Puc dir que aquest any, mirat desde fora, qualsevol atleta i sense saber el que tinc, diría que és un any molt dolent esportivament parlant, jo al 2012 li dono, un notable baix, per que ser d'on vinc, i més o menys ser, a on puc arribar.
Els meus millors desitjos per tots vosaltres, tant esportivament com a la vida privada.
Feliç 2013 companys!!, salud i cames!.
PDA- Fora les lesions.
lunes, 31 de diciembre de 2012
TRIATLÓ OLIMPIC DE LONDRES
No sóc cap espert en el món del traitló, però si que desde fan anys participo en duatlons petits, cosa que em va arrastrar i mostrar interés cap el triatló, i desde llavors intento apendre i informar-me de tot el que pugui d'aquest món.
Ivers per on ( buscant és clar!) m'he trobat les estadistiques del Triatló de Londres 2012, que parlant clar " una salvatgada de ritmes". Aquí teniu algunes estadistiques i on intentaré interpretar-les.
En la transició de natació, és on vaig més peix ( en practica), peró alguna cosa sabem. Com podem mirar la gràfica de dalt hi ha un grup de 6 atletes, que desde el moment de la sortida van començar a tirar en força, en un temps de 16'56" i 17'53" el 1500 metres de natació, entre ells hi havía els germans Brownlee i Javi Gomez Noya. 14' després hi havía un segon grup de 17'26" eren 16 atletes, i un tercer grup entre 17'55" i 18'10" que entre ells i havien els espanyols Mario Mola i Josemi.
A la T2, és va arribar en dos grans grups, a més de 1 minut de diferència.
Com veiem a la gràfica de dalt, els primers van arribar abans de 1:17':00" i un segon grup 1:18'29". És van arribar agafar velocitats a casi bé de 44km/h.
A l'arribada a la T3, l'última transició, la diferència de més de 1 minut, en qualsevol altre cursa, possiblement un triatleta del segon grup, hagués tingut alguna possibilitat de guanyar el trialtó, però com veurem això va ser impossible.
Ho podem observar, una " barbaritat senyors" més de 10 atletes van baixar del 31 minuts en els 10000 metres. Alistair en 29'07", Javi en 29'16" i Jonny en 29'37" amb penalització inclosa. Els 5000 metres van passar a 14'19",... estratosferic!!!
Per exemple el de la posició 30-40, van còrrer en 32 minuts, el que reprensenta a 3 minut el km, que no està gent malament!!! però a anys llum dels primers per ser atletes d'èlit.
Pda - Va ser un triatló molt ràpid, com és podia preveure, però el que cal destacar és que el segment de la bici, va ser també rapidissim, el que podriem haver deduit, que baixerien els ritme als 10.000 metres a peu, cosa que no va ser així. Bé, van ser une madalles molt cares d'aconseguir i uns triatletes molt ben preparats i fora de series la gran majoria d'ells. ( els gràfics son de l'equip de mallorca).
PDA - Fora les lesions.
Ivers per on ( buscant és clar!) m'he trobat les estadistiques del Triatló de Londres 2012, que parlant clar " una salvatgada de ritmes". Aquí teniu algunes estadistiques i on intentaré interpretar-les.
Per exemple el de la posició 30-40, van còrrer en 32 minuts, el que reprensenta a 3 minut el km, que no està gent malament!!! però a anys llum dels primers per ser atletes d'èlit.
Pda - Va ser un triatló molt ràpid, com és podia preveure, però el que cal destacar és que el segment de la bici, va ser també rapidissim, el que podriem haver deduit, que baixerien els ritme als 10.000 metres a peu, cosa que no va ser així. Bé, van ser une madalles molt cares d'aconseguir i uns triatletes molt ben preparats i fora de series la gran majoria d'ells. ( els gràfics son de l'equip de mallorca).
PDA - Fora les lesions.
sábado, 29 de diciembre de 2012
CAMÍ CAP A UN NOU REPTE!, VOLS DIR?
Aquestes dues fotografies, el que representen, és molt més del que us pot semblar.
En primer lloc molt anys d'espera.
I a partir d'aquí, dues informacions bens clares, són 17km i he tardat 1:31:47, a 5:24 m/km. Dins d'aquest temps es pot veure la referència per m/km. i desde aquí tot ben normal.
També és pot deduïr que l'individu, que ha fet aquest temps, no s'ho ha après massa seriosament, o no està en plena forma.
Bé interpretem-ho, ja que aquests temps són meus i el turmell també.
Realment és una molt bona notícia i esperançadora, que creia que vindria cap a finals de setembre. El resultat del temps és relatiu, perquè el que buscava era el fet d'aguantar 90 minuts corrent sense parar, també diré que no és ni la cinquena, ni la setena vegada que ho provo, però això tant se val.
Mireu el 2007, quan em vaig tornar a decidir a provar de tornar a córrer, " que això és un dir", al final d'any només podia aguantar 4km seguits i acompanyats amb la bici, sabeu com corren els triatletes quan fan transicions, doncs jo corria els 4 km així ",(perquè el pes del cos anés més repartit), imagineu com domino les transicions ara, je!je!", i el temps que vaig fer el primer día, que no vaig superar el km, va ser superior al 7 minuts, però això no importava!!!, ho sabia!!, el temps no importava!, i tenia tota la raó. El mes de setembre una setmana després del duatló de Cambrils, fent dues sèries de 1000 metres, la primera sèrie va ser de 3:18, que no estar gens malament, la segona a 4:24, no hi ha manera d'agafar resistència, però pel que anava, el temps és relatiu i no important.
La majoria de vosaltres amb 90 minuts sou capaços de fer una Mitja, jo tant sols volia córrer curses de 10km i sense importar-me el temps. Ara tinc un nou repte, el turmell s'ha desinflamat i està més alleugerat per culpa aquesta tardor tant poc aprofitada.
Doncs ara és el moment, ja que així el meu cos m'ho permet.
La ciutat escollida és Granollers, i la cursa La Mitja, tot és ben senzill, no sé si podré acabar-la, i a 4 setmana vista, ni tant sols si estaré a la línia de sortida, i si podré tornar-ho ha intentar. Però en aquesta mitja, hi ha la jet set dels fondistes catalans i molts espanyols, la veritat es que he estat dubtant fins l' últim moment fer aquesta o la de Barcelona, però la de Barcelona és el 17 de febrer, i per entrenar podria ser millor, però alhora forço massa el peu, amb dos setmanes més d'entrenaments.
Si tot surt bé, cap al més d'octubre la tornarem a fer per intentar fer MMP, a la Mitja de Reus o Tarragona, i si em veig que tinc un alt porcentatge d'acabar-la, em plantejaré anar a fer la Behobia- Sant Sebastià.
Tot plegat, he de seguir el camí i intentar que sigui el més llarg possible. Ah! demà la Sant Silvestre i dilluns començarem els entrenaments per fer la mitja.
(Demà escriure la planificació de la temporada si tinc temps)
Pda - Per primera vegada em desitjo sort, en una carrera, ja que mai he cregut amb ella, sinó amb l'esforç i les ganes de superació.
PDA - Fora les lesions.
domingo, 16 de diciembre de 2012
MATÍ DE RUNNISME, TARDE DE FUTBOLITIS
Aquesta tarda m'espera una tarda de futbol i crec que com jo serem molts, i al final del dia hauré vist els dos grans esports de la meva vida. Relato:
Surto al balcó de casa i fa sol, era lo esperat però també noto una mica de massa d'aire, aquest aire seria perfecte per anar a córrer, però el que tenia el cap no era córrer, ja que no volia forçar, sinó agafar la bici per diferents motius. El primer per provar els mitjons nous que vaig comprar, uns mitjons per a què no se'm gelin els dits ni la planta del peu, durant aquests mesos d'hivern, l'altra era que volia veure tres curses que feien a la nostra demarcació i ja que estic millor, no calia agafar el cotxe. I l'última era que, si les coses van com han d'anar, avui feia la "despedida" de l'any en bici, per tornar a agafar-la el segon diumenge de febrer.
Doncs sommi, ens disfressem de ciclista com diu la Roser i cap a Tarragona.
A Tarragona feían la cursa de la Marató de TV3 contra el càncer, una cursa de 5km organitzada per Athetic Track Bikila, que aquest any 2013 en els ultims fitxatges que han fet, crec que seran el club a batre, je!je!, és fantatic com es reforcen els clubs per no quedar enrera, pels qui ens agrada i la pura rivalitat és gairebé com un somni.
Ha sigut posar-me a 500 metres de la sortida, veure'ls passar i cap a Salou.
A Salou és disputava dues curses la dels 10 km, que quan he arribat ja s'havia acabat, cosa que entrava els plans, per falta de temps, i la Mitja, on si he pugut veure'ls molt i molt bé, aquesta era del runners Tarragona.
Els de davants, uns putus cracks!! els hi envejo només els temps que poden entrenar. Ja cap al mig molts coneguts que me'ls trobo quan corren amb mi, i aquesta vegada m'he fixat més amb els companys que van més al darrera i apart de veure gent que em pensava que només corria la cursa de Cambrils, he vist veritables esforços i tot el contrari, corredors que no es deixaven anar, que amb més compromís podrien estar més endavant.
Bé, l'ultima era al meu poble adoptiu a Cambrils, a la mateixa riera, es celebrava el Cross anual. Després de veure una cursa més popular a Tarragona, un altre dels corredors més preparats a Salou, era el moment de veure la base del nostre futur, nens i nenes aprenent a córrer, ha dosificar-se, apartir, a competir, a respectar al rival.., veure la cara de satisfets dels primers, i la cara de patiment dels últims, passen els anys i sempre en cada cursa passen les mateixes anècdotes. Una de molt comuna és que en la curses del més petit, sempre hi ha alguna mare que acompanya al seu fill, " acostuma a ser filla" per la vora de la cursa, i també és normal que aquesta sigui una de les últimes, la filla pobreta fot cara de patiment, però quan mires la mare que intenta seguir el ritme, no saps si patir més per la nena o per sa mare.
Un matí no tant atípic de part meva, ja que les curses o en directe o per televisió, intento veuren algunes.
Pda - A Donostía, si hagués tingut uns minutets més, també m'hi hagués apropat.
Pda- No sabia que no tenia bateria a la càmara, he tingut que dossificar-la fins que s'ha apagat, m'hagués agradat fer fotografies a molt companys, en un altre ocasió serà.
PDA- Fora les lesions.
Surto al balcó de casa i fa sol, era lo esperat però també noto una mica de massa d'aire, aquest aire seria perfecte per anar a córrer, però el que tenia el cap no era córrer, ja que no volia forçar, sinó agafar la bici per diferents motius. El primer per provar els mitjons nous que vaig comprar, uns mitjons per a què no se'm gelin els dits ni la planta del peu, durant aquests mesos d'hivern, l'altra era que volia veure tres curses que feien a la nostra demarcació i ja que estic millor, no calia agafar el cotxe. I l'última era que, si les coses van com han d'anar, avui feia la "despedida" de l'any en bici, per tornar a agafar-la el segon diumenge de febrer.
Doncs sommi, ens disfressem de ciclista com diu la Roser i cap a Tarragona.
Ha sigut posar-me a 500 metres de la sortida, veure'ls passar i cap a Salou.
A Salou és disputava dues curses la dels 10 km, que quan he arribat ja s'havia acabat, cosa que entrava els plans, per falta de temps, i la Mitja, on si he pugut veure'ls molt i molt bé, aquesta era del runners Tarragona.
Bé, l'ultima era al meu poble adoptiu a Cambrils, a la mateixa riera, es celebrava el Cross anual. Després de veure una cursa més popular a Tarragona, un altre dels corredors més preparats a Salou, era el moment de veure la base del nostre futur, nens i nenes aprenent a córrer, ha dosificar-se, apartir, a competir, a respectar al rival.., veure la cara de satisfets dels primers, i la cara de patiment dels últims, passen els anys i sempre en cada cursa passen les mateixes anècdotes. Una de molt comuna és que en la curses del més petit, sempre hi ha alguna mare que acompanya al seu fill, " acostuma a ser filla" per la vora de la cursa, i també és normal que aquesta sigui una de les últimes, la filla pobreta fot cara de patiment, però quan mires la mare que intenta seguir el ritme, no saps si patir més per la nena o per sa mare.
Un matí no tant atípic de part meva, ja que les curses o en directe o per televisió, intento veuren algunes.
Pda - A Donostía, si hagués tingut uns minutets més, també m'hi hagués apropat.
Pda- No sabia que no tenia bateria a la càmara, he tingut que dossificar-la fins que s'ha apagat, m'hagués agradat fer fotografies a molt companys, en un altre ocasió serà.
PDA- Fora les lesions.
martes, 11 de diciembre de 2012
OBJECTIU SANT SILVESTRE REUS
Després d'un estiu amb les seves petites parades obligades, però molt esparançador de cara el 2013, aquesta tardor, m'ha portat a la realitat. Ni soc, n'hi he de petendre fer els mateixos temps que feia abans. Dit això i donant un parell de passos enrera, en la preparació per la proxima primavera, tornaré a posar-m'he objectius a més curts terminis, i el primer objectiu que tinc en ment, és participar a la Sant Silvestre de Reus, que demà mateix començaré fent un entreno basicament trotant, per veure i sentir com reacciona el cos, el divendres uns ejercicis de tècnica i acabant fent també un petit entrenament de velocitat.
Dintre de la preparació d'aquests 19 dies, em presentaré a la sortida d'un altre cursa, la cursa de la Marato de TV3, per tres motius:
- El primer, és perque el que tenía entre mans el día 16 de desembre, era estar a Salou, cosa que ara és molt precipitat ser'hi.
- El segon, pel sol motiu de participar'hi, faig el que m'agrada i al mateix moment ajudo amb un petit donatiu contra la lluita del cancer.
- I el tercer, però el segón amb importancia, és que podem dir que després de la cursa de Tarragona, la decadencia anat sempre cap abaix, i fent la mateixa cursa, és com si fes un resert de sortida, per tornar a començar, i reprende el camí, on ho l'havía deixat. I també sabré exactament com estic fisicament, podem'he comparar amb l'altre cursa i veure els segons i no minuts espero, que he perdut.
PDA- Fora les lesions.
Dintre de la preparació d'aquests 19 dies, em presentaré a la sortida d'un altre cursa, la cursa de la Marato de TV3, per tres motius:
- El primer, és perque el que tenía entre mans el día 16 de desembre, era estar a Salou, cosa que ara és molt precipitat ser'hi.
- El segon, pel sol motiu de participar'hi, faig el que m'agrada i al mateix moment ajudo amb un petit donatiu contra la lluita del cancer.
- I el tercer, però el segón amb importancia, és que podem dir que després de la cursa de Tarragona, la decadencia anat sempre cap abaix, i fent la mateixa cursa, és com si fes un resert de sortida, per tornar a començar, i reprende el camí, on ho l'havía deixat. I també sabré exactament com estic fisicament, podem'he comparar amb l'altre cursa i veure els segons i no minuts espero, que he perdut.
PDA- Fora les lesions.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)