Personalment tots són molt semblants, amb sèries, repeticions, fondo, desnivells.., cadascú que agafi o faci el que vulgui. Però sempre he recomanat, tan a novells com a gent que porten molts anys fent esport dues coses, la recuperació- descans, que és tan important com el propi entrenament. El nostre cos, musculatura, articulacions, ens demanen temps per assimilar i recuperar l'esforç que li hem demanat. I l'altre també bàsica mentalment, és anar a buscar un objectiu. Pels principiants un objectiu de petit nivell i anar augmentant. Els objectius i els reptes s'han de complir, si no tots, la gran majoria, i així ens estimulen per anar augmentant i demanar-nos cada dia més.
És impossible recordar i fer tot el que diuen que s'ha de fer, tan per entrenaments, per evitar lesions, fer tots els estiraments i no cal dir menjar tal com diuen. Personalment no faig massa cas, a la llarga cadascú sap el que li convé i de que flaqueja.
Si no mentalment, si seria bo tenir sobretot el començament, una petita guia i anar-la seguint.
És curiós també com atletes d'èlit mundial, després de passar pels entrenaments de força i resistència, arriben al seu nivell òptim, per camins ben diferents.
Mireu els atletes Europeus o d'entrenaments d'origen europeu, prefereixen un bon entrenament, que un día de competició. Tot el contrari dels Africans o dels Americans. Fixeu-vos a partir d'ara com Bolt, Carter, Powell, Bekele.., arriben als Jocs Olimpics amb moltes competicions sota el braç, en canvi Lamaitre, Mo Farah, Pearson, Xiang Liu... arribaran amb les curses justes pel seu entrenament. Quina és millor?, doncs ho deixo al vostre criteri.
Pda - Sobretot fem estiraments, que eviten moltes lesions " són sagrats", i pels ciclistes únics també, que no hi ha ni déu que els faci.
Pda - Fora les lesions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.