Kilian Jornet, 1r europeu en guanyar en els 161 km de la Western States, en 15:38 hores, es el 3è millor temps de l'història de la prova.
Realment sorprenent el que fa el Kilian. Són poques les proves que participa i no acaba al primer escaló del pòdium. Una de les proves era aquesta mítica Wester States 100, una carrera d'ultra fons de 161 km, amb sortida a Squaw Valley i arribada a Aubrun.
Kilian l'any passat va acabar en tercer lloc i enguany ha tornat, deuria tenir una espineta clavada, per no haver guanyat.
-"Realment és una victòria molt emocionant, ja que la WS100, va ser l'origen de l'ultra trail, i es percat la seva història. Ser el primer no americà que guanya, m'omple d'orgull" va comentar al final de la cursa.
Per altre banda, ahir es va acabar el regnat dels últims 5 anys del Marcel Zamora a Niça. Destronat pel belga Van Lierde en un temps de 8:28:30; Marcel ha arribat en tercer lloc, en un temps de 8:40:55.
La cursa en sí, ha sigut regnada de principi a fi pel belga. El català ha sortit de l'aigua a més 1 minut del primer, però a on s'ha sentenciat el triatló "ironman", ha sigut al segment ciclista, que ha perdut més de 15 minuts. Després, en la marató el Marcel ha fet el millor temps 2:46:15, però que només li ha servit per recuperar posicions i acabar en el 3er lloc.
Tots els guanyadors, han de perdre, és llei de vida.
Pda- fora les lesions.
lunes, 27 de junio de 2011
viernes, 24 de junio de 2011
maleïdes rampes 2
N'hi han la tira, escolleix els estiraments que vulguis.
Una altra observació, la flexibilitat és importantissima, ens ajudarà moltíssim.
Si donem una volta per aquestes botigues especialitzades, tipus runners, bikila, armobal... ens donarem compte, que últimament han sortit noves prendes esportives, que ens ajuden a reduir la fatiga muscular reduir l'acumulasió de toxines, accelerar el retorn venos "venes", millora la recuperasió i el rendiment de l'atleta... Ideals pels bessons.
Com " les perneres" amb diferents marques i models. I faig esment, d' un comentari fet per mon germà, l'altre dia; les seves paraules exactes van ser- "A on vas així de lleig", portava " perneres ".
Aquí tens la resposta estimat germanet.
![]()
![]()
Una altra observació, la flexibilitat és importantissima, ens ajudarà moltíssim.
Si donem una volta per aquestes botigues especialitzades, tipus runners, bikila, armobal... ens donarem compte, que últimament han sortit noves prendes esportives, que ens ajuden a reduir la fatiga muscular reduir l'acumulasió de toxines, accelerar el retorn venos "venes", millora la recuperasió i el rendiment de l'atleta... Ideals pels bessons.
Com " les perneres" amb diferents marques i models. I faig esment, d' un comentari fet per mon germà, l'altre dia; les seves paraules exactes van ser- "A on vas així de lleig", portava " perneres ".
Aquí tens la resposta estimat germanet.
jueves, 23 de junio de 2011
maleïdes rampes1
Qui no ha tingut mai una rampa?. Aquell instint que tenim tots automàtics d'estirar la musculatura, és llavors que ens preguntem si podem fer alguna cosa per evitar-les.
Tots hem experimentat la sensació de formigueig, o que ens pesen les cames. Aquí comencen a tenir responsabilitat, tot allò que te ha veure en prevenir una rampa.
En corredors, s`'origina generalment per una deshidratació, per pèrdua de minerals a través de la suor, per un sobre esforç o mala alimentació.
Tots sabem què és una rampa, oí?. Unes contraccions musculars involuntàries doloroses i transitóries. Hem de diferenciar, una contractura "que tots també ja n'hem tingut". És que és el mateix dolor, però a diferència que, les contraccions duren minuts, i la contractura és molt més llarga.
Allargant el fet de com s'originen, en el fet de la deshidratació, menciono especialment la falta de potasi "que ho soplirem amb plátans". Magnesi i calci, menjarìem espinacs, que també aporten fibra, " que ens ajudarà a més amb problemes instestinals", Les atmelles, ens ajudaran a evitar també les rampes, ja que
aporten magnesi, calci i fósfor.
En general amb una bona dieta variada i generosa amb fruites, verdures i llegums millorarem les rampes.
Un altre causa que tindrem en comte és tenir un bon calçat esportiu, i no esta massa nerviós a l'hora d'entrenar.
El que jo he après amb aquests anys és que, qüestió de rampes, per prevenir-les, a part d'estar ben alimentat, un també ha de saber beure, és a dir, abans de tenir set, beure un glop, i si necessites ajuda amb begudes isotóniques, doncs endavant, anar bebent de mica en mica.
El que també he notat que, el dia que estic més cansat, aquell dia tinc més números de tenir una rampa, i si! és així, no falla. Difícil tenir-les, quan un es troba bé i amb bones sensacions.
Per altra banda, fer estiraments, és bàsic per un atleta, per prevenir les rampes" com tots ja sabem".
El que faig jo és, donar salts, amb una cama cap endavant i després cap enrera, i canvio de cama, repetint-lo 4 vegades.
Després el tipic estirament de quadríceps.
Insuficient!! en faltarien algun més per completar-lo. Segur que en qualsevol tauleta d'estiraments o entrenador personal, sabria dir més estiraments.
Us puc recordar alguns estiraments... estiraments del bessó, estiraments isquiotibial, estiraments de cuixa, estiraments d'abductors, estiraments del tendó aquil.les... continuarà
Tots hem experimentat la sensació de formigueig, o que ens pesen les cames. Aquí comencen a tenir responsabilitat, tot allò que te ha veure en prevenir una rampa.
En corredors, s`'origina generalment per una deshidratació, per pèrdua de minerals a través de la suor, per un sobre esforç o mala alimentació.
Tots sabem què és una rampa, oí?. Unes contraccions musculars involuntàries doloroses i transitóries. Hem de diferenciar, una contractura "que tots també ja n'hem tingut". És que és el mateix dolor, però a diferència que, les contraccions duren minuts, i la contractura és molt més llarga.
Allargant el fet de com s'originen, en el fet de la deshidratació, menciono especialment la falta de potasi "que ho soplirem amb plátans". Magnesi i calci, menjarìem espinacs, que també aporten fibra, " que ens ajudarà a més amb problemes instestinals", Les atmelles, ens ajudaran a evitar també les rampes, ja que
aporten magnesi, calci i fósfor.
En general amb una bona dieta variada i generosa amb fruites, verdures i llegums millorarem les rampes.
Un altre causa que tindrem en comte és tenir un bon calçat esportiu, i no esta massa nerviós a l'hora d'entrenar.
El que jo he après amb aquests anys és que, qüestió de rampes, per prevenir-les, a part d'estar ben alimentat, un també ha de saber beure, és a dir, abans de tenir set, beure un glop, i si necessites ajuda amb begudes isotóniques, doncs endavant, anar bebent de mica en mica.
El que també he notat que, el dia que estic més cansat, aquell dia tinc més números de tenir una rampa, i si! és així, no falla. Difícil tenir-les, quan un es troba bé i amb bones sensacions.
Per altra banda, fer estiraments, és bàsic per un atleta, per prevenir les rampes" com tots ja sabem".
El que faig jo és, donar salts, amb una cama cap endavant i després cap enrera, i canvio de cama, repetint-lo 4 vegades.
Després el tipic estirament de quadríceps.
Insuficient!! en faltarien algun més per completar-lo. Segur que en qualsevol tauleta d'estiraments o entrenador personal, sabria dir més estiraments.
Us puc recordar alguns estiraments... estiraments del bessó, estiraments isquiotibial, estiraments de cuixa, estiraments d'abductors, estiraments del tendó aquil.les... continuarà
miércoles, 22 de junio de 2011
companys de sang
Avui us parlaré de mon cosins, dos atletes, dos montres esportivament parlant. Dos enamorats dels esports, i com no, practicants de l'atletisme, amb passat ciclista i esportiu. Bè, son el Rafel Porrès i l'Òscar Porrès.
El Rafel de ben petit va començar a involucrar-se en aquest món, de mans de mon pedrí, es a dir son pare Rafel.
Ha sigut un atleta que ha passat per totes les categories, corredor de curses de ciclista, ja de ben jove, i ara corredor ,és concretament de curses de muntanya a peu; "es un boig de la natura". I si hem de parlar de resultats i classicicacions, no ho fa gens malament.
Si hagues de definir el Rafel, per mi, és un corredor constant, i domina en cada moment el que ha de fer, i amb molta experiencia al seu damunt.
L'Òscar sempre ha estimat l'atletisme, per damunt de tot, "com jo". També registra bones marcas, i en tindria de millors si no fos per algunes molesties que té.
Es un corredor nat, tant de carretera, com de muntanya i molt competidor.
Si em toques definir-lo, diria que és, un corredor explosiu i sabent controlar el " templo" de la cursa. I dóna la sensacio que sap llegir molt bé, la resposta del seu cos.
A tots dos, encara els hi queden molts kilometres a les cames a fer, i estic segur que molta guerra donaran.
Bè.des d'aquí, felicitar-los per ser tant competitius, per què no es facil, el dia a dia, quan un es fa gran i a més tenir les ganes de competir amb els millors.
N'estic segur que, en alguna cursa, aviat ens trobarem.
Una abraçada.
Per altre banda vull fer un petit esment, al meu fillol. Oriol Arbó, un noi que acaba de cumplir 18 anys. Jugador de futbol i que espero, que continui varios anys més.
Però recordar-li que, ara que ja ha tastat una mica el que són les curses a peu i pròximament farem un duatló, que no dubti en acabar el futbol, a entrenar-se per competir en carreras, duatlons...
Com sempre li he dit, ara tens la base formada, fa uns 4,05 minut/km als 10 km. Amb entrenaments específics s'arribaria a uns 3,40 minut/km; que està prou bé, no?
Bè, tot això i més, si ell vol.
Pda. Fora les lesions
El Rafel de ben petit va començar a involucrar-se en aquest món, de mans de mon pedrí, es a dir son pare Rafel.
Ha sigut un atleta que ha passat per totes les categories, corredor de curses de ciclista, ja de ben jove, i ara corredor ,és concretament de curses de muntanya a peu; "es un boig de la natura". I si hem de parlar de resultats i classicicacions, no ho fa gens malament.
Si hagues de definir el Rafel, per mi, és un corredor constant, i domina en cada moment el que ha de fer, i amb molta experiencia al seu damunt.
L'Òscar sempre ha estimat l'atletisme, per damunt de tot, "com jo". També registra bones marcas, i en tindria de millors si no fos per algunes molesties que té.
Es un corredor nat, tant de carretera, com de muntanya i molt competidor.
Si em toques definir-lo, diria que és, un corredor explosiu i sabent controlar el " templo" de la cursa. I dóna la sensacio que sap llegir molt bé, la resposta del seu cos.
A tots dos, encara els hi queden molts kilometres a les cames a fer, i estic segur que molta guerra donaran.
Bè.des d'aquí, felicitar-los per ser tant competitius, per què no es facil, el dia a dia, quan un es fa gran i a més tenir les ganes de competir amb els millors.
N'estic segur que, en alguna cursa, aviat ens trobarem.
Una abraçada.
Per altre banda vull fer un petit esment, al meu fillol. Oriol Arbó, un noi que acaba de cumplir 18 anys. Jugador de futbol i que espero, que continui varios anys més.
Però recordar-li que, ara que ja ha tastat una mica el que són les curses a peu i pròximament farem un duatló, que no dubti en acabar el futbol, a entrenar-se per competir en carreras, duatlons...
Com sempre li he dit, ara tens la base formada, fa uns 4,05 minut/km als 10 km. Amb entrenaments específics s'arribaria a uns 3,40 minut/km; que està prou bé, no?
Bè, tot això i més, si ell vol.
Pda. Fora les lesions
lunes, 20 de junio de 2011
A per les Bambes !!
Ja ha arribat el moment de canviar les bambes, un moment dolorós econòmicament i esperat pels nostres peus, ja que és l'eina més delicada que necessitem.
Com ja sabem a la carrera a peu hi ha 3 fases :
1r : Impacte és quan la part externa del taló, xoca amb el terra.
2n : Recolzament on la planta del peu està en contacte amb el terra.
3r : Impulsió quan els dits provoquen el desplaçament.
Ara tan sols ens falta saber com tenim el peu, que estic segur que tots coneixem perfectament com és; Em refereixo com ha de ser el calçat. Si Pronador, Neutre o Supinador.
Peu Pronador : el preu rota cap a dins exageradament, és a dir, rota cap a la zona de l'arc, per amortiguar l'impacte.
Peu Supinador : és tot el contrari del pronador, l'impacte és amb l'exterior; un peu supinador no amortigua massa. No és normal córrer així.
Peu Neutre : és quan el grau de trepitjada és normal; el peu no s'inclina ni cap a fora, ni massa cap a dins.
El peu en sí, tendeix a Pronar.
Unes observacions
-No és el mateix un corredor de 80 kg, que un de 60 kg, necessites una protecció extra.
-Si el teu ritme és superior a 4 minuts per km o similar, el calçat no pot ser el mateix, que un altre molt més lent.
-El temps és un factor important. No és el mateix córrer 30 minuts que 2 hores; també ho hauràs de tenir en compte a l'hora de comprar-les, per si cal tenir més amortiguació o no.
-La talla del calçat esportiu és important; a mi m'agrada que no quedi justa, que pugui entrar un dit pel taló. El que sempre faig és comprar les bambes per la tarda, ja que el peu està més ampla.
-El que és imprescindible saber és per on volem córrer, si per l'asfalt o per la muntanya, ja que el disseny de les soles són diferents i permetrà que tinguis una millor adherència i et durarà més.
Quan es va per la muntanya, és important portar unes bambes "trail", perquè l'amortiguació del calçat, sinó és l'adequat, en lloc d'amortiguar l'impacte amb el terra, et farà tot el contrari, et tornarà el xoc al peu i et destrossarà la sola de la bamba. Els teus peus agrairan el plus d'estabilitat i tracció.
Un cop triades, guiar-nos per les nostres sensacions. Jo abans sempre comprava Asics Gel, perquè les trobava més lleugeres; ara, he canviat a Nike, per mi una mica més reforçades; Em sento més segur alhora de la carrera a peu.
Em permeto el luxe de recomanar-me en la pròxima compra : Les Asics Gel - Nimbus 13 pes 331 gr o les Nike - Vomero 5 pes 329 gr, aquests són calçats neutres.
Pels practicants de Trail el "buque insígnia" d'Asics és la gamma Gel Trail Sensor 5.
Bona Compra
Pda. Fora lesions.
Com ja sabem a la carrera a peu hi ha 3 fases :
1r : Impacte és quan la part externa del taló, xoca amb el terra.
2n : Recolzament on la planta del peu està en contacte amb el terra.
3r : Impulsió quan els dits provoquen el desplaçament.
Ara tan sols ens falta saber com tenim el peu, que estic segur que tots coneixem perfectament com és; Em refereixo com ha de ser el calçat. Si Pronador, Neutre o Supinador.
Peu Pronador : el preu rota cap a dins exageradament, és a dir, rota cap a la zona de l'arc, per amortiguar l'impacte.
Peu Supinador : és tot el contrari del pronador, l'impacte és amb l'exterior; un peu supinador no amortigua massa. No és normal córrer així.
Peu Neutre : és quan el grau de trepitjada és normal; el peu no s'inclina ni cap a fora, ni massa cap a dins.
El peu en sí, tendeix a Pronar.
Unes observacions
-No és el mateix un corredor de 80 kg, que un de 60 kg, necessites una protecció extra.
-Si el teu ritme és superior a 4 minuts per km o similar, el calçat no pot ser el mateix, que un altre molt més lent.
-El temps és un factor important. No és el mateix córrer 30 minuts que 2 hores; també ho hauràs de tenir en compte a l'hora de comprar-les, per si cal tenir més amortiguació o no.
-La talla del calçat esportiu és important; a mi m'agrada que no quedi justa, que pugui entrar un dit pel taló. El que sempre faig és comprar les bambes per la tarda, ja que el peu està més ampla.
-El que és imprescindible saber és per on volem córrer, si per l'asfalt o per la muntanya, ja que el disseny de les soles són diferents i permetrà que tinguis una millor adherència i et durarà més.
Quan es va per la muntanya, és important portar unes bambes "trail", perquè l'amortiguació del calçat, sinó és l'adequat, en lloc d'amortiguar l'impacte amb el terra, et farà tot el contrari, et tornarà el xoc al peu i et destrossarà la sola de la bamba. Els teus peus agrairan el plus d'estabilitat i tracció.
Un cop triades, guiar-nos per les nostres sensacions. Jo abans sempre comprava Asics Gel, perquè les trobava més lleugeres; ara, he canviat a Nike, per mi una mica més reforçades; Em sento més segur alhora de la carrera a peu.
Em permeto el luxe de recomanar-me en la pròxima compra : Les Asics Gel - Nimbus 13 pes 331 gr o les Nike - Vomero 5 pes 329 gr, aquests són calçats neutres.
Pels practicants de Trail el "buque insígnia" d'Asics és la gamma Gel Trail Sensor 5.
Bona Compra
Pda. Fora lesions.
domingo, 19 de junio de 2011
LINIA D'ARRIBADA
És després de la família el que més m'agrada, on m'esbaeixo i on dedico quasi bé per complert el meu temps lliure. A on hi hagi una cursa, ni que sigui de caragols per mí és una exitació. Com ho diríem, en aquell moment quan estàs apunt de sentir el xiulet de sortida, allí comença a donar fruit tots els entrenaments que portes damunt, i llavors ja no hi ha excuses, s'ha d'arribar al final de meta.
Importa el temps? és clar!! però sobretot el més important és traspassar la línia blanca d'arribada, i sentir-se orgullós per haver acabat 30 segons abans del temps que t'havies fixat. Aquests 30 segons et dónen força i voluntat, ningú que no practiqui ni competeixi, sap realment el que pot significar.
Tothom que realment em conegui sap que fa uns anys, el 17 d'octubre del 2003, em va destrossar el turmell esquerre i no puc entrenar ni el 25% del que m'agradaria, però tot i aixi,continuo i, amb molta il-lusió i ganes; és per això que tinc temps per fer aquest blog, on espero que sigui com a mínim distret.
Agrair i donar les gràcies a la Roser, la persona que més m'estimo juntament amb l'Abril, per ajudar-me amb aquest blog, i per no deixar que en cap moment deixi de practicar l'esport, per molt dolor que pugui sentir.
Algun dia Roser, aconseguiré que formis part d'aquesta família que practiquem esport, encara que moltes vegades m'has demostrat que estimes i t'agrada l'atletisme, la competicó i l'esport en general; hem passat hores mirant-los per la televisió.
Bé deixem-ho aquí per avui.
Pda. -Fora les lesions.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)