És just o no? ho deixo a criteri de cadascú, aquí hi ha hagut gat amagat, és vox populi, però ningú s'atreveix a parlar, per falta de proves i perquè bé de molt amunt que aquest asumpte es doni per tancat: amb això no vull dir, que Marta sigui culpable, tot el contrari, ja que la meva postura tira més cap a la seva innocència que la seva culpabilitat, encara que crec que també, hi ha alguna cosa que no es vol que es faci pública.
El que vull comentar és que després de 15 mesos de la seva última cursa, específicament el 30 de juliol de 2010, quan va obtenir a l'Estadi Olímpic de Barcelona la medalla de plata, a la final del 3000 metres obtacles en el campionat d'Europa. Marta Dominguez, la millor atleta espanyola de tots els temps, pel seu historial, ha tornat fa uns instants a Madrid a córrer la carrera de 10 km "la divina pastore en el Retiro": és una cursa modesta, ja que s'ha de preparar per les Olimpiades de Londres, per aconseguir la minima.
Marta torna una vegada exculpada de tots els càrrecs de dopatge en relació a l' Operació Galgo. Deixem-la treballar amb tranquil.litat, ja que així ho ha decidit la justicia, ja hi haurà temps de parlar-ne un cop es retiri.
Pda - Ah!, Marta ha guanyat la carrera, no ha perdut sensacions, ni compatibilitat després de la seva maternitat. Ara toca entrenar i suar. Suerte Marta y haber si vamos a Londres.
Alvin Cristiana Kraenslein va néixer a Mineapolis, "Minnesota, el 12 desenbre 1876, fills d'inmigrants alemanys Johan Georg Kraenslein i María Augusta Schmidi. La seva família es va traslladar a Milwaukee, "Wisconsi" poc després de néixer ell.
De ben petit, a la seva escola de Milwaukeee East Side Alte, va començar a destacar i a guanyar; el 1897 la Universitat de Pensilvania, se'l va emportar de la seva Universitat de Winsconsi , i així recalava a una gran universitat, amb molta tradicció atlètica. Allí es va integrar a la fraternitat Omega i a entrenar. I és allí on va desenvolupar una nova forma de saltar sobre els obtacles, aixecant la cama estesa cap endavant, deixant l'obtacle sota la cama, és fins ara l'estandard de la tècnica d'avui en dia en saltar les valles, és considerat doncs el pare i mestre de la tècnica actual.
Com recordo, ja de ben petit col.leccionava rècords,: primers escolars, després nacionals i més tard mundials.- 110 metres valles (15'2"), els 200 metres valles (23'6") aquest va durar 25 anys. També es va començar a competir amb el salt de longitud, on va aconseguir el rècord mundial, saltant 7'43 metres, però resulta que el seu compatriota Myer Prinstein va saltar 7'50 metres un mes, més tard. Aquesta gesta a Alvin no li va agradar gens, i aquí començà, una gran rivalitat entre aquests dos atletes, acabant més d'una vegada les competicions a cops.
Alvin Kraenslein ("tenia una gran caballera") esperava amb molta impaciència les Olimpiades de París 1900, amb 19 anys d'edat i ben preparat que estava per entrar a l'història de l'atletisme Mundial. Resulta que ...- París any 1900, després de 1879 del gran èxit de la Torre Eiffel, superava els 2,5 milions d'habitants i una gran eufòria econòmica, ( eren els anys del ferro), es va trobar podem dir amb les pitjors Olimpiades de l'història moderna. No va haver cerimònia inaugural, ni medalles; a les competicions se li va privar quasi bé, que hi fosin els seus seguidors, ( vull dir que quan un atleta rep una medalla, automàticament el seu privilegi augmenta tan esportivament, com socialment), una gran decepció per tots els qui varen haver de rebre una medalla en aquells jocs. Així després d'aconseguir 4 millors posicions, va tornar a Winsconsi sense les medalles de 60 m valles, 110 m valles, 200 m valles i salt de longitud. Bé, varen ser un fracàs aquelles Olimpiades.
Alvin tot i així, va establir un rècord de medalles en una olimpiades, que no fou igualada fins al 1936 per Jesse Owens a les Olimpiades de Berlin 1936. I fins i tot així Alvin, continua tenin un rècord fins el dia d'avui en conseguir aquest, 4 medalles individuals, no com Jesse ni Carl.
Després de rebre el seu títol d'odontologia l'any 1900, va continuar entrenant, i cap allà l'any 1913 se'n va anar a Alemanya, a ser seleccionador Olimpic d'atletisme, fins poc abans d'esclatar la Guerra Mundial, que va tornar cap els E.E.U.U, però abans passant per Cuba per entrenar uns anys. Alvin va tenir molt d'èxit i triomfs com entrenador per allà on passava.
A l'agost del 1927, el Dr. Kraenszlein va caure malalt per enfermetat del cor, i en menys de 5 mesos, el 6 de gener de 1928 a Willkesbarre "Pennsilvania", va morir i es recorda, com un dels millors atletes de la seva era i gran recordat encara avui en dia a la Universitat de Pennsilvania.
Pda- Aquí tením un exemple d'un personatge, que en aquella època a falta de persones amb estudis, va posar per davant l'atletisme "la seva gran passió" al que hagués estat més fàcil, viure del seu doctorat, i no arriscar-se a viure de l'atletisme, que era i és més dificil.
La música ens ajuda diàriament, la sentim per tot arreu. Cadascú, escolta el que més li vé de gust en cada moment. Realment la música sempre ha tingut una gran motivació, pels atletes, sense anar més lluny, els barcelonistes dels ùltims anys, se'm apropiat d'una cançó dels Coldplay "viva la vida". És habitual veure els atletes com es desconecten o motiven hores abans d'un esdeveniments, escoltant mùsica, amb els auriculars. Un moment molt especial d' un atleta, és el moment de rebre una medalla, tan sigui Olímpica, Europea...normalment sempre va acompanyada de l'himme nacional, és a dir música.
La música ens acompanya en els millors i pitjors moments, tot és saber-la aprofitar adequadament, els grans entrenadors ja ho saben fer això, i últimament és un gran recurs que fan servir molts col.lectius, abans i encara, era i trobo que ha de ser una cosa personal i privada.
Jo sempre tinc, un grup que m'ajuda principalment, quan fa mesos, que he estat lesionat, perquè tots els començaments són dificils, i més si ja es repeteix per diverses vegades.
Realment, el que tinc, amb aquest grup sobrepassa l'àmbit de l'esport, la motivació, l'esforç, el sofriment, l'alegria, l'admiració...pot ser monòtom, vist des de fora, però per mí, han estat present en quasi bé, en qualsevol esdeveniment personal de la meva vida.
La fita aconseguida pel Kilian Jornet, aquest any, és unica, i deixeu-mo dir, dubto que sigui repetible. Acaba de guanyar la Kinabalu a Malàsia. Resulta que aquesta carrera està considerada una de les 5 curses Ultra Trail més important del planeta, i sabeu qui ha gunayat les altres 4 curses restants? la (The North Face 100k a Australia, la Western Union als E.E.U.U., la Ultra Trail de Montblanc a Europa i la Table Mountain a l'Àfrica) "les 5 millors curses de cada continent", el Kilian, les ha gunayat totes el mateix any. Tardarem anys , en veure un corredor aconseguir el mateix que en Kilian. Jo ho comparo amb el tenis, és com guanyar els 4 Grand Slam i el Marster de Mestres, dins del mateix any. S'ha de ser un campió amb ganes de superar-se i per aconseguir-lo. I en Kilian ho és, tot un guanyador ben preparat i a més buscar la sort. Em repeteixo, és un fora de sèrie aquest noi.
Aquests dies em pogut veure com un britànic d'origen indì, de més de 100 anys, acabava la marató de Toronto, entra així en el rècord guiness, sent l'home més vell en aconserguir-lo. Va tardar més de 8 hores i 25 minuts, en trepitjar la línia d'arribada. Tot un repte, que no em deixa de sorprendre, tant com antic successor que tenia 98 anys, com ell mateix FAUSA SINGH. Com la seva musculatura i articulacions podem aguantar a la seva edat, sense trencar-se, l'esforç que els hi deu repercutir l'entrenament a diari. "Bé en aquest món, sempre hi ha gent dotada per alguna disciplina, la questió és trobar quina és, la de cadascú.
Una pregunta, que em faig des de fa setmanes, del passat campionat Mundial D'Atletisme, us la comento. Aveiam si algú la sap. A què fa, Maurice Greene de comentarista, de la cadena Eurosport?. Jo el tenia com un atleta seriós, i estic gratament sorprès perquè es passava tota l'estona i diàriament rient. L'únic que em fot, es que no m'enterava del que deia, parlava anglès. Això també en sap greu, no haver-me posat seriosament a aprendre aquest idioma.
Acabem de passar un cap de setmana intens, esportivament, em refereixo; només faré menció d'alguns esdeveniments , que crec que ho he de fer.
El primer, sense cap mena de dubte, la tràgica mort del pilot de motoGP, Marco Cimoncelli, de 24 anys, un pilot que pilotava molt a l'extrem del límit (tot i que l'accident ha estat fortuït), cosa que li fer rebre moltes queixes dels seus companys de cursa, com el Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa, C.Edward, Dovizioso, C.Stoner ... però no del gran Rossi, que el considerava com el seu germà petit, i en tan mala fortuna, que s'ha vist implicat amb l'accident del seu amic. Descansi en pau Marco.
El que ha tingut gran ressò a les nostres terres, com no, ha sigut el Rally Costa Daurada, on el francès Sebastian Loeb, s'ha adjudicat per setena vegada consecutiva, el Rally de casa nostra. Qui m'hagués dit, quan era petit, que passarien aquests campions, per les mateixes carreteres que nosaltres anem habitualment.
A la província de Barcelona, s'ha fet la Marató, La Mitja i els Deu Km, anomenada la Marató del Mediterrani, entre Castelldefels i Gavà. I cap menció, cap segon, per la televisió. Quins collons !!! és clar no era Barcelona, centralistes !
Referent a la final del Mundial de Rudby, els All Blacks, s'han imposat a França 8 a 7.
Per últim, esmentar, la Mitja i els 10 km de REUS (la carrera de la vitalitat) on un senyor hauria d'haver participat, no ha pogut ser. Ja porto 3 setmanes d'inactivitat i crec que passarem de la quarta. Aìxò significa que em quedaran 7 dies per la próxima cursa de Salou; sembla ser que aquest any serà com les anteriors, esperem que el cos agafi el bon camí i canviï la cosa.
Primer i segon objectiu de la temporada de la Cursa a Peu, de participar i baixar de 48 minuts, no s'han aconseguit per estar lesionat. No s'enfonsarem, esperarem la propera cursa.
Sóc sincer, no en tinc n'idea del rugby. Però aquest diumenge a les 10 del matí, hi haurà milers de persones del món, davant dels televisors. El motiu no és cap altre, que la final Mundial de Rugby.
França contra Nova Zelanda, el "ALL BLACKS". Tots em vist uns jugadors de rugby, que fan un ball abans de cada partit. Ballen la HAKA, amb l'objectiu de reivindicar la seva cultura i intimidar els rivals. Aquí dalt, la tenim.
Quina por, no? qualsevol es posar a córrer davant d'aquests xavals ara.
Jo el diumenge, a les 10 del matí, si déu vol, estaré, en mig de la cursa de Reus, però m'informaré del resultat, només arribar a casa. Els All Blacks, són els favorits i poden caure més bé que un altre equip, però jo vaig amb França, ja que són els nostres veïns, i els coneixem més, no creieu?.
Pda- Si fem un símil del futbol, Nova Zelanda, la toquen, ataquen, pressionen, la juguen, és a dir, és el Barça del futbol, o al menys, és el que diuen els entesos. Que guanyi el millor.
Hi ha gent que córrer per passar l'estona, o qui devora kilòmetres per entrar primer a la meta. Altres busquen perdre uns quants kilos. D'altres es posen les bambes per batir-se a si mateixos. Joselé Ferré és un d'aquests apassionats per córrer, córrer i córrer. És la seva manera de viure, però la seva motivació és un altre ben diferent.
Joselé sempre, surt l'últim. No li preocupa el crono, ni tan sols perdre pes, crec que és totalment el contrari, córrer per engreixar-se, però de felicitat, en veure la seva filla de 12 anys com sonriu, cada vegada que surt a córrer, ella ben assentada al cotxet, i aixi tots dos lluiten per ser feliços.
Maria que és com es diu, és la seva filla i té el sindrome de Rett, http://www.minundorett.com/ una enfermetat minoritària.
Maria va néixer sana, i al tenir 1 any, és quan va començar a canviar de fer les coses que feien les nenes a la seva edat, va tenir una regressió i actualment té una discapacitat del 90%.
Tot va començar, un dia que Joselé va creure que si la portava a córrer amb el cotxet a una velocitat superior al normal, la faria estar més pendent de les coses. El primer dia ho va provar en uns 30 minuts, l'endemà hi va tornar igual, fins arribar a córrer maratons. Ara Maria espera que son pare arribi de la feina per sortir a córrer, ell pensa, que és com si fos una terapia o una activitat.
Joselé, abans corria per superar-se, ara córrer a canvi d'un somriure, pel seu amor a la seva filla. Tot és poc, per donar a conéixer aquesta malaltia del síndrome de Rett.
Bé, molta, molta, molta sort senyor Ferré.
Pda- L'esperit de superació de l'ésser humà és infinita. Res ens para, quan es tracta dels nostres fills.
Qui no recorda fa 25 anys, a Lousanna "Suïssa", aquell moment en què el president Joan Antoni Samaranch, va pronunciar aquelles paraules de " a la ville de, an momant, Barcelona".
Jo estava a casa, a punt de dinar amb mon pares i germà, quan es van dir aquestes esmentades paraules. Tenía 11 anys, però tinc aquest moment gravat a la memòria, suposo que cadascú deu recordar on estava en aquell moment, no?. Un record molt entranyable, i sobretot veure aquells salts que feía l'alcalde Pasqual Maragall.
Una altra efemerida, no tant bonica de recordar, fa 8 anys quan cap allà passades le 8:30 del matí vaig tenir l'accident laboral, on un tal Pedro, es va despistar i em va aplastar el peu esquerre, amb un toro mecànic " màquina descarregar". Sense cap mena de dubte, m'ha canviat la condició física, tenint problemes al turmell, genolls, caderes, esquena.., però no ha aconseguit treurem les ganes d'esforçar-me ni superar-me.
Ja el divendres a la nit, podíem respirar a les nostres terres nerviosisme i il.lusió, i així se'm vam anar a dormir.
El dissabte dia 15 d'octubre, estava destinat a passar a l'història per la nostra gent. La capital de la nostra provincia, estava esperant la gran noticia d'àmbit esportiu. No vam esperar massa, perquè a prop de les 11 matí, ja va arribar la notícia de l'hotel Hilton de Mersin "Turquia". Ho haviem aconseguit, Tarragona havia superat la canditatura de Alenxandria "Egipte", per tant sols 2 vots de diferència, i portava així sota el braç, la seu dels Jocs dels Mediterranis 2017.
Tenim els Jocs!!!!. Ara toca treballar perquè sortin organitzativament, un Jocs perfectes. Sort, i a gaudir de l'esport.
Una curiositat per tots aquells que ens agraden aquestes coses, el Logo dels Jocs Mediterranis, son tres anelles, "Europa, Àfrica, Àsia" els continents, en canvi els Jocs Olimpics són 5, com ja sabem tots.
Per altre banda, avui es celebra la Garmín Barcelona Triatlon, unes de les proves més prestigioses d'aquesta especialitat a les nostres terres, on s'han pogut veure els tres millors triatletes actuals del món, els germans Britanics Brownlee, i l'espanyol Gómez Noya encara que, no han participat, però si ho han fet companys seus, com Xavi Llobet, Cesc Godoy, Ainhoa Murua, Nicola Spirig...
La Garmin Barcelona Triatló http://www.garmínbarcelonatriatlon.com/ , és la sisena triatló del món en nombre de participants, amb un nou rècord en més de 6000 participants, en tan sols per darrera de ciutats com Londres, Hamburg, Nova York, Chicago i Sant Francisco. El guanyador ha estat el portuguès Joao Silva guanyant a l'esprint a l'espanyol Mario Mola, mentres que la categoria femenina s'ha imposat l'espanyola Ainoa Murua.
Una informació coneguda avui mateix, totalment relacionada i que es rep amb molta il.lusió, és que Banyoles serà seu de la Copa del món de Triatló 2012. S'ho han ben merescut, després de què enguany, el mes de juliol haguessin tingut tant d'èxit, tant per part de l'organització, com la participació en el campionat d'Europa Premium Triatló.
Pda- Felicitar a la Laura i el Marc, que ja són matrimoni.
El Tribuna Arbitratge Deportiu (TAS) ha anul.lat la regla 45 de la carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) coneguda com Regla OSAKA, que es va adoptar després dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, per a impedir la participació als Jocs, a tots aquells esportistes, haguéssin sigut sancionats més de 6 mesos, per dopatge durant el cicle Olímpic.
El TAS considera la norma "invàlida i inaplicable", perquè incompleix un article del Codi Mundial Antidopatge (CMA), que diu que els firmants no poden introduir regles que alterin les normes de (CMA) que modifiquin els plaços de suspensió d'un atleta, ja complerta la sanció.
La Agenda Mundial Antidopatge (AMA), ha expressat el seu convenciment que el (COI), farà canvis a la seva Carta després dels Jocs. I el tribunal aconsella al (COI) que si vol excloure dels Jocs atletes sancionats, que faci canvis a la seva Carta.
Esportistes beneficiats:
Paquillo Fernadez, espanyol, marxista.
Justin Gatlin U.S.A atleta velocista
David Muller, britanic, ciclista.
Alejandro Valverde, espanyols, ciclista.
La Shawn Merrit, U.S.A, or olímpic 400m, aquest últim ha sigut l'inductor del recurs al TAS.
La meva opinió, crec que és justa, perquè si un atleta, ja ha complert la seva sanció, no té perquè complir-ne un altre de no poder participar al Jocs, si aquest no està dins del temps sancionat; per altre banda, crec també, que s'ha de castigar els qui fan trampes, amb allò que fa mal de veritat, és a dir, que el compliment míním d'una sanció hauria de ser de 4 anys, així és perdria un Jocs Olímpics segur. I automàticament considero adequat que un cop acabat els Jocs de Londres es modifiqui la normativa.
Canviant de tema, una setmana lesionat a falta de 15 dies, per la primera cursa de 10km a Reus, és un contratemps inesperat, aveiam si podem aprofitar aquests últims dies.
Pda. Feliciats Roser, per ser avui el teu Sant.
PDA- Fora les lesions.
Avui començarem a recordar, a una sèrie d'atletes que han passat per la nostra història, o que són llegendes, o han sigut pioners en alguna disciplina.
I a més, posaré un petit granet de sorra per la meva part en recordar-los.
Jame Scleveland " JESSE OWENS", va néixer a Gakville, Alabama(Estats Units), però se'n va anar a viure a Cleveland, Ohio, quan tenia 9 anys. Era el setè d'onze germans. Jesse era nét d'esclau i fill d'un granger.
La vida esportiva de Jesse Owens, http://.jesse.owens.org/about2.html comença a la escola secundària, però no és fins a la Universitat Estatal de Ohio, després de tenir moltes ofertes de universitats, on ell per fí s'assegura l'estabilitat econòmica de la família buscant treball a son pare. I és llavors, que fa una proesa, crec personalment, que és a dia d'avui, encara inigualable, on aconsegueix batre 4 records del món, en un interval de 45 minuts. El 25 de maig del 1935 iguala el rècord de 100 yardes en ( 91 metres en 9'4 segons), supera el rècord de salt de longitud que va durar més de 25 anys en 8'13 metres, 220 yardes (201 metres en 20'3 segons), i 220 yardes valles en 22'6 segons, sent el primer atleta en baixar en 23 segons.
A partir d'aquest dia va ser conegut pel sobrenom de " el Antilope de Ebano" o " el llampec humà".(aquest últim és el jo coneixia).
Ara, l'història que tots coneixem una miqueta, l'any 1936 Jesse Owens, va viatjar amb l'equip Americà a Berlín (alemanya) per participar als Jocs Olímpics, on hi havia l'arxi conegut famós Adolf Hitler, que estava promovent la supremacia de la raça blanca, per damunt de les altres i en especial els alemanys. "Raça Aria".
En aquelles Olimpíades Jesse guanya 4 medalles d'or, el 3 d'agost 100 metres llissos, 4 d'agosts salt de longitud, 5 d'agost 200 metres llisos i 9 d'agost 4/100 de relleus. Fita no igualada fins l'any 1984, per un altre llegenda que parlarem més endavant. " Gran ídol d'un servidor de l'infantesa".
Va ser tanta la supremacia d'Owens, que diuen que Hitler va marxar abans de l'estadi, humiliat i deshonrat per un atleta afroamericà. I pregunto que va representar per la raça negra, en aquells moments, que un dels seus fos tant superior als de la resta de races?.
Sabeu el més curiós, és que aquest noi, no va ser tractat com déu mana. "Com era d'esperar en aquells temps". Quan va sortir de l'estadi Olímpic, els alemanys el paraven per demanar-li autògrafs, i fins i tot es va allotjar en un hotel de blancs, això sí, sota una llei ciutadana, amb la gran ironia que els afroamericans en EEUU, no tenien igualtat de drets.
Hi ha un apartat del seu llibre on he llegit: -cuando volví a mí país natal, después de todas las historias sobre Hitler, no pude viajar en la parte delantera del autobús, volví a la parte de atrás. No podía vivir donde quería. No fui invitado a estrechar la mano de Hitler, pero tampoco fui invitado a la Casa Blanca a dar la mano al Presidente-.
Després de les Olimpíades Owens va tornar al seu treball de Botons en un hotel. Passat un temps Jesse va tornar a Chicago, on va dedicar gran part de la seva vida a ajudar als joves i ha fer realitat els somnis de l'altre gent, donava i ajudava en tot el que tenia i podia. Gràcies a que va ser un gran orador va tenir diferents càrrecs a l'administració, però sempre en defensa de la llibetat i igualtat.
Al 1976 el president del seu propi país, li va otorgar el més gran dels honors " la medalla de la Llibertat", al febrer del 1979 va tornar a la Casa Blanca, on el president Carter li va concedir " el premi de llegenda viva" i per últim 1990 el predident Bush, el va honorà amb la medalla "D'or del Congrés", on es va presentar la seva viuda Ruth s. Owens.
Jesse Owens va morir el 31 de març de 1980, als 66 anys d'edat de cancer de pulmó, (fumava 1 paquet diari de tabac). Fou enterrat al cementiri Oak Wooks de Chicago.
L'història de JESSE OWENS és molt més àmplia, no és dificil saber tota la seva biografia d'aquesta llegenda, després del món de les pistes, però això no es tracta en aquest Blog.
Recordar-lo només com a atleta, uns dels més grans de tota l'història.
La relació de diferents nivells que va del 1 al 5, és ben senzill, expressa el grau d'intensitat i esforç, que he dedicat en aquell entrenament o millor dit, en aquell moment que practicava l'esport.
Des d' aquest estiu, he canviat la manera d'anotar les sessions d'entrenament. Es pot veure que no tinc apuntats ni km, ni pulsasions. Està fet expressament.Quan un runners anota les pulsacions i els kilòmetres
(" no vol dir que no porti pulsòmetre, ni cronòmetre mentres corro, és quasi bé, impensable això, seria com sortir a córrer sense unes bones bambes") es sent pressionat per sí mateix, a ser cada vegada més rapid i competitiu. Encara que jo no volia fer-ne cas, costa molt, no apretar una miqueta més, quan veus que pots, però, que no ho has de fer, sinó serà perjudicial pel turmell, i recauré més aviat.
Doncs ara, entreno com abans, per sensacions, sense buscar temps, perque sé que si aguanto uns mesos amb regularitat, la bona marca ja vindrà per sí sola. I aquest mes, m'ha demostrat que, aixi puc entrenar més freqüentment.
La mesura del nivell d'esforç, és canviant amb el temps, perquè no és el mateix, portar 2 mesos d'entrenament, que dues setmanes entrenant, perque fent el mateix esforç, pots anar a 4'30"m/km o 5'30"m/km si no estàs tant entrenat i portes menys temps no lesionat.
No especifico, el dia d'entrenament ni intensitat diària. La relació serà mensual com bé podeu observar. Mesura de nivell
"nota d'esforç"
0-3- Lleuger " nivell 1"
3-5- Moderat "nivell 2"
5-7- Consistent "nivell 3"
8-9- Competitiu "nivell 4"
10- Extrem "nivell 5" MAIG 2011 Entrenament
00- Minuts gimnàs
00- Minuts carrera a peu
00- Minuts Btt Competició
00 - Minut Btt
17- Minuts carrera a peu (dels quals)
11- Minuts nivell 4
04- Minuts nivell 5 JUNY 2011 Entrenament
00- Minuts gimnàs
00- Minuts carrera a peu
240- Minuts Btt (dels quals)
200- Minuts nivell 3
40- Minuts nivell 2 Competició
00- Minuts carrera a peu
00- Minuts Btt JULIOL 2011 Entrenament
00- Minuts gimnàs
00- Minuts carrera a peu
00- Minuts Btt Competició
00- Minuts carrera a peu
00- Minuts Btt AGOST 2011 Entrenament
00- Minuts gimnàs
1110- Minuts Btt "18hores 30 minuts" (dels quals)
370- Minuts nivell 1 " 6 hores i 10 minuts"
500- Minuts nivell 2 " 8 hores i 20 minuts"
150- Minuts nivell 3 " 2 hores i 30 minuts "
90- Minuts nivell 4 " 1 hora i 30 minuts "
457- Minuts carrera a peu "7 hores 37 minuts" (dels quals)
110- Minuts nivell 1 " 1 hora i 50 minuts"
200- Minuts nivell 2 " 3 hores i 20 minuts"
122- Minuts nivell 3 " 2 hores i 2 minuts "
25- Minuts nivell 4 Competició
119- Minuts Btt nivell 4
106- Minuts carrera a peu (dels quals)
80- Minuts nivell 4
26- Minuts nivell 3 SETEMBRE 2011 Entrenament
00- Minuts gimnàs
810- Minuts carrera a peu (dels quals)
451- Minuts nivell 2 " 7 hores i 27 minuts"
216- Minuts nivell 3 " 3 hores i 46 minuts"
133- Minuts nivell 4 " 2 hores i 13 minuts"
300- Minuts Btt (dels quals)
280- Minuts nivell 2 " 4 hores i40 minuts"
20- Minuts nivell 3 Competició
00- Minuts carrera peu
00- Minuts Btt
Podem dir que s'ha donat el tret de sortida oficialment, a la temporada runners 2011/2012.
Aquest any, tinc dos objectius com sempre, i esperem que l'any sigui totalment diferent als últims 8 anys, je!je!.
Primer objectiu basat en els primers mesos, per competir el 11 desembre. Explico. La primera carrera que vull participar és el 23 octubre, "la carrera de la vitalitat" de Reus, de la qual hi ha dos modalitats, la mitja marató i els 10km. Participarem als 10km. L'objectiu principal serà acabar la cursa, ja que actualment encara no estic corrent aquests 10km d'una tirada. El segon objectiu d'aquesta cursa és arribar en uns 48 minuts, si es factible o no?, ho sabré a l'ultima setmana. Tres setmanes més tard, la marató Costa Daurada i 10km, com no! participarem als 10 km. No es pot variar el primer objectiu, aconseguir finalitzar la cursa. Segon objectiu apropar-me als 43 minuts. Com es pot observar en demano rebaixar 5 minuts en 3 setmanes, em demanaré massa?.
Ara bé, tres setmanes més tard, arriba la Mitja de Salou i 5km. Competirem a la de 5km i repeteixo, he dit competirem, no participarem. Objectiu primer, no variarem serà acabar la cursa. Segon objectiu baixar dels 20 minuts. Les dues primeres curses formen part de l'entrenament per aconseguir l'objectiu d'aquesta tercera, creuem els dits, i sobretot que ens deixin entrenar sense lesions, i tot estic segur que arribarà.
Per últim acabarem l'any amb la clàssica de Sant Silvestre, encara per decidir en quina ciutat.
El segon objectiu de carrera a peu per l'any vinent, ja l'explicarem més endavant.
Pda- Redeu! estaré uns dies de baixa, per una petita contractura muscular als bíceps femorals de la cama dreta. ("S'han de publicar els escrits al mateix dia, o pasen aquestes coses, quan ho passes al Blog l'endemà, pot ser que m'hagi lesionat, a l'entrenament del dia abans")
