GIUSSY VERSAGE

Fa uns mesos:
David! David! - Diga'm " Em cridava la Roser".
- Que et sembla aquesta noia?
- Doncs no ser qui és.
Això em passa per no llegir les revistes del cor, on hi sortia la fotografía d'aquesta xica.
- T'ho podries llegir i qui sap si et serveix per alguna cosa.
Com no! hi havia unes poquetes línies, però les suficients com per haver agafat el gusanet i buscar més d'aquesta noía. No només per portar el seu famós cognom és mereixia un tracte prioritari,no?.

M'estic referint a Giussy Versage " Giuseppina Versage", neboda de Gianni Versage.
Va néixer a Reggio Calabria, el 20 de maig de 1977 " Itàlia".
Un bon dia d'agost, perdó repeteixo, era un mal dia d'agost on queia una forta tormenta, Giussy estava tornant a casa per l'autopista que conecta Salermo a Reggio Calabria, tornava de treballar de coordinadora de totes les botigues del seu tiet. " Tornava  de tenir una vida de somnis, una bona feina, diners per un tubo, grans hotels, tornava d'un somni de la majoria de les noies de la seva edat voldrien, tornava per no tornar a la vida que havia tingut i de sobte.." IIIRRRRPPPPLLLAAAFFF!!!.

Aquella tarda del 2005, Giussy va perdre el control del seu cotxe, i va anar a parar al rails, van poder salvar la seva vida, però va perdre les dues cames i "alguna cosa més durant els primers mesos".

Crec que puc dir que el seu primer any va ser horrible, no aceptava la seva nova situació ( problemes fisics, psicològics, de feminitat.., penseu només una cosa, aquesta noia estava acostumada anar amb minifaldilles i de sobte...)

Bé amb esforç i superació, va tirar endavant, va començar a tornar a treballar i es va decidir a provar sort a l'atletisme, i de mica en mica, i  quasi sense adonar-se'n, es va trobar en una cursa en la línia de sortida, sent la primera dona en competir amb amputació bilateral.

En poc mesos, els seus temps anaven millorant i guanyant a totes les seves rivals. No va trigar gaire en ser la nova Campiona dels 100 metres italiana, amb un registre de 100T43 - 15'50" segons i amb 200T43 en 31'41".
Com podem suposar el seu objectiu era participar les Olimpiades Paralímpiques de Londres ( que ahir van començar) i fer el millor resultat possible.
Com podem observar a la fotografía de dalt, Giussy porta les mateixes pròtesis que Oscar Pistorius, que a part de competir per guanyar, també ho faran per popularitat.

D'alguna cosa ha de servir el seu cognom i la seva nova vida, dic això per que Giussy ha creat una oenegé " Disabili No Limits" per ajudar a persones que es troben amb la mateixa situació com ella, i amb l'objectiu de recaudar fons per finançar pròtesis, per qui no s'ho pogui pagar. I recolzar i animar als joves a que no s'avergonyeissin d'ensenyar les seves cames emputades.

Pda - Amb aquesta noia, la vida li ha ensenyat que tot no fa baixada, que hi ha gent de tota manera que s'ho passen malament, i no per això llencen la tovallola.

PDA - Fora les lesions.

ALGUNA PREGUNTA DELS ALTRES JOCS??

Si és clar, tothom està a favor, però no coneixo a ningú que s'ho miri.
Per no fotres un petit rotllo, avui faré algunes preguntes sobre, basicament la delagació espanyola als Jocs Paralímpics de Londres.

1 - Quant és faràn les pròximes Olimpiades Paralímpics de Londres?  29 d'agost fins el 9 de setembre.

2 - Quantes disciplines hi ha actualment el programa Paralímpic?
 20 disciplines

3 - En quantes disciplines hi ha representació espanyola?
 15 disciplines

4 - A on és va celebrar per primera vegada i any, les Olimpiades Paralimpiques?
 A Roma 1960, ( a Inglaterra a Stoke Mandeville, hi van participar els anys 48 i 52, discapacitats amb lesió espinal).

5 - Quants paisos hi han representats, en aquests Jocs?
164, superant els 147 de Pekin.

6 - Com és diu l'atleta abanderar espanyol/la?
 Teresa Perales, té 16 medalles ara actualement.

7 - Quants esportistes sota bandera espanyola hi participaran?
 142 entre els quals 15 son de recolçament. ( que vol dir recolçament, per ejemple un guia).

8 - Quants esportistes hi participarant en total?
 4200 esportistes.

9 - Quantes proves hi hauran en total, és a dir quantes medalles d'or és donaran?
 503 medalles d'or.

10 - Desde quins any, és participa Espanya als Jocs Paralímpics?
 Desde el 1968.

11 - Quina va ser la posició final del medaller d'Espanya, a Pekin 2008?
 La posició numero 10.

12 - Quina és la disciplina en que els esportistes espanyols, aconsegueixen més medalles Olimpiques?
 La natació.

Hi ha una curiositat amb el COI, del començament dels Jocs, que diuent les males llengues, que no ho acababa de veure-ho clar." Vés per on, no! Tant bonics i macos que son tots, quant sorten a la foto?!"

PDA - Fora les lesions.

AFRICA BLANCA, NO GRACIES!!

Us vaig parlar un día de Abebe Bikila, de la seva magnifica gesta guanyant una Marató Olimpica a Roma anant d'escalç, i que a partir d'aquell moment va ser una explosió d'entusiame a tots els atletes africans a practicar llargues distancies en atletisme, tant homes com dones.
Han sigut dos els paisos basicament els qui han regnat en aquests ultims anys " Etiopia i Kenía", i son molts els estudis que han sortit a la llum, tant fisics, psicologics, medics.., però em pregunto, - no ha sigut més forta la voluntat de sortir de la pobresa que tots aquests estudis?.
Bé, el que avui volía expressar la meva opinió, que ja fa dies que em balla pèl cap d'escriure és que:
- no m'ha passat per alt, el fracàs dels atletes negres africans als Jocs Olimpics, sobretot Keniates ( món a part David Rudisha), ón han anat en decepció, rera decepció.

He llegit i buscat molt sobre aquest fet, i la gran majoría d'entrenadors i gent especialitzada en l'atletisme, consideixent que el fet de participar en les Olimpiades, els limita a participar en altres Maratons o Mittings, i el que veritablement busquen aquests atletes son diners, com més i més rapids millors ( exemple - si vàs a Munich i fas record del món de la Marató, guanyes molt més que si aconsegueixes qualsevol medalles Olimpica).

Sería ruc!! sino els hi dones la raó, quin pobre incult soc jo, per portar la contraría a tots aquests mestres, que día rera día, m'ensenyent alguna cosa. Pero!!  en cada carrera que veía, era monotoma, no eren negres els que corrient, on estava l'esperit Africà!. Veure una cursa amb africans, tota la vida han sigut curses amb canvis de ritmes, per anar deixant els atletes blancs a poc a poc.
Sempre veies que a mitja cursa, ja havien fet 4 o 5 canvis forts de ritmes, i així només quedaven ells al davant.
En aquestes Olimpiades han corregut com a blancs, masses tactiques d'entrenadors europeus, i al final han perdut com a blancs, a l'última volta i per poc.
La segona opció d'aquest estrepitós fracas és poc esportiu- " si m'ha agafes la MA, vés en compte, amb la boFIA", sense cap més comentari, ja que de moment no tinc proves.

Sería mentir si dic que escolto musica africana, però m'agradaría que escultisiu aquesta cançó en record de Samía Yumuf, morta fa dos dies en una patera, per intentar viure una vida millor a Italía, i per reivindicar l'esperit africà, quants els atletes sortint a competir.

Pda- Tot i així el conjunt del continent Africà, any rera any, van sortint més i millors atletes, i no només atletisme, per que si feu una ullada al medaller, donà goig veure que la suma de tots els paisos va en augment.

PDA - Fora les lesions.

SORT TREBALLADA

Un dissabte qualsevol a casa de mon pares abans de dinar, i tenint la televisió de fons, estàvem fent "Zaping" em sembla que és diu així aquest programa, i de sobte mon germà - Òstia! has vist aquest tio?. Si és com un gegant!.
Senyors! havia fet els deures, sabia qui era aquest noi i d'on venia. No feia pas massa, que havia participat als Trails americans, i com no, les petites històries interessen a gairebé a tothom, tot el contrari de l'atletisme, com pot ser normal.

                     ( al costat de Tyson Gay, un altre prodigi de la velocitat i aquell que no és veu Martina)

Ryan Bailey, va néixer el 13 d'abril de 1989 a Porland Oregon, fa 193 cm i pesa 98, ( impressiona un xaval així al teu costat, i més jo que sóc un tap de bassa), les seves millors marques són 9'88" els 100 metres i 20'10" els 200 metres, i està al top ten, dels atletes més rapids de tota l'historia dels americans.
Ara fa quatre dies, va córrer la final Olimpica dels 100 metres, igualant la seva millor marca i acabant en 5ena posició, molt meritori per ser un debutant olímpic.
Bé, el que li va interessar més, no era tot això, ( que tant se li endona una mica), sióo que Ryan Bailey, va tenir una infantesa difícil, on va ser apunyalat per una banda contrincant a la seva, que va viure un temps al cotxe, naturalment va ser expulsat del col.legi temporalment... bé aquesta part de la seva vida.
" quan era jove no vaig tenir la millor infantesa, vaig anar pel camí equivocat i per sort vaig donar marxa enrera. Ara sóc una persona feliç".  Són seves aquestes paraules, als micròfons d'una televisió local de Porland.

Acapararem una mica més la vostra atenció, amb Luguelín Santos.

Luguelín Santos va néixer a Bayaguana 12 de novembre de 1993 " República Dominicana". La seva especialitat són els 400 metres amb un registre de 44'45" i actual subcampió  Olímpic. No mentiré, el vaig conéixer als Mundials de Barcelona Junior de fa unes setmanes, on em va sorpendre i vaig voler saber més d'aquest noi, i a vegades la búsqueda et dóna, el que no és normal. Aquest xavalet va tenir una infantesa dificil. De jovenet i no fa pas tant, corría per les pistes de terra sense bambes, el que vol dir, que els peus els tenía tots ensagrantats i llagats, a part de que molts dies es va quedar sense menjar. Misèria i pobresa són els seus records, i ganes de córrer i córrer i apendre. No em vull extendre més.

Per acabar una coseta, tant Luguelín Santos i "superman" Felix Sánchez, és impressionant el que representen pel seu país la República Dominicana. Una semblança com podía ser Guardiola pels Catalans.

Pda - Avuí tocaba escriure per ells, pel que són i pel que m'agradaria que continuessin sent. Avui tocava que els Dominicans estiguessin representats a la final del 4/400, un petit gran error,no ho ha permès. Fuerza compañeros, hace unos dias tocastéis el cielo, y ayer volvistéis a la tierra, sólo animaros a continuar,y daros las gracias, de como dicen que soys, un saludo.

Pda 1- L'esport pot ser i és una sortida, una fuga d'il.lusió i esperança per molta gent, i espero que continui sent-ho.

PDA - Fora les lesions. ( d' una vegada ja!). Ah sí, les lesions cròniques no desapareixen, je!je!.