Faré el que no m'agrada fer, aquells que diuen i saben molt. Aquests blog és d'informació i opinió, però ja que són els meus nebots, amb tota l'il.lusió aquí tenim dos plans d'entrenaments específics per cadascú, dins del seu nivell actual per participar el 11-03-12 als 10km a Cambrils. Si seguiu el pla ja veureu com farem un paper digníssim.
El rodatge de carrera s'aprecia que el dilluns és el dia que més es roda en temps i no amb intensitat.
No es comença mai amb un ritme fort, sempre amb progressió, que notem que el cos ja el tenim calent, en condicions. I sempre que acabem un entrenament, haurem de fer estiraments, de moment els que ja sabeu.
Primer Pla és per l'Abdon, començaras en minuts i a les 3 setmanes canviaràs a km.
Semana 1 dilluns 2-1-12// dimecres4 // divendres7
45 m rodatge - 25m rodatge - 30m rodatge
50m ro - 25m - 40m ro
10km ro - 25m - 7km
11km ro -5km (4:45 m/km )- 7km(5:00 m/km)
10km (5:10m/km)-7km(4:45m/km)-5km(5:10m/km)+5km(4:40m/km)
Portem 5 setmanes ens queden 5 més i comencen les series, per exemple 5*800 - 3:10, has de fer 5 vegades 800 metres 3minuts i 10 segons, descansant 2 minuts en torna-ho a provar.
Semana 5 dillums 6-2-12 // dimecres 8 // divendres 10
13km(5:00m/km)- 8km(5:00) - 5km(4:50) i 3*800- 3:15
13km(4:50m/km)- 8km(4:55) - 5km(4:45) i 5*800- 3:10
15km(4:50m/km)- 8km(4:45 )- 7km(4:45) i 5*800- 3:10
15km(4:50m/km)- 9km(4:40) - 6km(4:30) i 5*800- 3:08
12km(4:40m/km)- 5km(4:30) i 5*800 - 3:08 -6km(4:30)
Ara l'Oriol, està pensat en que encara entrenaràs a futbol sala, i de tant en tant al gimnàs.
Semana 1 dilluns 2-1-12 / dimecres 4-1-12/ divendres 6
60 minuts -8km(4:30) - 50 minuts
10km(4:30m/km) - 6km(4:15) - 8km i 3*800- 3:00
10km(4:20m/km) - 6km(4:15) - 8km i 5*800- 3:00
12km(4:15m/km) - 7km(4:10) - 6km i 5*800- 2:55
13km(4:10m/km) - 7km(4:05) - 6km i 5*800- 2:50
14km(4:10m/km) - 7km(4:05) - 6km i 5*800- 2:50
14km(4:10m/km) - 7km(4:00) - 6km i 5*800- 2:47
15km(4:08m/km) - 7km(4:00) - 8km i 5*800- 2:45
15km(4:08m/km) - 7km(3:50) - 8km i 5*800- 2:45
12km(4:15m/km) - 7km(3:50) - 4km i 5*800- 2:45
Els entrenaments estan encarats, en que en 10 setmanes obtenir un possible resultat. Passat aquestes 10 setmanes és pot complementar amb pujades, gimnàs, natació,bici, altres sèries... això és un altre món.
Ja que l'Abdon ho volia provar, doncs som-hi. És tot un repte per part vostre si ho voleu provar, i tenir-vos al costat a la linía de sortida, en aquell dia.
Pda- Bon acabament d'any per tothom.
PDa- Fora les lesions.
sábado, 31 de diciembre de 2011
miércoles, 28 de diciembre de 2011
SERIES - BEN JOHNSON - UNÍC IDÓL?
Ben Jhonson - Benjamin Sinclair, va néixer el 30 de desembre de 1961 a Falmouth, Jamaica, i va emigrar a Canadà a l'any 1975 amb la seva mare i els seus 6 germans, on es van establir a Scarbough. El seu pare Ben es va quedar a Falmouth treballant.
Els seu inicis van ser difícils deguts al canvi climàtic, va passar de temperatures caribenyes al fred invernal amb neu. Ben era un noi introvertit i tartamut, on de seguida va ser traslladat a l'aula per a nens amb problemes de relació, a l'institut Yorkdale. I va ser allí, on son germà gran el va incriure a l'equip d'atletisme, que estava entrenat per Charlie Francís ( campió de Canadà de 100 metres els anys 1970, 1971, 1973 i membre de l'equip Olímpic canadenc, més tard entrenador estatal).
En tant sols dos anys va guanyar 13 centimetres i 18 kg, tot i així va estar a punt de deixar l'atletisme, per la duresa dels entrenaments.
En 1980 va ser seleccionat per l'equip olímpic canadenc per anar a les Olimpiades de Moscú 1980, però el boicot de diferents països el va prohibir participar. No van tenir que esperar més de dos anys, 1982 als Jocs de la Mancomunitat, on va aconseguir 2 medalles de plata, destaco els 100 m en 10'45.
En les Olimpiades de Angels 1984, va ser tercer amb un temps de 10'22.
L'any 1985 va aconseguir rècord Mundial dels 60 metres amb un temps de 6'50".
L'any 1987 va tornat aconseguir el del Món dels 50 metres en 5'55" i el 60 metres en 6'41", i el de 100 metres als Campionats del Món de Roma, en un temps estratosfèric en 9'83", on va guanyar a Carl Lewis, i aquest va insinuar que es dopava.
La rivalitat entre Johnson i Lewis era coneguda.
El 29 de setembre de 1988 a la final dels Jocs Olimpics de Seul, Ben va fer el rècord del món en 9'79" ( tots recordem l'arribada a meta aixecan la mà )
Durant aquests primers tres dies, tot va ser fantàstic per ell, però passat aquests dies va ser desqualificat, va perdre el rècord del món, la medalla i inhabilitat per 2 anys, li van trobar a l'orina estanozobol ( un fàrmac que produeix moltes millores a l'organisme en general).
Desde llavors la seva imatge, està considerada com un trampós, i va ser humiliat per tot el món.
L'any 1991 va tornar, a les pistes, però no va tenir grans rendiments, l'any 1997 es va retirar, i desde llavors ha fet diferents negocis, com una linía de roba sense èxit, entrenador personal de Maradona, fent anuncis de televisió... Actualment passa la major temps possible amb la seva filla i néta, i fent d'entrenador.
Després d'haver confessat que va pendre substàncies il.legals durants anys, l'IAAF, li va retirar tots els seus títols i marques, és a dir Ben Johnson té oficialment la seva millar marca de 100 metres en 10'14" i 60 metres en 6'44", i no oficial per dopar-se 100 metres en 9'79" i 60 metres 6'41".
Pda - Tu em vas fer mal, ( l'únic que ho ha aconseguit), em vas donar una clatellada molt forta, i a partir de tu em prenc els resultats de tots els atletes, esperant els dies posteriors, per confirmar el resultats. Senyor Ben Johson, vaig creure en vostè, i molt, tenia un poster seu penjat al meu dormitori i després de sortir la noticia encara continuava allí penjat, i jo cada dia me'l mirava i em preguntava per què ho havia fet?, creia en les persones. Al cap desl anys un veu com funciona aquest món, la rivalitat, la competitivitat i la pressió que hi ha en aquesta vida i sobretot la gran diferència de cadar primer, a quedar uns dels primers és massa gran. Hi ha massa milers d'euros entre mig. Vull que sàpiga que ja fa molts anys que el vaig perdonar. Vostè sí que ha pagat prou pel seu error, res més.
Pda 2- Pròxima setmana, - he acabat l'article de les diferents substàncies dopants-.
PDA - Fora les lesions.
Els seu inicis van ser difícils deguts al canvi climàtic, va passar de temperatures caribenyes al fred invernal amb neu. Ben era un noi introvertit i tartamut, on de seguida va ser traslladat a l'aula per a nens amb problemes de relació, a l'institut Yorkdale. I va ser allí, on son germà gran el va incriure a l'equip d'atletisme, que estava entrenat per Charlie Francís ( campió de Canadà de 100 metres els anys 1970, 1971, 1973 i membre de l'equip Olímpic canadenc, més tard entrenador estatal).
En tant sols dos anys va guanyar 13 centimetres i 18 kg, tot i així va estar a punt de deixar l'atletisme, per la duresa dels entrenaments.
En 1980 va ser seleccionat per l'equip olímpic canadenc per anar a les Olimpiades de Moscú 1980, però el boicot de diferents països el va prohibir participar. No van tenir que esperar més de dos anys, 1982 als Jocs de la Mancomunitat, on va aconseguir 2 medalles de plata, destaco els 100 m en 10'45.
En les Olimpiades de Angels 1984, va ser tercer amb un temps de 10'22.
L'any 1985 va aconseguir rècord Mundial dels 60 metres amb un temps de 6'50".
L'any 1987 va tornat aconseguir el del Món dels 50 metres en 5'55" i el 60 metres en 6'41", i el de 100 metres als Campionats del Món de Roma, en un temps estratosfèric en 9'83", on va guanyar a Carl Lewis, i aquest va insinuar que es dopava.
La rivalitat entre Johnson i Lewis era coneguda.
El 29 de setembre de 1988 a la final dels Jocs Olimpics de Seul, Ben va fer el rècord del món en 9'79" ( tots recordem l'arribada a meta aixecan la mà )
Durant aquests primers tres dies, tot va ser fantàstic per ell, però passat aquests dies va ser desqualificat, va perdre el rècord del món, la medalla i inhabilitat per 2 anys, li van trobar a l'orina estanozobol ( un fàrmac que produeix moltes millores a l'organisme en general).
Desde llavors la seva imatge, està considerada com un trampós, i va ser humiliat per tot el món.
L'any 1991 va tornar, a les pistes, però no va tenir grans rendiments, l'any 1997 es va retirar, i desde llavors ha fet diferents negocis, com una linía de roba sense èxit, entrenador personal de Maradona, fent anuncis de televisió... Actualment passa la major temps possible amb la seva filla i néta, i fent d'entrenador.
Després d'haver confessat que va pendre substàncies il.legals durants anys, l'IAAF, li va retirar tots els seus títols i marques, és a dir Ben Johnson té oficialment la seva millar marca de 100 metres en 10'14" i 60 metres en 6'44", i no oficial per dopar-se 100 metres en 9'79" i 60 metres 6'41".
Pda - Tu em vas fer mal, ( l'únic que ho ha aconseguit), em vas donar una clatellada molt forta, i a partir de tu em prenc els resultats de tots els atletes, esperant els dies posteriors, per confirmar el resultats. Senyor Ben Johson, vaig creure en vostè, i molt, tenia un poster seu penjat al meu dormitori i després de sortir la noticia encara continuava allí penjat, i jo cada dia me'l mirava i em preguntava per què ho havia fet?, creia en les persones. Al cap desl anys un veu com funciona aquest món, la rivalitat, la competitivitat i la pressió que hi ha en aquesta vida i sobretot la gran diferència de cadar primer, a quedar uns dels primers és massa gran. Hi ha massa milers d'euros entre mig. Vull que sàpiga que ja fa molts anys que el vaig perdonar. Vostè sí que ha pagat prou pel seu error, res més.
Pda 2- Pròxima setmana, - he acabat l'article de les diferents substàncies dopants-.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 23 de diciembre de 2011
ARRIBA EL NADAL
Després d'haver passat un matí d'ahir, amb molta espectació i acabant amb una mica d'incredualitat, on suposo que, similar situació haurien haver viscut la plantilla i treballadors del R.C.D. Espanyol, amb referència del sorteig de nadal " la grossa", i avui un matí reevivint emocions, com els darrers 5 anys, escoltant " És Nadal al Món" a can Baster, sustituint per part meva, al Basses a Catalunya Ràdio, deixeu-me que posi, el meu petit granet de sorra, felicitant un Bon Nadal a tots el runners i persones que vulguin ser felicitades.
Us proposo escoltar una nadala, bastant recent què la trobo molt emotiva, "quan somrius". ( Ja sabem que les nadales, de quan erem petits i tradicionals, sempre són les millors).
Es troba a faltar aquells que no tenim a prop, i aquets altres que és com si no hi fossin...no?
Per sort per mí, ara bé el millor, d'aqui no res, entraran per la porta dues persones, mare i filla, és ...
Comença a tremolar tió!! que tant sols falten 2 dies, no Abril ?
Pda - Bones Festes! i molts km, ( jo com sempre preferixo la velocitat).
PDA - Fora les lesions
Us proposo escoltar una nadala, bastant recent què la trobo molt emotiva, "quan somrius". ( Ja sabem que les nadales, de quan erem petits i tradicionals, sempre són les millors).
Es troba a faltar aquells que no tenim a prop, i aquets altres que és com si no hi fossin...no?
Per sort per mí, ara bé el millor, d'aqui no res, entraran per la porta dues persones, mare i filla, és ...
Comença a tremolar tió!! que tant sols falten 2 dies, no Abril ?
Pda - Bones Festes! i molts km, ( jo com sempre preferixo la velocitat).
PDA - Fora les lesions
miércoles, 21 de diciembre de 2011
DUES NOTES
Mirant alguns resultats, en algunes competicions europees, he vist com Paula Radclife, ha participat en els 10 km de Mònaco. En aquests moments ignoro quin és el rècord mundial dels 10 km en dones, però per una fèmina haver fet 32:05, ho trobo quasi bé escandalós, sinó és que la cursa hagués sigut totalment plana i sense curves, però tot i així impressionant, " li estant donant resultats els estrenaments que ha fet la Paula a l'Àfrica, concretament a Kènia".
Aquesta setmana s'ha començat a donar per televisió, les primeres curses d'atletisme en pista coberta. Ja fa dies que es parla de resultats i aspiracions que tenen alguns atletes. Bé, tots esperant al mes de febrer, data assenyalada, pels propers Campionats de Pista Coberta. Recordo que és l'esdeveniment més important del món atlètic, després d'un Mundials a l'aire lliure i d'unes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions
Aquesta setmana s'ha començat a donar per televisió, les primeres curses d'atletisme en pista coberta. Ja fa dies que es parla de resultats i aspiracions que tenen alguns atletes. Bé, tots esperant al mes de febrer, data assenyalada, pels propers Campionats de Pista Coberta. Recordo que és l'esdeveniment més important del món atlètic, després d'un Mundials a l'aire lliure i d'unes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions
sábado, 17 de diciembre de 2011
SAN SILVESTRE VALLECANA
Em vaig quedar sorprès, quan vaig veure que la majoria d'atletes Nike anaven a córrer la Sant Sivestre Vallecana 2011. És llavors que començo a buscar el per què?.
No va sser dificil - la cursa és organitzada per el cap, de Nike Espanya.
Dues dades de la Sant Silvestre més popular d'Espanya. Ha aconseguit superar el seu propi rècord en 38000 participants, del quals molts són menors de 30 anys, és aixi doncs la Sant Silvestre amb més participació d'Espanya, en tan sols 40 hores van tancar les inscripcions perquè ja havien superat els 36000 inscrits.
Si parlem dels atletes d'èlit, tindrà morbo amb la participació de Natàlia i Burka, Alessandra Aguilar i la propia Marta... amb nois crec que Yusuf Jamal serà l'home a seguir.
Aquesta gent desde el 1964, any del seu debut de la prova s'ho han ben currat.
Vull opinar sobre José Luis Blanco.
Aquest noi, recordo perfectament unes declaracions seves fa més de tres anys, on demanava que tots aquells atletes que es dopessin, fossin castigats sense compassió. Que passa José? que les paraules se les emporta el vent, siguem responsables dels nostres actes, qui la fa la paga, i més quan tu havies fet bandera i demanaves justícia, igualtat i agafar als tramposos.
El 2010 Blanco va donar positiu per EPO, després d'haver guanyat el Campionat d'Espanya Avilés dels 3000 metres obtacles. Va ser sancionat per 2 anys per la Federació Espanyola d'Atletisme, però resulta que aquesta, va rebre ahir per la nit un fax del Comité Espanyol de Disciplina Deportiva ( CEDD ), que Blanco rebia la cautelar de la sanció, cosa que significa que automàticament ja pot participar en curses.
Com s'ha arribat aquí, hem preguntava?. Doncs bé, José va presentar un recurs a la CEDD, contra la seva sanció al.legant que havia col.laborat amb la justícia, i tenia dret a una reducció del seu càstig. La ha guanyada i queda reduïda a tan sols 1 any, que ja ha complert.
Pda - Que passa aquí! Barra lliure!, aquest xaval havia confessat. Que canviin la normativa d'una vegada.
PDA - Fora les lesions.
No va sser dificil - la cursa és organitzada per el cap, de Nike Espanya.
Dues dades de la Sant Silvestre més popular d'Espanya. Ha aconseguit superar el seu propi rècord en 38000 participants, del quals molts són menors de 30 anys, és aixi doncs la Sant Silvestre amb més participació d'Espanya, en tan sols 40 hores van tancar les inscripcions perquè ja havien superat els 36000 inscrits.
Si parlem dels atletes d'èlit, tindrà morbo amb la participació de Natàlia i Burka, Alessandra Aguilar i la propia Marta... amb nois crec que Yusuf Jamal serà l'home a seguir.
Aquesta gent desde el 1964, any del seu debut de la prova s'ho han ben currat.
Vull opinar sobre José Luis Blanco.
Aquest noi, recordo perfectament unes declaracions seves fa més de tres anys, on demanava que tots aquells atletes que es dopessin, fossin castigats sense compassió. Que passa José? que les paraules se les emporta el vent, siguem responsables dels nostres actes, qui la fa la paga, i més quan tu havies fet bandera i demanaves justícia, igualtat i agafar als tramposos.
El 2010 Blanco va donar positiu per EPO, després d'haver guanyat el Campionat d'Espanya Avilés dels 3000 metres obtacles. Va ser sancionat per 2 anys per la Federació Espanyola d'Atletisme, però resulta que aquesta, va rebre ahir per la nit un fax del Comité Espanyol de Disciplina Deportiva ( CEDD ), que Blanco rebia la cautelar de la sanció, cosa que significa que automàticament ja pot participar en curses.
Com s'ha arribat aquí, hem preguntava?. Doncs bé, José va presentar un recurs a la CEDD, contra la seva sanció al.legant que havia col.laborat amb la justícia, i tenia dret a una reducció del seu càstig. La ha guanyada i queda reduïda a tan sols 1 any, que ja ha complert.
Pda - Que passa aquí! Barra lliure!, aquest xaval havia confessat. Que canviin la normativa d'una vegada.
PDA - Fora les lesions.
martes, 13 de diciembre de 2011
EUROPEU DE CROSS
Tinc quatre punts per relatar, i seré breu.
1 er- S'ha fet gran, i em referixo gran d'edat, com de campió, em referixo a Ayad Landanssen, un corredor de cross, amb molt bones qualitats i així ho està demostrant. En aquest passat Campionat de Cross d'Europa, que es va disputar aquest diumenge a Eslovènia, va tornar a quedar en segona posició, representant així a Espanya i fen un bon paper, felicitats!.
2 on- Estic doblament content, i dic això perquè com he dit abans Lansdanssen, va quedar segon als Campionat Europeu de Cross sent català, i en segon terme, ja fa uns anyets, mirant la televisió em vaig adonar que, havia un noiet que acostumava a quedar en cinquena o sisena posició, en la majoria de curses de cross on participava, i que collons, li vaig anar agafant carinyo ,ja es veia que tenia bones maneres i al final no ha decebut a ningú. Ja fa un parell d'anys que dóna molta guerra.
3 er- Si observeu la classificació del Campionat, no passa desapercebut que els primers classificats són corredors d'origen africà, ara la qüestió és, son crescuts al país com Landanssen , que va arribar a Lleida amb 7 anys, o son afincats, ja de grans per així els països d'on són nacionalitzats aconsegueixen " com dirien els nostres avantpassats de segles enrere - glòria i honor-". Creieu que la competició es desvirtua? ho deixo a l'aire.
4 ar- Estic bastant empipat amb el tema de la retransmissió. Jo el diumenge per motius personals, no vaig poder veure la cursa per la televisió, doncs resulta que fan la repetició per la tele a les 4 de la matinada aquest dimarts. No crec que siguin hores, ja que era un Europeu. Ja ser que em queda l'opció d' internet, però aquesta no hauria de ser la solució.
Pda- Felicitar a Mireia Belmonte, per les 4 medalles d'or aconseguides als Europeu de piscina curta., un altre noia que farà mal a les pròximes Olimpiades.
Pda- Felicitar també a Castillejo, per haver guanyat la marató de Castelló, i proclamar-se així campió d'Espanya i al mateix temps a l'haver obtingut la mínima per anar a les Olimpiades, té el bitllet automàticament, tot un veterà, que canvia ara d'especialitat, sort.
PDA - Fora les lesions.
1 er- S'ha fet gran, i em referixo gran d'edat, com de campió, em referixo a Ayad Landanssen, un corredor de cross, amb molt bones qualitats i així ho està demostrant. En aquest passat Campionat de Cross d'Europa, que es va disputar aquest diumenge a Eslovènia, va tornar a quedar en segona posició, representant així a Espanya i fen un bon paper, felicitats!.
2 on- Estic doblament content, i dic això perquè com he dit abans Lansdanssen, va quedar segon als Campionat Europeu de Cross sent català, i en segon terme, ja fa uns anyets, mirant la televisió em vaig adonar que, havia un noiet que acostumava a quedar en cinquena o sisena posició, en la majoria de curses de cross on participava, i que collons, li vaig anar agafant carinyo ,ja es veia que tenia bones maneres i al final no ha decebut a ningú. Ja fa un parell d'anys que dóna molta guerra.
3 er- Si observeu la classificació del Campionat, no passa desapercebut que els primers classificats són corredors d'origen africà, ara la qüestió és, son crescuts al país com Landanssen , que va arribar a Lleida amb 7 anys, o son afincats, ja de grans per així els països d'on són nacionalitzats aconsegueixen " com dirien els nostres avantpassats de segles enrere - glòria i honor-". Creieu que la competició es desvirtua? ho deixo a l'aire.
4 ar- Estic bastant empipat amb el tema de la retransmissió. Jo el diumenge per motius personals, no vaig poder veure la cursa per la televisió, doncs resulta que fan la repetició per la tele a les 4 de la matinada aquest dimarts. No crec que siguin hores, ja que era un Europeu. Ja ser que em queda l'opció d' internet, però aquesta no hauria de ser la solució.
Pda- Felicitar a Mireia Belmonte, per les 4 medalles d'or aconseguides als Europeu de piscina curta., un altre noia que farà mal a les pròximes Olimpiades.
Pda- Felicitar també a Castillejo, per haver guanyat la marató de Castelló, i proclamar-se així campió d'Espanya i al mateix temps a l'haver obtingut la mínima per anar a les Olimpiades, té el bitllet automàticament, tot un veterà, que canvia ara d'especialitat, sort.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 9 de diciembre de 2011
NOVAMENT EL PARTIT DEL SEGLE?
Demà tindrà lloc el clàssic, al Bernabèu. Com sempre és diu el partit del segle. Ja fa setmanes que se'n parla, a diferència dels ultims anys, aquesta vegada el partit és més igualat.
Sóc optimista i estic amb confiança, crec que veurem un bon partit, quina diferència de fa uns anys enrera, estem vivint una època irrepetible i quasi bé irreal.
Se'm passa una pregunta a fer en aquests últims dies, - qui té més por a qui? cules o merengues.
No parlo mai de futbol, ja que crec, que aquest esport tothom en sap, o ningú en sap. Hi ha una frase que ho descriu molt bé, que diu que tothom porta un entrenador a dins seu, i trobo una tonteria discrepar per aquest o qualsevol esport. ( Hi ha gent que sempre creu que en sap més que l'altre, i una conversa no és una confrontació ).
Aquest partit sempre ha estat de caire reivindicatiu, i per molts catalans " barcelonistes", encara ho continua sent, en menys intensitat, però anar a Madrid i guanyar-los, és un petit plaer i sentiment, que només es transmet de pares a fills. " Som una país oprimit".
M'he passat moltes hores jugant a futbol i després a futbol sala i m'ho he passat molt bé; desde fa uns anyets toca disfrutar del futbol, mirant els partits, és diferent i no t'omple tant.
Pda - La meva admiració per Jordi Costa, un periodista que analitza el futbol, semblant a mí, i al Fabian Ortiz, un altre periodiste-psicòleg on m'agrada sentir la seva opinió desde un altre punt de vista. I dos savis esportius com són Ramon Bessa i Martí Pere Arnau.
Pda - Fora les lesions.
Sóc optimista i estic amb confiança, crec que veurem un bon partit, quina diferència de fa uns anys enrera, estem vivint una època irrepetible i quasi bé irreal.
Se'm passa una pregunta a fer en aquests últims dies, - qui té més por a qui? cules o merengues.
No parlo mai de futbol, ja que crec, que aquest esport tothom en sap, o ningú en sap. Hi ha una frase que ho descriu molt bé, que diu que tothom porta un entrenador a dins seu, i trobo una tonteria discrepar per aquest o qualsevol esport. ( Hi ha gent que sempre creu que en sap més que l'altre, i una conversa no és una confrontació ).
Aquest partit sempre ha estat de caire reivindicatiu, i per molts catalans " barcelonistes", encara ho continua sent, en menys intensitat, però anar a Madrid i guanyar-los, és un petit plaer i sentiment, que només es transmet de pares a fills. " Som una país oprimit".
M'he passat moltes hores jugant a futbol i després a futbol sala i m'ho he passat molt bé; desde fa uns anyets toca disfrutar del futbol, mirant els partits, és diferent i no t'omple tant.
Pda - La meva admiració per Jordi Costa, un periodista que analitza el futbol, semblant a mí, i al Fabian Ortiz, un altre periodiste-psicòleg on m'agrada sentir la seva opinió desde un altre punt de vista. I dos savis esportius com són Ramon Bessa i Martí Pere Arnau.
Pda - Fora les lesions.
miércoles, 7 de diciembre de 2011
TANT SOLS 12 MINUTS " PODEN SER MOLTS"
Havien passat 12 minuts, quan el meu cap, ha donat l'ordre d'aturar-se, n'hi tan sols havia començat a suar, " si que començava a estar un pèl cansat a falta de ritme i d'hores de córrer"
Em sentia pesat, amb el cap a un altre lloc, no estava amb els 5 sentits al moment de córrer.
Ja feia uns minuts que tenia punxades bastant fortes i un dolor constant que, déu n'hi do. Ha sigut la millor decisió,tornar a casa i deixar descansar el turmell.
Tot ha passat en un segon, al moment en que he parat, m'he preguntat, si valia la pena, fer partir tan aquest turmell i articulacions, i m'ha vingut al cap la Final del 400 metres de les Olimpiades de Barcelona92.
Us pregunteu ara perquè, no paro? Es porta dins. I si! val la pena!demà hi tornaré, i passat demà i altre i l'altre, amb patiment i sufriment es pot aconseguir el que desitja, això si sense perdre el món de vista. Vinga bona nit.
Pda - Fora les lesions.
Em sentia pesat, amb el cap a un altre lloc, no estava amb els 5 sentits al moment de córrer.
Ja feia uns minuts que tenia punxades bastant fortes i un dolor constant que, déu n'hi do. Ha sigut la millor decisió,tornar a casa i deixar descansar el turmell.
Tot ha passat en un segon, al moment en que he parat, m'he preguntat, si valia la pena, fer partir tan aquest turmell i articulacions, i m'ha vingut al cap la Final del 400 metres de les Olimpiades de Barcelona92.
Us pregunteu ara perquè, no paro? Es porta dins. I si! val la pena!demà hi tornaré, i passat demà i altre i l'altre, amb patiment i sufriment es pot aconseguir el que desitja, això si sense perdre el món de vista. Vinga bona nit.
Pda - Fora les lesions.
domingo, 4 de diciembre de 2011
ET FA MAL EL TALÓ DEL PEU
Se'n diu Talàlgia, els experts diuen que la gran majoria dels casos es deuen a la irritació de la inserció d'un teixit ( fascia plantar ) en l'os del taló.
"Al loro" amb això - si al matí quan t'aixeques els primers passos en baixar del llit et fa mal el taló del peu, o a la planta del peu, tens molts números que tinguis una Fascitis Plantar.
La Fascitis Plantar és una aponerossis engrossida que s'origina en la tuberositat medial del calcani i s'extén fins l'arc plantar anterior, formant 5 bandes, una cap a cada dit del peu; la seva funció es mantenir la curvatura de la volta plantar, així com esmorteïr les forces que s'exerceixen sobre la mateixa.
La funció de la Fàscia és la de proveïr a l'arc longitudinal del peu d'estabilitat i d'absorció d'impactes. En el atletes de fons, la inflamació els hi vé provocada per les repetides i importants impactes que es donen i la propulsió del peu.
Si la banda és curta timdrem un arc alt, i sí és massa llarga tindrem un arc baix " peu pla".
Com a altres lesions que tenim, no volem parar, i com que no volem parar d'entrenar, caiem en un cercle viciós, on amb cada entrenament agreugem més la lesió, arribant en casos, que fins i tot no podem ni caminar. ( Mira que som rucs!!!).
Si la Fascitis Plantar no es tracta, pot esdevenir una malaltia crònica ( n'hi ha que ja la patim )i ens porta entre altres lesions a patir i a perdre el ritme habitual d'activitat, com així també desenvolupar simptomotologies associades més complexes, com problemes al peu, genoll, maluc, regió lumbar, artritis... a causa del canvi de la mateixa manera de camirar o córrer, ( perquè serà que tot això ja ho conec).
En el segle 18 es pensava que la Fascitis era causada per l'os del taló, no era així, la lesió s'origina per la degeneració de les fibres de col-làgen, causada per repetits microtraumatismes que superen la capacitat de l'organisme per recuperar-se. Dos factors que predisposen l'aparició son:
Factors anatòmics - peu pla, peu buit.
Factors Funcionals - debilitat en el sodi del taló d'aquiles o dels músculs intrínsecs del peu.
En la manera de córrer, de forma Taloneig excessiu afavorirà l' aparició d'aquesta lesió.
Quan un corredor canvia de ritme, o augmenta la distància o el periode, vigilem també.
La falta o deficient elongació i/o manca de flexibilitat al turmell i peu, hem donat al clau senyors! ja sabem per que tenim poca movilitat, no? hi ha gent que hem tingut accidents per culpa de despistats.
El sobrepès i com és lògíc, l'edat, és important per la pèrdua de força de la musculatura i de la disminució de l'elasticitat i regeneració.
Per tractar aquesta lesió, primer farem repòs. és super essencial, ja que molts dies no es pot ni caminar. El gel tots en tenim, el perquè tots el sabem, limita el dolor, la inflor i la inflamació. Els analgèsics ajuden a desinflamar i alleugerir el dolor, ( intento evitar-los al màxim). Les plantilles ajuden, si hi tant que ho fan.!
El tàping , són unes tires d'esparadrap adhesius, que ajuden a calmar el dolor, ( no les he provades). La fisioteràpia que no falti, però és car,( anem a fer la visita al Dani o al Cristian). El calçat super important. L'infiltració no ho provem sols companys, que ho faci un metge, ( fa mal només uns minutets).
El que em van aconsellar és que faci estiraments i calenti abans de fer res, bé és com tantes lesions que podem tenir, i recordo: calentem i estirem; sembla que no serveixi per res, però senyors els que patim assiduament lesions, és per nosaltres un ritual que intemtem no perdre'l. ( intentem, hi ha vegades que per presses ens el saltem).
Pda - Felicito a mongermà i a mi en el dia d'avui.
Pda - Fora les lesions.
"Al loro" amb això - si al matí quan t'aixeques els primers passos en baixar del llit et fa mal el taló del peu, o a la planta del peu, tens molts números que tinguis una Fascitis Plantar.
La Fascitis Plantar és una aponerossis engrossida que s'origina en la tuberositat medial del calcani i s'extén fins l'arc plantar anterior, formant 5 bandes, una cap a cada dit del peu; la seva funció es mantenir la curvatura de la volta plantar, així com esmorteïr les forces que s'exerceixen sobre la mateixa.
Si la banda és curta timdrem un arc alt, i sí és massa llarga tindrem un arc baix " peu pla".
Com a altres lesions que tenim, no volem parar, i com que no volem parar d'entrenar, caiem en un cercle viciós, on amb cada entrenament agreugem més la lesió, arribant en casos, que fins i tot no podem ni caminar. ( Mira que som rucs!!!).
Si la Fascitis Plantar no es tracta, pot esdevenir una malaltia crònica ( n'hi ha que ja la patim )i ens porta entre altres lesions a patir i a perdre el ritme habitual d'activitat, com així també desenvolupar simptomotologies associades més complexes, com problemes al peu, genoll, maluc, regió lumbar, artritis... a causa del canvi de la mateixa manera de camirar o córrer, ( perquè serà que tot això ja ho conec).
En el segle 18 es pensava que la Fascitis era causada per l'os del taló, no era així, la lesió s'origina per la degeneració de les fibres de col-làgen, causada per repetits microtraumatismes que superen la capacitat de l'organisme per recuperar-se. Dos factors que predisposen l'aparició son:
Factors anatòmics - peu pla, peu buit.
Factors Funcionals - debilitat en el sodi del taló d'aquiles o dels músculs intrínsecs del peu.
En la manera de córrer, de forma Taloneig excessiu afavorirà l' aparició d'aquesta lesió.
Quan un corredor canvia de ritme, o augmenta la distància o el periode, vigilem també.
La falta o deficient elongació i/o manca de flexibilitat al turmell i peu, hem donat al clau senyors! ja sabem per que tenim poca movilitat, no? hi ha gent que hem tingut accidents per culpa de despistats.
El sobrepès i com és lògíc, l'edat, és important per la pèrdua de força de la musculatura i de la disminució de l'elasticitat i regeneració.
Per tractar aquesta lesió, primer farem repòs. és super essencial, ja que molts dies no es pot ni caminar. El gel tots en tenim, el perquè tots el sabem, limita el dolor, la inflor i la inflamació. Els analgèsics ajuden a desinflamar i alleugerir el dolor, ( intento evitar-los al màxim). Les plantilles ajuden, si hi tant que ho fan.!
El tàping , són unes tires d'esparadrap adhesius, que ajuden a calmar el dolor, ( no les he provades). La fisioteràpia que no falti, però és car,( anem a fer la visita al Dani o al Cristian). El calçat super important. L'infiltració no ho provem sols companys, que ho faci un metge, ( fa mal només uns minutets).
El que em van aconsellar és que faci estiraments i calenti abans de fer res, bé és com tantes lesions que podem tenir, i recordo: calentem i estirem; sembla que no serveixi per res, però senyors els que patim assiduament lesions, és per nosaltres un ritual que intemtem no perdre'l. ( intentem, hi ha vegades que per presses ens el saltem).
Pda - Felicito a mongermà i a mi en el dia d'avui.
Pda - Fora les lesions.
martes, 29 de noviembre de 2011
UN GRAN A LA FAMILIA " DIARI SPORT"
Mai és tard per entrar en aquesta gran família de l'atletisme, i dic gran perquè no fa pas massa, erem quatre arreplegats qui corriem per les carreteres, cadascú al seu nivell, però tots amants d'aquest esport i aquesta manera de viure. Perquè el que és realment un runners, ho és per sempre. És una manera de viure i de veure les coses amb una distància i velocitat adequada per observar i comptemplar, els esdeveniments personals i naturals ( observem el canvi de territori per on correm) que passen al costat de cada persona.
Aquesta petita reflexió vé causada, perquè un dels grans diaris esportius " SPORT ", a partir de demà, a la mateixa portada del diari per internet hi haurà " La borsa del corredor", que és això?, bé, aquesta gent no s'han inventat res, n'hi ho faran, el que hi haurà en aquest apartat, serà informació pels runners, on hi posaran les carreres que estan programades, tan de mig fons, com de fons, les diferents maneres per entrenar, " per què n'hi han molts de plans per escollir ", el que s'ha de menjar " proteïnes, calories..roba, bambes per córrer ( tipus de calçat, forma del peu, pronador, neutre ...)... el que hi ha en moltissimes pàgines i blogs, amb la gran diferència, que aquesta gent tenen abans de començar la propaganda feta, per què hi ha molts internautes que visiten els quatre grans diaris esportius.
Ara de sobte han degut mirar les dades que deuen tenir i s'han adonat que cada dia hi ha més gent corren pels carrers, és a dir, més gent que demana informació sobre el món dels runners. Cada vegada són més les curses que han de tancar les seves inscripcions abans del dia de la carrera, i més persones que " cliquen " al seu diari sobre l'apartat d'atletisme.
Les xifres son bastants evidents, a Espanya som més de 2 millons de persones que practiquem aquest esport, i va en augment, a Europa són més de 60 millons, ( a Holanda, Suècia, Noruega , el córrer és com respirar, sempre he dit que aquests països tenen cultura runners, només cal veure els estadis quan fan una Diamond League), als EEUU són més 70 millons de runners, això és tot un gran mercat, hi ha molta pela a fer, senyors.
És qüestió de temps que els altres diaris facin el mateix, però una coseta al Diari Sport, Benvinguts!!!!!
Pda - Fora les lesions.
Aquesta petita reflexió vé causada, perquè un dels grans diaris esportius " SPORT ", a partir de demà, a la mateixa portada del diari per internet hi haurà " La borsa del corredor", que és això?, bé, aquesta gent no s'han inventat res, n'hi ho faran, el que hi haurà en aquest apartat, serà informació pels runners, on hi posaran les carreres que estan programades, tan de mig fons, com de fons, les diferents maneres per entrenar, " per què n'hi han molts de plans per escollir ", el que s'ha de menjar " proteïnes, calories..roba, bambes per córrer ( tipus de calçat, forma del peu, pronador, neutre ...)... el que hi ha en moltissimes pàgines i blogs, amb la gran diferència, que aquesta gent tenen abans de començar la propaganda feta, per què hi ha molts internautes que visiten els quatre grans diaris esportius.
Ara de sobte han degut mirar les dades que deuen tenir i s'han adonat que cada dia hi ha més gent corren pels carrers, és a dir, més gent que demana informació sobre el món dels runners. Cada vegada són més les curses que han de tancar les seves inscripcions abans del dia de la carrera, i més persones que " cliquen " al seu diari sobre l'apartat d'atletisme.
Les xifres son bastants evidents, a Espanya som més de 2 millons de persones que practiquem aquest esport, i va en augment, a Europa són més de 60 millons, ( a Holanda, Suècia, Noruega , el córrer és com respirar, sempre he dit que aquests països tenen cultura runners, només cal veure els estadis quan fan una Diamond League), als EEUU són més 70 millons de runners, això és tot un gran mercat, hi ha molta pela a fer, senyors.
És qüestió de temps que els altres diaris facin el mateix, però una coseta al Diari Sport, Benvinguts!!!!!
Pda - Fora les lesions.
domingo, 27 de noviembre de 2011
CLÀSSICA JEAN BOUIN 2011
A falta de grans referents de runners del començament del segle passat, es va haver d'anar al país veí, i anomenar la prova amb més edicions que es corre a tot Espanya, Jean Bouin.
Data del 1 febrer de 1920, en només 4 vegades s'ha deixat de córrer, durant la Guerra civil (1937,1938,1939) i 1967 degut a les obres que hi havia al recorregut. Només el Cross Internacional de Reyes de la Gimnàstica de Utìa a San Sebastián, que va nèixer dos anys abans, on el pròxim 2 de gener farà la seva 82 edició, pot presumir d'estar el mateix nivell de la Jean Bouin.
Gràcies a un grup de periodistes amb il.lusió van crear aquesta carrera, agafant com a refència la carrera Parisina, el Grand Prix Lemmonies.
La primera edició amb recorregut de 10km va ser entre Esplugues de Llobregat i l'interior de la Ciutadella, la va guanyar Rossend Claved amb un temps de 34:10'02".
Desde 1972 aquesta prova és disputa al parc de Montjuic, decisió ben acceptada pel gran públic i corredors en general.
La gran notícia que vam tenir fa dues setmanes, va ser la participació de Natàlia Rodriguez i Marta Dominguez, per mí les dos més grans atletes actuals, del moment i possiblement de l'història espanyola, corrien la Jean Bouin, és a dir han corregut la cursa fa unes hores. Natalia ha estat en la seva novena clàssica, on l'ha guanyada ja tres vegades, la 2005, 2009 i 2010, en quan a la Marta que ha participat en dos ocasions no ha pugut guanyar-la en cap
.
Avui Marta ha quedat en tercera posicio i Natalia quarta, tan una com l'altre estan al començament del seu entrenament, camí a les Olimpiades. La guanyadora ha estat Goshu, per davant de la seva compatriota Anina Demboda.
Per part masculina contra tot prònostic a guanyat Ilias Fati, un jove marroqui que porta 5 anys a Catalunya, en tres segons per davant del gran favorit Menjo. Un altre xaval a tenir en compte a partir d'ara, per fer pronòstics.
En la nostra comarca ha tingut lloc la Mitja de Tarragona, veurem les classificacions si ha hagut alguna sorpresa.
Pda- Fora les lesions.
Data del 1 febrer de 1920, en només 4 vegades s'ha deixat de córrer, durant la Guerra civil (1937,1938,1939) i 1967 degut a les obres que hi havia al recorregut. Només el Cross Internacional de Reyes de la Gimnàstica de Utìa a San Sebastián, que va nèixer dos anys abans, on el pròxim 2 de gener farà la seva 82 edició, pot presumir d'estar el mateix nivell de la Jean Bouin.
Gràcies a un grup de periodistes amb il.lusió van crear aquesta carrera, agafant com a refència la carrera Parisina, el Grand Prix Lemmonies.
La primera edició amb recorregut de 10km va ser entre Esplugues de Llobregat i l'interior de la Ciutadella, la va guanyar Rossend Claved amb un temps de 34:10'02".
Desde 1972 aquesta prova és disputa al parc de Montjuic, decisió ben acceptada pel gran públic i corredors en general.
La gran notícia que vam tenir fa dues setmanes, va ser la participació de Natàlia Rodriguez i Marta Dominguez, per mí les dos més grans atletes actuals, del moment i possiblement de l'història espanyola, corrien la Jean Bouin, és a dir han corregut la cursa fa unes hores. Natalia ha estat en la seva novena clàssica, on l'ha guanyada ja tres vegades, la 2005, 2009 i 2010, en quan a la Marta que ha participat en dos ocasions no ha pugut guanyar-la en cap
.
Avui Marta ha quedat en tercera posicio i Natalia quarta, tan una com l'altre estan al començament del seu entrenament, camí a les Olimpiades. La guanyadora ha estat Goshu, per davant de la seva compatriota Anina Demboda.
Per part masculina contra tot prònostic a guanyat Ilias Fati, un jove marroqui que porta 5 anys a Catalunya, en tres segons per davant del gran favorit Menjo. Un altre xaval a tenir en compte a partir d'ara, per fer pronòstics.
En la nostra comarca ha tingut lloc la Mitja de Tarragona, veurem les classificacions si ha hagut alguna sorpresa.
Pda- Fora les lesions.
sábado, 26 de noviembre de 2011
AVUI DISSABTE
Avui ha tocat un dinar familiar, és festa major al poble. Després de com és costum, els canalons, el fricandó i un bon plat de sopa que no faltin, a més ma mare els fa molts bons. Sort que abans havia anat a
córrer una mica : el tercer dia, de moment entrenant " fer footing"sense, estar massa estona, ni massa intensitat. La pròxima setmana provaré de fer sessions de 7 km i a veiam com respon aquesta musculatura, tot i així fent camí cap a la pròxima cursa, que tant sols resta 3 setmanes. Augmentarem una mica més l'intensitat a falta de 2 setmanes, el principal és arribar a córrer la carrera, o no?.
Pda- Fora les lesions.
córrer una mica : el tercer dia, de moment entrenant " fer footing"sense, estar massa estona, ni massa intensitat. La pròxima setmana provaré de fer sessions de 7 km i a veiam com respon aquesta musculatura, tot i així fent camí cap a la pròxima cursa, que tant sols resta 3 setmanes. Augmentarem una mica més l'intensitat a falta de 2 setmanes, el principal és arribar a córrer la carrera, o no?.
Pda- Fora les lesions.
jueves, 24 de noviembre de 2011
JEAN BOUIN - BARCELONÉS O FRANCÈS ?
Alenxandre François Eíennene Jean Bouin va néixer a Marsella el 21 de desembre de 1888. Era com una espècie de " prototip" de corredor de fons, no massa alt. Va utilitzar per córrer els mètodes Suecs de preparació tècnica i fisica, i va aconseguir molt bons resultats.
A les Olimpiades de Londres de 1908, no el van deixar participar ( ignoro el perquè, no hi ha manera de trobar-ho, he supervisat el que van ser les Olimpiades de 1908, i no va haver-hi boicot, no ser si no va ser seleccionat, no ho ser, si algú ho sap que m'ho faci arribar siusplau, pura curiositat ). Un any més tard 1909 és va proclamar campió de França de 10.000 metres llissos ,i campió de de França de Camp a través ( Cross ) durant quatre anys consecutius desde 1909 al 1912. Va guanyar també tres vegades consecutives el Cross de les Nacions als anys 1911, 1912, 1913, aquesta prova estava considerada com un Campionat de Cross oficios. També va millorar l'any 1911, la plusmarca mundial dels 10.000 metres llisos, amb un temps de 30'58", que va estar vigent entre 16 de novembre 1911 i el 22 juny 1922. La que li va durar més va ser el rècord de l'hora el dia 6 de juliol de 1913 a Estolcom, va fer una distància de 19021 metres, el qual un altre corredor " un altre supercrack " el finlandès Daavo Nurmi, al cap de 25 anys el va guanyar en recórrer 19210 metres. També va aconseguir una medalla de plata a les Olimpiades de Estolcom 1912 als 5.000 metres llissos.
Tots hem sentit a parlat de Jean Bouin, però poca gent sap que va ser un gran esportista i periodista francès ( va treballar al diari Petit Provençal) del començament del segle xx. Potser per la poca cultura atlètica que tenim, o pel fet de haver passat quasí bé un segle, o per la poca informació que tenin de les seves gestes com a esportista, aquet xaval és un mite Francès, pels rècords aconseguits i pel que hagués pogut aconseguir, si no hagués mort el 29 de setembre de 1914 a l'edat de 26 anys, en mig de tota una grandissima carrera esportiva, al front de la batalla de la Primera Guerra Mundial.
Com a homenatge té a França alguns estadis al seu nom, i com no! tením aquí a casa nostra a Barcelona la prestisiosa carrera Jean Bouin Open.
Pda - Ja que, d'aquí dos dies tením la cursa, he pensat amb escriure qui era aquest tal francès. El diumenge mateix us parlaré de la cursa en sí, tenim la Natàlia contra la Marta, estic una mica impacient per veure el resum per la tarda de 3Esports i al matí conectat amb internet per veure el resultat; no oblidar a la Judit Pla, n'estic segur que ella arribarà la tercera. Ah! abans tením un cross a les 5 per Teledeporte en diferit.
En classificació masculina està cantat que guanyarà Josephat Kiprono Menjo.
PDA - Fora les lesions.
A les Olimpiades de Londres de 1908, no el van deixar participar ( ignoro el perquè, no hi ha manera de trobar-ho, he supervisat el que van ser les Olimpiades de 1908, i no va haver-hi boicot, no ser si no va ser seleccionat, no ho ser, si algú ho sap que m'ho faci arribar siusplau, pura curiositat ). Un any més tard 1909 és va proclamar campió de França de 10.000 metres llissos ,i campió de de França de Camp a través ( Cross ) durant quatre anys consecutius desde 1909 al 1912. Va guanyar també tres vegades consecutives el Cross de les Nacions als anys 1911, 1912, 1913, aquesta prova estava considerada com un Campionat de Cross oficios. També va millorar l'any 1911, la plusmarca mundial dels 10.000 metres llisos, amb un temps de 30'58", que va estar vigent entre 16 de novembre 1911 i el 22 juny 1922. La que li va durar més va ser el rècord de l'hora el dia 6 de juliol de 1913 a Estolcom, va fer una distància de 19021 metres, el qual un altre corredor " un altre supercrack " el finlandès Daavo Nurmi, al cap de 25 anys el va guanyar en recórrer 19210 metres. També va aconseguir una medalla de plata a les Olimpiades de Estolcom 1912 als 5.000 metres llissos.
Tots hem sentit a parlat de Jean Bouin, però poca gent sap que va ser un gran esportista i periodista francès ( va treballar al diari Petit Provençal) del començament del segle xx. Potser per la poca cultura atlètica que tenim, o pel fet de haver passat quasí bé un segle, o per la poca informació que tenin de les seves gestes com a esportista, aquet xaval és un mite Francès, pels rècords aconseguits i pel que hagués pogut aconseguir, si no hagués mort el 29 de setembre de 1914 a l'edat de 26 anys, en mig de tota una grandissima carrera esportiva, al front de la batalla de la Primera Guerra Mundial.
Com a homenatge té a França alguns estadis al seu nom, i com no! tením aquí a casa nostra a Barcelona la prestisiosa carrera Jean Bouin Open.
Pda - Ja que, d'aquí dos dies tením la cursa, he pensat amb escriure qui era aquest tal francès. El diumenge mateix us parlaré de la cursa en sí, tenim la Natàlia contra la Marta, estic una mica impacient per veure el resum per la tarda de 3Esports i al matí conectat amb internet per veure el resultat; no oblidar a la Judit Pla, n'estic segur que ella arribarà la tercera. Ah! abans tením un cross a les 5 per Teledeporte en diferit.
En classificació masculina està cantat que guanyarà Josephat Kiprono Menjo.
PDA - Fora les lesions.
martes, 22 de noviembre de 2011
CANVIEM LES BAMBES
Després d'unes setmanes sense inactivitat, començarem a entrenar, per veure si arriben en unes mínimes condicions el 18 de desembre, per participar a una cursa de 5 km, on simultàneament es correrà la mitja de Salou.
En relació a Marta Dominguez ha sigut absolta de tota culpa dels càrrecs de dopatge i així queda definitivament lliure de totes les causes pendents que havia estat imputada.
Algú haurà d'explicar, per què el nom de la palentina estava inclòs en la operació Galgo. Els aficionats volem una explicació!!.
Pda - Fora les lesions.
lunes, 21 de noviembre de 2011
PROGRAMA A.D.O.
El programa ADO també conegut com Plan ADO ho fa l'Institució Espanyola Associació Esport Olímpic ( ADO), per promocionar i donar suport als esportistes nacionals d'alt rendiment a nivell Olimpic. Va sortir 1988 amb motiu de donar els esportistes d'èlit els medis i recursos necessaris per aconseguir un bon resultat a cara els Jocs Olimpics de Barcelona 1992.
Desde el 2004 existeix paralel.lament el programa A.D.O.P que donà suport als esportistes discapacitats en la preparació dels Jocs Paralímpics. ( Hi ha diferents països que s'han interessat pel programa, com Xile i que actualment l'implanten al seu país.
Podem dividir aquestes ajudes en tres facetes, però recordo que han de ser esportistes destacats o amb gran progressió.
1 - Les beques a esportistes amb opcions d'aconseguir bons resultats Olimpics, amb la finalitat que comptin amb els recursos financers i d'una preparació suficient i adequada pels Jocs Olimpics.
2 - Incentius als tècnics responsables dels esportistes, tan siguin entrenadors personals, on rebran la mateixa beca que l'esportista o un porcentatge establert i tots aquells que tinguin responsabillitat directa en la preparació de l'atleta.
3 - Els plans especials, destinats a complimentar la preparació dels esportistes contemplats en el programa. I han d'estar coordinats per cada una de les seves federacions. Un exemple - seguiments internacionals dels rivals, control i ajuda psicològica, programes d'investigació tecnòlogic...
ADO otorga una beca anual als millors atletes d'aquells esports comtemplats al programa Olimpic vigent. I també son tres:
Grup 1 - proves d'esportistes individuals o grup inferior a 4 membres " dobles de tenis taula, duo sincronitzades..."
Grup 2 - proves d'equips de més de 4 membres " rem 8, equip sincronitzada..."
Grup 3 - proves d'equips colectius " basket, futbol..."
Referit al grup 1, hi ha 6 tipus de beques diferents, i a més depèn de dos factors, de la modalitat de l'esport i del resultat que ha obtingut l'atleta l'any anterior amb competicions internacionals, és a dir, si algú l'any anterior ha estat campió del món, guanyarà més que un altre que hagi quedat per exemple el vuitè.
Les 6 tipus de beques :
- Beques Medallistes (M)- per tots els medallistes ( or M1, plata M2, bronçe M3), tan Olimpiades com Camiponats del Món.
- Beques Diplomas (D)- per tots qui hagin aconseguit diploma, hauran quedat entre el 4 i el 8 lloc, tant sigui Olimpiades com Campionats del Món, o entre els 6 millors en Campionats Europeus.
- Beques Ranking(R)- a tots els esportistes que estiguin entre els 10 millors del món i que no cobrin cap de les dues altres dos beques anteriors. ( sols atletisme i natació).
-Beques B- són els esportistes del grup 1 i 2 que estiguin classificats entre el 9 i 12 del ranking mundial o dels Jocs Olimpics.
- Beques E- són els esportistes que no hagin aconseguit cap dels criteris anteriors, però que resultin interesants pels programes. ( Acostumen a ser joves promeses i grans veterans).
- Les Beques M i D - son acumulables entre sí, en diferents porcentatges establert pel propi programa. ( Aquest apartat no m'agrada gens, fa olor a xamosquina).
En els casos del grup 3, els esportistes col.lectius, és la mateixa federació esportiva qui s'encarrega de posar quins esportistes obtindran l'ajuda i amb quina quantitat.
Un nombre de 370, són els atletes que van obtenir beques l'any 2010 dels quals 191 homes i 179 dones, en 26 esports olimpics diferents, que són els que es van beneficiar d'alguna beca del programa ADO.
Pda - Vaig dir que en parlaria, i aqui ho tenim.Com també vaig comentar, que s'hauria de fer una revisió i plantejar alguns canvis, ara amb el nou govern entrant, espero que si posin, i com més aviat millor.
PDA - Fora les lesions.
Desde el 2004 existeix paralel.lament el programa A.D.O.P que donà suport als esportistes discapacitats en la preparació dels Jocs Paralímpics. ( Hi ha diferents països que s'han interessat pel programa, com Xile i que actualment l'implanten al seu país.
Podem dividir aquestes ajudes en tres facetes, però recordo que han de ser esportistes destacats o amb gran progressió.
1 - Les beques a esportistes amb opcions d'aconseguir bons resultats Olimpics, amb la finalitat que comptin amb els recursos financers i d'una preparació suficient i adequada pels Jocs Olimpics.
2 - Incentius als tècnics responsables dels esportistes, tan siguin entrenadors personals, on rebran la mateixa beca que l'esportista o un porcentatge establert i tots aquells que tinguin responsabillitat directa en la preparació de l'atleta.
3 - Els plans especials, destinats a complimentar la preparació dels esportistes contemplats en el programa. I han d'estar coordinats per cada una de les seves federacions. Un exemple - seguiments internacionals dels rivals, control i ajuda psicològica, programes d'investigació tecnòlogic...
ADO otorga una beca anual als millors atletes d'aquells esports comtemplats al programa Olimpic vigent. I també son tres:
Grup 1 - proves d'esportistes individuals o grup inferior a 4 membres " dobles de tenis taula, duo sincronitzades..."
Grup 2 - proves d'equips de més de 4 membres " rem 8, equip sincronitzada..."
Grup 3 - proves d'equips colectius " basket, futbol..."
Referit al grup 1, hi ha 6 tipus de beques diferents, i a més depèn de dos factors, de la modalitat de l'esport i del resultat que ha obtingut l'atleta l'any anterior amb competicions internacionals, és a dir, si algú l'any anterior ha estat campió del món, guanyarà més que un altre que hagi quedat per exemple el vuitè.
Les 6 tipus de beques :
- Beques Medallistes (M)- per tots els medallistes ( or M1, plata M2, bronçe M3), tan Olimpiades com Camiponats del Món.
- Beques Diplomas (D)- per tots qui hagin aconseguit diploma, hauran quedat entre el 4 i el 8 lloc, tant sigui Olimpiades com Campionats del Món, o entre els 6 millors en Campionats Europeus.
- Beques Ranking(R)- a tots els esportistes que estiguin entre els 10 millors del món i que no cobrin cap de les dues altres dos beques anteriors. ( sols atletisme i natació).
-Beques B- són els esportistes del grup 1 i 2 que estiguin classificats entre el 9 i 12 del ranking mundial o dels Jocs Olimpics.
- Beques E- són els esportistes que no hagin aconseguit cap dels criteris anteriors, però que resultin interesants pels programes. ( Acostumen a ser joves promeses i grans veterans).
- Les Beques M i D - son acumulables entre sí, en diferents porcentatges establert pel propi programa. ( Aquest apartat no m'agrada gens, fa olor a xamosquina).
En els casos del grup 3, els esportistes col.lectius, és la mateixa federació esportiva qui s'encarrega de posar quins esportistes obtindran l'ajuda i amb quina quantitat.
Un nombre de 370, són els atletes que van obtenir beques l'any 2010 dels quals 191 homes i 179 dones, en 26 esports olimpics diferents, que són els que es van beneficiar d'alguna beca del programa ADO.
Pda - Vaig dir que en parlaria, i aqui ho tenim.Com també vaig comentar, que s'hauria de fer una revisió i plantejar alguns canvis, ara amb el nou govern entrant, espero que si posin, i com més aviat millor.
PDA - Fora les lesions.
jueves, 17 de noviembre de 2011
UNA HISTORIETA
He estat dubtant si explicar aquesta anècdota o historieta, que vaig viure fa uns dies mirant la televisió, l'explicaré perquè es veu i s'observa l'esperit de superació d'un atleta, en aquest cas, una noia.
Fent el que normalment acostumo a fer, un dia per la tarda sense tenir res organitzat o a fer. En concret el passat diumenge, davant el televisor, fent zapping pels diferents canals esportius, em vaig quedar a Euroesport, que feien el campionat del Món de Halterofilia, en concret de noies de 53 kg. La protagonista de l'història, com he dit és una noia aspirant a superar el rècord del món, que estava en 147kg, (em pregunto, com una noia pot aixecar, tres vegades el seu pes, per molt preparada que estigui).
Era el tercer intent, per superar el 147 kg, i això que, fa el tercer intent i ho prova, i ... no pot. Bé fins aquí tot normal, no?, la noia se'n va al vestuari decepcionada i resignada, i de sobte, es veu com els jutges s'esboloten una mica i el seu entrenador, comença a córrer no se sap cap a on, i encara hi ha més enrenou. Els comentaristes encara no s'havien adonat del que passava i, de sobte es veu l'entrenador, que acompanyava a la noia, l'havia anat a buscar al vestuari. Resulta que, en fer l'últim intent, hi havia 1 kilo menys, i a més mal equilibrat. La noia doncs tenia una altre oportunitat, per aconseguir el rècord Mundial.
El que pretenc explicar en aquesta història verídica, és com un atleta, tan sigui d'èlit com no, és tornar a mentalitzar-se per aconseguir un objectiu, que fa pocs minuts no ha aconseguit, i a més a més, amb més dificultat perquè resulta que ara tindrà 1 kg de més.
Us explico el final, ja que suposo, que no esteu tants malats, com per mirar un campionats d'halterofilia. La noia té l'ultima oportunitat, ho prova i ... si ho aixeca!! aconsegueix el seu objectiu, doncs no! al cap d'un minut d'estar celebrant l'èxit, els jutges anul.len el resultat, i a la repetició es pot observar, com al moment d'aixecar la barra, la noia mou una mica el colze i donen l'intent com a nul.
Quina decepció, no? ara és com si tots, la coneguessim desde fa temps, no?.
El meu objectiu, no es cap altre, de donar entendre, que mai n'hi ha prou per esforçar-se, en el món de l'esport, i en la vida mateixa, per això sempre dic, que el principal repte és guanyar-se a un mateix, i més si ets el millor del món en alguna disciplina.
Pda - Que!! a que ara quan possin per televisió un campeonat de halterofilia, li prestareu més atenció !
PDA - Fora les lesions.
Fent el que normalment acostumo a fer, un dia per la tarda sense tenir res organitzat o a fer. En concret el passat diumenge, davant el televisor, fent zapping pels diferents canals esportius, em vaig quedar a Euroesport, que feien el campionat del Món de Halterofilia, en concret de noies de 53 kg. La protagonista de l'història, com he dit és una noia aspirant a superar el rècord del món, que estava en 147kg, (em pregunto, com una noia pot aixecar, tres vegades el seu pes, per molt preparada que estigui).
Era el tercer intent, per superar el 147 kg, i això que, fa el tercer intent i ho prova, i ... no pot. Bé fins aquí tot normal, no?, la noia se'n va al vestuari decepcionada i resignada, i de sobte, es veu com els jutges s'esboloten una mica i el seu entrenador, comença a córrer no se sap cap a on, i encara hi ha més enrenou. Els comentaristes encara no s'havien adonat del que passava i, de sobte es veu l'entrenador, que acompanyava a la noia, l'havia anat a buscar al vestuari. Resulta que, en fer l'últim intent, hi havia 1 kilo menys, i a més mal equilibrat. La noia doncs tenia una altre oportunitat, per aconseguir el rècord Mundial.
El que pretenc explicar en aquesta història verídica, és com un atleta, tan sigui d'èlit com no, és tornar a mentalitzar-se per aconseguir un objectiu, que fa pocs minuts no ha aconseguit, i a més a més, amb més dificultat perquè resulta que ara tindrà 1 kg de més.
Us explico el final, ja que suposo, que no esteu tants malats, com per mirar un campionats d'halterofilia. La noia té l'ultima oportunitat, ho prova i ... si ho aixeca!! aconsegueix el seu objectiu, doncs no! al cap d'un minut d'estar celebrant l'èxit, els jutges anul.len el resultat, i a la repetició es pot observar, com al moment d'aixecar la barra, la noia mou una mica el colze i donen l'intent com a nul.
Quina decepció, no? ara és com si tots, la coneguessim desde fa temps, no?.
El meu objectiu, no es cap altre, de donar entendre, que mai n'hi ha prou per esforçar-se, en el món de l'esport, i en la vida mateixa, per això sempre dic, que el principal repte és guanyar-se a un mateix, i més si ets el millor del món en alguna disciplina.
Pda - Que!! a que ara quan possin per televisió un campeonat de halterofilia, li prestareu més atenció !
PDA - Fora les lesions.
miércoles, 16 de noviembre de 2011
ZZ TOP
Aquesta matinada a agafar el camió, sense voler he tocat el dial, i m'ha sortit aquesta cançó.
No tenia ni ideia, de com es deien aquest grup, així que només arribar a casa, m'he posat a buscar com es deien aquests xavals, i ara ja ser qui són. Puc dir que, no sóc cap expert musicalment, sino tot el contrari, però sé el que m'agrada i el que no m'agrada. I aquesta cançó m'ha agradat, m'ha transportat "imaginàriament" a una carretera, al mig d'una prat verdós rodejat d'arbres i flors; al cap d'uns segons he canviat el camió per les bambes, i m'he ficat a córrer, sense veure el final, i no parava de córrer, em sentia bé i alliberat, sense presses, feia el que m'agrada. I en mig de tota aquest l'imaginari, el collons del locutor, presenta una altre cançoneta i torno a la terra.
La fotografia pot representar una mica, el paisatge que tenia al meu cap, us feu a la idea, no?.
Bé, ha estat un moment, com tots tenim en algun moment o altre, un dia qualsevol de les nostres vides. N'estic segur, que la cançó en un altre moment, no m'hagués fet el mateix efecte, no li treiem mèrits, ara a la cançoneta, sinó que la cosa ha anat com ha anat, i així ho he expressat i escrit.
Us poso un altre d'aquest grup, amb millors imatges, bé les imatges només reflexen el que es diu.
Pda - Fora les lesions.
No tenia ni ideia, de com es deien aquest grup, així que només arribar a casa, m'he posat a buscar com es deien aquests xavals, i ara ja ser qui són. Puc dir que, no sóc cap expert musicalment, sino tot el contrari, però sé el que m'agrada i el que no m'agrada. I aquesta cançó m'ha agradat, m'ha transportat "imaginàriament" a una carretera, al mig d'una prat verdós rodejat d'arbres i flors; al cap d'uns segons he canviat el camió per les bambes, i m'he ficat a córrer, sense veure el final, i no parava de córrer, em sentia bé i alliberat, sense presses, feia el que m'agrada. I en mig de tota aquest l'imaginari, el collons del locutor, presenta una altre cançoneta i torno a la terra.
La fotografia pot representar una mica, el paisatge que tenia al meu cap, us feu a la idea, no?.
Bé, ha estat un moment, com tots tenim en algun moment o altre, un dia qualsevol de les nostres vides. N'estic segur, que la cançó en un altre moment, no m'hagués fet el mateix efecte, no li treiem mèrits, ara a la cançoneta, sinó que la cosa ha anat com ha anat, i així ho he expressat i escrit.
Us poso un altre d'aquest grup, amb millors imatges, bé les imatges només reflexen el que es diu.
Pda - Fora les lesions.
martes, 15 de noviembre de 2011
TANCADES INSCRIPCIONS JEAN BOUIN
Estan tancades fa dies, ja!! les inscripcions per participar a la 88ena edició, de la Jean Bouin Open, per a atletes populars, s'han superat els 10.000 inscrits, superat així el rècord de la prova de l'any passat, que era de 8250 corredors.
L'organització s'ha vist obligada a tancar les inscripcions, per causa a la pròpia seguretat dels corredors al moment de la sortida. Ja es diu que l'any vinent, canviaran un petit recorregut de la sortida, per l'augment de demanda dels propis runnners.
És una cursa clàssica de fa molts anys, el proper 27 de novembre, Barcelona tornarà a omplir els seus carrers, d'atletes de tota classe, sort a tots.
Recordo, que si ets atleta d'èlit o escolar, encara t'hi pots inscriure.
Pda - Fora les lesions.
L'organització s'ha vist obligada a tancar les inscripcions, per causa a la pròpia seguretat dels corredors al moment de la sortida. Ja es diu que l'any vinent, canviaran un petit recorregut de la sortida, per l'augment de demanda dels propis runnners.
És una cursa clàssica de fa molts anys, el proper 27 de novembre, Barcelona tornarà a omplir els seus carrers, d'atletes de tota classe, sort a tots.
Recordo, que si ets atleta d'èlit o escolar, encara t'hi pots inscriure.
Pda - Fora les lesions.
lunes, 14 de noviembre de 2011
MENCIONEM ALGUNS PREMIS
Felicitar a la Natàlia Rodriguez, que ha sigut guardonada amb el premi José Luis Alonso " atleta espanyol de l'any" tant sigui home o dona.
Natàlia ha aconseguit 1566 punts, superant per 110 punts a Manuel Olmedo 1456, i altres com Ruth Beitia, Mario Pestaño... una votació en la qual hi havia 130 representants de tots els estaments de l'atletisme (atletes, entrenadors, jutges, periodistes, clubs, directius...). El premi el rebrà el pròxim 13 de desembre a Madrid.
Usain Bolt campió Mundial dels 200 metres i 4 per 100 metros, ha guanyat per tercera vegada consecutiva, contra tot pronòstic, en depriment del seu compatriota Yohan Blake " campió Mundial dels 100 metres ", com a millor atleta de l'any 2011. Per part femenina l'australiana Sally Pearson " campiona dels 100 metres valles", també ha rebut la mateixa distinció, de part de IAAF, i els dos acompanyants amb un xec de 100.000 dolars.
La britànica Paula Radcliffe, continua en poder del rècord de maratons en 2hores 15 minuts 25 segons, que va establir a Londres l'any 2003. Recordem la nova norma, que al final, entrarà en vigor a partir del gener del 2012, on deia que les corredores femenines, podran fer marcas només en carreras femenines.
Per altre banda, la candidatura de Londres, s'ha imposat a la de Doha, i així s'emporta els Mundials d'atletisme dels 2017, 5 anys després que es celebraran les proximes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions.
Natàlia ha aconseguit 1566 punts, superant per 110 punts a Manuel Olmedo 1456, i altres com Ruth Beitia, Mario Pestaño... una votació en la qual hi havia 130 representants de tots els estaments de l'atletisme (atletes, entrenadors, jutges, periodistes, clubs, directius...). El premi el rebrà el pròxim 13 de desembre a Madrid.
Usain Bolt campió Mundial dels 200 metres i 4 per 100 metros, ha guanyat per tercera vegada consecutiva, contra tot pronòstic, en depriment del seu compatriota Yohan Blake " campió Mundial dels 100 metres ", com a millor atleta de l'any 2011. Per part femenina l'australiana Sally Pearson " campiona dels 100 metres valles", també ha rebut la mateixa distinció, de part de IAAF, i els dos acompanyants amb un xec de 100.000 dolars.
La britànica Paula Radcliffe, continua en poder del rècord de maratons en 2hores 15 minuts 25 segons, que va establir a Londres l'any 2003. Recordem la nova norma, que al final, entrarà en vigor a partir del gener del 2012, on deia que les corredores femenines, podran fer marcas només en carreras femenines.
Per altre banda, la candidatura de Londres, s'ha imposat a la de Doha, i així s'emporta els Mundials d'atletisme dels 2017, 5 anys després que es celebraran les proximes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions.
domingo, 13 de noviembre de 2011
MCD I 10 KM
Avui ha tingut lloc a Salou la MCD i els 10 km. Aquí un senyor tenia un dorsal el 317, però encara estic lesionat, i no he pogut estar a la línia de sortida, espererem, el pròxim any per ser-hi.
Ahir vaig anar a buscar la samarreta i a viure una mica l'ambient, i com no podia ser menys, estava molt ben organitzat, i amb un gran " ambientasso a runners".,
Encara no tinc les classificacions per mirar-les, però és un recorregut propici, per fer marca personal, per ser completament plana.
Pda - Amb la vida privada d'un. Avui se'm aixecat amb una telefonada de mon pare, i vull donar les gràcies a Déu, perquè no ha sigut res, pel que hagués pogut ser.
PDA - Fora les lesions.
Ahir vaig anar a buscar la samarreta i a viure una mica l'ambient, i com no podia ser menys, estava molt ben organitzat, i amb un gran " ambientasso a runners".,
Encara no tinc les classificacions per mirar-les, però és un recorregut propici, per fer marca personal, per ser completament plana.
Pda - Amb la vida privada d'un. Avui se'm aixecat amb una telefonada de mon pare, i vull donar les gràcies a Déu, perquè no ha sigut res, pel que hagués pogut ser.
PDA - Fora les lesions.
sábado, 12 de noviembre de 2011
CÀNON RERA CÀNON
S'ha decalarat la guerra a una nova iniciativa de la Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA).
Un any després del fracàs del carnet del corredor per les proves populars, ara aquests, treuen el que se'n diu " la llicència de dia", és imprescindible per participar en totes les curses que estiguin incloses dins del calendari nacional de fons. La llicència de dia, és un cànon de tres euros, cinc en les curses de marató, que tots els corredors populars han de pagar per participar en elles.
L'excusa que donà la RFEA, per aquest canon, és que aquest pagament oferix una assegurança, cosa que els mateixos organitzadors de les carreres ja ofereixen, ja que és obligatori per llei. I las carreres que no facin pagar aquest cànon, seran excloses del calendari de la RFEA, cosa que no permetrà als atletes d'èlit, participar-hi.
S'està fent un petit boicot de moment a tots els atletes populars que ho vulguin, que no es pagui aquest cànon; jo en particular estic en contra, pero ho deixo en mans dels organitzadors de les proves, que ho decideixin ells. Són ells, qui crec que s'han d'enfrontar a la federació d'atletisme.
Ara sí, considero, que es veu clar que amb aquesta norma, l'únic que es pretén és un afany recaudatori, cosa que apart de molestar als alteltes populars, si continua portant "merder" seran els propis atletes d'èlit, qui s'oposaran en aquest cànon, perquè els prohibiria participar en aquestes carreres, i en definitiva econòmicament recordem que aquests atletes cobren per premis i per assistències, i això és molta pasta senyors.
Pda - Fora les lesions
Un any després del fracàs del carnet del corredor per les proves populars, ara aquests, treuen el que se'n diu " la llicència de dia", és imprescindible per participar en totes les curses que estiguin incloses dins del calendari nacional de fons. La llicència de dia, és un cànon de tres euros, cinc en les curses de marató, que tots els corredors populars han de pagar per participar en elles.
L'excusa que donà la RFEA, per aquest canon, és que aquest pagament oferix una assegurança, cosa que els mateixos organitzadors de les carreres ja ofereixen, ja que és obligatori per llei. I las carreres que no facin pagar aquest cànon, seran excloses del calendari de la RFEA, cosa que no permetrà als atletes d'èlit, participar-hi.
S'està fent un petit boicot de moment a tots els atletes populars que ho vulguin, que no es pagui aquest cànon; jo en particular estic en contra, pero ho deixo en mans dels organitzadors de les proves, que ho decideixin ells. Són ells, qui crec que s'han d'enfrontar a la federació d'atletisme.
Ara sí, considero, que es veu clar que amb aquesta norma, l'únic que es pretén és un afany recaudatori, cosa que apart de molestar als alteltes populars, si continua portant "merder" seran els propis atletes d'èlit, qui s'oposaran en aquest cànon, perquè els prohibiria participar en aquestes carreres, i en definitiva econòmicament recordem que aquests atletes cobren per premis i per assistències, i això és molta pasta senyors.
Pda - Fora les lesions
lunes, 7 de noviembre de 2011
CANVIEN D'OPERADOR AL MOTOCICLISME
Agrair a TVE pels 28 anys de retransmissions de motociclisme. Hem crescut amb ells, van començar amb blanc i negre, i acaben en HD. Han deixat el llistó molt alt, esperem que TELE5, estigui a l'alçada.
Per aquí em vist pilots, com Crivillé, Doohan, Sito, Sete, Rossi, Marc Marquez..., grans pilots, que sense la feina ben feta de retransmissions, no s'haguéssim enganxat davant d'un televisor, mirant com uns fora de sèrie, dónen voltes a un circuit.
El motociclisme és avui en dia un esport de masses, gracies també a TVE.
Pda. Fora les lesions.
Per aquí em vist pilots, com Crivillé, Doohan, Sito, Sete, Rossi, Marc Marquez..., grans pilots, que sense la feina ben feta de retransmissions, no s'haguéssim enganxat davant d'un televisor, mirant com uns fora de sèrie, dónen voltes a un circuit.
El motociclisme és avui en dia un esport de masses, gracies també a TVE.
Pda. Fora les lesions.
MARATÓ DE NOVA YORK
Ahir va tenir lloc la 42ena edició de la marató de Nova York, i segons diuen va ser un dia de rècords, tan de participants, més de 47.000 atletes, com d'assistents seguint la marató.
També es va superar el rècord de la prova de l'any 2001, que el tenia "etíope" Tesfaye Jifar, en un temps de 2:07:43, rècord actual ha sigut superat per Geoffrey Mutai "keniata", en un temps de 2:05:06 i per dos atletes més Emmanuel Mutai, i Gebremarian "etíope". Tots tres seran recompensats en 70.000 euros per haver baixat de l'antic rècord.
En classificació femenina, ha estat molt ajustada, la gran favorita "keniata" Mary Keitany, va sortir molt forta de començament de la prova, però a l'arribar als famosos 30 km, és va colapsar físicament, i a falta de l'últim kilòmetre la "etíope" Firehiwot Dado" la va adelantar, seguida de Bulunesh Deba i finalment va quedar tercera.
Amb representació espanyola Aguilar, va quedar en la 13ena posició en un temps de 2:35, la seva quarta millor marca registrada.
Porten uns anys, on els temps de les maratons, son superats quasi bé, any rera any, totes les principals maratons, els seus rècords aquest any han estat superats " Londres, Boston, Seül, Amnsterdam, Nova York...Això és una evidència de com es corre de ràpid, avui en dia. Hi ha un altre motiu, els africans, els keniates especialment s'han especialitzat en aquesta distància, i el motiu no és cap altre que econòmic, es pot guanyar molt i es guanya molt, quedant entre els 10 primers d'una marató, sumant-ne 4 o 5 a l'any i alguna que altre mitja marató, és prou motiu per preparar-se bé.
Pda - La marató de Nova York, hauria de ser i és la gran Meca de tot maratonià, ha de ser tot un privilegi córrer per la capital del món.
PDA - Fora les lesions.
També es va superar el rècord de la prova de l'any 2001, que el tenia "etíope" Tesfaye Jifar, en un temps de 2:07:43, rècord actual ha sigut superat per Geoffrey Mutai "keniata", en un temps de 2:05:06 i per dos atletes més Emmanuel Mutai, i Gebremarian "etíope". Tots tres seran recompensats en 70.000 euros per haver baixat de l'antic rècord.
En classificació femenina, ha estat molt ajustada, la gran favorita "keniata" Mary Keitany, va sortir molt forta de començament de la prova, però a l'arribar als famosos 30 km, és va colapsar físicament, i a falta de l'últim kilòmetre la "etíope" Firehiwot Dado" la va adelantar, seguida de Bulunesh Deba i finalment va quedar tercera.
Amb representació espanyola Aguilar, va quedar en la 13ena posició en un temps de 2:35, la seva quarta millor marca registrada.
Pda - La marató de Nova York, hauria de ser i és la gran Meca de tot maratonià, ha de ser tot un privilegi córrer per la capital del món.
PDA - Fora les lesions.
domingo, 6 de noviembre de 2011
SERIES - CARL LEWIS -
Frederick Carlon "Carl Lewis", amb el sobrenom de " el fill del vent ", va néixer l' 1 de juliol de 1961 Birminghan, encara que va créixer a Willingboro, Nova Jersey.
Fill d'un jugador de futbol americà "Willians Lewis" i de mare vallista "Everlyn". El seu germà Cleve va jugar al futbol a Europa, Maxkie va ser rècord de 200 llardes a Alabama i Carol la petita va ser saltadora de longitud, tota una família amb molta aptitud atlètica. De ben petit feia ballet ,als 13 anys va començar a competir a salt d'altura i ben aviat va veure que tenia aptituds per les proves de velocitat.
Ja en 19 anys formava part de l'equip olímpic dels EEUU, i només un boicot del seu país als Jocs Olimpics de Moscú 1980, va retrassar el seu debut.
I així va ser 4 anys més tard als Jocs Olimpics del seu país los Angeles 1984: va guanyar 4 medalles d'or, igualant així la gesta de Jesse Owens, als Jocs de Berlín 1936, or a 100 metres llissos, or 200 metres llissos, or a salt longitud i or a 4 per 100 metres llisos. Actualment són els únics dos atletes que ho han aconseguit ( sense contar a Alvin).
Als Jocs Olimpics de Seul 1988 va afegir al seu medaller dues medalles més d'or, de 100 metres i salt de longitud, i un altre de plata en 200 metres llisos, vençut pel seu compatriota Joel Peloach.
A Barcelona 1992 va tornar a guanyar l'or de salt de longitud, i l'or de 4 per 100metres llisos.
Als últims jocs on va participar, a Atlanta 1996, va tornar a conseguir l'or de Salt de longitud.
Carl Lewis ha aconseguit 9 medalles d'or i una de plata en 4 participacions Olimpiques, ha sigut el gran dominador durant més d'una dècada del salt de longitud, encara que no ha pogut enregistrar un millor salt que el llegendari Bob Beamon, saltant més de 8'90 metres, i el primer home en baixar els 9'90 en 100 metres llisos.
Ha obtingut 4 medalles d'or d'una mateixa disciplina en 4 olimpiades diferents, només s'havia aconseguit dues vegades a l'història per Aloerter "llançador de disc", i Paul Llustrom "regatista".
Ha aconseguit també 7 campionats del món, i 16 rècords nacionals, 11 rècords mundials. Guardonat com a millor " atleta de l'any" de part de la IAAF, en dues ocasions " 1988 i 1991", també té el premi Jesse Owens 1982 i 1991, per Espanya, també té el Premi Princep d'Astúries de l'esport 1996. El 16 d'octubre, va ser nomenat Embaixador de bona Voluntat, per l'organització de les Mans Unides per l'Agricultura i l'Alimentació ( FAO), i com no, guardonat com a millor atleta de la dècada dels 80.
"Hi ha medallistes d'or que utilitzen drogues, aquesta carrera es mirarà durant molts anys, per buscar més motius..." Així va començar una entrevista que li van fer a la BBC al 1987, quan Ben Jonson, el va guanyar al campionat del món a Roma. Lewis va tenir moltes crítiques, d'altres atletes companys, perquè li van dir que era un aprofitat, ja que el dopatge existia desde feia molts anys, i com que guanyava no deia res, i ara com que va perdre ho diu, el van acusar d'egoista i de falta d'humilitat.
Pels experts Carl Lewis està considerat actualment el millor atleta de tots els temps.
Millors marques personals, fins que es va retirar de la competició l'any 1997.
100m - 9'86"
200m - 19'75"
salt longitud - 8'87metres
Actualment fa d'actor a Hollywood, " California", encara que es diu que ess busca un lloc al Senat de Nova Jersey, EEUU.
Una curiositat - vuit medalles d'or Olimpiques, les té ell al seu poder, però la novena, la seva primera medalla d'or de 100 metres que va guanyar, va se enterrada amb son pare, al maig de 1988, - les seves paraules en una entrevista al Philadelhia Daily News van ser " mon pare estava molt orgullós dels 100 metres sobretot, quasi més que jo, volia que guanyés, ara ja la té i per sempre".
Per mi Carl Lewis, va ser un atleta egoista, i un pèl egocèntric i molt treballador, per intentar superar-se a sí mateix i a tothom. Però és la base, si vols ser el primer a la pista, ho has de donar tot, i a més en aquesta època moderna, tan competitiva encara més. També el considero un dels 3 millors atletes de l'història.
Pda - Gràcies, a tu i algun altre company, estimo aquest esport, el porto dins meu. Gràcies senyor Lewis, moltes gràcies.
PDA - Fora les lesions.
Fill d'un jugador de futbol americà "Willians Lewis" i de mare vallista "Everlyn". El seu germà Cleve va jugar al futbol a Europa, Maxkie va ser rècord de 200 llardes a Alabama i Carol la petita va ser saltadora de longitud, tota una família amb molta aptitud atlètica. De ben petit feia ballet ,als 13 anys va començar a competir a salt d'altura i ben aviat va veure que tenia aptituds per les proves de velocitat.
Ja en 19 anys formava part de l'equip olímpic dels EEUU, i només un boicot del seu país als Jocs Olimpics de Moscú 1980, va retrassar el seu debut.
I així va ser 4 anys més tard als Jocs Olimpics del seu país los Angeles 1984: va guanyar 4 medalles d'or, igualant així la gesta de Jesse Owens, als Jocs de Berlín 1936, or a 100 metres llissos, or 200 metres llissos, or a salt longitud i or a 4 per 100 metres llisos. Actualment són els únics dos atletes que ho han aconseguit ( sense contar a Alvin).
Als Jocs Olimpics de Seul 1988 va afegir al seu medaller dues medalles més d'or, de 100 metres i salt de longitud, i un altre de plata en 200 metres llisos, vençut pel seu compatriota Joel Peloach.
A Barcelona 1992 va tornar a guanyar l'or de salt de longitud, i l'or de 4 per 100metres llisos.
Als últims jocs on va participar, a Atlanta 1996, va tornar a conseguir l'or de Salt de longitud.
Carl Lewis ha aconseguit 9 medalles d'or i una de plata en 4 participacions Olimpiques, ha sigut el gran dominador durant més d'una dècada del salt de longitud, encara que no ha pogut enregistrar un millor salt que el llegendari Bob Beamon, saltant més de 8'90 metres, i el primer home en baixar els 9'90 en 100 metres llisos.
Ha obtingut 4 medalles d'or d'una mateixa disciplina en 4 olimpiades diferents, només s'havia aconseguit dues vegades a l'història per Aloerter "llançador de disc", i Paul Llustrom "regatista".
"Hi ha medallistes d'or que utilitzen drogues, aquesta carrera es mirarà durant molts anys, per buscar més motius..." Així va començar una entrevista que li van fer a la BBC al 1987, quan Ben Jonson, el va guanyar al campionat del món a Roma. Lewis va tenir moltes crítiques, d'altres atletes companys, perquè li van dir que era un aprofitat, ja que el dopatge existia desde feia molts anys, i com que guanyava no deia res, i ara com que va perdre ho diu, el van acusar d'egoista i de falta d'humilitat.
Pels experts Carl Lewis està considerat actualment el millor atleta de tots els temps.
Millors marques personals, fins que es va retirar de la competició l'any 1997.
100m - 9'86"
200m - 19'75"
salt longitud - 8'87metres
Actualment fa d'actor a Hollywood, " California", encara que es diu que ess busca un lloc al Senat de Nova Jersey, EEUU.
Una curiositat - vuit medalles d'or Olimpiques, les té ell al seu poder, però la novena, la seva primera medalla d'or de 100 metres que va guanyar, va se enterrada amb son pare, al maig de 1988, - les seves paraules en una entrevista al Philadelhia Daily News van ser " mon pare estava molt orgullós dels 100 metres sobretot, quasi més que jo, volia que guanyés, ara ja la té i per sempre".
Per mi Carl Lewis, va ser un atleta egoista, i un pèl egocèntric i molt treballador, per intentar superar-se a sí mateix i a tothom. Però és la base, si vols ser el primer a la pista, ho has de donar tot, i a més en aquesta època moderna, tan competitiva encara més. També el considero un dels 3 millors atletes de l'història.
Pda - Gràcies, a tu i algun altre company, estimo aquest esport, el porto dins meu. Gràcies senyor Lewis, moltes gràcies.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 4 de noviembre de 2011
RENOVAR O RENOVAR - A.D.O.
Passen els dies i no trobo el moment de fer un petit comentari sobre A.D.O. Tots hem sentit a parlar del PLAN ADO, molt resumit - és una ajuda econòmica i de medis, que rebren els atletes d'èlit, segons el resultat que fan a les competicions internacionals que competeixen, i sobretot tenint els ulls mirant cap a les pròximes olimpiades.
Va sortir abans de les Olimpiades de Barcelona 1992, per esperonar a tots els atletes a aconseguir èxits, per Espanya i al mateix temps, per ajudar-los econòmicament, per tot allò, que representa i significa està cobert, i haver-se de centrar només en les competicions i entrenar.
Sota el meu parè d'un aficionat a atletisme i a l'esport en general, proclamo la meva queixa, i crec que acceptada, en que un Plan ADO, que servia fa 30 anys, on els atletes s'eforçaven per entrar dins d'ell i aconseguir bon temps, ara s'ha tornat en contra. Considero que molts atletes, un cop entren al Programa, s'acomoden amb l'ajuda que rebren per part del comitè i de la pròpia federació, i no entrenen, ni arriben a l'objectiu que s'esperava de cada atleta en concret. ( No tots).
S'hauria d'estudiar una nova forma per ajudar, tant econòmicament, com amb intal-lacions i entrenadors als atletes, i aconseguir treure el millor de cadascú. ( No es poden obtenir resultats tan pobres, a les competicions Internacionals, arreglem'ho, siusplau.)
Una curiositat, per exemple dues campiones, com són Marta Dominguez, aquest any cobrarà del programa ADO 60000 euros, i Núria Fernández 34000 euros. No dic que sigui molt ni poc, perquè les dues són grans atletes amb renom internacional, tan sols proporciono una informació.
Pda - Un altre dia em comprometo, a parlar més abastament del PLAN ADO.
PDA - Fora les lesions.
Va sortir abans de les Olimpiades de Barcelona 1992, per esperonar a tots els atletes a aconseguir èxits, per Espanya i al mateix temps, per ajudar-los econòmicament, per tot allò, que representa i significa està cobert, i haver-se de centrar només en les competicions i entrenar.
Sota el meu parè d'un aficionat a atletisme i a l'esport en general, proclamo la meva queixa, i crec que acceptada, en que un Plan ADO, que servia fa 30 anys, on els atletes s'eforçaven per entrar dins d'ell i aconseguir bon temps, ara s'ha tornat en contra. Considero que molts atletes, un cop entren al Programa, s'acomoden amb l'ajuda que rebren per part del comitè i de la pròpia federació, i no entrenen, ni arriben a l'objectiu que s'esperava de cada atleta en concret. ( No tots).
S'hauria d'estudiar una nova forma per ajudar, tant econòmicament, com amb intal-lacions i entrenadors als atletes, i aconseguir treure el millor de cadascú. ( No es poden obtenir resultats tan pobres, a les competicions Internacionals, arreglem'ho, siusplau.)
Una curiositat, per exemple dues campiones, com són Marta Dominguez, aquest any cobrarà del programa ADO 60000 euros, i Núria Fernández 34000 euros. No dic que sigui molt ni poc, perquè les dues són grans atletes amb renom internacional, tan sols proporciono una informació.
Pda - Un altre dia em comprometo, a parlar més abastament del PLAN ADO.
PDA - Fora les lesions.
martes, 1 de noviembre de 2011
JOAN CAPRI - L'ENTERRAMORTS -
Avui és un dia trist, ja que molta gent avui fa la visiteta al cementeri, altres no acostumen a anar al cementeri, i menys en aquest dia que hi ha tanta gent, no per això...no vé al cas.
Posem una mica d'humor, en un dia com avui, pel gran Capri ("de moment no el supera ningú, és un supercrac").
Pda - Fora les lesions.
Posem una mica d'humor, en un dia com avui, pel gran Capri ("de moment no el supera ningú, és un supercrac").
Pda - Fora les lesions.
UNIÓ ENTRE MUTOLA I SEMENYA
Quan fa uns mesos per primera vegada es va començar a sentir rumors del que podria ser aquesta unió, vaig creure que si la cosa anava bé, seria la bomba. Ara, publicada la notíciaa oficialment, ja fa un parell de setmanes, immediatament al moment de llegir-la, em va venir al cap, que la Roser estaria molt contenta. "Doncs aquesta tal Mutola ", (quina ironia no?), a la Roser li agradava molt, igual que a mi. Crec que és una decisió molt acceptada de part de la sudafricana Carter Semenya, "campiona mundial dels 800 metres a Berlín 2009, i actual subcampiona mundial de Daegu 2011 dels 800 m", hagi contractat a la mozambiquenya Maria de Lurdes Mutola, "excampeona mundial i Olímpica de la mateixa distància", com a entrenadora.
Cal recordar que Semenya, ha estat fora de la competició, com tots ja sabem, per causa, que diferentes atletes es van queixar sobre el seu sexe, ha estat doncs obligada per part de la IAAF, a fer-se diferents proves de verificació de sexe, el que li ha repercitit aquests 9 mesos d'inactivitat, en la seva forma física, en aquest últim Mundial.
Semenya està cridada, a ser una gran d'aquesta distància. No sabem si superarà, a qui és ara la seva nova directora tècnica, ja que és per mí la més gran corredora que ha dominat aquesta distància fins avui en dia.
En aquesta pròximes Olimpiades de Londres 2012, per mi tindrà, una gran rival, la russa Marisa Savinova de 26 anys, i actual campiona Mundial dels 800 metres, a la qual fa unes setmanes li fou otorgada el premi a la millor atleta Europea de l'any 2011. N'estic segur, que ens ho passarem molt bé, veint-les competir aquestes dues. ( fa tota la pinta, que l'any vinent barrufarem, molt i molt.)
Pda - Aquesta distància dels 800 metres, al estar entre el que se'n diu mig fons i velocitat, no està prou reconeguda pel gran públic, per mi, és una especialitat quasí bé, la més complicada de dominar, per les dues qüestions esmentades, s'ha de tenir velocitat i fons al mateix temps, és dir, s'ha de ser ràpid en els 1500 metres i en els 400 metres, quasi bé res, no!.
PDA - Fora les lesions
Cal recordar que Semenya, ha estat fora de la competició, com tots ja sabem, per causa, que diferentes atletes es van queixar sobre el seu sexe, ha estat doncs obligada per part de la IAAF, a fer-se diferents proves de verificació de sexe, el que li ha repercitit aquests 9 mesos d'inactivitat, en la seva forma física, en aquest últim Mundial.
Semenya està cridada, a ser una gran d'aquesta distància. No sabem si superarà, a qui és ara la seva nova directora tècnica, ja que és per mí la més gran corredora que ha dominat aquesta distància fins avui en dia.
En aquesta pròximes Olimpiades de Londres 2012, per mi tindrà, una gran rival, la russa Marisa Savinova de 26 anys, i actual campiona Mundial dels 800 metres, a la qual fa unes setmanes li fou otorgada el premi a la millor atleta Europea de l'any 2011. N'estic segur, que ens ho passarem molt bé, veint-les competir aquestes dues. ( fa tota la pinta, que l'any vinent barrufarem, molt i molt.)
Pda - Aquesta distància dels 800 metres, al estar entre el que se'n diu mig fons i velocitat, no està prou reconeguda pel gran públic, per mi, és una especialitat quasí bé, la més complicada de dominar, per les dues qüestions esmentades, s'ha de tenir velocitat i fons al mateix temps, és dir, s'ha de ser ràpid en els 1500 metres i en els 400 metres, quasi bé res, no!.
PDA - Fora les lesions
domingo, 30 de octubre de 2011
TORNA I GUANYA - MARTA DOMINGUEZ
És just o no? ho deixo a criteri de cadascú, aquí hi ha hagut gat amagat, és vox populi, però ningú s'atreveix a parlar, per falta de proves i perquè bé de molt amunt que aquest asumpte es doni per tancat: amb això no vull dir, que Marta sigui culpable, tot el contrari, ja que la meva postura tira més cap a la seva innocència que la seva culpabilitat, encara que crec que també, hi ha alguna cosa que no es vol que es faci pública.
El que vull comentar és que després de 15 mesos de la seva última cursa, específicament el 30 de juliol de 2010, quan va obtenir a l'Estadi Olímpic de Barcelona la medalla de plata, a la final del 3000 metres obtacles en el campionat d'Europa. Marta Dominguez, la millor atleta espanyola de tots els temps, pel seu historial, ha tornat fa uns instants a Madrid a córrer la carrera de 10 km "la divina pastore en el Retiro": és una cursa modesta, ja que s'ha de preparar per les Olimpiades de Londres, per aconseguir la minima.
Marta torna una vegada exculpada de tots els càrrecs de dopatge en relació a l' Operació Galgo. Deixem-la treballar amb tranquil.litat, ja que així ho ha decidit la justicia, ja hi haurà temps de parlar-ne un cop es retiri.
Pda - Ah!, Marta ha guanyat la carrera, no ha perdut sensacions, ni compatibilitat després de la seva maternitat. Ara toca entrenar i suar. Suerte Marta y haber si vamos a Londres.
PDA- Fora les lesions.
viernes, 28 de octubre de 2011
SÈRIE- KRAENSZLEIN ALVIN
De ben petit, a la seva escola de Milwaukeee East Side Alte, va començar a destacar i a guanyar; el 1897 la Universitat de Pensilvania, se'l va emportar de la seva Universitat de Winsconsi , i així recalava a una gran universitat, amb molta tradicció atlètica. Allí es va integrar a la fraternitat Omega i a entrenar. I és allí on va desenvolupar una nova forma de saltar sobre els obtacles, aixecant la cama estesa cap endavant, deixant l'obtacle sota la cama, és fins ara l'estandard de la tècnica d'avui en dia en saltar les valles, és considerat doncs el pare i mestre de la tècnica actual.
Com recordo, ja de ben petit col.leccionava rècords,: primers escolars, després nacionals i més tard mundials.- 110 metres valles (15'2"), els 200 metres valles (23'6") aquest va durar 25 anys. També es va començar a competir amb el salt de longitud, on va aconseguir el rècord mundial, saltant 7'43 metres, però resulta que el seu compatriota Myer Prinstein va saltar 7'50 metres un mes, més tard. Aquesta gesta a Alvin no li va agradar gens, i aquí començà, una gran rivalitat entre aquests dos atletes, acabant més d'una vegada les competicions a cops.
Alvin Kraenslein ("tenia una gran caballera") esperava amb molta impaciència les Olimpiades de París 1900, amb 19 anys d'edat i ben preparat que estava per entrar a l'història de l'atletisme Mundial. Resulta que ...- París any 1900, després de 1879 del gran èxit de la Torre Eiffel, superava els 2,5 milions d'habitants i una gran eufòria econòmica, ( eren els anys del ferro), es va trobar podem dir amb les pitjors Olimpiades de l'història moderna. No va haver cerimònia inaugural, ni medalles; a les competicions se li va privar quasi bé, que hi fosin els seus seguidors, ( vull dir que quan un atleta rep una medalla, automàticament el seu privilegi augmenta tan esportivament, com socialment), una gran decepció per tots els qui varen haver de rebre una medalla en aquells jocs. Així després d'aconseguir 4 millors posicions, va tornar a Winsconsi sense les medalles de 60 m valles, 110 m valles, 200 m valles i salt de longitud. Bé, varen ser un fracàs aquelles Olimpiades.
Alvin tot i així, va establir un rècord de medalles en una olimpiades, que no fou igualada fins al 1936 per Jesse Owens a les Olimpiades de Berlin 1936. I fins i tot així Alvin, continua tenin un rècord fins el dia d'avui en conseguir aquest, 4 medalles individuals, no com Jesse ni Carl.
A l'agost del 1927, el Dr. Kraenszlein va caure malalt per enfermetat del cor, i en menys de 5 mesos, el 6 de gener de 1928 a Willkesbarre "Pennsilvania", va morir i es recorda, com un dels millors atletes de la seva era i gran recordat encara avui en dia a la Universitat de Pennsilvania.
Pda- Aquí tením un exemple d'un personatge, que en aquella època a falta de persones amb estudis, va posar per davant l'atletisme "la seva gran passió" al que hagués estat més fàcil, viure del seu doctorat, i no arriscar-se a viure de l'atletisme, que era i és més dificil.
PDA- Fora les lesions.
jueves, 27 de octubre de 2011
LA MÚSICA EN UN ATLETA
La música ens ajuda diàriament, la sentim per tot arreu. Cadascú, escolta el que més li vé de gust en cada moment. Realment la música sempre ha tingut una gran motivació, pels atletes, sense anar més lluny, els barcelonistes dels ùltims anys, se'm apropiat d'una cançó dels Coldplay "viva la vida". És habitual veure els atletes com es desconecten o motiven hores abans d'un esdeveniments, escoltant mùsica, amb els auriculars. Un moment molt especial d' un atleta, és el moment de rebre una medalla, tan sigui Olímpica, Europea...normalment sempre va acompanyada de l'himme nacional, és a dir música.
La música ens acompanya en els millors i pitjors moments, tot és saber-la aprofitar adequadament, els grans entrenadors ja ho saben fer això, i últimament és un gran recurs que fan servir molts col.lectius, abans i encara, era i trobo que ha de ser una cosa personal i privada.
Jo sempre tinc, un grup que m'ajuda principalment, quan fa mesos, que he estat lesionat, perquè tots els començaments són dificils, i més si ja es repeteix per diverses vegades.
Realment, el que tinc, amb aquest grup sobrepassa l'àmbit de l'esport, la motivació, l'esforç, el sofriment, l'alegria, l'admiració...pot ser monòtom, vist des de fora, però per mí, han estat present en quasi bé, en qualsevol esdeveniment personal de la meva vida.
Axel Roses- cantant
Izzy Straldlin- guitarrista
Slash- guitarrista
Duff Mckagan- bateria
Aprofito, i us col.loco una de les últimes cançonetes, que quan la sento, déu ni do com m'omple les piles.
Pda- No és pot oblidar Sopa de Cabra, " és el segon recurs, després de Guns".
PDA- Fora les lesions.
La música ens acompanya en els millors i pitjors moments, tot és saber-la aprofitar adequadament, els grans entrenadors ja ho saben fer això, i últimament és un gran recurs que fan servir molts col.lectius, abans i encara, era i trobo que ha de ser una cosa personal i privada.
Jo sempre tinc, un grup que m'ajuda principalment, quan fa mesos, que he estat lesionat, perquè tots els començaments són dificils, i més si ja es repeteix per diverses vegades.
Axel Roses- cantant
Izzy Straldlin- guitarrista
Slash- guitarrista
Duff Mckagan- bateria
Aprofito, i us col.loco una de les últimes cançonetes, que quan la sento, déu ni do com m'omple les piles.
Pda- No és pot oblidar Sopa de Cabra, " és el segon recurs, després de Guns".
PDA- Fora les lesions.
martes, 25 de octubre de 2011
MEGACRACK KILIAN
La fita aconseguida pel Kilian Jornet, aquest any, és unica, i deixeu-mo dir, dubto que sigui repetible. Acaba de guanyar la Kinabalu a Malàsia. Resulta que aquesta carrera està considerada una de les 5 curses Ultra Trail més important del planeta, i sabeu qui ha gunayat les altres 4 curses restants? la (The North Face 100k a Australia, la Western Union als E.E.U.U., la Ultra Trail de Montblanc a Europa i la Table Mountain a l'Àfrica) "les 5 millors curses de cada continent", el Kilian, les ha gunayat totes el mateix any. Tardarem anys , en veure un corredor aconseguir el mateix que en Kilian. Jo ho comparo amb el tenis, és com guanyar els 4 Grand Slam i el Marster de Mestres, dins del mateix any. S'ha de ser un campió amb ganes de superar-se i per aconseguir-lo. I en Kilian ho és, tot un guanyador ben preparat i a més buscar la sort. Em repeteixo, és un fora de sèrie aquest noi.
Aquests dies em pogut veure com un britànic d'origen indì, de més de 100 anys, acabava la marató de Toronto, entra així en el rècord guiness, sent l'home més vell en aconserguir-lo. Va tardar més de 8 hores i 25 minuts, en trepitjar la línia d'arribada. Tot un repte, que no em deixa de sorprendre, tant com antic successor que tenia 98 anys, com ell mateix FAUSA SINGH. Com la seva musculatura i articulacions podem aguantar a la seva edat, sense trencar-se, l'esforç que els hi deu repercutir l'entrenament a diari. "Bé en aquest món, sempre hi ha gent dotada per alguna disciplina, la questió és trobar quina és, la de cadascú.
Una pregunta, que em faig des de fa setmanes, del passat campionat Mundial D'Atletisme, us la comento. Aveiam si algú la sap. A què fa, Maurice Greene de comentarista, de la cadena Eurosport?. Jo el tenia com un atleta seriós, i estic gratament sorprès perquè es passava tota l'estona i diàriament rient. L'únic que em fot, es que no m'enterava del que deia, parlava anglès. Això també en sap greu, no haver-me posat seriosament a aprendre aquest idioma.
Pda- Fora les lesions.
lunes, 24 de octubre de 2011
CAP DE SETMANA DEL 24 D'OCTUBRE
Acabem de passar un cap de setmana intens, esportivament, em refereixo; només faré menció d'alguns esdeveniments , que crec que ho he de fer.
El primer, sense cap mena de dubte, la tràgica mort del pilot de motoGP, Marco Cimoncelli, de 24 anys, un pilot que pilotava molt a l'extrem del límit (tot i que l'accident ha estat fortuït), cosa que li fer rebre moltes queixes dels seus companys de cursa, com el Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa, C.Edward, Dovizioso, C.Stoner ... però no del gran Rossi, que el considerava com el seu germà petit, i en tan mala fortuna, que s'ha vist implicat amb l'accident del seu amic. Descansi en pau Marco.
El que ha tingut gran ressò a les nostres terres, com no, ha sigut el Rally Costa Daurada, on el francès Sebastian Loeb, s'ha adjudicat per setena vegada consecutiva, el Rally de casa nostra. Qui m'hagués dit, quan era petit, que passarien aquests campions, per les mateixes carreteres que nosaltres anem habitualment.
A la província de Barcelona, s'ha fet la Marató, La Mitja i els Deu Km, anomenada la Marató del Mediterrani, entre Castelldefels i Gavà. I cap menció, cap segon, per la televisió. Quins collons !!! és clar no era Barcelona, centralistes !
Referent a la final del Mundial de Rudby, els All Blacks, s'han imposat a França 8 a 7.
Per últim, esmentar, la Mitja i els 10 km de REUS (la carrera de la vitalitat) on un senyor hauria d'haver participat, no ha pogut ser. Ja porto 3 setmanes d'inactivitat i crec que passarem de la quarta. Aìxò significa que em quedaran 7 dies per la próxima cursa de Salou; sembla ser que aquest any serà com les anteriors, esperem que el cos agafi el bon camí i canviï la cosa.
Primer i segon objectiu de la temporada de la Cursa a Peu, de participar i baixar de 48 minuts, no s'han aconseguit per estar lesionat. No s'enfonsarem, esperarem la propera cursa.
Pda. Fora lesions.
El primer, sense cap mena de dubte, la tràgica mort del pilot de motoGP, Marco Cimoncelli, de 24 anys, un pilot que pilotava molt a l'extrem del límit (tot i que l'accident ha estat fortuït), cosa que li fer rebre moltes queixes dels seus companys de cursa, com el Jorge Lorenzo, Dani Pedrosa, C.Edward, Dovizioso, C.Stoner ... però no del gran Rossi, que el considerava com el seu germà petit, i en tan mala fortuna, que s'ha vist implicat amb l'accident del seu amic. Descansi en pau Marco.
El que ha tingut gran ressò a les nostres terres, com no, ha sigut el Rally Costa Daurada, on el francès Sebastian Loeb, s'ha adjudicat per setena vegada consecutiva, el Rally de casa nostra. Qui m'hagués dit, quan era petit, que passarien aquests campions, per les mateixes carreteres que nosaltres anem habitualment.
A la província de Barcelona, s'ha fet la Marató, La Mitja i els Deu Km, anomenada la Marató del Mediterrani, entre Castelldefels i Gavà. I cap menció, cap segon, per la televisió. Quins collons !!! és clar no era Barcelona, centralistes !
Referent a la final del Mundial de Rudby, els All Blacks, s'han imposat a França 8 a 7.
Per últim, esmentar, la Mitja i els 10 km de REUS (la carrera de la vitalitat) on un senyor hauria d'haver participat, no ha pogut ser. Ja porto 3 setmanes d'inactivitat i crec que passarem de la quarta. Aìxò significa que em quedaran 7 dies per la próxima cursa de Salou; sembla ser que aquest any serà com les anteriors, esperem que el cos agafi el bon camí i canviï la cosa.
Primer i segon objectiu de la temporada de la Cursa a Peu, de participar i baixar de 48 minuts, no s'han aconseguit per estar lesionat. No s'enfonsarem, esperarem la propera cursa.
Pda. Fora lesions.
jueves, 20 de octubre de 2011
ELS ALL BLACKS
Sóc sincer, no en tinc n'idea del rugby. Però aquest diumenge a les 10 del matí, hi haurà milers de persones del món, davant dels televisors. El motiu no és cap altre, que la final Mundial de Rugby.
França contra Nova Zelanda, el "ALL BLACKS". Tots em vist uns jugadors de rugby, que fan un ball abans de cada partit. Ballen la HAKA, amb l'objectiu de reivindicar la seva cultura i intimidar els rivals. Aquí dalt, la tenim.
Quina por, no? qualsevol es posar a córrer davant d'aquests xavals ara.
Jo el diumenge, a les 10 del matí, si déu vol, estaré, en mig de la cursa de Reus, però m'informaré del resultat, només arribar a casa. Els All Blacks, són els favorits i poden caure més bé que un altre equip, però jo vaig amb França, ja que són els nostres veïns, i els coneixem més, no creieu?.
Pda- Si fem un símil del futbol, Nova Zelanda, la toquen, ataquen, pressionen, la juguen, és a dir, és el Barça del futbol, o al menys, és el que diuen els entesos. Que guanyi el millor.
PDA- Fora les lesions.
França contra Nova Zelanda, el "ALL BLACKS". Tots em vist uns jugadors de rugby, que fan un ball abans de cada partit. Ballen la HAKA, amb l'objectiu de reivindicar la seva cultura i intimidar els rivals. Aquí dalt, la tenim.
Quina por, no? qualsevol es posar a córrer davant d'aquests xavals ara.
Jo el diumenge, a les 10 del matí, si déu vol, estaré, en mig de la cursa de Reus, però m'informaré del resultat, només arribar a casa. Els All Blacks, són els favorits i poden caure més bé que un altre equip, però jo vaig amb França, ja que són els nostres veïns, i els coneixem més, no creieu?.
Pda- Si fem un símil del futbol, Nova Zelanda, la toquen, ataquen, pressionen, la juguen, és a dir, és el Barça del futbol, o al menys, és el que diuen els entesos. Que guanyi el millor.
PDA- Fora les lesions.
miércoles, 19 de octubre de 2011
JOSELÉ FERRÉ I MARIA
Hi ha gent que córrer per passar l'estona, o qui devora kilòmetres per entrar primer a la meta. Altres busquen perdre uns quants kilos. D'altres es posen les bambes per batir-se a si mateixos. Joselé Ferré és un d'aquests apassionats per córrer, córrer i córrer. És la seva manera de viure, però la seva motivació és un altre ben diferent.
Joselé sempre, surt l'últim. No li preocupa el crono, ni tan sols perdre pes, crec que és totalment el contrari, córrer per engreixar-se, però de felicitat, en veure la seva filla de 12 anys com sonriu, cada vegada que surt a córrer, ella ben assentada al cotxet, i aixi tots dos lluiten per ser feliços.
Maria que és com es diu, és la seva filla i té el sindrome de Rett, http://www.minundorett.com/ una enfermetat minoritària.
Maria va néixer sana, i al tenir 1 any, és quan va començar a canviar de fer les coses que feien les nenes a la seva edat, va tenir una regressió i actualment té una discapacitat del 90%.
Tot va començar, un dia que Joselé va creure que si la portava a córrer amb el cotxet a una velocitat superior al normal, la faria estar més pendent de les coses. El primer dia ho va provar en uns 30 minuts, l'endemà hi va tornar igual, fins arribar a córrer maratons. Ara Maria espera que son pare arribi de la feina per sortir a córrer, ell pensa, que és com si fos una terapia o una activitat.
Joselé, abans corria per superar-se, ara córrer a canvi d'un somriure, pel seu amor a la seva filla. Tot és poc, per donar a conéixer aquesta malaltia del síndrome de Rett.
Bé, molta, molta, molta sort senyor Ferré.
Pda- L'esperit de superació de l'ésser humà és infinita. Res ens para, quan es tracta dels nostres fills.
PDA- Fora le lesions.
Joselé sempre, surt l'últim. No li preocupa el crono, ni tan sols perdre pes, crec que és totalment el contrari, córrer per engreixar-se, però de felicitat, en veure la seva filla de 12 anys com sonriu, cada vegada que surt a córrer, ella ben assentada al cotxet, i aixi tots dos lluiten per ser feliços.
Maria que és com es diu, és la seva filla i té el sindrome de Rett, http://www.minundorett.com/ una enfermetat minoritària.
Maria va néixer sana, i al tenir 1 any, és quan va començar a canviar de fer les coses que feien les nenes a la seva edat, va tenir una regressió i actualment té una discapacitat del 90%.
Tot va començar, un dia que Joselé va creure que si la portava a córrer amb el cotxet a una velocitat superior al normal, la faria estar més pendent de les coses. El primer dia ho va provar en uns 30 minuts, l'endemà hi va tornar igual, fins arribar a córrer maratons. Ara Maria espera que son pare arribi de la feina per sortir a córrer, ell pensa, que és com si fos una terapia o una activitat.
Joselé, abans corria per superar-se, ara córrer a canvi d'un somriure, pel seu amor a la seva filla. Tot és poc, per donar a conéixer aquesta malaltia del síndrome de Rett.
Bé, molta, molta, molta sort senyor Ferré.
Pda- L'esperit de superació de l'ésser humà és infinita. Res ens para, quan es tracta dels nostres fills.
PDA- Fora le lesions.
lunes, 17 de octubre de 2011
2 EFEMERIDES EN EL DIA D'AVUI
Qui no recorda fa 25 anys, a Lousanna "Suïssa", aquell moment en què el president Joan Antoni Samaranch, va pronunciar aquelles paraules de " a la ville de, an momant, Barcelona".
Jo estava a casa, a punt de dinar amb mon pares i germà, quan es van dir aquestes esmentades paraules. Tenía 11 anys, però tinc aquest moment gravat a la memòria, suposo que cadascú deu recordar on estava en aquell moment, no?. Un record molt entranyable, i sobretot veure aquells salts que feía l'alcalde Pasqual Maragall.
Una altra efemerida, no tant bonica de recordar, fa 8 anys quan cap allà passades le 8:30 del matí vaig tenir l'accident laboral, on un tal Pedro, es va despistar i em va aplastar el peu esquerre, amb un toro mecànic " màquina descarregar". Sense cap mena de dubte, m'ha canviat la condició física, tenint problemes al turmell, genolls, caderes, esquena.., però no ha aconseguit treurem les ganes d'esforçar-me ni superar-me.
Pda- Fora les lesions.
Jo estava a casa, a punt de dinar amb mon pares i germà, quan es van dir aquestes esmentades paraules. Tenía 11 anys, però tinc aquest moment gravat a la memòria, suposo que cadascú deu recordar on estava en aquell moment, no?. Un record molt entranyable, i sobretot veure aquells salts que feía l'alcalde Pasqual Maragall.
Una altra efemerida, no tant bonica de recordar, fa 8 anys quan cap allà passades le 8:30 del matí vaig tenir l'accident laboral, on un tal Pedro, es va despistar i em va aplastar el peu esquerre, amb un toro mecànic " màquina descarregar". Sense cap mena de dubte, m'ha canviat la condició física, tenint problemes al turmell, genolls, caderes, esquena.., però no ha aconseguit treurem les ganes d'esforçar-me ni superar-me.
Pda- Fora les lesions.
domingo, 16 de octubre de 2011
TENIM ELS JOCS DEL MEDITERRANI
Ja el divendres a la nit, podíem respirar a les nostres terres nerviosisme i il.lusió, i així se'm vam anar a dormir.
El dissabte dia 15 d'octubre, estava destinat a passar a l'història per la nostra gent. La capital de la nostra provincia, estava esperant la gran noticia d'àmbit esportiu. No vam esperar massa, perquè a prop de les 11 matí, ja va arribar la notícia de l'hotel Hilton de Mersin "Turquia". Ho haviem aconseguit, Tarragona havia superat la canditatura de Alenxandria "Egipte", per tant sols 2 vots de diferència, i portava així sota el braç, la seu dels Jocs dels Mediterranis 2017.
Tenim els Jocs!!!!. Ara toca treballar perquè sortin organitzativament, un Jocs perfectes. Sort, i a gaudir de l'esport.
Una curiositat per tots aquells que ens agraden aquestes coses, el Logo dels Jocs Mediterranis, son tres anelles, "Europa, Àfrica, Àsia" els continents, en canvi els Jocs Olimpics són 5, com ja sabem tots.
Per altre banda, avui es celebra la Garmín Barcelona Triatlon, unes de les proves més prestigioses d'aquesta especialitat a les nostres terres, on s'han pogut veure els tres millors triatletes actuals del món, els germans Britanics Brownlee, i l'espanyol Gómez Noya encara que, no han participat, però si ho han fet companys seus, com Xavi Llobet, Cesc Godoy, Ainhoa Murua, Nicola Spirig...
La Garmin Barcelona Triatló http://www.garmínbarcelonatriatlon.com/ , és la sisena triatló del món en nombre de participants, amb un nou rècord en més de 6000 participants, en tan sols per darrera de ciutats com Londres, Hamburg, Nova York, Chicago i Sant Francisco. El guanyador ha estat el portuguès Joao Silva guanyant a l'esprint a l'espanyol Mario Mola, mentres que la categoria femenina s'ha imposat l'espanyola Ainoa Murua.
Una informació coneguda avui mateix, totalment relacionada i que es rep amb molta il.lusió, és que Banyoles serà seu de la Copa del món de Triatló 2012. S'ho han ben merescut, després de què enguany, el mes de juliol haguessin tingut tant d'èxit, tant per part de l'organització, com la participació en el campionat d'Europa Premium Triatló.
Pda- Felicitar a la Laura i el Marc, que ja són matrimoni.
PDA- Fora les lesions.
El dissabte dia 15 d'octubre, estava destinat a passar a l'història per la nostra gent. La capital de la nostra provincia, estava esperant la gran noticia d'àmbit esportiu. No vam esperar massa, perquè a prop de les 11 matí, ja va arribar la notícia de l'hotel Hilton de Mersin "Turquia". Ho haviem aconseguit, Tarragona havia superat la canditatura de Alenxandria "Egipte", per tant sols 2 vots de diferència, i portava així sota el braç, la seu dels Jocs dels Mediterranis 2017.
Tenim els Jocs!!!!. Ara toca treballar perquè sortin organitzativament, un Jocs perfectes. Sort, i a gaudir de l'esport.
Una curiositat per tots aquells que ens agraden aquestes coses, el Logo dels Jocs Mediterranis, son tres anelles, "Europa, Àfrica, Àsia" els continents, en canvi els Jocs Olimpics són 5, com ja sabem tots.
Per altre banda, avui es celebra la Garmín Barcelona Triatlon, unes de les proves més prestigioses d'aquesta especialitat a les nostres terres, on s'han pogut veure els tres millors triatletes actuals del món, els germans Britanics Brownlee, i l'espanyol Gómez Noya encara que, no han participat, però si ho han fet companys seus, com Xavi Llobet, Cesc Godoy, Ainhoa Murua, Nicola Spirig...
La Garmin Barcelona Triatló http://www.garmínbarcelonatriatlon.com/ , és la sisena triatló del món en nombre de participants, amb un nou rècord en més de 6000 participants, en tan sols per darrera de ciutats com Londres, Hamburg, Nova York, Chicago i Sant Francisco. El guanyador ha estat el portuguès Joao Silva guanyant a l'esprint a l'espanyol Mario Mola, mentres que la categoria femenina s'ha imposat l'espanyola Ainoa Murua.
Una informació coneguda avui mateix, totalment relacionada i que es rep amb molta il.lusió, és que Banyoles serà seu de la Copa del món de Triatló 2012. S'ho han ben merescut, després de què enguany, el mes de juliol haguessin tingut tant d'èxit, tant per part de l'organització, com la participació en el campionat d'Europa Premium Triatló.
Pda- Felicitar a la Laura i el Marc, que ja són matrimoni.
PDA- Fora les lesions.
viernes, 7 de octubre de 2011
NORMATIVA MIG JUSTA - EL TAS RECTIFICA AL COI-.
El Tribuna Arbitratge Deportiu (TAS) ha anul.lat la regla 45 de la carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) coneguda com Regla OSAKA, que es va adoptar després dels Jocs Olímpics de Pequín 2008, per a impedir la participació als Jocs, a tots aquells esportistes, haguéssin sigut sancionats més de 6 mesos, per dopatge durant el cicle Olímpic.
El TAS considera la norma "invàlida i inaplicable", perquè incompleix un article del Codi Mundial Antidopatge (CMA), que diu que els firmants no poden introduir regles que alterin les normes de (CMA) que modifiquin els plaços de suspensió d'un atleta, ja complerta la sanció.
La Agenda Mundial Antidopatge (AMA), ha expressat el seu convenciment que el (COI), farà canvis a la seva Carta després dels Jocs. I el tribunal aconsella al (COI) que si vol excloure dels Jocs atletes sancionats, que faci canvis a la seva Carta.
Esportistes beneficiats:
Paquillo Fernadez, espanyol, marxista.
Justin Gatlin U.S.A atleta velocista
David Muller, britanic, ciclista.
Alejandro Valverde, espanyols, ciclista.
La Shawn Merrit, U.S.A, or olímpic 400m, aquest últim ha sigut l'inductor del recurs al TAS.
La meva opinió, crec que és justa, perquè si un atleta, ja ha complert la seva sanció, no té perquè complir-ne un altre de no poder participar al Jocs, si aquest no està dins del temps sancionat; per altre banda, crec també, que s'ha de castigar els qui fan trampes, amb allò que fa mal de veritat, és a dir, que el compliment míním d'una sanció hauria de ser de 4 anys, així és perdria un Jocs Olímpics segur. I automàticament considero adequat que un cop acabat els Jocs de Londres es modifiqui la normativa.
Canviant de tema, una setmana lesionat a falta de 15 dies, per la primera cursa de 10km a Reus, és un contratemps inesperat, aveiam si podem aprofitar aquests últims dies.
Pda. Feliciats Roser, per ser avui el teu Sant.
PDA- Fora les lesions.
El TAS considera la norma "invàlida i inaplicable", perquè incompleix un article del Codi Mundial Antidopatge (CMA), que diu que els firmants no poden introduir regles que alterin les normes de (CMA) que modifiquin els plaços de suspensió d'un atleta, ja complerta la sanció.
La Agenda Mundial Antidopatge (AMA), ha expressat el seu convenciment que el (COI), farà canvis a la seva Carta després dels Jocs. I el tribunal aconsella al (COI) que si vol excloure dels Jocs atletes sancionats, que faci canvis a la seva Carta.
Esportistes beneficiats:
Paquillo Fernadez, espanyol, marxista.
Justin Gatlin U.S.A atleta velocista
David Muller, britanic, ciclista.
Alejandro Valverde, espanyols, ciclista.
La Shawn Merrit, U.S.A, or olímpic 400m, aquest últim ha sigut l'inductor del recurs al TAS.
La meva opinió, crec que és justa, perquè si un atleta, ja ha complert la seva sanció, no té perquè complir-ne un altre de no poder participar al Jocs, si aquest no està dins del temps sancionat; per altre banda, crec també, que s'ha de castigar els qui fan trampes, amb allò que fa mal de veritat, és a dir, que el compliment míním d'una sanció hauria de ser de 4 anys, així és perdria un Jocs Olímpics segur. I automàticament considero adequat que un cop acabat els Jocs de Londres es modifiqui la normativa.
Canviant de tema, una setmana lesionat a falta de 15 dies, per la primera cursa de 10km a Reus, és un contratemps inesperat, aveiam si podem aprofitar aquests últims dies.
Pda. Feliciats Roser, per ser avui el teu Sant.
PDA- Fora les lesions.
miércoles, 5 de octubre de 2011
SÈRIE - JESSE OWENS
Avui començarem a recordar, a una sèrie d'atletes que han passat per la nostra història, o que són llegendes, o han sigut pioners en alguna disciplina.
I a més, posaré un petit granet de sorra per la meva part en recordar-los.
Jame Scleveland " JESSE OWENS", va néixer a Gakville, Alabama(Estats Units), però se'n va anar a viure a Cleveland, Ohio, quan tenia 9 anys. Era el setè d'onze germans. Jesse era nét d'esclau i fill d'un granger.
La vida esportiva de Jesse Owens, http://.jesse.owens.org/about2.html comença a la escola secundària, però no és fins a la Universitat Estatal de Ohio, després de tenir moltes ofertes de universitats, on ell per fí s'assegura l'estabilitat econòmica de la família buscant treball a son pare. I és llavors, que fa una proesa, crec personalment, que és a dia d'avui, encara inigualable, on aconsegueix batre 4 records del món, en un interval de 45 minuts. El 25 de maig del 1935 iguala el rècord de 100 yardes en ( 91 metres en 9'4 segons), supera el rècord de salt de longitud que va durar més de 25 anys en 8'13 metres, 220 yardes (201 metres en 20'3 segons), i 220 yardes valles en 22'6 segons, sent el primer atleta en baixar en 23 segons.
A partir d'aquest dia va ser conegut pel sobrenom de " el Antilope de Ebano" o " el llampec humà".(aquest últim és el jo coneixia).
Ara, l'història que tots coneixem una miqueta, l'any 1936 Jesse Owens, va viatjar amb l'equip Americà a Berlín (alemanya) per participar als Jocs Olímpics, on hi havia l'arxi conegut famós Adolf Hitler, que estava promovent la supremacia de la raça blanca, per damunt de les altres i en especial els alemanys. "Raça Aria".
En aquelles Olimpíades Jesse guanya 4 medalles d'or, el 3 d'agost 100 metres llissos, 4 d'agosts salt de longitud, 5 d'agost 200 metres llisos i 9 d'agost 4/100 de relleus. Fita no igualada fins l'any 1984, per un altre llegenda que parlarem més endavant. " Gran ídol d'un servidor de l'infantesa".
Va ser tanta la supremacia d'Owens, que diuen que Hitler va marxar abans de l'estadi, humiliat i deshonrat per un atleta afroamericà. I pregunto que va representar per la raça negra, en aquells moments, que un dels seus fos tant superior als de la resta de races?.
Sabeu el més curiós, és que aquest noi, no va ser tractat com déu mana. "Com era d'esperar en aquells temps". Quan va sortir de l'estadi Olímpic, els alemanys el paraven per demanar-li autògrafs, i fins i tot es va allotjar en un hotel de blancs, això sí, sota una llei ciutadana, amb la gran ironia que els afroamericans en EEUU, no tenien igualtat de drets.
Hi ha un apartat del seu llibre on he llegit: -cuando volví a mí país natal, después de todas las historias sobre Hitler, no pude viajar en la parte delantera del autobús, volví a la parte de atrás. No podía vivir donde quería. No fui invitado a estrechar la mano de Hitler, pero tampoco fui invitado a la Casa Blanca a dar la mano al Presidente-.
Després de les Olimpíades Owens va tornar al seu treball de Botons en un hotel. Passat un temps Jesse va tornar a Chicago, on va dedicar gran part de la seva vida a ajudar als joves i ha fer realitat els somnis de l'altre gent, donava i ajudava en tot el que tenia i podia. Gràcies a que va ser un gran orador va tenir diferents càrrecs a l'administració, però sempre en defensa de la llibetat i igualtat.
Al 1976 el president del seu propi país, li va otorgar el més gran dels honors " la medalla de la Llibertat", al febrer del 1979 va tornar a la Casa Blanca, on el president Carter li va concedir " el premi de llegenda viva" i per últim 1990 el predident Bush, el va honorà amb la medalla "D'or del Congrés", on es va presentar la seva viuda Ruth s. Owens.
Jesse Owens va morir el 31 de març de 1980, als 66 anys d'edat de cancer de pulmó, (fumava 1 paquet diari de tabac). Fou enterrat al cementiri Oak Wooks de Chicago.
L'història de JESSE OWENS és molt més àmplia, no és dificil saber tota la seva biografia d'aquesta llegenda, després del món de les pistes, però això no es tracta en aquest Blog.
Recordar-lo només com a atleta, uns dels més grans de tota l'història.
Pda- Fora les lesions.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)