNTA DELS ALTRES JOCS??
Si és clar, tothom està a favor, però no coneixo a ningú que s'ho miri.
Per no fotres un petit rotllo, avui faré algunes preguntes sobre, basicament la delagació espanyola als Jocs Paralímpics de Londres.
1 - Quant és faràn les pròximes Olimpiades Paralímpics de Londres? 29 d'agost fins el 9 de setembre.
2 - Quantes disciplines hi ha actualment el programa Paralímpic?
20 disciplines
3 - En quantes disciplines hi ha representació espanyola?
15 disciplines
4 - A on és va celebrar per primera vegada i any, les Olimpiades Paralimpiques?
A Roma 1960, ( a Inglaterra a Stoke Mandeville, hi van participar els anys 48 i 52, discapacitats amb lesió espinal).
5 - Quants paisos hi han representats, en aquests Jocs?
164, superant els 147 de Pekin.
6 - Com és diu l'atleta abanderar espanyol/la?
Teresa Perales, té 16 medalles ara actualement.
7 - Quants esportistes sota bandera espanyola hi participaran?
142 entre els quals 15 son de recolçament. ( que vol dir recolçament, per ejemple un guia).
8 - Quants esportistes hi participarant en total?
4200 esportistes.
9 - Quantes proves hi hauran en total, és a dir quantes medalles d'or és donaran?
503 medalles d'or.
10 - Desde quins any, és participa Espanya als Jocs Paralímpics?
Desde el 1968.
11 - Quina va ser la posició final del medaller d'Espanya, a Pekin 2008?
La posició numero 10.
12 - Quina és la disciplina en que els esportistes espanyols, aconsegueixen més medalles Olimpiques?
La natació.
Hi ha una curiositat amb el COI, del començament dels Jocs, que diuent les males llengues, que no ho acababa de veure-ho clar." Vés per on, no! Tant bonics i macos que son tots, quant sorten a la foto?!"
PDA - Fora les lesions.
Per no fotres un petit rotllo, avui faré algunes preguntes sobre, basicament la delagació espanyola als Jocs Paralímpics de Londres.
2 - Quantes disciplines hi ha actualment el programa Paralímpic?
20 disciplines
3 - En quantes disciplines hi ha representació espanyola?
15 disciplines
4 - A on és va celebrar per primera vegada i any, les Olimpiades Paralimpiques?
A Roma 1960, ( a Inglaterra a Stoke Mandeville, hi van participar els anys 48 i 52, discapacitats amb lesió espinal).
5 - Quants paisos hi han representats, en aquests Jocs?
164, superant els 147 de Pekin.
6 - Com és diu l'atleta abanderar espanyol/la?
Teresa Perales, té 16 medalles ara actualement.
7 - Quants esportistes sota bandera espanyola hi participaran?
142 entre els quals 15 son de recolçament. ( que vol dir recolçament, per ejemple un guia).
8 - Quants esportistes hi participarant en total?
4200 esportistes.
9 - Quantes proves hi hauran en total, és a dir quantes medalles d'or és donaran?
503 medalles d'or.
10 - Desde quins any, és participa Espanya als Jocs Paralímpics?
Desde el 1968.
11 - Quina va ser la posició final del medaller d'Espanya, a Pekin 2008?
La posició numero 10.
12 - Quina és la disciplina en que els esportistes espanyols, aconsegueixen més medalles Olimpiques?
La natació.
PDA - Fora les lesions.
miércoles, 22 de agosto de 2012
AFRICA BLANCA, NO GRACIES!!
Us vaig parlar un día de Abebe Bikila, de la seva magnifica gesta guanyant una Marató Olimpica a Roma anant d'escalç, i que a partir d'aquell moment va ser una explosió d'entusiame a tots els atletes africans a practicar llargues distancies en atletisme, tant homes com dones.
Han sigut dos els paisos basicament els qui han regnat en aquests ultims anys " Etiopia i Kenía", i son molts els estudis que han sortit a la llum, tant fisics, psicologics, medics.., però em pregunto, - no ha sigut més forta la voluntat de sortir de la pobresa que tots aquests estudis?.
Bé, el que avui volía expressar la meva opinió, que ja fa dies que em balla pèl cap d'escriure és que:
- no m'ha passat per alt, el fracàs dels atletes negres africans als Jocs Olimpics, sobretot Keniates ( món a part David Rudisha), ón han anat en decepció, rera decepció.
He llegit i buscat molt sobre aquest fet, i la gran majoría d'entrenadors i gent especialitzada en l'atletisme, consideixent que el fet de participar en les Olimpiades, els limita a participar en altres Maratons o Mittings, i el que veritablement busquen aquests atletes son diners, com més i més rapids millors ( exemple - si vàs a Munich i fas record del món de la Marató, guanyes molt més que si aconsegueixes qualsevol medalles Olimpica).
Sería ruc!! sino els hi dones la raó, quin pobre incult soc jo, per portar la contraría a tots aquests mestres, que día rera día, m'ensenyent alguna cosa. Pero!! en cada carrera que veía, era monotoma, no eren negres els que corrient, on estava l'esperit Africà!. Veure una cursa amb africans, tota la vida han sigut curses amb canvis de ritmes, per anar deixant els atletes blancs a poc a poc.
Sempre veies que a mitja cursa, ja havien fet 4 o 5 canvis forts de ritmes, i així només quedaven ells al davant.
En aquestes Olimpiades han corregut com a blancs, masses tactiques d'entrenadors europeus, i al final han perdut com a blancs, a l'última volta i per poc.
La segona opció d'aquest estrepitós fracas és poc esportiu- " si m'ha agafes la MA, vés en compte, amb la boFIA", sense cap més comentari, ja que de moment no tinc proves.
Sería mentir si dic que escolto musica africana, però m'agradaría que escultisiu aquesta cançó en record de Samía Yumuf, morta fa dos dies en una patera, per intentar viure una vida millor a Italía, i per reivindicar l'esperit africà, quants els atletes sortint a competir.
Pda- Tot i així el conjunt del continent Africà, any rera any, van sortint més i millors atletes, i no només atletisme, per que si feu una ullada al medaller, donà goig veure que la suma de tots els paisos va en augment.
PDA - Fora les lesions.
Han sigut dos els paisos basicament els qui han regnat en aquests ultims anys " Etiopia i Kenía", i son molts els estudis que han sortit a la llum, tant fisics, psicologics, medics.., però em pregunto, - no ha sigut més forta la voluntat de sortir de la pobresa que tots aquests estudis?.
Bé, el que avui volía expressar la meva opinió, que ja fa dies que em balla pèl cap d'escriure és que:
- no m'ha passat per alt, el fracàs dels atletes negres africans als Jocs Olimpics, sobretot Keniates ( món a part David Rudisha), ón han anat en decepció, rera decepció.
He llegit i buscat molt sobre aquest fet, i la gran majoría d'entrenadors i gent especialitzada en l'atletisme, consideixent que el fet de participar en les Olimpiades, els limita a participar en altres Maratons o Mittings, i el que veritablement busquen aquests atletes son diners, com més i més rapids millors ( exemple - si vàs a Munich i fas record del món de la Marató, guanyes molt més que si aconsegueixes qualsevol medalles Olimpica).
Sería ruc!! sino els hi dones la raó, quin pobre incult soc jo, per portar la contraría a tots aquests mestres, que día rera día, m'ensenyent alguna cosa. Pero!! en cada carrera que veía, era monotoma, no eren negres els que corrient, on estava l'esperit Africà!. Veure una cursa amb africans, tota la vida han sigut curses amb canvis de ritmes, per anar deixant els atletes blancs a poc a poc.
Sempre veies que a mitja cursa, ja havien fet 4 o 5 canvis forts de ritmes, i així només quedaven ells al davant.
En aquestes Olimpiades han corregut com a blancs, masses tactiques d'entrenadors europeus, i al final han perdut com a blancs, a l'última volta i per poc.
La segona opció d'aquest estrepitós fracas és poc esportiu- " si m'ha agafes la MA, vés en compte, amb la boFIA", sense cap més comentari, ja que de moment no tinc proves.
Sería mentir si dic que escolto musica africana, però m'agradaría que escultisiu aquesta cançó en record de Samía Yumuf, morta fa dos dies en una patera, per intentar viure una vida millor a Italía, i per reivindicar l'esperit africà, quants els atletes sortint a competir.
Pda- Tot i així el conjunt del continent Africà, any rera any, van sortint més i millors atletes, i no només atletisme, per que si feu una ullada al medaller, donà goig veure que la suma de tots els paisos va en augment.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 10 de agosto de 2012
SORT TREBALLADA
Un dissabte qualsevol a casa de mon pares abans de dinar, i tenint la televisió de fons, estàvem fent "Zaping" em sembla que és diu així aquest programa, i de sobte mon germà - Òstia! has vist aquest tio?. Si és com un gegant!.
Senyors! havia fet els deures, sabia qui era aquest noi i d'on venia. No feia pas massa, que havia participat als Trails americans, i com no, les petites històries interessen a gairebé a tothom, tot el contrari de l'atletisme, com pot ser normal.
( al costat de Tyson Gay, un altre prodigi de la velocitat i aquell que no és veu Martina)
Ryan Bailey, va néixer el 13 d'abril de 1989 a Porland Oregon, fa 193 cm i pesa 98, ( impressiona un xaval així al teu costat, i més jo que sóc un tap de bassa), les seves millors marques són 9'88" els 100 metres i 20'10" els 200 metres, i està al top ten, dels atletes més rapids de tota l'historia dels americans.
Ara fa quatre dies, va córrer la final Olimpica dels 100 metres, igualant la seva millor marca i acabant en 5ena posició, molt meritori per ser un debutant olímpic.
Bé, el que li va interessar més, no era tot això, ( que tant se li endona una mica), sióo que Ryan Bailey, va tenir una infantesa difícil, on va ser apunyalat per una banda contrincant a la seva, que va viure un temps al cotxe, naturalment va ser expulsat del col.legi temporalment... bé aquesta part de la seva vida.
" quan era jove no vaig tenir la millor infantesa, vaig anar pel camí equivocat i per sort vaig donar marxa enrera. Ara sóc una persona feliç". Són seves aquestes paraules, als micròfons d'una televisió local de Porland.
Acapararem una mica més la vostra atenció, amb Luguelín Santos.
Luguelín Santos va néixer a Bayaguana 12 de novembre de 1993 " República Dominicana". La seva especialitat són els 400 metres amb un registre de 44'45" i actual subcampió Olímpic. No mentiré, el vaig conéixer als Mundials de Barcelona Junior de fa unes setmanes, on em va sorpendre i vaig voler saber més d'aquest noi, i a vegades la búsqueda et dóna, el que no és normal. Aquest xavalet va tenir una infantesa dificil. De jovenet i no fa pas tant, corría per les pistes de terra sense bambes, el que vol dir, que els peus els tenía tots ensagrantats i llagats, a part de que molts dies es va quedar sense menjar. Misèria i pobresa són els seus records, i ganes de córrer i córrer i apendre. No em vull extendre més.
Per acabar una coseta, tant Luguelín Santos i "superman" Felix Sánchez, és impressionant el que representen pel seu país la República Dominicana. Una semblança com podía ser Guardiola pels Catalans.
Pda - Avuí tocaba escriure per ells, pel que són i pel que m'agradaria que continuessin sent. Avui tocava que els Dominicans estiguessin representats a la final del 4/400, un petit gran error,no ho ha permès. Fuerza compañeros, hace unos dias tocastéis el cielo, y ayer volvistéis a la tierra, sólo animaros a continuar,y daros las gracias, de como dicen que soys, un saludo.
Pda 1- L'esport pot ser i és una sortida, una fuga d'il.lusió i esperança per molta gent, i espero que continui sent-ho.
PDA - Fora les lesions. ( d' una vegada ja!). Ah sí, les lesions cròniques no desapareixen, je!je!.
Senyors! havia fet els deures, sabia qui era aquest noi i d'on venia. No feia pas massa, que havia participat als Trails americans, i com no, les petites històries interessen a gairebé a tothom, tot el contrari de l'atletisme, com pot ser normal.
Ara fa quatre dies, va córrer la final Olimpica dels 100 metres, igualant la seva millor marca i acabant en 5ena posició, molt meritori per ser un debutant olímpic.
Bé, el que li va interessar més, no era tot això, ( que tant se li endona una mica), sióo que Ryan Bailey, va tenir una infantesa difícil, on va ser apunyalat per una banda contrincant a la seva, que va viure un temps al cotxe, naturalment va ser expulsat del col.legi temporalment... bé aquesta part de la seva vida.
" quan era jove no vaig tenir la millor infantesa, vaig anar pel camí equivocat i per sort vaig donar marxa enrera. Ara sóc una persona feliç". Són seves aquestes paraules, als micròfons d'una televisió local de Porland.
Acapararem una mica més la vostra atenció, amb Luguelín Santos.
Per acabar una coseta, tant Luguelín Santos i "superman" Felix Sánchez, és impressionant el que representen pel seu país la República Dominicana. Una semblança com podía ser Guardiola pels Catalans.
Pda 1- L'esport pot ser i és una sortida, una fuga d'il.lusió i esperança per molta gent, i espero que continui sent-ho.
PDA - Fora les lesions. ( d' una vegada ja!). Ah sí, les lesions cròniques no desapareixen, je!je!.
domingo, 29 de julio de 2012
ACCIDENTAT DUATLÒ PALLARESOS 2012
Resumirem moltissim, el matí ens aixequem i tal i tal...
Donent el tret de sortida, en aquesta ocasió som menys, però la gent super ben preparada, hasta fan por alguns d'ells.
Com sempre la cursa possa els corredors al seu lloc, sortida neta i a còrrer, amb posso amb un grupet de 4 companys i a bon ritme, anavem a menys de 4 minuts dels primer.
Fem la primera transició i aprofito per beure aigua, canvio de companys de bicis, els altres s'han quedat una mica enrera, i de sobte canvio de plat i primera sortida de cadena, " va no passa res" en menys de 10 segons, ja tornava a tirar, m'havien passat 2 duatletes. Torno a tirar i en 5 minuts torna a caure la cadena,
però aquesta vegada se'm queda enganxada i tardo un parell de minuts, " ja m'estava cagant amb ...", hem passen uns 8 duatletes, va David tonem'hi !!! que no ha estat res. El que ara passa, és que els que tinc davant, van un pelet més lents, els intento passa com puc, i de sobte en una baixada PPLLAAFF!! hem foto de lloros
i el company que venía darrera meu damunt meu, no ha tingut temps a frenar, iieeepp!! i sant tornem'hi que això son els duatlons de muntanya. Res ni 3 minuts desprès el que va davant és parar i ens adonem que no hi ha cap senyal, apa doncs! reculem i fins a veure una senyal que ens indiqui el camí. Sembla que tot anava correcte amb un parell de sostos però bé, i tormem a saltar i amb la mala fortuna de caure les dues rodes
damunt de dues pedres, i senyors aquí s'acaba el duatlò amb dues rodes pinxades, he pogut canviar la del davant. La mala sort també ha sigut que hem pinxat un company i jo al lloc més lluny, un fard de caminar.I la sort ha sigut que se'm fet companyia més de 40 minuts, que vulguis o no, ho hagués trobat més llarg. el camí cap a la linía d'arribada.
Pda - Segons el company d'atletisme Tarragona anavem a ritme de meta de 1hora 15 minuts, això son paraules i no fets, també podiem arribar a 1:13 o ha 1:17 no? i tenir 2 sortides de cadenes més. Ara ja ha passat, i esperarem retrobar-nos en les mateixes pedres i muntanyes d'aquí, un parell de setmanes. ( Ah! ha sigut el primer abandor de tota la meva vida i encara no ho acabo d'asimilar).
PDA - Fora les lesions.
Donent el tret de sortida, en aquesta ocasió som menys, però la gent super ben preparada, hasta fan por alguns d'ells.
Com sempre la cursa possa els corredors al seu lloc, sortida neta i a còrrer, amb posso amb un grupet de 4 companys i a bon ritme, anavem a menys de 4 minuts dels primer.
Fem la primera transició i aprofito per beure aigua, canvio de companys de bicis, els altres s'han quedat una mica enrera, i de sobte canvio de plat i primera sortida de cadena, " va no passa res" en menys de 10 segons, ja tornava a tirar, m'havien passat 2 duatletes. Torno a tirar i en 5 minuts torna a caure la cadena,
Pda - Segons el company d'atletisme Tarragona anavem a ritme de meta de 1hora 15 minuts, això son paraules i no fets, també podiem arribar a 1:13 o ha 1:17 no? i tenir 2 sortides de cadenes més. Ara ja ha passat, i esperarem retrobar-nos en les mateixes pedres i muntanyes d'aquí, un parell de setmanes. ( Ah! ha sigut el primer abandor de tota la meva vida i encara no ho acabo d'asimilar).
PDA - Fora les lesions.
sábado, 28 de julio de 2012
QUE FAIG ABANS D'UNA CURSA
Primer de tot, cadascú és qui coneix millor el seu propi cos, i com pot reaccionar. Dit això us redacto els 5 punts essencials que divideixo, jo abans d'una cursa. Si us pot servir com a referència millor, o ho compare-ho amb el vostre i em criticreu si ho trobeu oportú.
Aquesta és la meva experièncía personal.
Tenim una cursa o un duatló, a les 9:30 del matí ( per exemple demà). Ens aixequem en temps de sobres per desplaçar-nos, haver menjat a casa i poder fer un petit escalfament.
1 - Menjar 2 hores abans de la cursa, molt important intentar no menjar làctics, llegums ( provoquen flat), pasta, oliva d'oliva...
2 - Relaxar-nos uns 45 minuts ( el nostre cos després de menjar necessita tranquil.litat).
3 - 45 minuts abans de començar la cursa, començarem a pensar 3 o 4 exercicis que ens sentim més còmodes per nosaltres, i fer-los.
4 - 25 minuts abans, començarem a calentar uns 10 o 15 minuts caminant ràpid o trotant ( pels més preparats es pot forçar més), si fem això començarem a crear energia al nostre cos.
5 - 5 minuts abans, començarem a beure, si no ho hem fet una mica abans, i més si fa molta calor. No calen begudes isotòniques si la cursa no supera les 2 hores.
És bàsicament el meu procéss d'escalfament, quan estic en condicions.
Pda - Fora les lesions.
Aquesta és la meva experièncía personal.
Tenim una cursa o un duatló, a les 9:30 del matí ( per exemple demà). Ens aixequem en temps de sobres per desplaçar-nos, haver menjat a casa i poder fer un petit escalfament.
2 - Relaxar-nos uns 45 minuts ( el nostre cos després de menjar necessita tranquil.litat).
3 - 45 minuts abans de començar la cursa, començarem a pensar 3 o 4 exercicis que ens sentim més còmodes per nosaltres, i fer-los.
4 - 25 minuts abans, començarem a calentar uns 10 o 15 minuts caminant ràpid o trotant ( pels més preparats es pot forçar més), si fem això començarem a crear energia al nostre cos.
5 - 5 minuts abans, començarem a beure, si no ho hem fet una mica abans, i més si fa molta calor. No calen begudes isotòniques si la cursa no supera les 2 hores.
És bàsicament el meu procéss d'escalfament, quan estic en condicions.
Pda - Fora les lesions.
jueves, 26 de julio de 2012
UNA DE CARRETERA O UNA BTT
Desde fa temps que ho tenia al cap, quina diferència en temps, hi ha entre una Btt i una de carretera, en un cicuit d'asfalt, " és clar".
Tots abans de començar sabem que sortirà victoriosa, no? la de carretera per descomptat, però el que no sabem, és per quan, quina diferència de temps i distància?.
És una prova que l'ha de fer la mateixa persona, per què sinó, no és vàlida, no tots estem igual de preparats.
Resulta que per segona vegada vaig fer una petita crida a casa meva i ningú es va presentar voluntari, i al final no em va tocar més remei que fer-la jo, i dit i fet.
Abans de res us poso amb antecedents:
Dia 15 de maig, uns dels circuits que tinc d'asfalt:
40 km en 2 hores
Día 21 de maig, mateix circuit:
40 km en 1hora i 56 minuts.
(lesionat 3 setmanes).
14 de juliol, mateix circuit:
40 km en 1hora i 54 minuts.
26 de juliol, mateix circuit:
40 km en 1hora i 28 minuts
IIEEEPP!!!Que passa aquí, en menys de 2 setmanes una diferència de 26 minuts, en el mateix circuit. Pot ser que m'hagi enganxat a una "movilet" i m'ha portat, o què?
Aquí tenim la BTT
No senyors!, la diferència no és cap altre que hem agafat una bici de carretera, i he comparat dins del mateix paràmetre, del mateix esforç, d'anar amb btt i una de carretera, sempre intentant anar amb la mitjana de pulsacions que tenía en btt, que és així la millor forma de quantificar l'esforç de cadascú.
Si feu una mica de números, us dóna que la btt, anava a 21km/h de mitjana i amb la de carretera uns 28 km/h. Doncs aquí la solució a un dubte que tenía jo, desde fa uns anyets.
Aquí estic jo, per buscar-me feina, per si no entenía prou, quins collons, no.
.JPG)
És una prova que l'ha de fer la mateixa persona, per què sinó, no és vàlida, no tots estem igual de preparats.
Resulta que per segona vegada vaig fer una petita crida a casa meva i ningú es va presentar voluntari, i al final no em va tocar més remei que fer-la jo, i dit i fet.
Abans de res us poso amb antecedents:
Dia 15 de maig, uns dels circuits que tinc d'asfalt:
40 km en 2 hores
Día 21 de maig, mateix circuit:
40 km en 1hora i 56 minuts.
(lesionat 3 setmanes).
14 de juliol, mateix circuit:
40 km en 1hora i 54 minuts.
26 de juliol, mateix circuit:
40 km en 1hora i 28 minuts
IIEEEPP!!!Que passa aquí, en menys de 2 setmanes una diferència de 26 minuts, en el mateix circuit. Pot ser que m'hagi enganxat a una "movilet" i m'ha portat, o què?
No senyors!, la diferència no és cap altre que hem agafat una bici de carretera, i he comparat dins del mateix paràmetre, del mateix esforç, d'anar amb btt i una de carretera, sempre intentant anar amb la mitjana de pulsacions que tenía en btt, que és així la millor forma de quantificar l'esforç de cadascú.
Si feu una mica de números, us dóna que la btt, anava a 21km/h de mitjana i amb la de carretera uns 28 km/h. Doncs aquí la solució a un dubte que tenía jo, desde fa uns anyets.
Aquí estic jo, per buscar-me feina, per si no entenía prou, quins collons, no.
.JPG)
La bici de carretera
Us dono dues dades més, al final 2 hores amb la bici de carretera, la primera hora en una mitjana de 28'5 km/h i la segona hora a 27'8 km/h, ja estava una mica cansat. Mirat objectivament, el marge de millora amb la bici, no el veig tan gran, tot el contrari que corren a peu, que el veig i ser que el tinc, un marge de millora de 30 segons per km al menys ( tiempos pasados, un día farè public, els meus temps d'abans de l'accident) però on tinc que ser molt prudent, per no tirar enrere i tornar a parar uns mesos.
Otro día más compañeros.
Pda- Fora les lesions.
domingo, 22 de julio de 2012
CURSA SANT JAUME - DEBUT ABDON
La nocturna de Sant Jaume, ha estat particular, hem assistit al debut d'una cursa de l'Abdón.
Només arribar em dirigeixo a buscar els dorsals, el de d'Abdon i el meu, ja que ell arribaría uns minuts abans de l'inici de la cursa, per qüestions laborals. Després de posar-me el dorsal, xip.., em disposo a fer un petit escalfament, i al cap de pocs minuts arriba l'Abdón i ens dirigim a línia de sortida.
La cursa de 10 km, és pot dividir en dos fases: en el moment de la sortida fins el km 4 i del km 4 al km 10.
Ens posem una mica més endavant de la meitat del grup, i es dóna el tret de sortida, com quasi sempre, s'ha de mantenir el cap fred, perquè un vol córrer més del que li toca, i tard o d'hora es paga l'error.
Bé el km 1 cronòmetre 3:55 m/km ( uns segons massa ràpids), el km 2 en 4:10, el km 3 a 4:15 i el km 4 a 4:16, és a dir el primer 4 km a 4:09 m/km, i llavors decideixo parar, ( ja ho tenía decidit feia 6 minuts), a què arribés l'Abdón, era el seu debut i a part de que no me'l volía perdre, sabía que no li sería facil, 10km poden ser molts llargs i durs de passar.
Un cop arriba i veient el temps que anava, vam decidir que l'objectiu era apropar-nos als 50-51 minuts, i dit i fet, vaig intentar posar el ritme per fer 50 minuts, afluixant i augmentant depèn de com el veía en cada moment, i no va sortir gens malament, oi!?.
Al final 50:04, un temps molt digne per un debutant, que no estar massa entrenat en carrera a peu. Ara és qüestió de canviar hores de gimnàs per córrer, si vol continuar.
Ha demostrat molta força de voluntat i d'esforç, molt content.
Pda - Ara vénen els duatlons, els tres primers són per tenir un bon entrenament,( ja que aquest últim mes he tingut molèstia rera molèstia) i els altres tres intentar competir, veurem com surt.
PDA - Fora les lesions.
Només arribar em dirigeixo a buscar els dorsals, el de d'Abdon i el meu, ja que ell arribaría uns minuts abans de l'inici de la cursa, per qüestions laborals. Després de posar-me el dorsal, xip.., em disposo a fer un petit escalfament, i al cap de pocs minuts arriba l'Abdón i ens dirigim a línia de sortida.
La cursa de 10 km, és pot dividir en dos fases: en el moment de la sortida fins el km 4 i del km 4 al km 10.
Bé el km 1 cronòmetre 3:55 m/km ( uns segons massa ràpids), el km 2 en 4:10, el km 3 a 4:15 i el km 4 a 4:16, és a dir el primer 4 km a 4:09 m/km, i llavors decideixo parar, ( ja ho tenía decidit feia 6 minuts), a què arribés l'Abdón, era el seu debut i a part de que no me'l volía perdre, sabía que no li sería facil, 10km poden ser molts llargs i durs de passar.
Un cop arriba i veient el temps que anava, vam decidir que l'objectiu era apropar-nos als 50-51 minuts, i dit i fet, vaig intentar posar el ritme per fer 50 minuts, afluixant i augmentant depèn de com el veía en cada moment, i no va sortir gens malament, oi!?.
Al final 50:04, un temps molt digne per un debutant, que no estar massa entrenat en carrera a peu. Ara és qüestió de canviar hores de gimnàs per córrer, si vol continuar.
Ha demostrat molta força de voluntat i d'esforç, molt content.
Pda - Ara vénen els duatlons, els tres primers són per tenir un bon entrenament,( ja que aquest últim mes he tingut molèstia rera molèstia) i els altres tres intentar competir, veurem com surt.
PDA - Fora les lesions.
jueves, 12 de julio de 2012
ENTRENAMENTS ABRIL-MAIG-JUNY
Abril 2012
Carrera a peu- Total 504 minuts ( 8 hores i 24 minuts).
Nivell 1 - 60 minuts.
Nivell 2 - 435 minuts ( 7 hores i 15 minuts).
Nivell 4 - 9 minuts.
Bici estatica - Toral 90 minuts
Nivell 1 - 90 minuts.
BTT - Total 630 minuts ( 10 hores i 30 minuts).
Nivell 1 - 180 minuts ( 3 hores).
Nivell 2 - 450 minuts ( 7 hores i 30 minuts).
Maig 2012
Carrera a peu - Total 286 minuts ( 4 hores i 46 minuts).
Nivell 1 - 120 minuts ( 2 hores).
Nivell 2 - 120 minuts ( 2 hores).
Competició - 46 minuts.
Bici estatica - Total 60 minuts
Nivell 1 - 60 minuts.
BTT- Total 810 minuts ( 13 hores i 30 minuts).
Nivell 1 - 450 minuts ( 7 hores i 30 minuts)
Nivell 2 - 360 minuts ( 6 hores).
Juny 2012
Carrera a peu - Total 376 ( 6 hores i 16 minuts)
Nivell 1 - 270 minuts ( 4hores i 30 minuts).
Nivell 2 - 60 minuts
Nivell 3 - 30 minuts
Nivell 4 - 16 minuts
BTT - Total 720 minuts ( 12 hores).
Nivell 1 - 60 minuts
Nivell 2 - 600 minuts ( 10 hores).
Nivell 3 - 60 minuts.
Després de que el mes d'abril anava en clara progressió en nombre d'entrenaments, es va veure una mica estancada al maig, en qüestió de carrera a peu, i recuperant una miqueta el maig; però podria ser bastant millor, tant amb intensitat com en quantitat, però és dificil ja que, com més intens pot ser un entrenament, més pateixen els turmells i articulacions.
És molt important no sobrepassar les 4 o 5 setmanes d' inactivitat, ja que es perd tot el que es fa i cada vegada costa més arribar al mateix nivell on havía parat, ( sinó s'entrena, ni déu pot millorar).
Tot i així aquest any, es va sumant entrenaments, cosa que l'any passat, en aquests mesos, es pot dir que no vaig sumar quasi bé cap. I n'estic segur que en una miqueta més, puc ser tan competitiu, com un altre que en tripliqui o dupliqui amb hores entrenament.
Pda - Aquest mes de juliol no ha començat massa bé, però aquestes últimes dues setmanes, intentarem tenir una bona progressió.
PDA - Fora les lesions.
Carrera a peu- Total 504 minuts ( 8 hores i 24 minuts).
Nivell 1 - 60 minuts.
Nivell 2 - 435 minuts ( 7 hores i 15 minuts).
Nivell 4 - 9 minuts.
Bici estatica - Toral 90 minuts
Nivell 1 - 90 minuts.
BTT - Total 630 minuts ( 10 hores i 30 minuts).
Nivell 1 - 180 minuts ( 3 hores).
Nivell 2 - 450 minuts ( 7 hores i 30 minuts).
Maig 2012
Carrera a peu - Total 286 minuts ( 4 hores i 46 minuts).
Nivell 1 - 120 minuts ( 2 hores).
Nivell 2 - 120 minuts ( 2 hores).
Competició - 46 minuts.
Bici estatica - Total 60 minuts
Nivell 1 - 60 minuts.
BTT- Total 810 minuts ( 13 hores i 30 minuts).
Nivell 1 - 450 minuts ( 7 hores i 30 minuts)
Nivell 2 - 360 minuts ( 6 hores).
Juny 2012
Carrera a peu - Total 376 ( 6 hores i 16 minuts)
Nivell 1 - 270 minuts ( 4hores i 30 minuts).
Nivell 2 - 60 minuts
Nivell 3 - 30 minuts
Nivell 4 - 16 minuts
BTT - Total 720 minuts ( 12 hores).
Nivell 1 - 60 minuts
Nivell 2 - 600 minuts ( 10 hores).
Nivell 3 - 60 minuts.
Després de que el mes d'abril anava en clara progressió en nombre d'entrenaments, es va veure una mica estancada al maig, en qüestió de carrera a peu, i recuperant una miqueta el maig; però podria ser bastant millor, tant amb intensitat com en quantitat, però és dificil ja que, com més intens pot ser un entrenament, més pateixen els turmells i articulacions.
És molt important no sobrepassar les 4 o 5 setmanes d' inactivitat, ja que es perd tot el que es fa i cada vegada costa més arribar al mateix nivell on havía parat, ( sinó s'entrena, ni déu pot millorar).
Tot i així aquest any, es va sumant entrenaments, cosa que l'any passat, en aquests mesos, es pot dir que no vaig sumar quasi bé cap. I n'estic segur que en una miqueta més, puc ser tan competitiu, com un altre que en tripliqui o dupliqui amb hores entrenament.
Pda - Aquest mes de juliol no ha començat massa bé, però aquestes últimes dues setmanes, intentarem tenir una bona progressió.
PDA - Fora les lesions.
martes, 10 de julio de 2012
ALGUNES IMATGES DEL 2011
Tinc una filla que li costa animar a sonpare.
Aquí a fer l'ultima volta.
Pda - Ja m'ho deient als Ploms, esforçat o arribarà el moment que et guanyarant...( tot el que superava els 200 metres, no ho trobava interessant).
PDA - Fora les lesions.
domingo, 8 de julio de 2012
MAR I JORDINA AL FESTIVAL DE RIUDOMS
Per il.lusió i perquè em venia de gust que mon germana es veiés com ho havía fet en el 25è Festival d'aquesta Escola.
Comencen les mares, i aveiam si la veieu.
I ara després de 5 balls de la Jordina i altres companys i companyes, arriba l'últim ball "Vine a la festa".
Pda - Ballar també és fer esport.
PDA - Fora les lesions
Comencen les mares, i aveiam si la veieu.
Pda - Ballar també és fer esport.
PDA - Fora les lesions
martes, 3 de julio de 2012
SERIES - MARIA MUTOLA
Abans de res vull comentar que la María va ser una de les atletes que ha agradat més a la Roser. Setmana rera cap de setmana davant el televisor, on el divendres no ens perdíem cap mitting i més tard Golden League, quan ho feien pel canal Plus. La gran Mutola. Gràcies en nom de la Roser i propi per fer-nos passar aquests bons moments. ( els atletes passen, però els rècords i els records queden).
Ja ha corregut la Mutola? no encara Roser, d'aquí uns moments. ( Com si fos ahir i quans anys han passat ja, no Roser...)
María de Lourdes Mutola va néixer el 27 d'octubre de 1972 a Maputo " Mozambique". Filla d'un treballador de ferrocarril i d'una venedora. Desde petita li agradava el futbol, i jugava amb un equip de nois, ja que no existia aleshores un equip femení.
Els seus principis de l'atletisme ja va començar a destacar en pocs mesos d'entrenament. El 1988 als Campionats Africans ja va aconseguir una medalla de bronze en els 800 metres. Unes setmanes més tard va participar als Jocs Olimpics de Seül 1988, on no va passar de la primera ronda, ( Senyors!! aquesta noia va ser Olimpica amb atletisme, en tan sols 15 anys amb un temps de 2:04:36 en 800 metres).
L'any 1990 van arribar les seves primeres victòries importants proclamant-se al Caire, Campiona d'Àfrica de 800 metres i 1500 metres, I és aquí on pren la decisió d'anar-se als Estats Units ( a Eugene- Oregon, on s'acaben de fer els Trial USA), tan per entrenar com per estudiar, gràcies a un programa de solidaritat , patrocinat pel Comité Olímpic Internacional, i perquè en el seu país, no tenia ni els medis per entrenar-se, ni grans rivals per competir.
Allí en el Estats Units, ben aviat és va trobar a Margo Jemmings, qui sería el seu entrenador més d'una decada.
No entraré en els seus èxits esportius, ja que en té molts ( 9 titols Mundials, 1 Olimpic, 2 de la Commonweath i 4 Copes del Món), però no va poder aconseguir maí el rècord del món de la seva especialitat, nnnnyyyccc!!!. Actualment té el 9 millor temps de tota l'història.
Una coseta bastant recent, els anys 2004 i 2005 no estava en les millors condicions físiques, però volia ser la primera dona en aconseguir revalidar el títol Olímpic de Sydney 2000, dels 800 metres a les pròximes a Atenes 2004. Ho recordo, va entrar a l'última recta en la primera posició, però se li va fer llarga i al final va quedar en quarta posició, on la seva companya i amiga d'entrenament " Kelly Holmes", es va penjar la medalla d'or. ( Deixeu anar també aquesta Kelly Holmes, 1500m en 3:57:90...).
Maria Mutola sempre ha estat una noia molt activa en les causes humanitàries, l'any 2003 va ser nomenada Embaixadora de les Nacions Unides per l'infància.
Ha creat una fundació que porta el seu nom, a la que destina part dels seus beneficis a la promoció de l'esport i l'educació del seu país. També col.labora amb campanyes de vacunació i malalties.
Marques Personals:
400m - 51'37( Montecarlo, 2 agost 1994).
800m - 1:55:19 ( Zurich. 17 agost 1994).
1500m - 4:01:50 ( Roma, 12 juliol 2002).
Desde fa poc és l'entrenadora de Mokoado Carter Semenya ( 1:55:45 en 800 metres). és diu que és la seva successora, ja veurem, Mutola a part de ser una gran atleta, va ser molt emblemàtica pert tots nosaltres, particularment, Semenya m'agrada molt com a atleta i prou.)
Pda - Seràs recordada com una gran, Mutola.
PDA - Fora les lesions.
Ja ha corregut la Mutola? no encara Roser, d'aquí uns moments. ( Com si fos ahir i quans anys han passat ja, no Roser...)
María de Lourdes Mutola va néixer el 27 d'octubre de 1972 a Maputo " Mozambique". Filla d'un treballador de ferrocarril i d'una venedora. Desde petita li agradava el futbol, i jugava amb un equip de nois, ja que no existia aleshores un equip femení.
L'any 1990 van arribar les seves primeres victòries importants proclamant-se al Caire, Campiona d'Àfrica de 800 metres i 1500 metres, I és aquí on pren la decisió d'anar-se als Estats Units ( a Eugene- Oregon, on s'acaben de fer els Trial USA), tan per entrenar com per estudiar, gràcies a un programa de solidaritat , patrocinat pel Comité Olímpic Internacional, i perquè en el seu país, no tenia ni els medis per entrenar-se, ni grans rivals per competir.
Allí en el Estats Units, ben aviat és va trobar a Margo Jemmings, qui sería el seu entrenador més d'una decada.
No entraré en els seus èxits esportius, ja que en té molts ( 9 titols Mundials, 1 Olimpic, 2 de la Commonweath i 4 Copes del Món), però no va poder aconseguir maí el rècord del món de la seva especialitat, nnnnyyyccc!!!. Actualment té el 9 millor temps de tota l'història.
Maria Mutola sempre ha estat una noia molt activa en les causes humanitàries, l'any 2003 va ser nomenada Embaixadora de les Nacions Unides per l'infància.
Ha creat una fundació que porta el seu nom, a la que destina part dels seus beneficis a la promoció de l'esport i l'educació del seu país. També col.labora amb campanyes de vacunació i malalties.
Marques Personals:
400m - 51'37( Montecarlo, 2 agost 1994).
800m - 1:55:19 ( Zurich. 17 agost 1994).
1500m - 4:01:50 ( Roma, 12 juliol 2002).
Desde fa poc és l'entrenadora de Mokoado Carter Semenya ( 1:55:45 en 800 metres). és diu que és la seva successora, ja veurem, Mutola a part de ser una gran atleta, va ser molt emblemàtica pert tots nosaltres, particularment, Semenya m'agrada molt com a atleta i prou.)
Pda - Seràs recordada com una gran, Mutola.
PDA - Fora les lesions.
miércoles, 27 de junio de 2012
BLACK POWER - PODER NEGRE
Black Power " Poder Negre", és un eslògan polític que va associat a varies ideologies del mateix nom. Va ser utilitzat per diferents moviments en la defensa dels drets de persones de raça negra per tot el món, encara que especialment pels afroamericans en els Estats Units, durant la dècada dels 60 i 70. Promocionant i creant institucions culturals i polítiques per defensar els interessos dels ciutadants negres i el seu orgull racial.
Anem a per lo que ens interessa.
La salutació Black Power en els Jocs Olimpics de 1968 de Mèxic, va ser una gran senyal de protesta civil dels negres dels Estats Units, " tots recordem el podi dels 200 metres, oi!".
En acabar la carrera dels 200 metres llisos i aconseguir el rècord del món amb 19'83" segons, el nord americà Tommie Smith, i el seu compatriota John Carlos en un temps de 20'10" on acabà tercer de la prova, es van dirigir cap el podi en busca de les medalles, on els dos atletes americans negres tenian prevists posar-se els dos guants negres a cada mà, però resulta que Carlos es va deixar els seus guants a la villa Olímpica, i l'Australià segon classificat en un temps de 20'06" segons Peter Norman, que simpatitzava amb la seva causa, els va sugerir que es posesin un guant a cada mà, i és així com Smith va aixecar el braç esquerra, enlloc del dret com era tradicional, la salutació de Black Power. Un cop va sonar l'himne van baixar el cap i van tancar els ulls fem la salutació; aquesta va ser portada l'endemà a tot el món, i com no, foren escridassats pels tots els assistents. ( Sense comentaris ).
Paraules de Smith " si guanyo, sóc americà, no afroamericà, però faig alguna cosa malament, llavors diuen que sóc negre. Som negres i orgullosos de ser-ho. L'Americà negre comprendrà el que hem fet aquesta nit".
Aquest parell van ser expulsats dels Jocs porsteriorment. I al arribar a casa tan Smith com Carlos van ser condemnats a l'oblit, i varen ser objectes ells i la seva família d'abusos i amenaces de mort.
La carrera de Smith va passar ràpidament al futbol americà, jugant amb el Cincinnati i porsteriorment va passar a ser assistent de professor d'educació fisica. Actualment és orador.
Carlos va continuar algun any més a atletisme, i va aconseguir igualar el rècord dels 100 metres llisos. Després es va passar també al futbol americà amb els Philadelphia, una lesió al genoll el va retirar abans d'hora. El 1984 va ser contractat pel Comité organitzador dels Jocs Olimpics de Los Angeles 1984, per a promoure i actuar com a enllaç de la comunitat negra de la ciutat. En 1985 es va posar a treballar com a entrenador d'atletisme a Institut Palm Springs, lloc en que encara ocupa.
Quins collons té la vida, el que falta, l'autralià Norman que simpatitzava amb la protesta de Carlos i Smith, tot i ser tercer no va ser escollit pel seu país per anar a les pròximes Olimpiades; fou marginat des d'aquell moment que va pujar al podi feia 4 anys, pel seu país i pel món olimpic, tot i així va continuar al món d'atletisme, fins que va contraure una cangrena després d'una lesió al tendó d'aquiles a la cama dreta i aprop va estar de ser amputada. Després d'això va caure en una depressió i va convertir-se en un adicte a l'alcohol. Passat uns anyets va patir una parada cardiaca, on va morir el 3 d'octubre de 2006 a Melburne als 64 anys. El detallet està en que tan Smith i Carlos van portar el fèretre i van elogiar la seva carrera esportiva.
El segon detallet, la Universitat Estatal de Sant Josep" EEUU", va homenatjar als seus antics alumnes, tan Carlos com Smith amb una estàtua de 22 peus com a protesta, ( res va tenir Norman).
Pda - Unes Olimpiades no són el lloc on fer reclamacions polítiques ni racials. Aquest parell van aconseguir el que es van proposar, " ser portada en tot el món", però sense tenir previst les seves conseqüències que els hi podía portar. La pitjor part se la va portar Norman, que es va trobar sense voler al mig de tot.
PDA- Fora les lesions.
Anem a per lo que ens interessa.
La salutació Black Power en els Jocs Olimpics de 1968 de Mèxic, va ser una gran senyal de protesta civil dels negres dels Estats Units, " tots recordem el podi dels 200 metres, oi!".
Paraules de Smith " si guanyo, sóc americà, no afroamericà, però faig alguna cosa malament, llavors diuen que sóc negre. Som negres i orgullosos de ser-ho. L'Americà negre comprendrà el que hem fet aquesta nit".
Aquest parell van ser expulsats dels Jocs porsteriorment. I al arribar a casa tan Smith com Carlos van ser condemnats a l'oblit, i varen ser objectes ells i la seva família d'abusos i amenaces de mort.
Carlos va continuar algun any més a atletisme, i va aconseguir igualar el rècord dels 100 metres llisos. Després es va passar també al futbol americà amb els Philadelphia, una lesió al genoll el va retirar abans d'hora. El 1984 va ser contractat pel Comité organitzador dels Jocs Olimpics de Los Angeles 1984, per a promoure i actuar com a enllaç de la comunitat negra de la ciutat. En 1985 es va posar a treballar com a entrenador d'atletisme a Institut Palm Springs, lloc en que encara ocupa.
Pda - Unes Olimpiades no són el lloc on fer reclamacions polítiques ni racials. Aquest parell van aconseguir el que es van proposar, " ser portada en tot el món", però sense tenir previst les seves conseqüències que els hi podía portar. La pitjor part se la va portar Norman, que es va trobar sense voler al mig de tot.
PDA- Fora les lesions.