RECONEIXEMENT CURSA TRAIL ( ONE)

Sona el despertador a les 6:40 l'apago, ja estava despert, avui per primera vegada intentarem fer una Trail, bé el diumenge no era la cursa, sinó el reconeixement del circuit.

Tot s'ha d'argumentar, el fet de decidir-me a donar aquests pas, que és banstant/molt perillós pel meu turmell, no és cap altre que, després de veure el perfil d'ella, un perfil de nivell acumulat de menys de 400 metres, i sobretot el que em decantava la balança cap el si, de provar-ho, és que deien que un 70% era de camins. Doncs i tant!! Go!!Go!!.
Passo per Reus a buscar l'Abdón i cap a Sant Ramon on teniem que trobar-nos amb els companys d'Evasion Reus, Fondistes Tarragona, Allibera Adrenalina, els organitzadors de la cursa Naturetime events i algun companys més.

Al final vam montar un bon grupet, tots equipats i a lluitar contra el fred ( -1 grau), i arriba el moment de provar les Brooks- Cascadia8 de veritat i l'Abdón les Assics Trabuco, quant tic!tac! tic! tac! arriben les vuit i l'hora de començar a córrer, vinga!!.

Sortim tos junts, el que feiem el circuit curt i el llarg, fins arribar el km 7'3, on allí després d'un petit habituallament, ens separem, i cadascú acaba el seu recorregut.

Pda1- Aveiam, la cursa té camins, però no arriba al 70%.
Pda2- El fet de poder-la fer, és que els dies abans de la cursa i del reconeixement, el peu ha d'estar sense dolor, doncs, els pocs entrenaments i curts, han estat i seran  amb bici.
Pda3- El 95% del circuit, he d'estar mirant al terra, a dos metres abans de fer la trepitjada, per saber on he de col.locar el peu, i intentar no errar ni un centímetre, el que em demana molta, moltíssima concentració tota la cursa.
Pda4- Hi ha tres trams, per mi bastant perillosos, per una banda el desnivell i el més "xunguito", el terra no es veu, hi ha pedres, unes sobre les altres pedres , el que segur que el peu es doblega sense control, i cap a tots els costats, je!je! (tram que s'hauria de fer caminant).
Pda5- Per últim hi ha un desnivell que no el puc fer ni de puntetes, explico: quan hi ha molt de desnivell, com que només tinc el 30% de  mobilitat al peu esquerre en moviment de pujada, he d'anar  de puntetes, però en aquella pujada, no la vaig poder fer ni de puntetes, vaig necessitar l'ajuda d'una tercera pota ( un bastó) que ja portava.
Pda6- Ei! Tot i aixi, no us enganyin les meves paraules, són curses de força, resistència i molta constància tant mental, com física. Ah! me n'oblidava, dels que vam fer els més de 10km ( la curta), arribant el primer, i l'Abdón tercer/quart. Ara la cursa és preveu ben diferent.

Al final un dia diferent i ben acompanyat.

PDA - Fora les lesions.

PAGAR + RUNNING = CURSA?

Com explicar això sense que ningú s'enfadi. Realment lo més fácil és començar a criticar a tot deu, però no ho faré, intentaré explicar amb una mica de dificultat el per que i el com, però sapigueu que aquí ningú deixa anar dues frases seguides, si no estàs dintre del " cercle".

El que pregunto exactament és: realment paguem, pel que ens ofereixen?
Feia mesos que se'm passava pel cap comentar alguna cosa d'aquest tema i avui m'he decidit a treure'l, així que en realitat questa pregunta té moltes respostes.
Com és normal dependrà de la cursa, si es internacional, nacional, comarcal, dels participants que hi ha, si també corredors de nivell internacionals, nacional...dels serveis que doni la propia cursa, la bolsa del corredor, els avituallaments, tant liquids, com solids, dutxes, premis en metal.lic, de la diferent promosició que es dongui, revistres, televisió, radios...infinitats de coses.

De fet tinc poques referencies especifiques, que pugui parlar en concret, començarem amb la Behobia San Sebastian http://www.labolsadelcorredor.com/%C2%BFcuanto-cuesta-organizar-una-carrera/ ,un altre cursa de 10km, amb pocs més de 1000 runners va costar uns 18000 euros, però en van sobrar 7000 euros i tenim molt bons serveix als corredors.
Detallo quatre cosetes, per que tinguem algunes referencies:
Llogar el cronometratge de la cursa amb chip - 900/1000 euros, si aquest és manual uns 350 euros, a més pensem que no tots tenen chip, el que equival a 1 euro més per chip.
Uns 2000 euros per una bona bossa del corredor, que normalment va a carrec dels patrocinadors.
400 euros per les copes i avegades aquestes han d'anar acompanyades per la fotografía de rigor.
Un dorsal pot sortir a 0'40 per corredor.
Ambulancia uns 300 euros.
L'assegurança uns 350 euros.
Aigues/ begudes isotonique/ fruita/ croassants...1/2/3 euros per corredor, depent del que és vulgui donar.
La posible semareta sencilleta 3/4 euros.
Voluntaris, molts voluntaris.
Policia municipal/Mossos...
I sempre em de tenir el recolçament de l'ajuntament.
En fi que costa lo seu, però parlant clar, una cursa de 10km, amb una mica de cosa, amb 6000 euros, perfectament tira endavant.

I continuaré a on ho havia deixat dient, que hi ha una regla no escrita que diu que separar el car del barat, és un euro per kilometre. Si en una mitja paguem 20 euros, ho trobem razonable, una marató 40 euros... doncs per que és diu que una cursa de 10 km que val 12/15 estar bé, ( 1'5eruros/km), o una trail de 25km a 25 euros és cara. No té lógica, doncs?
Ahh!! i avegades estem dispusats anar a la marató de N.Y. per 300 euros més gastos de les ganes d'anar-hi. Que ens passa doncs??

Pda1 - He donat diferentes informacions i opinions, concretant i sense concretar i és per que més difícil posicionar-me cap a un cantó, per que ser que hi han organitzadors que fan molt bé la seva feina i apurent i donent tot el que poden, com ser que n'hi han que és queden al terme mig.

Pda2- Crec que el món del running, entre organitzadors, corredors, voluntaris, aficionats, familiar... hi ha gent que s'aprofita el moment per fer negoci, i és ben natural, però el que em de procurar és pagar pel servei que ens donen, com  a corredor m'agrada que em cuidin, com igualment pago a gust aquest 10/20 euros que em toca pagar.

PDA - Fora les lesions.

MITJA DE TARRAGONA 2013

Segona mitja i segona acabada,  contra tot prònostic, i no fent el que tenia planejat.

Ens presentem Vinyols Running a Tarragona, i si em permeteu com que ja he llegit alguna crònica i alguna altre que llegiré, passo a escriure un petit comentari com és de costum d'algún company.

El Ferran acabant 45 segons per sota del que havia pronosticat, senzillament es nota la seva vida dedicada a l'esport i el fons que té. Aquest 1:35 amb 8/10 mesos, els rebaixarien a 1:26 ( però tu a lo teu " bici").
El Marc no el vaig veure, acaba amb un bon registre, i es nota l'acumulació d'hores d'aquests últims anys, i sobretot les ganes que tan tornat. ( Particularment Marc, per mi ets molt bon duatleta, i n'estic segur que l'any vinent ho acabaràs de demostrar).
Jaume, bon registre, vas decaure a la segona part de la cursa, cosa que haurem de mirar, si és per causa d'aquesta última setmana de feina o què. Vinga Crack!!.
El Gerard a Riudoms, Reus ara a Tarragona, a Cambrils fa 9 mesos com et vaig dir. Les segones parts per tu són les bones, haurem de perfilar algun entrenament i igualar les dues parts de la cursa.
Montse espectacular, ets una tia amb molta força, i això que no t'ho prens en serio, perquè si ho fessis series una top 10/20 de la demarcació.
Oriol feia els 10km, estar en ple procés de canvi d'entrenaments i esperar una millorar dels dolors.

Per part meva sense calentar, surto a córrer la mitja, i ... en realitat no em vé de gust explicar penes, el per que, el com i el quan...
Satisfet per acabar, sabent que els dies porteriors seran "durillos" de passar, però no content, perquè no he fet el que el tenia que haver fet, que era arribar el km10 i retirar-me, o al km12 que passàvem per davant de la línia de sortida i abandonar. ( sabia que no ho faria si no era per força major).

Us explicaré per damunt, el fet que representa per mi, una retirada:

El fet de retirar-me d'una cursa per mi, és no dormir durant dies i potser setmanes, de preguntar-me si no hagués pugut aguantar realment fins a línia de meta.
 El fet de retirar-me ho pot fer qualsevol, com el fet de no presentar-me i aludir que em fa mal el que sigui, no put permetrem el luxe de queixar-me per no provar-ho, quan hi ha molta gent, malalta o incapacitada per qualsevol altre cosa. Quan per mi, durant més de 7/8 anys l'únic que volia era tenir la possibilitat d'estar a una cursa sense importar-me el temps, una cursa de 5km i màxim de 10km, senyors aquest any porto dues mitjes oficials i algun que altre test de 18km, impensable per mi fa tan sols poc mesos.
El fet de retirar-me, és donar-me per vençut, i deixar de lluitar pel que vull, quin exemple estic donant si ho faig, no vull!!!!abandonar, la persona que deixa de fer el que li agrada, és una persona que passa pels llocs " deambulant", deixes d'existir...
No vull enrollar-me més.

Bona cursa de tots, felicitats! i a per més, que l'any vinent será millor que aquest, segur.

PDA . Fora les lesions.

CROSS ATAPUERCA 2013

Demà 17 novembre, és torna a celebrar el Cross de Atapuerca, el millor Cross de tot Espanya i per que no dir'ho també, la  considerada millor cursa de Camp a Través.
Només escriure dues cosetes, d'aquest Cross, un altre dia ja m'extendré més.
Aquest any és el segón any, que entre dintre del calendari de la IAAF, i a més servirá per establir , la selecció española del campionat del món d'Europa de Cross, que és disputarà el pròxim 8 de desembre a Belgrad.

Tant de nivel nacional com internacional, la competició presenta un nivel impressionant, com a masculins internacionals tenim:
Ugandes - Dickson Duru, el Keniata campió del món de Camp a Través, de tans sols 20 anys Japhet Korir, també tenen a Teklemorian Medhin, a etiopiat Imane Merga.... VVVuuuuaaa!! i alguns altres.

Per part española, és iiimmpresionant!! Alemayehu Bezabeh, Jesús España, David Bustos, Arturo Casado, Manuel Olmedo, Javier Guerra, Victor Corrales... i molts més i tant bons, ffff!!! per tremular, però!! per mí personalment en falten dos, que són per mí els dos millors, Ayad que estar lesionat i Carles Castillejos que estarà demà a la Marato de Valencia.

I ara les femines que també amb un cartell impresionant, amb les internacionals  i espanyoles com Diana Martín, Gemma Barrachina, Nuria Fernández, Natalía Rodríguez, Eva Arias, Elena Garcia, Judir Plà, Iris Fuentes-Pila, Zulema Fuentes-Pila, Marta Silvestre, Isabel Macias....

L'any passat van aconseguir inscriure 4071 corredors, i aquests anys han arribat a 5184 atletas, que competirán amb 19 categorías, tot un repte per Atapuerca.

Per últim recordar, que demà a tpd, oferirà alguna cursa amb directe i d'altres amb diferit cap allà 12:30, així que si voleu apendré i veure com és aquest esdeveniment posseu-vos davant del televisor.

PDA . Fora les lesions.

CURSA DEL CANCER TARRAGONA 2013

Avui tocava dormir una hora més, a les tres de la matinada tornava a ser les dues de la matinada. i a més, la cursa començava a les 10;00, quan normalment es comença a les 9:30. Així que a les 9 del matí, el port de Tarragona ja estaba molt ple de corredors.

Era un dia molt especial, tant familiarment, com pel club de Vinyolsrunning, la segona fèmina debutava, en una cursa, i aquesta era mon germana Mar.

Al final la Mar, l'Abdón i jo, erem qui representavem el club.
El dia va ser molt calorós, a 27 d'octubre i estàvem a 27 graus, com si fóssim a ple estiu. Si parlem de la cursa en sí, la Mar, va notar la seva inexperiència i coneixent-la, és una persona que ho agafa tot molt aviat, segur que en aquesta experiència n'ha après com ningú, i aviat la tornarem a tenir amb una altra cursa. De 459 va quedar a la 213 posició, que està realment bé.
L'Abdón que sembla que s'hagi de menjar el món, però que a base de clatallots, n'està aprenent molt, també li va servir l'experiència amb una cursa més curta del que ell, no està acostumat, i que es pensava que eren més fàcils.

Per part meva, ja només escalfant, pupa!pupa! i això que anava infiltrat, però pupa igual. Dónen el tret de sortida i al ser una cursa de 5000 metres tenia que haver estar molt més endavant del que vaig estar, però estava ple de gent i vam arribar de escalfament segons abans de la sortida.
Començo a adelantar a corredors, que no ser que cony!!! foten davant!!! ( aquí ho deixo, perquè en aquell moments són companys), només faltava això pel meu turmell. km a 4:02 i 161 pulsacions per minut, tot correcte, km2 a 4:12 i pugem a 164 pulsacions, i stop!!! d'aquí no passem fins final de meta, amb una mitja de 4:18m/km, ( no era el que buscava però...) que hi farem.

Rodejat de la familia, tant de les petites com dels avis, sempre s'està millor.

PDA - Fora les lesions.

VISUALITZEM EL TURMELL

Un petit vídeo, que el penjo per primera vegada, com que no és el que és veu al Facebook, tant sols els veureu molt pocs, només els més fidels.

PDA - Fora les lesions.

THI IS MY GYM

 

 

 

Doncs si!, feía més de 18 mesos que no entrenaba força muscular, i el passat dijous, no ser que deuria estar pensant, que em posso a fer gym.
La mare que em va fer!!, inflamació i més inflamació al turmell, i a tres dies de la cursa de Tarragona, que no és el més important, sino que deixava d'entrenar per preparar minimament la mitja de Tarragona, per que 5 dies després, encara fot un mal de cunyons, i estar bastant inflamat. Això si, fent la cursa de Tarragona de 5km, per que més, hagués sigut imposible.
Ara repós i deixar passar els dies, i esperarem justs als 7 dies, i ho provarem, sino és que ja seria, potsar en dubte, la participación a la mitja.




PDA- Fora les lesions.

CURSA REUS 20-10-2013

Va ser un bon dia, i feia bon dia.

Es tractava de córrer per pulsacions, de quantes pulsacions parlem?

Érem a Reus, capital de la nostra comarca i dia de cursa. Ens vam reunir més de 1300 corredors i 5 eren de Vinyolsrunning. Gran dia!! Gran dia!! Estrenavem fèmina!!! la Laia Ripoll feia els 10km...!!!.
Quedem 30 minuts abans de l'hora de la sortida, com comença ser habitual, més que res, per veure'ls, calentar i que ningú es senti sol.
Som-hi doncs!!.
Tret de sortida, ens posem un pèl més atrassadets, de com és de costum, ja m'estava bé, no volia sortir ràpid, ( amb la sortida em costa encara sortir més tranquil, no he perdut l'hàbit d'abans encara, ja comença a ser hora d'acostumar-me a fer-ho més tranquil). També va ser una sortida plena d'incògnites, perquè no sabíem exactament com es trobàvem tots físicament.
Passats 15 segons decideixo tirar una mica, el Jaume volia baixar dels 45/46 ( per mi sabia que anava sobrat), el km1 em dono compte que el Jaume no venia al darrera, estic indecís, paro o segueixo, no ho tenia gens clar. Decideixo seguir amb l'espença que ja em donaria caça i a més tenia que fer els 10km sempre amb les mateixes pulsacions, volia saber en quina velocitat corria els diferents kms i com reaccionaria el meu cos per la tarda.
Km 2/3/4 i arriba el ...km 5 i vaig a ritme de 44 minuts en 10km, tinc el Jaume a prop, la meva opinió és que ara el Jaume s'ha tret la por. Km 6 el Jaume m'agafa i acaba la cursa en 44 minuts. Diferents conclusions, a part que és evident que la segona part ha sigut més rápida que la primera, i que el km 6 em retalla 25 segons, i que els últims 3 no és capaç de guanyar-li al crono, la conclusió és evident i privada ( molt bona cursa Jaume), per part meva la disminució era del crono era ben evident... és el que passa quan es corre per pulsacions i no s'està  fort, pots córrer el 1km a 4:09m/km i el penúltim a 4:56m/km.
L'últim km era de baixada, i si vaig recuperar alguns segons, però sempre respectant el pla, el Gerard a l`últim km, va ser capaç de retallar-me uns 20 segons, d'acord que hem dit que era de baixada, però també s'han de fer, si és capaç de forçar a l'últim km, també seràs capaç de fer'ho abans, només és qüestió d'estar segur de si mateix.
Abdón es comença a veure una millora a l'hora de córrer, més natural i menys forçat. La seva lluita contra el crono és triple, natació, ciclisme i córrer, ens esperen 2 anys de continues retallalles.

 

Després de recuperar-se una mica, estavem tots esperant a la Laia, i la veiem arribar, natural, riallera, ben acompanyada i acaba feliç amb els braços alçats, felicitats! i aquest crono per tu, el rebaixes quan vulguis.

pda1 - Amb 4 MMP, no es pot demanar més, felicitats al club.
pda2 - Part meva, varem treure alguna que altre conclusió.

PDA - Fora les lesions

DE CONFERÈNCIES

L'endemà  tenia la cursa dels 10km a Reus, el que representava com que estic fluix, que no tocava fer cap tiradeta, ni mig llarga, ni curta.

De bon matí, tenia previst apropar-me a Tarragona, a la botiga Runner, però per circunstàncies no va ser posssible, llàstima feien una xerrada sobre les diferents trepitjades que tenim els corredors, ( encara que d'això n'estic molt mamat, sempre va bé saber una altre opinió).
...
Més tard, tenia un altre conferència, sobre el trail i les ultresdistàncies,  d'això de trail, no va ser així, van comentar les llargues distàncies, " cavalls del Vent, Ironman, Marató de Sables, Ultra de Montblanc..," es parlava de l'alimentació, del comportament i reaccions del nostre cos, a les diverses dificultats que ens podem trobar... va ser interessant i van aportar moltes dades, per estudiar, pels amants de les estadístiques del cos humà.

Per la tarda per mi, era el plat fort del dia, tenia a les 17:00, el Carles Castillejo i seguidament a la Natàlia.
Primer una petita anècdota. Sabeu a l'entrada de Tarragona, per La Canonja, doncs jo baixava direcció a la capital i de lluny, veig un seat .... de color vermell, a tota velocitat, i just ens vam creuar, vaig veure que era el Carles, je!je!, per que no hi ha radars allí, sino 4 puntets menys que tindries Carles, per tant sols 2 minutets tard.

Bé la conferencia d'en Carles, va ser de la seva vida, que en gran part ja la sabia, per que com és normal, només s'explica la seva vida com a corredor. Explicava els seus entrenaments, cosa que també sabia i recordava, ja que el tinc agregat i cada dia explica el que fa. ( Ara tots a agregar-lo). Bona conferència Carles.

L'altre anècdota, si és pot dir anècdota, va ser que a la conferència del Carles i va assistir un altre crack!, que resulta que es va sentar tota la xerrada al meu costat. Va haver un moment que vaig pensar, després parles tu, ( per què feia poc, que ens havien dit que la Natàlia, no vindria que tenia la grip) el va substituir el Pol Guillem, un altre crack que representava a Asics.

Jesús Ángel Garcia Bragado http://www.iaaf.org/athletes/spain/jesus-angel-garcia-8897
CCCCCCCCCCRRRRRRRAAAAAACCCCCCCC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Un dissabte diferent.
Us ensenyo pàgines, amb molta informació, je!je! aii!!! més d'un em diu pf.

PDA - Fora les lesions.

ACCEPTANT, EL NOU ESTATUS

Després de que aquesta semana, hagi entrenat ("a qualsevol cosa se li diu entrenar, je!, je!"), dues vegades, i veien que no puc i que s'ha d'intentar de fer el millor possible, res millor que repassar les tres millors fórmules per arribar al nivel òptim.

Una és entrenar i més entrenar, l'altre és entrenar i competir cada cap de semana, i l'última és combinar-ho.
Doncs aquí tenim el meu petit planning en curses:
20 octubre cursa de 10km a Reus.
27 octubre cursa del càncer a Tarragona.
24 novembre la mitja de Tarragona.

Em decideixo a fer aquestes dues curses abans de la mitja, per intentar almenys així, tenir dos dies on hagi exprimit una mica el meu cos, perquè en entrenaments, inconcientment i una mica concient no apreto. Bueno no apreto, no apreto, si apreto!, apreto fins arribar a les 157/159 pulsacions per minut, i aquí paro, perquè les sensacions de l'any passat en tornen i les començo a tenir.

Veient el que em pot tornar a caure al damunt, no sobrepassar un excés de sobreesforç, és el que se'm demana i el que hauria de fer.

El començament de semana vaig fer 7km a ritme de 4:51m/km, i no a trote precisament.
Fa dos dies 14 km a 5:58 m/km, ( també és veritat que amb molèsties, però xec...).
El cos és savi i se la d'escoltar, tinc prou experiència, com per saber-ho.

Tres setmanes enrera, un company vostre, en un entrenament, em va forçar la maquineta en poc més de 12 minuts, on ell va petar, les seves cames vull dir, tant els bessons, com el dolor a la tíbia. A mi em quedava poc més d'alguns segons per fotre un pet com una glà, un ritme massa alt per mi ara, i dic això perquè portava més d'un any, sense exprimir-me en més del 90%, els  entrenaments porteriors al duatló de Cambrils, ( ritme de 3:50 en tres 3km). Doncs els tres dies següents a ple estiu fred i tremolors!.

Companys!! no he de forçar, cosa que simultàniament, significa no poder pressionar al Giro, i a tots en general i als companys  del c.a.cambrils.., i en sap greu, no tant per mi, perquè ja ho tinc bastant assimilat, però si per Vinyolsrunning. Tot i així l'any vinent veureu com molts dels que porten aquesta samarreta faran un pas endavant i començaran a baixar temps i registres personals.

PDA1- Però no creieu que regalaré cap posició, no us serà tan fàcil passar davant meu, perquè encara que el meu tope, sigui no arribar a les 158 pulsacions, el ritme és lent, però no penós,

PDA- Fora les lesions.

MÉS PES, NO EQUIVAL A ...

Després del que el mes d'agost, em vaig estancar amb la putjada de pes, en aquests mes de setembre, tornem a remuntar cap amunt, i al final de mes, arribaré a tenir més de 6kg més, que el mes d'abril.

Tot i tenir els sentiments contradictoris, i de fer el correcte, costa d'aceptar'ho.
El principal motiu és evident, com més kilos pesi el meu cos, més pes haurà d'aguantar el tormell i més fort será impacte contra el terra, és a dir, més dolor hauré d'aguantar, fins que arribi el moment, que no sigui cosa d'aguantar el dolor, sino que aniré coix, sense poder caminar.

Ja al juliol, notava el dolor més rapidament, i aquest mes de setembre no se'n va en cap moment, si en tres dies de repòs, continuu, amb el tormell i el peu adolorit. Cosa que em resta dies d'entrenament i quan entreno, son distàncies curtes.

Bé que i farem, tinc a l'horitzó, la mitja i a quatre setmanes els 10km de Reus, és important anar fent i creure que podrem fer'ho.

D'aquí prop, començarà arribà el fred, uufff!! i per molt pes que haigi augmentat, les sensacions, qüasi bé, les continuu tenim, creuem els dits, per que no és repeteixi el mateix de l'any passat.


PDA- Fora les lesions,

3 MESOS I FINAL 2013

Ja han arribat les Nike Vomer8.

El repte que em proposo amb aquestes noves bambes és intentar entrenar amb regularitat, ara que vindrà el fred, i fer la Mitja de Tarragona a finals de noviembre, intentant rebaixar el registre que baix fer a la meva primera Mitja a Granollers.

Intentarem arribar als 1hora i 40 minuts.

Vinga doncs, molta salut i cames!!!.


PDA - Fora les lesions.

CURSA DE RIUDOMS 2013

Sorpresa fins l'últim moment, al final em sigut 6 companys portant la samarreta.

El circuit en sí no era massa trenca-cames, però sempre depèn del ritme que portes i el preparat que està un, per aguantar-ho.
La cursa dels 10km, eren dues voltes al circuit de 5km. Els nostres representants han estat: el Gerard Pagès amb un registre de: 46:47 (4:41), el Lluís Nolla 48:14 (4:50), Abdón Arbó 48:37 (4:52), i el Jordi Mestres amb 54:21 (5:27).

 

La cursa dels 5 km erem l'Oriol marcant: 21:44 (4:21), i jo 21:54 (4:23).
Es dóna el tret de sortida i estàvem tots a tercera línia, bé tots menys el Jordi, que anava acompanyant al seu cunyat, i  estaven una mica més enrederits.

Sortim bastant rapidets, el km1, l'Oriol i jo havíem registrat 3:42m/km, el km2 l`Oriol marcava 7:56 i jo 8:01. Fins al final de l'arribada mig com hem pogut, els temps totals a dalt els teniu. Una cursa de més a menys, com ja havíem previst. Tant un com l'altre, millorable, jo que he perdut uns 10 segons per minuts aquestes últimes setmanes, i ell que hem de fer un bon pla d'entrenament, sabem que hem de millorar. Jo per arribar als 20 minuts als 5km ( i prou, pel meu bé) i ell per rebaixar els 18 minuts els 5 km. Amb treball i dedicació ho farem.

 

Els dels 10 km, també li han fotut canya, el primer kilòmetre l'han marcat amb 4:10, " que volíeu fotre un pet, o què?, je!je!. Al pas del 5km el Gerard marcava poc més de 23 minuts i uns 25 segons més tard passaven el Lluís i l'Abdón, que han fet els primers 7 km junts, i després el Lluís l'ha anat deixant.
El Jordi ha començat amb el cunyat, però cap a la meitat de la cursa el seu cunyat l'ha anat deixant i ha acabat fent l'última volta tot sol. ( Tenim una petita anècdota del Jordi a mitja cursa, com és d'àmbit privat millor que ho expliqui ell, però com deia un, de casa es surt...je!je!).

Al final un bon dia, una cursa més a la butxaca i acompanyat de bona gent. Hem tinguts debutants i marques personals (MMP). Per part meva el pitjor registre dels 5km que jo recordi, però no em volia perdre aquests debuts.

PDA - Fora les lesions.

ÉS REALMENT JUST I NECESSARI...

Ús acabo d'escriure alguna coseta de gps, cronometres, pulsomentres...
Al cap i a la fí, ens serveixen d'alguna cosa, o només són" pijadetes" per anar mig presumin.

Explico per damunt alguna cosa, del meu cas:

Com tots sabeu la meva preparació, és arrencar, parar i tornar a començar, i entrenar, i si és pot tornar a entrenar.
 El fet de començar, el que realment necesita el meu cos, és acumular kilometres, per que la musculatura, tendons, articulacions és tornim habituar, al fet de fer esport, i no demanr-li, ni exigir-li resultats de bon començament.
Doncs realment, jo necessito tantes referències?

...

...el tercer dia que torno arrencar, és un dia molt important per mí, ( és el dia "T" per mi),. Tots aquests apararells és possen a funcionar i tot queda ben anotat i registrat, després el quart dia de moment tornen a desapareixer per qüasi bé per complet, tot menys les dues referències que sempre m'acompanyen a cada sortida, estic parlant del cronometre i el pulsometre.

 

Acostument a tenir un o dos, i fins i tot tres recorreguts, que són els que habitualment fem els nostres entrenaments. I el més important tots tenim les nostres punts de mirada al cronometre: aquella farola, aquell creuament, aquell semafor, aquella senyal... i ara és a on vull anar a parar. Per moltes informacions que tinguem, al cap i a la fí, els que ens fa arribar amb una rialla d'orella a orella a casa, són si aconseguim rebaixar els temps, d'aquests punts que tenim ben present:

...quan acaba l'asfalç i comença el camí de terra, aquí acostumo a marcar 8:15/8:30 i avui baixo dels 8:00, va! va! va!, ara bé la part que sempre em costa més, aquesta vegada sense por David!!, arriben el proper creuament i tormen a l'asfalç, marquem 14:05, cullons!!! el que em guanyat, s'acaba de perdre. Va que ara bé un tros  planer, no afluixem, va! va!.  girem a la dreta i comencem a baixar, resten 3'5 km i no és pot parar!!! ja el veig, ja veig, arribo a l'arbre marquem 22:31, la puta!!! un altre vegada, sempre reservan!!!!!!!!!!!, restem 1600 metres, vinga fem la puta milla a record!!!! va!! va!!! ja veig el pont, va!! va!! no miris el rellotge, que ara vas bé, i arriben marcant 29:06, un registre per estar com estic, bonet, no mata, però s'ha de rebaixar, ( era avui d'aquí uns minuts el tenia que fer, però he preferit fer`ho demà, amb més calma i acompanyat, ah!! com que ell no ho lleigeix, li esperen unes series quan acabem que...je!je!).

És amb totes i cada una de les nostres referències que intentem apretar per rebaixar temps, i sentim aquests circuits com a propis, i tant sols amb un simple rellotge, un rellotge que pot valer  solament 5euros.

 

Pda1 - L'esport pot ser molt car o molt barat, estem d'acord que cada vegada més s'ha convertit amb un negoci, i que tots aquets aparells ens ajuden a millorar, sobretot quan decidem anar una mica enserio. Però per portat un gps-pulsometre que fa de tot, no seràs millor que un altre.

 

Pda2 - No em vull fer entendre sabeu.

 

Pda3 - Setmanes després, és dia de tornar a fer servir totes les referències i començar a pendre decisions per  a fer camí, cap a l'objectiu. ( semana próxima).

 

PDA - Fora les lesions.



VULL UNA EXCUSA

Amb referència de la  pregunta d'ahir, estic sobretot d'accord amb el Giro, i el nombro per que ell va respondre publicament " ok", altres que van respondre en privat, que són tan valides com les altres,majoritariament van preferir Nike. Ara no ho ser, si ho deient en serio, o per que saben que soc un corredor Nike.

També no vaig formular bé la pregunta, per que el que jo volia saber era:
...Tinc gps, pulsometres, F.C, F.C.M, F.C.màxima, calories, volta rápida, volta mitja, ultimas 100 voltes... referencies i més referencies, però tot  això , ho tinc en tres complements. La pregunta dels 400 euros és?

Tot aixó avui en dia ja és posible en un sol rellotge, però algú coneix alguna marca  que és pugui comprar per 300/200 euros?. Per que si m'he de gastar 400 euros, i aquest rellotge no m'ha de donar cap més prestació, de les que ja tinc, pica una mica de gastar-m'ho, i no tinc cap excusa per enganyar-me a mí mateix.

Potser millor esperar a les rebaixes de gener, i aveiam si ha baixat uns 50/100 euros, no?

Pda1 - El Garmin Forerunner 910xt, em fa tilín tilín ( avegades per estrany que sembli,  fins i tot els reig mags d'orient, poden estar lleigint el meu blog). Pels triatletes també us serveix.

PDA - Fora les lesions.

GABRIEL NAVARRO PRESENT I NO FUTUR

Fa temps que comento, i tots els que en saben diuent más de lo mismo, que necessitem un canvi de rumb, i portat l'atletisme a nivells on és mereix i volem.

És difícil canviar quan els que prenent les decisions están enganxats a la seva cadira i no hi ha manera de fer-los marxar...

Bé les quatre ratlles d'avui és per nombrar un noi, per que per molt que estiguem a una cova sense llum, de tant en tant veiem entrar el sol, i ens alegre un ratet el dia,

Gabriel Navarro, deixeble d'Antonio Serrano, aquest xavalet fa poques setmanes és va proclamar campió del món sub23 a Tampere ( Finlandia)... té un bloc, us poso l- enllaç , aquí el coneixereu millor, si el voleu coneixer.

PDA - Fora les lesions.

FINAL 4/100 MOSCU 2013

Una tarda fresqueta, els que molts desitgen a plè mes d'agost.
Tot apunt per veure correr la gran final dels 4/100 i dir l'adeu definitiu als mundials de Moscú.
Un gran rival E.E.U.U, un gran favorit Jamaica, una gran estrella Bolt, i poc public com a sigut habitual en tot el mundial.
No parlaré de la final en sí, que tots sabiem com acabaría sino és que hagués un dalt a baix.
Ashmeade doná l'últim relleu a Usain, aquest apreta i en aquests moments 1 metre més enrera, passa una cosa, que la gran majoria dels mortals, no saben o sencillament ni s'enrecorden.

Justin Gatlin, invadeix el carril de Bolt, sabeu el que significa això automaticament, amb altres curses, no?
Doncs si, eliminació automática del corredor. Aquesta vegada no era així, i vull aclarar que el motiu, va ser que la selección de Jamaica, que era l'equip perjudicat, no va presentar reclamació i per tant els americans van acabar així al pódium.
Just o injust, cadascú que pensi el que vulgui, peró les normes són així i están per aixó.
37:36 al final ha sigut el crono dels jamaicans dels 4/100.

PDA- Fora les lesions,

UN DOS TRES PROBANDO! PROBANDO!!!

Hores després d'haver fet 105 km amb bici i 4 km a carrera a peu, em vaig voler probar, no era qüestió d'anar ràpid, sino de superar-m'he.

Doncs probem'ho!!.
4 hores de llit i 3 dormides, en poso en marxa per fer 16 km, sense intentar fer cap registre en concret, tants sols tirar, trotar, tirar i fer pasar minuts i kilometres,

La veritat és que els tres primers kilometres, ja els vaig començar lent, "más vale ser precavido", per veure com anava tot, A partir del tercer kilometre, ja vaig notar que les cames estaven agarrotades!!!. No era qüestió de força, ni de voluntat, sencillament cada pas que donava, més encostava fer-les moure.
Era fantastic!!!!, per primera vegada en més de 10 anys, no era qüestió de tormell, ni falta de forces, ni res semblant.., les cames no responient.

Passen els kilometres així, cada cop més lent, Faig una petita referencia: els primers 5km, anava a 5:10m/km, dels 5km al 10km a 5:18m/km. El km 11 vaig parar a pendre un gel, i haveiam si amb aquests 2 minuts de caminar, tot tornava una mica al seu lloc.

Km 11 tornem'hi, a 5:30 el m/km fins arribar pocs metres del  km 14 i allí instintivament les cames sense jo donar-lis les ordres van parar i van continuar caminant els 2 kilometres restant, i arribant a casa amb els quadriceps totalment engarrotats i sobre carregats.

Horetes després, vaig a buscar la bici al mecanic, i al viatge de tornada el destí va voler que fes de superman, sense ser un superhome, van voler  que volés sense portar la capa, i van voler que aterrices bé sense tenir hores de vol. La vida m'ha ensenyat que el que ha de passar pasa, sigui per les causes que siguin. Tres vegades he sapigut perdonar i espero continuar així, i que mai sigui algú que m'haigui de perdonar a mí.

Continuarem anant amb bici i foten pedalades encara que això no sigui lo meu.

PDA- Fora les lesions.

LA MUSSARA

La semana que vé, em toca anar a La Mussara, ja m'ho imagino.
Sortiré de casa amb la bici, i de tant en tant aniré cridant...Senyora!!, senyora o senyoreta!!,
em dirigeixo a vós, si a la muntanya de la Mussara, que sàpigueu que estic venint, i que més tard que aviat,  arribaré.
I continuaré la ruta i tornaré a cridar, ...Senyora!! senyora o senyoreta!!...
I un cop arribi al peu de La Mussara, baixaré un moment de la bici per mostrar-li el meu respecte cap a ella, i demanar-li, que no tingui por de mi, que jo faré el mateix amb ella.

Un cop ben dit això, cap amunt, anant parlant amb ella i disfrutant-la, tot i que de ben segur que més d'una vegada se m'escaparà algún que altre renec, però que jo , ja l'hauré avisat abans, que si en algún moment o altre li comentava alguna cosa que no fos del seu agrat, que fes orelles sordes, que no era la meva intenció fer-la enfadar.

Senyora o senyoreta!!! si!, vós sou l'escollida, per primera vegada a la meva vida. Vós sou La Mussara i jo ja em presentaré, als seus peus un dia d'aquests.

Km total - 10'3km
Altitut de sortida - 353 metres (Vilaplana)
Altitut d'arribada - 979 metres
Desnivell - 626 metres
Pendent máxima - 7%
Pendent mitja - 5'8%
Coeficient -100 ( d'altres li dónen 109)
1 era Categoria.

PDA - Fora les lesions.

QUE ESTIC ESCALANT UNA DE 2ona O UNA DE 3era CATEGORIA?

Qui de nosaltres no ha pensat de quina categoría deu ser aquesta muntanya, de segona, de tercera potser tan sols és de quarta. Doncs jo si, de ben petitet. Tots hem mirat alguna vegada les etapes de muntanya de la Volta o el Tour de France, i vèiem per la televisió que els ciclistes  pujaven el Tourmalet, classificada com de 1era categoria Especial.

I pensava de quina categoria deu ser la Teixeta, la Mussara, Coll d'Alforja...i vosaltres no ho heu pensat maí?, o es que, ja ho sabeu de ben jovenets.

Doncs fa 5 dies,  concretament el dijous passat vaig decidir fer la Teixeta per primera vegada en molts anys, que voleu que us digui, jo no sóc ciclista, però amb esforç la vaig coronar i sabeu un altre secretet, creia que havia fet un temps lent però digne, i només arribar a casa em vaig posar a mirar temps que han fet altres companys, amb diferentes cronos, i el que realment vaig averiguar, és que estic a mesos!! d' estar a un nivell competitiu dels dolents, doncs apa! toca entrenar si vull tenir un mínim de nivell competitiu.

Tot això és només la introducció, hauria d'anar al gra més aviat no?. Però també ser que, el que més agrada, apart d'una bona información, és l'opinió i aquestes cosetes són les que fan enganxar a la gent. Parlo també per experiència, per que també he llegit blogs, i m'atrapa de la penya el que ara he comentat.

Aniré per feina:

GD=10% de l'altura +percentatge rampes màxima  ( informació no cal retenir-ho)

Coll d'Alforja - per Borges del Camp
Altitud - 641metres
Desnivell 399 metres
Longitud - 12'7km
% mig - 3'14%
Coeficient - 56 GD

Teixeta per Riudecols
Altitud - 537 metres
Desnivell - 342 metres
Longitud - 11'4km
% mig - 3%
Coeficient - 50 GD

Mont Caro per Tortosa
Altitud - 1434 metres
Desnivell - 1423 metres
Longitud - 23'2 km
% mig - 6'13%
Coeficient 336 GD

Per la Mussara us poso una ruta pels més entrenats, ok.

 



Nivells i Classificacions de Muntanyes ( una en particular, que no correspon a les de dalt)

 

1 Cat. Especial - 140 a 250

1 Categoria - de 80 a 140

2 Categoria - de 50 a 80

3 Categoria - de 30 a 50

4 Categoria - de 20 a 30

 

 

Hi ha diferents formes per mesurar la categoria de la muntanya, però el resultat sempre ha de ser el mateix, una muntanya és de categoría 2 per exemple, la mesuris com la mesuris.

 

Tot el que us volia dir es redueix a classificar-vos algunes muntanyes que tenim al nostres voltant.

 

1 Cat Especial - Mont Caro 1447 metres

1 Categoria - La Mussara 990 metres.

2 Categoria - Arena 1040 metres.

                      Rojals 974 metres.

3 Categoria - La Teixeta 537 metres.

                      Coll d'Alforja 641 metres.

                      Mola de Coll de Jou 979 metres.

 

Us vaig dir que m'havia sorprès, una muntanya especialment, si senyors! aquesta és la Mont Caro, quan estàs per Tortosa la veus allí al fons, i no hi havia pensat mai de quina categoría era, però que arribés a ser de categoria especial, m'ha sorprès.

Com em va dir el Ramon ahir mateix,( un ciclista que diu que ja ho ha pujat tot) 

- "si lo pasastes canutas subiendo la Teixeta, como piensas en el Mont Caro".

 

Pda - Resulta que són aquestes muntanyes tant desconegudes per mi, i ara tiro cap a casa, tampoc sóc trailista.

 

PDA - Fora les lesions.

 









 

CURSA DE SANT JAUME 2013

Tres van ser, qui van representat la nostra camiseta, el Gerard, l'Abdon i el Jaume.
Dos d'ells van fer MMP, felicitats els dos i el Gerard que continua maxacant l'esfalç.

PDA - Fora les lesions.

LA PRETEMPORADA

Tots sabem el que és la pretemporada, no?.
Si ho busquem en els diccionaris, la veritat és que en la majoria no s'hi maten, i escriuent casi bé tots el mateix:

Una pretempoda és una planificació que disenya un preparador, amb entrenaments molts especifics, per arribar amb la millor forma física, al començament de la temporada.

Doncs tota la raó, pretemporada és sinomin a sufriment.

N'hi han que han estudiat i d'altres que han llegit molt, jo recordó un pla, bé no és realment així, la meva xuleta de fa molts anys, que vaig treure  d'aquí internet, fa més d'una década i que continua sent la que m'agrada més, se'n diu A.T.C (acumulació, transformació i realització).

Acumulació - Disenyo els exercicis.
 1 er pas -  Fer alguns exercicis generals.
 2 on pas - ( la segona semana per mí): Exercicis de resitencia fins aon pugui dintre de les meves limitacions actuals, ( trote llargs).
 3 er pas - Introduim lentament potencia ( velocitat),
 4 art pas - Resistencia a la velocitat ( correr ràpid sense arribar a cansar-m'he).

Transformació - Transformar - entrenar.

   - Velocitat pura
   - Exercicis de técnica.
   - Primeres simulacions de curses.
   - ...altres secrets.

Realització - Arriba el moment de les curses.

  - Competició de curses.
  - I entre elles saltejarem entrenaments de l'acumulació i transformació.

L'altre día un company que no sap d'aquest blog, " no el tinc al Facebook, com molts" em pregunta i afirma a la vegada aquesta frase:

- Tornés ha estar en pretemporada oi , David?!
No és cap afirmació, ni pregunta en mala llet, tot el contrari ell sap bé, que quan jo estic en pretemporada, és que estic entrenant, millor o pitjor, però estic dintre del "barullo".
- Si estic en pretemporada.
- M'ha n'alegro.

I com he dit son molts els atletes i esportistes que no els hi agrada aquesta part de l'any, a mí si, i en part és per que fa molt de temps, que no aconsegueixo arribar a finals de la pretemporada ben feta i enllaçar-la, amb la temporada oficial o almenys mig oficiosa.

Pda - espero amb la meva humil i petita experiencia haver orientat amb algú o almenys que us doneu comta lo important que és la pretemporada, per aconseguir els objectius ficats i evitar grans parts de lesions, és a dir poseuvos en mans d'un preparador, si aneu una mica en serio.

Pda1 - Aquesta vegada sense gens i gens de presa per arribar a la tercera fase de Realització. Ah!! en veiem dintre d'alguna competició o amb altres dintre de la fase de Transformació.

Pda2 - Us he especificat les tres fases per que crec que amb algú li fa falta. ..De res..

PDA - Fora les lesions.

POR QUE SERÀ!! SERÀ!!

Com deia aquella canço:
- por que será, será...

Ni em digno a possar la seva fotografía ja que la teniu les dues més avall.

Tyson Gay, dopat i fot les culpes amb algú del seu voltant.
Sense comentaris.

I el que no acabo d'entendre és el Asafa, però per que ho has fet tiu?? Joder!!!!!!!!!!!!!!!!!.

PDA - Fora les lesions.

QÜESTIÓ DE GLAMOUR DUATLÓ- TRIATLÓ

Tothom sap que un triatló  a la secció de natació i ciclisme no serveixen per guanyar maí un triatló, peró si que el pots perdre, ho diuent els triatletes i ho diem aquells que som amants de les estadistiques.

Un bon exemple del que estem parlant és Mario Mola, si mireu les seves estadistiques els números parlen per si sols. Amb una mica de millora a les dues primeres seccions dels triatló, i ull!!.

El tema d'avui no és Mario, sino una petita comparativa de dos duatlons amb tres triatlons amb relativa semblança de duració.

El primer en comparar será un duatló  que es fa a començaments d'abril a Aragó a la localitat d'Alcubierre, bastant limitat en participants.

1 er classificat :
10km peu- 33:12  ( 3:19m/km).
40km bici - 59:39 ( 40'02 km/h).
5km peu - 17:19 (3:27 m/km).          Total - 1:50:11

Bons registres, no!!? Els primers classificats són cracks i molt entrenats.

Ara, comparem amb el Triatló Olimpic de Sevilla:

1 er clasificat:
1'5km natació - 20:07 (1'21).
40km bici - 1:01:41 ( 38'91km/h).
10km peu - 31:48 (3:11 m/km).    Total - 1:53:46

Tot bastant normalet per ser el primer, oi!!.
Ara baixarem alguna posición, més o menys cap a la meitat.
Duatló:
90 posición:
10km a peu - 40:08 (4:00m/km).
40km bici- 1:08:30 (35'05km/h).
5km peu- 20:08 (4:01m/km).                  Total - 2:08:47
Triatló:
200 posición:
1'5km natació - 28:09 (1:53).
40 km - bici- 1:12:58 (32'89 km/h).
10km peu - 43:47 (4:23m/km).                    Total - 2:24:54

Ara farem el mateix amb un altre distancia.
(8 -66 - 8) Duatló de Sena Aragó, finals d'abril:
1 er clasificat:
7'2km peu - 23:45 (3:18 m/km).
66km bici - 1:41:53 (38:91km/h).
7'2km peu - 26:21 ( 3:39 m/km).               Total - 2:32:00

Half Balaguer juny:
1er clasificat:
1'1km natació - 15:25                                 Modificada la distancia natació
90 km bici - 2:45:14 ( 32:68km/h)             Bastant desnivell.
21km peu - 1:27:10                                     Total - 4 :27:49  ( És un triatló bastant dur).

Half Huelva juny:
1er clasificat:
1'9km natació -23:20 (1'14).
90km bici - 2:23:13 (37'71km/h).
21km peu - 1:19:01 (3:45m/km).          Total - 4:08:07

Duatló la Sueca de Valencia 2011
1 er clasificat:
10km peu - 35:51 ( 3:35)
81km bici - 2:14:12 (37'56km/h).
20km peu - 1:16:48 ( 3:50m/km).                    Total - 4:08:43

Baixem de ranking:
Duatló Sena.
80 posición:
7'2km peu - 26:31 (3:40m/km)
66km bici - 2:11:41 (30'1km/h).
7'2km peu - 28:20 (3:56m/km).                   Total - 3:06:15

Triatló Huelva.
90 posición:
1'9km natació - 30'23 (1'36).
90km bici - 2:45:37 (32'61km/h).
21km peu - 1:50:48 ( 5:15m/km).                 Total - 5:13:04

Duatló Sueca Valencia-
80 posición:
10km peu -43:08 (4:19m/km).
81km bici - 2:36:59 (32'11 km/h).
20 km peu 1:40:05 (5:00m/km).                Total - 5:03:51

És poden arribar tenir moltes dades si comencem a comparar, la que veiem més evident és la deiem al començament, si no es té, un bon nivel de carrera a peu, en normals condicions difícil guanyar un duatló o triatló.
El triatló té molta més publicitat i abarca a molta més gent, i sembla ser que a més té molt de glamour i estar de moda.

Pda Redeu!! el nivel que tenen els dos duatlons de les contrades veines, si em deixen entrenar, prometu,  pasar com a desapersebut.

PDA - Fora les lesions.

GAY - BOLT - O BLAKE?...

És diu d'amagat que Usain Bolt, li comencen a fer parpallugues les celles abans d'anar a dormir.
I el motiu no és cap altre que Tyson Gay, que a falta de més d'un mes, pel Campionat del món d'atletisme de Moscou, estar demostrant que és un seriós candidat a la medalla d'or.

A les pasades proves de la selección estadounidenques, Gay va parar el marcador en (9'75"), sent aquesta la millor marca mundial de l'any d'hectometre, i fent el mateix a la cursa dels 200 metres, registrant (19'74"), en les dues ocacions treient del primer lloc a Usain Bolt, com a millors registres mundials de l'any.

Doncs promet ser una gran final, entre Tyson Gay i Usain Bolt, i no oblidem a Hohan Blake que estar lesionat i no va poder participar a la selección del seu país, però com que és actual campió, automaticament tè plaça asegurada.

PDA - Fora les lesions.

1 SEMESTRE 2013 - ENTRENAMENTS PELS PÈLS

Faré un petit resum en setmanes  del primer semestres

Setmanes entrenades: 1/2/3/7/12/22/23/24/25/26 - 10 setmanes.
Setmanes no entrenades  : 4/5/6/8/9/10/11/13/14/15/16/17/18/19/20/21 - 16 setmanes.

Podem deduir al primer cop d'ull, que les setmanes no entrenades superen en nombre les setmanes entrenades. Dit això especifiquem.

L'any el començo tocat, amb molesties de l'any passat però poden entrenar, així que les 3 primeres setmanes les entreno sense forçar, per poder correr la Mitja de Granollers. La bona noticia és que vaig poder-la correr, això si les dues setmanes anteriors a la cursa, m'he les vaig pasar en blanc, per culpa de les molesties, ( que importa aixó ara, feta la Mitja!).
Acabo la mitja del dia 3 de febrer fins el 26 de maig, faig dues curses i dues setmanes d'entrenaments i 4 entrenos saltejats.
Cursa els 10km de Cambrilsi la 5500 metres de Reus i les dues setmanes entrenades.
Endefinitiva del 21 de gener fins del 26 de maig, podem dir en blanc, i venin d'un final d'any, on el desembre mig, mig i el novembre bastant blancot i jo ara i torno senyors com si aquests temps no hagués existic.
Ara la semana 22, (27 de maig) començo a entrenar, amb alguna que altre limitació com:
limitació de dies  entrenament ( 2 setmanals),
limitació de F.C ( no superar 155ppm, en bici ja estar bé, però corrent a peu s'hi arriba més aviat).
miním de menjades ( 4 al dia),
limitació de correr quan el cos, no s'ha sent un runners, sino un simple supervivent ( crec que queda clar),
limitació de temps ( no sobrepasar els 60 minuts corrent a peu),
i altres limitacions, que ja us feu a l'idea.

Ara la semana 27/26 m'han tornat les molesties i dolors forts al tormell, per això decidim parar aquesta semana, i esperem tornar la semana 28 amb els 60 minuts i a més incorporant un altre entrenament de bici. I com no!! sempre s'ha de fer algún entrenament de series, jo intentaré fer-ne 2 mensuals de més a més.

Pda - Un semestre pobre, no!? no si el comparo amb el 2004,2005, 2006,2007,2008,2009, 2010, els ultims dos han sigut millors, però que hi farem, ara toca recuperar el temps perdut, amb l'avantge de que aquest any me'l miro diferent que els altres, ja que el principal objectiu era fer un paper que no sembles un tiu lesionat i foten pena, al duatló de Cambrils. Ara tinc enment l'abril del 2014.

PDA - Fora les lesions.

ESTRENYEM EL FIL DE L'AGULLA

La veritat és que no volía abordar el tema del dopatge un altre vegada, però és que tu posen difícil no parar d'ell.
Desde temps immemorials de fa centenars d'anys, s'ha buscat la manera de ser més fort, ágil, ràpid.., i com no el ciclisme sembla que estigui més abocat a fer fora els tramposos d'aquest món. Desde els principis dels 70, amb noms espanyols implicats com Jaime Huélamo, Luís Ocaña, fins avui en dia com Contador, Roberto Heras, Óscar Sevilla... i moltissim esports més, però em planto a l'atletisme un moment-
Paquillo Fernadez, Onyia, Centeno, Dani plaza, Ángel Mullera, Bezabeth.., Marta Domínguez, Ricardo Serrano, Reyes Estevez, Cesar Perez, Alvaro Lozano... tots aquests están relacionats d'alguna manera amb el dopatge del nostre país.( No estic dient que s'hagin dopat, això ho dirà un jutge).

I pregunto:
Creieu que la Federació estar donant bola als nostres atletes, per que es doping?
- Jo mateix respondre, doncs no ho crec, sencillament i encara que sembli mentida, no s'ha ficat en serio a treballar, per evitar que el dopatge haigi arribat tant lluny.
- Falta el que s'endiu, poder viure i treballar, és a dir, si els atletes d'elit de les nostres terres, poguessin dedicar-se amb cor i anima a fer atletisme i que tinguessin una tranquilitat económica al seu darrera, n'estic convençut, que molts d'ells s'ho haguessin pensat dues vegades més, de les que s'ho van pansar.

Ja està, tard o d'hora tot arriba, ara parlo d'un esport molt jove, com és el triatló.
Veiem uns moments de la compareixença de Virgina Berasategui.

Diu que va rebre la notificació, que havia ingerit EPO, després del seu últim triatló. Però si tu ja sabies que havies consumit, quina notificació necesitaves, per declara-te tramposa a tu mateixa?.
i ara podeu anar a l'enllaç, i lleguir les declaracions del Marcel Zamora apreta!!!apreta!!!

 

Pda - Quan és coneix algú, no és pot jutjar de la mateixa manera de quan no se'l coneix, no? fins i tot podriem mig disculpar de tot el que ha fet, però per lo contrari, quan no el coneixem podriem arribar fins i tot a cremar-lo esportivament perlant, no és aixi, companys?.

Pda 1 - Fa pupa, una i un altre vegada, salpicant a tots els nostres esportistes d'elit i aficionats. Comencem senyors de la federació de mica en mica a fer el forat de l'agulla més petit, i així acabarem amb la gran majoria de tramposos.

Pda2 - No és pas el primer cas de dopatge del triatló, peró si de moment el més sonat.

PDA - Fora les lesions.