DUATLÓ CAMBRILS 2011 - EL DE CASA

Porto 5 entrenaments i dos duatlons, sense comptar el de Cambrils.

Les sensacions quan m'he aixecat no eren bones, és comprensible, estava a punt de participar al duatló de casa. I quan dic de casa, és que, són els camins per on jo entreno. Joder ! que me'ls coneixo millor que quasi bé ningú.

Deixo de banda les molèsties del turmell, que el dimecres al matí al llevar-me tenia el peu esquerre i anava coix. "Feia mesos que no tenia tan de dolor". El dijous quasi bé van desaparèixer.

Un cop arribat a la pista d'atletisme, amb una mirada es podia veure i palpar que avui seria un gran duatló.
Molt d'ambient i intensitat.

Faig fer una volta per la zona de transició, i veies cada BTT que passava dels 1000, 2000 euros ... sense comentaris.

Un cop donat el xiulet de sortida, teníem que fer una volta a la pista d'atletisme i després sortir a fora a fer dues voltes al circuit a peu.

No estava gens equivocat, el nivell d'aquest duatló va ser superior als altres dos, em refereixo que sempre hi ha uns 15 o 20 duatletes ben preparats i llavors vénen la resta. En aquest, el nombre era superior, uns 30 o 40 duatletes ben entrenats i experimentats.

El circuit el trobo molt bé, un pèl llarg, la primera transició a peu (6 km) pel poc entrenat que estic, però bé. Aquí ja s'havien fet els grups i tothom més o menys es trobava on té cadascú el seu nivell.

El circuit de BTT, totalment en camins i molt ràpid "tota la cursa la vaig haver de fer amb el segon plat, per variar el tercer plat no entrava".

I tornem a entrar a la zona de transició, deixem la BTT i fem l'última volta de 3 km a peu, cansat però tranquil, perquè veia que l'acabaria, cosa que el dimecres res pronosticava que pogués participar-hi i acabar-la.

És un duatló ben organitzat. Vaig fer uns 73 minuts. El mes de març el vaig fer amb 68 minuts. Tot és qüestió de tenir sort amb temes de lesions i estar ben entrenat.

Pda Fora lesions

KILIAN I LAIA - CAMPIONS

Menciono primer de tot a Kilian Jornet, que per tercera vegada ha guanyat la prestigiosa prova de trail de muntanya, considerada la més important del món, amb un desnivell acumulat de més de 9000 metres, 165 km, passa per Itàlia, França i Suïssa, amb tan sols 20 hores, 36 minuts i 43 segons. Kilian la va guanyar al 2008, 2009 sent l'atleta més jove en guanyar-la, i recordo que tan sols té 23 anys. "A on pot arribar aquest xaval", estem parlant de la Ultra Trail de Montblanc.

També amb el tot el dret, la nostra Laia Sans, que avui mateix, ha tornat a proclamar-se per 11ena vegada, campiona del món de Trial en motos. No s'està fent justícia amb tot el que ha aconseguit guanyar aquesta noia.

Pda Fora lesions

DUATLÓ SOLIDARI- SOS HIMALAYA 2011

El duatló SOS Himalaya ens ha permès. a part de practicar l'esport que ens agrada, ajudar a la fundació IÑAKI OCHOA, que qui no el conegui us donarà informació en aquesta pàgina - www.SOSHIMALAYA.ORG/
  Tots els seus beneficis han anat a col.laborar i ajudar. Fins i tot hi ha el dorzal zero, què és per aquell que, vol ajudar, però no participa al duatló.
 Són accions solidàries, que ens gratifiquen a tots. Haurien de fer-se més sovint.

Dit això, agrair a tota l'organització de Niltravel, per l'esforç que representa organitzar tot un duatló, sense cap ànim de lucre, un matí d'estiu, amb la calor i xafugor que han d'aguantar. "Son amants de l'esport".

Bé, el duatló en sí, va estar molt bé. No era com m'esperava, era bàsicament pla. Estava ben equivocat, gran part del duatló amb BTT, era amb pujada i molt, molt tècnic. 

Amb la mateixa evidència que van haver moltes rodes pinxades i alguns abandonaments "una passada" .

La cursa a peu va ser al voral del Francolí, arribava quasi bé a la desembocadura i tornant cap amunt a la zona de transició cap a la BTT. L'última transició a peu, em trobava molt esgotat.

Personalment porto un duatló i 2 entrenaments, sense comptar el SOS, tot ja vindrà si em respecten les lesions i no augmenten les molèsties.

Com no ! Ben acompanyat. Tot és molt més agraït i lleuger de passar. Repartim les gràcies a aquells que s'ho mereixin.

PDA. Fora les lesions.

 

                                                                                                                                                                                                                                    



CRONOLOGIA DUATLÓ LA SECUITA 2011

Sonava el despertador a les 7 del matí. Bé, ja havia arribat el moment per fi !!, el dia de tornar a participar en un duatló. No es que, no n'hi hagi, sinó es que resulta que mai estic en condicions de participar-hi.

I en aquest duatló no ha estat tan diferent.

Resumint, des del passat mes d'abril que no entreno la carrera a peu, fet un parèntesi a la cursa del 8 de maig de Salou. Des de llavors, no corria fins avui.

Si havia entrenat en el mes de maig i de juny amb la BTT, però no al juliol i l'agost.

Després d'una dutxa i un petit mos, i ben acompanyat per la Roser i l'Abril, hem fet camí cap a la Secuita, on hem arribat cap a les 8:30, on hi havia companys de cursa.

Comencen a preparar-nos, primer a buscar el dorsal, baixar la BTT del cotxe, acabar de preparar el material, dirigir-nos cap a la zona de transició...

S'apropava l'hora de l'inici de la cursa, després d'un petit escalfament, "no volia forçar, ja tindria temps a la cursa d'apretar i veure com responia el meu cos".

Sentim que criden als duatletes per la megafonia; com sempre fan una petita explicació i Bang, donen la sortida al duatló.

M'he posat ben bé un dels últims; per adelantar i ser adelantat hi havia temps de sobres "com sempre dic, la cursa et posa al teu lloc".

Sortim i començo a adelantar, fins que decideixo seguir el ritme que portava; sabia que se'm faria molt dur arribar a la meta.

Un cop feta la primera volta, ja he començat a sentir-me cansat, i només portava deu minuts. La segona volta a peu, se m'ha fet llarga, sobretot cap al final on es trobaven les pujades.

Bé, entro a la zona de transició, amb tranquil.litat i tot correcte. Només sortir, sabia que era el moment d'apretar una mica, així ho he fet, la primera volta amb la BTT, ha estat cansada, però ràpida; Un company s'ha posat darrera meu a xupar roda i se n'ha aprofitat, res a dir, un altre dia em tocarà a mi.

La segona volta ha sigut diferent, es pot dir que ja estava cansat, l'he fet totalment en solitari, i m'han adelantat crec que uns 6 companys; alguns m'han tornat la moneda de la primera volta.

Zona de transició per deixar la BTT i fer l'última volta a peu; sincerament, l'he fet com he pogut i fins arribar a línia de meta

Satisfet, perquè el que jo buscava avui era acabar el duatló i ho he fet ... per no haver entrenat en els últims mesos, el resultat és acceptable.

Ara sí ! Desitjaria entrenar amb una mica més de freqüència i que desapareixessin aquests dolors de cadera, i aguantar solsament el dolor del turmell. Demà veure'm com m'aixeco.

Pda. Tinc unes grans animadores. Res no tindria sentit sense vosaltres.

Pda. Fora lesions.

QUI ÉS ALONSISTA?

Bé, abans de res, un esment, una queixa. Per quin set ous, tan i com hi ha Tv3 a la carta, per què no es troba esports3 a la carta, per què ? "por qué" com deia aquell.

Referint-me a la pregunta del títol : Qui és Alonsista ? Naturalment que n'hi ha molts, però el que conec més i el que avui em refereixo és ... però com no veu que hi ha pilots més complerts, més ràpids, més intuïtius, més ...

Que és un gran pilot, és clar que sí ! Però li falta aquesta centèsima que diferencia als grans pilots amb les llegendes. Pilots com Ayrton Senna : 3 campionats; Juan Manuel Fangio : 5 campionats; Alain Prost : 4 campionats i el gran Michael Schumacher : 7 campionats.

El tio ha sigut seguidor de Minardi, Renault, Mclaren-Mercedes i ara Alonsista-Ferrerista, no !! Ferreristes com n'hi ha molts, Alonsista !
Algú li ha de dir que Mclaren i Ferrari no són compatibles, no es pot fer això de canviar d'escuderia així com així. Encara et recordo, que quan el Sr. Alonso corria amb Renault i va ser campió del món, només et va faltar cridar Visca Astúries !! Segur que deus dormir amb el pijama de l'Alonso, ho deus tenir ben amagat això..

En el món de la Fórmula 1, és ben sabut, que els pilots són grans esportistes; ho han de ser, sinó no aguantarien cap entrenament.

Fernando Alonso és un gran ciclista, amb un altíssim nivell, com Pedro de la Rosa i a més aficionat també a l'esquí a fons; el super Button i N.Rosberg són grans seguidors i practicants del Triatló, a més tenen grans temps, tan un com l'altre baixen de les dues hores i 7 minuts en el triatló olímpic. El A.Sutil s'inicia en el triatló com el M.Webber, que a més a més és un gran amant de les Bike i els Kayacs.
S.Buemi és aficionat al tenis, S.Vettel a la natació i a la BTT ...
Tots segueixen un estricte entrenament. Ho podem veure en qualsevol reportatge, buscant els entrenaments que manté cada pilot de la Fórmula 1.

Ja sabem la resposta, de qui és Alonsista ?
Us donaré una pista : Es gran aficionat al motor a 4 rodes
Una altra pista : El seu nom comença per J
Ja ??
Encara no ??
Doncs una altra pista : Un prometedor pilot de Fórmula 1, té el mateix nom.
Ara sí! , no ?

Jaume ets un gran Alonsista


PDA : Fora lesions.