Black Power " Poder Negre", és un eslògan polític que va associat a varies ideologies del mateix nom. Va ser utilitzat per diferents moviments en la defensa dels drets de persones de raça negra per tot el món, encara que especialment pels afroamericans en els Estats Units, durant la dècada dels 60 i 70. Promocionant i creant institucions culturals i polítiques per defensar els interessos dels ciutadants negres i el seu orgull racial.
Anem a per lo que ens interessa.
La salutació Black Power en els Jocs Olimpics de 1968 de Mèxic, va ser una gran senyal de protesta civil dels negres dels Estats Units, " tots recordem el podi dels 200 metres, oi!".
En acabar la carrera dels 200 metres llisos i aconseguir el rècord del món amb 19'83" segons, el nord americà Tommie Smith, i el seu compatriota John Carlos en un temps de 20'10" on acabà tercer de la prova, es van dirigir cap el podi en busca de les medalles, on els dos atletes americans negres tenian prevists posar-se els dos guants negres a cada mà, però resulta que Carlos es va deixar els seus guants a la villa Olímpica, i l'Australià segon classificat en un temps de 20'06" segons Peter Norman, que simpatitzava amb la seva causa, els va sugerir que es posesin un guant a cada mà, i és així com Smith va aixecar el braç esquerra, enlloc del dret com era tradicional, la salutació de Black Power. Un cop va sonar l'himne van baixar el cap i van tancar els ulls fem la salutació; aquesta va ser portada l'endemà a tot el món, i com no, foren escridassats pels tots els assistents. ( Sense comentaris ).
Paraules de Smith
" si guanyo, sóc americà, no afroamericà, però faig alguna cosa malament, llavors diuen que sóc negre. Som negres i orgullosos de ser-ho. L'Americà negre comprendrà el que hem fet aquesta nit".
Aquest parell van ser expulsats dels Jocs porsteriorment. I al arribar a casa tan Smith com Carlos van ser condemnats a l'oblit, i varen ser objectes ells i la seva família d'abusos i amenaces de mort.
La carrera de
Smith va passar ràpidament al futbol americà, jugant amb el Cincinnati i porsteriorment va passar a ser assistent de professor d'educació fisica.
Actualment és orador.
Carlos va continuar algun any més a atletisme, i va aconseguir igualar el rècord dels 100 metres llisos. Després es va passar també al futbol americà amb els Philadelphia, una lesió al genoll el va retirar abans d'hora. El 1984 va ser contractat pel Comité organitzador dels Jocs Olimpics de Los Angeles 1984, per a promoure i actuar com a enllaç de la comunitat negra de la ciutat.
En 1985 es va posar a treballar com a entrenador d'atletisme a Institut Palm Springs, lloc en que encara ocupa.
Quins collons té la vida, el que falta, l'autralià
Norman que simpatitzava amb la protesta de Carlos i Smith, tot i ser tercer no va ser escollit pel seu país per anar a les pròximes Olimpiades; fou marginat des d'aquell moment que va pujar al podi feia 4 anys, pel seu país i pel món olimpic, tot i així va continuar al món d'atletisme, fins que va contraure una cangrena després d'una lesió al tendó d'aquiles a la cama dreta i aprop va estar de ser amputada. Després d'això va caure en una depressió i
va convertir-se en un adicte a l'alcohol. Passat uns anyets va patir una parada cardiaca, on va morir el 3 d'octubre de 2006 a Melburne als 64 anys. El detallet està en que tan Smith i Carlos van portar el fèretre i van elogiar la seva carrera esportiva.
El segon detallet, la Universitat Estatal de Sant Josep" EEUU", va homenatjar als seus antics alumnes, tan Carlos com Smith amb una estàtua de 22 peus com a protesta, ( res va tenir Norman).
Pda - Unes Olimpiades no són el lloc on fer reclamacions polítiques ni racials. Aquest parell van aconseguir el que es van proposar, " ser portada en tot el món", però sense tenir previst les seves conseqüències que els hi podía portar. La pitjor part se la va portar Norman, que es va trobar sense voler al mig de tot.
PDA- Fora les lesions.
