Havien passat 12 minuts, quan el meu cap, ha donat l'ordre d'aturar-se, n'hi tan sols havia començat a suar, " si que començava a estar un pèl cansat a falta de ritme i d'hores de córrer"
Em sentia pesat, amb el cap a un altre lloc, no estava amb els 5 sentits al moment de córrer.
Ja feia uns minuts que tenia punxades bastant fortes i un dolor constant que, déu n'hi do. Ha sigut la millor decisió,tornar a casa i deixar descansar el turmell.
Tot ha passat en un segon, al moment en que he parat, m'he preguntat, si valia la pena, fer partir tan aquest turmell i articulacions, i m'ha vingut al cap la Final del 400 metres de les Olimpiades de Barcelona92.
Us pregunteu ara perquè, no paro? Es porta dins. I si! val la pena!demà hi tornaré, i passat demà i altre i l'altre, amb patiment i sufriment es pot aconseguir el que desitja, això si sense perdre el món de vista. Vinga bona nit.
Pda - Fora les lesions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.