Les J.Hayber eren les que vaig fer servir durant molt de temps, abans de canviar a Asics. Ara recordaré algunes d'elles.
Asics Gel de l'any 2005/6.
Asics Gel Ds TR14 l'any 2006.
Asics Gel Nimbus 7 l'any 2006.
Asics Gel Nimbus 8 l'any 2007.
Asics Gel Nimbus 9, l'any 2008.
Asics Gel Nimus 10, l'any 2009.
Després em vaig passar a Nike.
NIke Zoom vomero4 l'any 2010.
NIke Pegasus 27, l'any 2010.
Nike Zoom Vomero5 l'any 2011.
Nike Zoom Vomero 6, l'any 2012
Nike Zoom Vomero 7, l'any 2012
Sóc una persona bastant fidel, quan esculleixo una marca, és dificil que canvïi, fins i tot amb els colors també segueixo una linía.
Només han sortit les bambes que en els papers que tinc apuntats de fa anys surten el seu nom, jo diria que en falta alguna,i no ser quina és. Les fotografies son baixades per internet, aixó si si no eren iguales, poc i faltava.
Tots necessitem un confessor, abans és deia i no cau tant lluny, que la humanitat catolica és confessava tant pels pecats, com per pensament, després van apareixer els psicolegs, que podem dir que son i és l'epoca actual, però ara bé, crec que puc dir que aquests son professionals, i jo em vull referir als que no cobren, els confessors per vocació. Per que per circunstancies del moment algú l'hi ha tocat fer de confessor d'algún altre i al revés.
Dono algún exemple, les mitiques peluqueres, haí! si les peluqueres expliquessin els secrets de més d'una, però no ho fan, per què?; per vocació, n'hi han d'altres que tenen una gran amistat i allí es deixen anar, d'altres que tenen un diari i escriuen els seus pensaments i emocions, d'altres els hi ho expliquen a la cuina mentres fan el sopar, d'altres ho expliquen al cotxi del llit, i d'altres.. i d'altres...
O potser a vegades necessitem sols que ens entenguin, d'altres tan sols que ens escoltin, d'altres que comparteixin una vivencia amb nosaltres, o tan sols una mirada o una paraula, o una abraçada..., aquests petits detalls, que son tant grans per nosaltres en aquell moment.
Sortia per la porta després de passar per les mans del fisio ahir per la tarda, em possa la mà al hombro i quan m'estava girant em diu: - David tranquilo que vas a llegar a linía de meta, no buscas un tiempo, solo llegar. - No és por mí, aun no era por mí. - Lo ser David, lo ser.
Desde que segueixo la F1, va ser l'accident que més em va impactar, encara que la persona que avui va dedicat aquest petit article, no pilotava un F1 aquell fatídic día, sinó que competia a la Fórmula Car. Per mi, el considero un grandíssim pilot, que no va tenir sort amb la F1.
Com podria descriure'l en poques paraules :era un pilot atrevit, com un pilot de motos portant un cotxe, quan menys tu esperaves et feia una maniobra gairebé sense adonar-te'n; personalment el comparo amb Hamilton quan va aterrissar a la F1.
Alessandro " Alex Zarnardi", va néixer el 23 d'octubre de 1966 a Bolonia ( Italia)...
Com que crec que tots ja el coneixem bastant bé, resumiré molt, dient que va debutar com a pilot de Fórmula 1 l'any 1991, i va militar a quatre escuderies Jordan(1991), Minardi(1992), Lotus(1993/94), i Williams (1999) ,aconseguint l'únic punt a la temporada 1993.
L'any 1996 es va passar a ChampCar, acabant tercer, els dos pròxims anys es va proclamar campió.
L'any 1999 va tornar a la F1 a mà de Willians i no li van anar massa bé les coses; l'any 2001 va ser substituït per un jove Jesson Button, ( aquí em vé la petita debilitat que tinc per Button).
El 15 de setembre de 2001 a Alemanya al circuit Lausith, mentre liderava la cursa i a poques voltes per acabar, Zanardi va perdre una mica el control del seu monoplaça, un Reynard-Honda. A la sortida del carril de boxes va donar un petit " trompo" en mig de la pista, on el primer cotxe el va poder evitar, però el segon cotxe el seu compatriota Alex Tagliari, no va poder fer res per evitar el xoc, el Reynard va quedar partit en dos... mireu les imatges millor
ràpidament van aparèixer l'ambulància, havia perdut molta sang, i parlant clar, estava més allà que aquí. Va ser traslladat a l'hospital, on li van emputar les cames per sobreviure, 7 cops se li va parar el cor, fins i tot li van donar l'extremució, però al final al cap de 7 dies va despertar, i el seu cos va insistir que volia viure.
Al cap de 2 anys i sense les dues cames, va aparèixer com a pilot en el Mundial de turisme (WTCC), al volant d'un BMW 320i adaptat(2005 fins 2009), el 2006 va ser el primer pilot emputat en conduir un F1...
Sabeu el que va dir Alex Zanardi quan va baixar del tricicle.
- Sòc Alex Zanardi!!! , aquest xaval acabava d'aconseguir un altre objectiu que s'havia proposat.
L'any 2009 un amic seu li va parlar d'una bicicleta que rodava amb el poder del braços, com no!! Alex ho va provar i en uns minuts va quedar enfonsat físicament, però ja li havia agafat el gussanet.
En tant sols 4 setmanes d'entrenament es va presentar a la Marató de Nova York i va acabar quart en la seva categoria, puc dir que a dia d'avui ja l'ha guanyada. Fa dos anys va ser subcampió Mundial amb el seu tricicle "Handbike" i fa poques setmanes va aconseguir 3 medalles als Jocs Paralímpics de Londres, a la categoria de H4 ( 2 d'or i 1 de plata).
Ara corren molts rumors que competirà a la DTM a mans d'un BMW, ja ho acabarem de veure això.
Pda- Zanardi pocs dies de despertar-se del brutal accident, va dir " que no valia la pena viure sense les dues cames", ara no deixa de dir i expressar que és feliç i amb moltes ganes de lluitar i de viure.
Tots necessitem el nostre temps, després d'alguna cosa inesperada i que ens fa canviar el rumb a les nostres vides, no va ser una excepció l' Alessandro.
Pda2- Aquest article el vaig escriure en plena competició dels Jocs pararalímpics, un cop Alex va aconseguir les medalles va tornar a ser noticia en algun o altre diari, com que ser que entè l'espanyol una coseta senyor Zarnardi, para algunos, aunque seamos pocos seguimos su trayectoria deportiva y nos alegramos por sus éxitos, por el ejemplo de superación y de gran ganador, ya no tan solo por el hecho de ganar si no del solo mérito de intertarlo.
Acaba de sortir la noticia que la Federació d'Asociacions Internacionals d'Atletisme (IAAF), ha consedit l'etiqueta de bronçe a la Marató Divina Pastora Valencía 2013.
La pregunta és evident, com otorguen la calificació per donar les diferents catalogacions d'Or, Plata i Bronçe.
La resposta també és evident i lògica, la (IAAF), dintre dels seus criteris, com son la qualitat de la carrera, la competivilitat, el nombre de participants, l'impacte mediatic, l'exposició internacional de l'aconteciment.., ara aquest reconeixament, obligarà a organització d'aquesta marató ha millorar i ha superar-se any rera any, per mantenir el guardó.
Perqué tenía que haver sigut diferent aquesta vegada? - Podía haver sigut difèrent, i per que no!, almenys així ho ha sigut pel turmell, s'ha aguantat amb dolor però s'ha aguantat. No puc dir el mateix amb els bessons de la cama dreta, que feía un parell de setmanes que és deixaba sentir.
I ahir va dir que de moment parés i repossés uns dies.
No passaría res sino tingués el repte de fer la Mitja de Granollers, el que passa és que estic poc entrenat per fer una cursa de 21km, i a més la setmana passada ja vaig parar 5 dies sense inactivitat, i és aquí!, el responsable i no el causant de la lesió. Per que he volgut recuperar una mica el temps perdut i al final els sobre esforços, jo particularment els acabo pagant.
Un altre contratemps, sí però entre cometes, i dic entre cometes, per que el divendres volía fer un tastet de 10km ( 43 minuts) i els vaig fer bé , disabte uns 120 minuts de biciestatica sense forçar i el diumenge al km14 és quan vaig parar. És poc per entrenar per una mitja, ja ho sabem tots això, però és millor que res.
L'altre qüestió és que era realment probable que aquesta setmana fós semblant a la passada, sense entrenar de dilluns a dijous, encara que aquesta situació possiblement s'allargarà fins a finals de mes.
Bé, veurem com estem el dijous i el divendres, si continuü amb molesties i al final quin plà acabaré agafan per entrenar l'última setmana, que em portarà a participar a la Mitja el 3-2-2013.
Pda - El més important ara, és intentar ser a Granollers en l'objectiu de ser a la linía de sortida i aconseguir arribar sense dolor, i acabada la primera vindrà la segona, ón soposo que estaré més preparat i rebaixar el registre serà també més sencill.
Aquesta vegada no faré el resum del quart trimestre i passo directament a resumir molt rapidament en setmanes, el que ha donat de si aquest any 2012.
Total de les setmanes de l'any: 52
D'aquestes entrenant: 33
Lesionat: 19
El resum és evident, quasi bé arribo als 2/3 de setmanes entrenades durant tot l'any, estar pro bé. Els mesos de gener i febrer van ser nuls, el més novembre més del mateix, i la resta de l'any, anant trampeixant.
Recordo que l'any 2011 el resultat va ser el següent:
Total setmanes de l'any: 52
D'aquestes entrenant: 18
Lesionat: 34
La millora és evident, i l'objectiu d'aquest any s'ha superat una mica, no em poso nous objectius, sino que continuü amb els mateixos que em vaig fitxar el 2010.
Com cada matí, entro en bar a demanar un cafè amb llet, i si tinc sort aconsegueixo algun diari del dia, " depèn de l'horari i de la gent que hi ha". Aquesta vegada no tinc sort, però veig un diari mig tirat darrera de la barra, i li pregunto al barman, si me'l pot apropar, i em diu que és de fa més d'una setmana - no importa li dic jo, per que com sempre començo a llegir els diaris per darrera, que per mi, acostuma a ser més interessant que el començament, ja que ho sentim tots una i un altre vegada per la radio i televisió.
Acabo marxant del bar una mica empipat, no pel barman o per qualsevol altre circunstància que hagués pogut passar allí a dins, si no pel que acabava de mig llegir i la pel-lícula que m'havia muntat tot solet.
Primer de tot aquest diari era de l'any passat el 31-12-2012, i la nostra millor atleta de tota l'història espanyola Marta Dominguez, havia fet una declaració dient que ella no podia guanyar la Sant Silvestre Vallecana, sino és que a les africanes el hi passava alguna cosa.
Doncs tota la raó del món, no els hi va passar res a les africanes, per això no va guanyar.
Em cago amb el coll... de la Marta!!. Això ho pot dir l'Antonieta, la Pepita o la veïna del costat, però no la Marta, la Natàlia, la Veiga.., que són l'èlit de casa nostra, joder!.
Resulta que diu que no entrena tant com hauria d'entrenar, que no es dedica el temps que s'hi ha de dedicar, que no sap quin objectius té pel 2013, i quins plans d'entrenament ha d'agafar, la mare que la va fer!!, és pot saber que collons diu, aquesta tia, ara!! - si jo fos patrocinador seu, l'envio a pastar fang.
A que és deu, que ella no pot entrenar? - espereu millor traduïm, - Marta a que se debe tu falta de interés por el atletismo para esta temporada?, y con que ocupas tu tiempo y preocupaciones, ya que dices que no tienes tiempo para entrenar, en el Senado?.
Aquesta senyora, el seu nom ha estat relacionat amb un cas de dopatge, que ara no ve el cas, però no deixa de ser qui és, i ara seriosament, és preocupant que faci aquestes declaracions, per tot el que ella significa. El que sobta és que ha passat per alt aquestes declaracions per tots, bé per vosaltres i per mi no, oi? .... res més que això és públic, i els advocats meus no son com els seus.
Pda - Va tenir dos espanyoles per davant seu a la cursa, i n'hi així hagués guanyat. AAhh! i sóc proMarta.
Pda2 - No us penseu que he estat tot el dia cabrejat, em sembla que m'ha durat entre 2 o 3 segons, aquesta indignació.
PDA - Fora les lesions.
Faré esment una mica per damunt dels objectius que busco per aquest any 2013.
- Primer de tot intentar finalitzar la Mitja de Granollers, sense tenir que pensar amb el registre, que pugui marcar.
- Segon dintre de la preparació de la mitja, tinc el Marcel.li Gené, que estar inclosa al circuit provincia del 10km Championchip de la provincia.
L'objectiu de les curses és poder fer-les totes fins arribar a l'estiu, i llabors valorar en quina posició estic, i si val la pena continuar per intentar quedar entre 5 primers de la general.
- Tercer, passada els 10km de Cambrils i tercera cursa de Championchip, retornar als entrenaments de bici, i de mica en mica intentificar aquests entrenaments, amb l'objectiu de particìpar en algun duatló i acabant intentant miillorar en 2 0 3 minuts el temps del duatló de Cambrils de l'any passar.
- Quart, arribat el mes de setembre i valoran la meva condició fisica, l'objectiu serà preparar la Mitja de Tarragona o de Reus, o potser la Behobia de S.Sebastià, per intentar baixar registre de MMP, "obtinguda a la Mitja de Granollers", si l'he acabada.
- Acabat aquests objectius i en plena tardor, em conformo en no estar massa temps parat, sense poder mig entrenar.
Sorto a fora al carrer, i fa bastant de vent, el primer pensament que em bé al cap és, si ha cambrils fa vent a Hospitalet el doble.
Arribo a Hospitalet a 6 graus de temperatura i bastant humitat, em dirigeixo agafar el dorsal i ...
La cursa en si la veía complicada, si me la prenía enserio, no per la distància de 4200metres, sino per les dues pendents que m'esperaven, ja que volía marcar un bon registre i estic fluixet.
És dona el tret de sortida, i sorto bastant amagatotis, aquestes dues pendents no se'm marxaven del cap. El circuit eren dues voltes, la primera volta la baix fer bastan bé, podía haver baixat uns 15 segons pefectament, la segona continuava un pèl conservador, és a dir vaig fer la cursa a uns 85% o 90%, de com podía haver anat. Al final 17:05 a 4:04m/km, bastant satisfet.
Em vaig trobar el Santi que acaba de començar la temporada fa un mes, ell va marcar a 4:00 m/km, d'aquí uns mesos ho rebaixarà uns 20 segons.
Pda - Vaig descobrir un jove Lahcen Ait Alibou - de Esportiu Penedes, que va quedar segon a 3:10 m/km. Farà parlar aquest noiet.
