Faré el que no m'agrada fer, aquells que diuen i saben molt. Aquests blog és d'informació i opinió, però ja que són els meus nebots, amb tota l'il.lusió aquí tenim dos plans d'entrenaments específics per cadascú, dins del seu nivell actual per participar el 11-03-12 als 10km a Cambrils. Si seguiu el pla ja veureu com farem un paper digníssim.
El rodatge de carrera s'aprecia que el dilluns és el dia que més es roda en temps i no amb intensitat.
No es comença mai amb un ritme fort, sempre amb progressió, que notem que el cos ja el tenim calent, en condicions. I sempre que acabem un entrenament, haurem de fer estiraments, de moment els que ja sabeu.
Primer Pla és per l'Abdon, començaras en minuts i a les 3 setmanes canviaràs a km.
Semana 1 dilluns 2-1-12// dimecres4 // divendres7
45 m rodatge - 25m rodatge - 30m rodatge
50m ro - 25m - 40m ro
10km ro - 25m - 7km
11km ro -5km (4:45 m/km )- 7km(5:00 m/km)
10km (5:10m/km)-7km(4:45m/km)-5km(5:10m/km)+5km(4:40m/km)
Portem 5 setmanes ens queden 5 més i comencen les series, per exemple 5*800 - 3:10, has de fer 5 vegades 800 metres 3minuts i 10 segons, descansant 2 minuts en torna-ho a provar.
Semana 5 dillums 6-2-12 // dimecres 8 // divendres 10
13km(5:00m/km)- 8km(5:00) - 5km(4:50) i 3*800- 3:15
13km(4:50m/km)- 8km(4:55) - 5km(4:45) i 5*800- 3:10
15km(4:50m/km)- 8km(4:45 )- 7km(4:45) i 5*800- 3:10
15km(4:50m/km)- 9km(4:40) - 6km(4:30) i 5*800- 3:08
12km(4:40m/km)- 5km(4:30) i 5*800 - 3:08 -6km(4:30)
Ara l'Oriol, està pensat en que encara entrenaràs a futbol sala, i de tant en tant al gimnàs.
Semana 1 dilluns 2-1-12 / dimecres 4-1-12/ divendres 6
60 minuts -8km(4:30) - 50 minuts
10km(4:30m/km) - 6km(4:15) - 8km i 3*800- 3:00
10km(4:20m/km) - 6km(4:15) - 8km i 5*800- 3:00
12km(4:15m/km) - 7km(4:10) - 6km i 5*800- 2:55
13km(4:10m/km) - 7km(4:05) - 6km i 5*800- 2:50
14km(4:10m/km) - 7km(4:05) - 6km i 5*800- 2:50
14km(4:10m/km) - 7km(4:00) - 6km i 5*800- 2:47
15km(4:08m/km) - 7km(4:00) - 8km i 5*800- 2:45
15km(4:08m/km) - 7km(3:50) - 8km i 5*800- 2:45
12km(4:15m/km) - 7km(3:50) - 4km i 5*800- 2:45
Els entrenaments estan encarats, en que en 10 setmanes obtenir un possible resultat. Passat aquestes 10 setmanes és pot complementar amb pujades, gimnàs, natació,bici, altres sèries... això és un altre món.
Ja que l'Abdon ho volia provar, doncs som-hi. És tot un repte per part vostre si ho voleu provar, i tenir-vos al costat a la linía de sortida, en aquell dia.
Pda- Bon acabament d'any per tothom.
PDa- Fora les lesions.
sábado, 31 de diciembre de 2011
miércoles, 28 de diciembre de 2011
SERIES - BEN JOHNSON - UNÍC IDÓL?
Ben Jhonson - Benjamin Sinclair, va néixer el 30 de desembre de 1961 a Falmouth, Jamaica, i va emigrar a Canadà a l'any 1975 amb la seva mare i els seus 6 germans, on es van establir a Scarbough. El seu pare Ben es va quedar a Falmouth treballant.
Els seu inicis van ser difícils deguts al canvi climàtic, va passar de temperatures caribenyes al fred invernal amb neu. Ben era un noi introvertit i tartamut, on de seguida va ser traslladat a l'aula per a nens amb problemes de relació, a l'institut Yorkdale. I va ser allí, on son germà gran el va incriure a l'equip d'atletisme, que estava entrenat per Charlie Francís ( campió de Canadà de 100 metres els anys 1970, 1971, 1973 i membre de l'equip Olímpic canadenc, més tard entrenador estatal).
En tant sols dos anys va guanyar 13 centimetres i 18 kg, tot i així va estar a punt de deixar l'atletisme, per la duresa dels entrenaments.
En 1980 va ser seleccionat per l'equip olímpic canadenc per anar a les Olimpiades de Moscú 1980, però el boicot de diferents països el va prohibir participar. No van tenir que esperar més de dos anys, 1982 als Jocs de la Mancomunitat, on va aconseguir 2 medalles de plata, destaco els 100 m en 10'45.
En les Olimpiades de Angels 1984, va ser tercer amb un temps de 10'22.
L'any 1985 va aconseguir rècord Mundial dels 60 metres amb un temps de 6'50".
L'any 1987 va tornat aconseguir el del Món dels 50 metres en 5'55" i el 60 metres en 6'41", i el de 100 metres als Campionats del Món de Roma, en un temps estratosfèric en 9'83", on va guanyar a Carl Lewis, i aquest va insinuar que es dopava.
La rivalitat entre Johnson i Lewis era coneguda.
El 29 de setembre de 1988 a la final dels Jocs Olimpics de Seul, Ben va fer el rècord del món en 9'79" ( tots recordem l'arribada a meta aixecan la mà )
Durant aquests primers tres dies, tot va ser fantàstic per ell, però passat aquests dies va ser desqualificat, va perdre el rècord del món, la medalla i inhabilitat per 2 anys, li van trobar a l'orina estanozobol ( un fàrmac que produeix moltes millores a l'organisme en general).
Desde llavors la seva imatge, està considerada com un trampós, i va ser humiliat per tot el món.
L'any 1991 va tornar, a les pistes, però no va tenir grans rendiments, l'any 1997 es va retirar, i desde llavors ha fet diferents negocis, com una linía de roba sense èxit, entrenador personal de Maradona, fent anuncis de televisió... Actualment passa la major temps possible amb la seva filla i néta, i fent d'entrenador.
Després d'haver confessat que va pendre substàncies il.legals durants anys, l'IAAF, li va retirar tots els seus títols i marques, és a dir Ben Johnson té oficialment la seva millar marca de 100 metres en 10'14" i 60 metres en 6'44", i no oficial per dopar-se 100 metres en 9'79" i 60 metres 6'41".
Pda - Tu em vas fer mal, ( l'únic que ho ha aconseguit), em vas donar una clatellada molt forta, i a partir de tu em prenc els resultats de tots els atletes, esperant els dies posteriors, per confirmar el resultats. Senyor Ben Johson, vaig creure en vostè, i molt, tenia un poster seu penjat al meu dormitori i després de sortir la noticia encara continuava allí penjat, i jo cada dia me'l mirava i em preguntava per què ho havia fet?, creia en les persones. Al cap desl anys un veu com funciona aquest món, la rivalitat, la competitivitat i la pressió que hi ha en aquesta vida i sobretot la gran diferència de cadar primer, a quedar uns dels primers és massa gran. Hi ha massa milers d'euros entre mig. Vull que sàpiga que ja fa molts anys que el vaig perdonar. Vostè sí que ha pagat prou pel seu error, res més.
Pda 2- Pròxima setmana, - he acabat l'article de les diferents substàncies dopants-.
PDA - Fora les lesions.
Els seu inicis van ser difícils deguts al canvi climàtic, va passar de temperatures caribenyes al fred invernal amb neu. Ben era un noi introvertit i tartamut, on de seguida va ser traslladat a l'aula per a nens amb problemes de relació, a l'institut Yorkdale. I va ser allí, on son germà gran el va incriure a l'equip d'atletisme, que estava entrenat per Charlie Francís ( campió de Canadà de 100 metres els anys 1970, 1971, 1973 i membre de l'equip Olímpic canadenc, més tard entrenador estatal).
En tant sols dos anys va guanyar 13 centimetres i 18 kg, tot i així va estar a punt de deixar l'atletisme, per la duresa dels entrenaments.
En 1980 va ser seleccionat per l'equip olímpic canadenc per anar a les Olimpiades de Moscú 1980, però el boicot de diferents països el va prohibir participar. No van tenir que esperar més de dos anys, 1982 als Jocs de la Mancomunitat, on va aconseguir 2 medalles de plata, destaco els 100 m en 10'45.
En les Olimpiades de Angels 1984, va ser tercer amb un temps de 10'22.
L'any 1985 va aconseguir rècord Mundial dels 60 metres amb un temps de 6'50".
L'any 1987 va tornat aconseguir el del Món dels 50 metres en 5'55" i el 60 metres en 6'41", i el de 100 metres als Campionats del Món de Roma, en un temps estratosfèric en 9'83", on va guanyar a Carl Lewis, i aquest va insinuar que es dopava.
La rivalitat entre Johnson i Lewis era coneguda.
El 29 de setembre de 1988 a la final dels Jocs Olimpics de Seul, Ben va fer el rècord del món en 9'79" ( tots recordem l'arribada a meta aixecan la mà )
Durant aquests primers tres dies, tot va ser fantàstic per ell, però passat aquests dies va ser desqualificat, va perdre el rècord del món, la medalla i inhabilitat per 2 anys, li van trobar a l'orina estanozobol ( un fàrmac que produeix moltes millores a l'organisme en general).
Desde llavors la seva imatge, està considerada com un trampós, i va ser humiliat per tot el món.
L'any 1991 va tornar, a les pistes, però no va tenir grans rendiments, l'any 1997 es va retirar, i desde llavors ha fet diferents negocis, com una linía de roba sense èxit, entrenador personal de Maradona, fent anuncis de televisió... Actualment passa la major temps possible amb la seva filla i néta, i fent d'entrenador.
Després d'haver confessat que va pendre substàncies il.legals durants anys, l'IAAF, li va retirar tots els seus títols i marques, és a dir Ben Johnson té oficialment la seva millar marca de 100 metres en 10'14" i 60 metres en 6'44", i no oficial per dopar-se 100 metres en 9'79" i 60 metres 6'41".
Pda - Tu em vas fer mal, ( l'únic que ho ha aconseguit), em vas donar una clatellada molt forta, i a partir de tu em prenc els resultats de tots els atletes, esperant els dies posteriors, per confirmar el resultats. Senyor Ben Johson, vaig creure en vostè, i molt, tenia un poster seu penjat al meu dormitori i després de sortir la noticia encara continuava allí penjat, i jo cada dia me'l mirava i em preguntava per què ho havia fet?, creia en les persones. Al cap desl anys un veu com funciona aquest món, la rivalitat, la competitivitat i la pressió que hi ha en aquesta vida i sobretot la gran diferència de cadar primer, a quedar uns dels primers és massa gran. Hi ha massa milers d'euros entre mig. Vull que sàpiga que ja fa molts anys que el vaig perdonar. Vostè sí que ha pagat prou pel seu error, res més.
Pda 2- Pròxima setmana, - he acabat l'article de les diferents substàncies dopants-.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 23 de diciembre de 2011
ARRIBA EL NADAL
Després d'haver passat un matí d'ahir, amb molta espectació i acabant amb una mica d'incredualitat, on suposo que, similar situació haurien haver viscut la plantilla i treballadors del R.C.D. Espanyol, amb referència del sorteig de nadal " la grossa", i avui un matí reevivint emocions, com els darrers 5 anys, escoltant " És Nadal al Món" a can Baster, sustituint per part meva, al Basses a Catalunya Ràdio, deixeu-me que posi, el meu petit granet de sorra, felicitant un Bon Nadal a tots el runners i persones que vulguin ser felicitades.
Us proposo escoltar una nadala, bastant recent què la trobo molt emotiva, "quan somrius". ( Ja sabem que les nadales, de quan erem petits i tradicionals, sempre són les millors).
Es troba a faltar aquells que no tenim a prop, i aquets altres que és com si no hi fossin...no?
Per sort per mí, ara bé el millor, d'aqui no res, entraran per la porta dues persones, mare i filla, és ...
Comença a tremolar tió!! que tant sols falten 2 dies, no Abril ?
Pda - Bones Festes! i molts km, ( jo com sempre preferixo la velocitat).
PDA - Fora les lesions
Us proposo escoltar una nadala, bastant recent què la trobo molt emotiva, "quan somrius". ( Ja sabem que les nadales, de quan erem petits i tradicionals, sempre són les millors).
Es troba a faltar aquells que no tenim a prop, i aquets altres que és com si no hi fossin...no?
Per sort per mí, ara bé el millor, d'aqui no res, entraran per la porta dues persones, mare i filla, és ...
Comença a tremolar tió!! que tant sols falten 2 dies, no Abril ?
Pda - Bones Festes! i molts km, ( jo com sempre preferixo la velocitat).
PDA - Fora les lesions
miércoles, 21 de diciembre de 2011
DUES NOTES
Mirant alguns resultats, en algunes competicions europees, he vist com Paula Radclife, ha participat en els 10 km de Mònaco. En aquests moments ignoro quin és el rècord mundial dels 10 km en dones, però per una fèmina haver fet 32:05, ho trobo quasi bé escandalós, sinó és que la cursa hagués sigut totalment plana i sense curves, però tot i així impressionant, " li estant donant resultats els estrenaments que ha fet la Paula a l'Àfrica, concretament a Kènia".
Aquesta setmana s'ha començat a donar per televisió, les primeres curses d'atletisme en pista coberta. Ja fa dies que es parla de resultats i aspiracions que tenen alguns atletes. Bé, tots esperant al mes de febrer, data assenyalada, pels propers Campionats de Pista Coberta. Recordo que és l'esdeveniment més important del món atlètic, després d'un Mundials a l'aire lliure i d'unes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions
Aquesta setmana s'ha començat a donar per televisió, les primeres curses d'atletisme en pista coberta. Ja fa dies que es parla de resultats i aspiracions que tenen alguns atletes. Bé, tots esperant al mes de febrer, data assenyalada, pels propers Campionats de Pista Coberta. Recordo que és l'esdeveniment més important del món atlètic, després d'un Mundials a l'aire lliure i d'unes Olimpiades.
Pda - Fora les lesions
sábado, 17 de diciembre de 2011
SAN SILVESTRE VALLECANA
Em vaig quedar sorprès, quan vaig veure que la majoria d'atletes Nike anaven a córrer la Sant Sivestre Vallecana 2011. És llavors que començo a buscar el per què?.
No va sser dificil - la cursa és organitzada per el cap, de Nike Espanya.
Dues dades de la Sant Silvestre més popular d'Espanya. Ha aconseguit superar el seu propi rècord en 38000 participants, del quals molts són menors de 30 anys, és aixi doncs la Sant Silvestre amb més participació d'Espanya, en tan sols 40 hores van tancar les inscripcions perquè ja havien superat els 36000 inscrits.
Si parlem dels atletes d'èlit, tindrà morbo amb la participació de Natàlia i Burka, Alessandra Aguilar i la propia Marta... amb nois crec que Yusuf Jamal serà l'home a seguir.
Aquesta gent desde el 1964, any del seu debut de la prova s'ho han ben currat.
Vull opinar sobre José Luis Blanco.
Aquest noi, recordo perfectament unes declaracions seves fa més de tres anys, on demanava que tots aquells atletes que es dopessin, fossin castigats sense compassió. Que passa José? que les paraules se les emporta el vent, siguem responsables dels nostres actes, qui la fa la paga, i més quan tu havies fet bandera i demanaves justícia, igualtat i agafar als tramposos.
El 2010 Blanco va donar positiu per EPO, després d'haver guanyat el Campionat d'Espanya Avilés dels 3000 metres obtacles. Va ser sancionat per 2 anys per la Federació Espanyola d'Atletisme, però resulta que aquesta, va rebre ahir per la nit un fax del Comité Espanyol de Disciplina Deportiva ( CEDD ), que Blanco rebia la cautelar de la sanció, cosa que significa que automàticament ja pot participar en curses.
Com s'ha arribat aquí, hem preguntava?. Doncs bé, José va presentar un recurs a la CEDD, contra la seva sanció al.legant que havia col.laborat amb la justícia, i tenia dret a una reducció del seu càstig. La ha guanyada i queda reduïda a tan sols 1 any, que ja ha complert.
Pda - Que passa aquí! Barra lliure!, aquest xaval havia confessat. Que canviin la normativa d'una vegada.
PDA - Fora les lesions.
No va sser dificil - la cursa és organitzada per el cap, de Nike Espanya.
Dues dades de la Sant Silvestre més popular d'Espanya. Ha aconseguit superar el seu propi rècord en 38000 participants, del quals molts són menors de 30 anys, és aixi doncs la Sant Silvestre amb més participació d'Espanya, en tan sols 40 hores van tancar les inscripcions perquè ja havien superat els 36000 inscrits.
Si parlem dels atletes d'èlit, tindrà morbo amb la participació de Natàlia i Burka, Alessandra Aguilar i la propia Marta... amb nois crec que Yusuf Jamal serà l'home a seguir.
Aquesta gent desde el 1964, any del seu debut de la prova s'ho han ben currat.
Vull opinar sobre José Luis Blanco.
Aquest noi, recordo perfectament unes declaracions seves fa més de tres anys, on demanava que tots aquells atletes que es dopessin, fossin castigats sense compassió. Que passa José? que les paraules se les emporta el vent, siguem responsables dels nostres actes, qui la fa la paga, i més quan tu havies fet bandera i demanaves justícia, igualtat i agafar als tramposos.
El 2010 Blanco va donar positiu per EPO, després d'haver guanyat el Campionat d'Espanya Avilés dels 3000 metres obtacles. Va ser sancionat per 2 anys per la Federació Espanyola d'Atletisme, però resulta que aquesta, va rebre ahir per la nit un fax del Comité Espanyol de Disciplina Deportiva ( CEDD ), que Blanco rebia la cautelar de la sanció, cosa que significa que automàticament ja pot participar en curses.
Com s'ha arribat aquí, hem preguntava?. Doncs bé, José va presentar un recurs a la CEDD, contra la seva sanció al.legant que havia col.laborat amb la justícia, i tenia dret a una reducció del seu càstig. La ha guanyada i queda reduïda a tan sols 1 any, que ja ha complert.
Pda - Que passa aquí! Barra lliure!, aquest xaval havia confessat. Que canviin la normativa d'una vegada.
PDA - Fora les lesions.
martes, 13 de diciembre de 2011
EUROPEU DE CROSS
Tinc quatre punts per relatar, i seré breu.
1 er- S'ha fet gran, i em referixo gran d'edat, com de campió, em referixo a Ayad Landanssen, un corredor de cross, amb molt bones qualitats i així ho està demostrant. En aquest passat Campionat de Cross d'Europa, que es va disputar aquest diumenge a Eslovènia, va tornar a quedar en segona posició, representant així a Espanya i fen un bon paper, felicitats!.
2 on- Estic doblament content, i dic això perquè com he dit abans Lansdanssen, va quedar segon als Campionat Europeu de Cross sent català, i en segon terme, ja fa uns anyets, mirant la televisió em vaig adonar que, havia un noiet que acostumava a quedar en cinquena o sisena posició, en la majoria de curses de cross on participava, i que collons, li vaig anar agafant carinyo ,ja es veia que tenia bones maneres i al final no ha decebut a ningú. Ja fa un parell d'anys que dóna molta guerra.
3 er- Si observeu la classificació del Campionat, no passa desapercebut que els primers classificats són corredors d'origen africà, ara la qüestió és, son crescuts al país com Landanssen , que va arribar a Lleida amb 7 anys, o son afincats, ja de grans per així els països d'on són nacionalitzats aconsegueixen " com dirien els nostres avantpassats de segles enrere - glòria i honor-". Creieu que la competició es desvirtua? ho deixo a l'aire.
4 ar- Estic bastant empipat amb el tema de la retransmissió. Jo el diumenge per motius personals, no vaig poder veure la cursa per la televisió, doncs resulta que fan la repetició per la tele a les 4 de la matinada aquest dimarts. No crec que siguin hores, ja que era un Europeu. Ja ser que em queda l'opció d' internet, però aquesta no hauria de ser la solució.
Pda- Felicitar a Mireia Belmonte, per les 4 medalles d'or aconseguides als Europeu de piscina curta., un altre noia que farà mal a les pròximes Olimpiades.
Pda- Felicitar també a Castillejo, per haver guanyat la marató de Castelló, i proclamar-se així campió d'Espanya i al mateix temps a l'haver obtingut la mínima per anar a les Olimpiades, té el bitllet automàticament, tot un veterà, que canvia ara d'especialitat, sort.
PDA - Fora les lesions.
1 er- S'ha fet gran, i em referixo gran d'edat, com de campió, em referixo a Ayad Landanssen, un corredor de cross, amb molt bones qualitats i així ho està demostrant. En aquest passat Campionat de Cross d'Europa, que es va disputar aquest diumenge a Eslovènia, va tornar a quedar en segona posició, representant així a Espanya i fen un bon paper, felicitats!.
2 on- Estic doblament content, i dic això perquè com he dit abans Lansdanssen, va quedar segon als Campionat Europeu de Cross sent català, i en segon terme, ja fa uns anyets, mirant la televisió em vaig adonar que, havia un noiet que acostumava a quedar en cinquena o sisena posició, en la majoria de curses de cross on participava, i que collons, li vaig anar agafant carinyo ,ja es veia que tenia bones maneres i al final no ha decebut a ningú. Ja fa un parell d'anys que dóna molta guerra.
3 er- Si observeu la classificació del Campionat, no passa desapercebut que els primers classificats són corredors d'origen africà, ara la qüestió és, son crescuts al país com Landanssen , que va arribar a Lleida amb 7 anys, o son afincats, ja de grans per així els països d'on són nacionalitzats aconsegueixen " com dirien els nostres avantpassats de segles enrere - glòria i honor-". Creieu que la competició es desvirtua? ho deixo a l'aire.
4 ar- Estic bastant empipat amb el tema de la retransmissió. Jo el diumenge per motius personals, no vaig poder veure la cursa per la televisió, doncs resulta que fan la repetició per la tele a les 4 de la matinada aquest dimarts. No crec que siguin hores, ja que era un Europeu. Ja ser que em queda l'opció d' internet, però aquesta no hauria de ser la solució.
Pda- Felicitar a Mireia Belmonte, per les 4 medalles d'or aconseguides als Europeu de piscina curta., un altre noia que farà mal a les pròximes Olimpiades.
Pda- Felicitar també a Castillejo, per haver guanyat la marató de Castelló, i proclamar-se així campió d'Espanya i al mateix temps a l'haver obtingut la mínima per anar a les Olimpiades, té el bitllet automàticament, tot un veterà, que canvia ara d'especialitat, sort.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 9 de diciembre de 2011
NOVAMENT EL PARTIT DEL SEGLE?
Demà tindrà lloc el clàssic, al Bernabèu. Com sempre és diu el partit del segle. Ja fa setmanes que se'n parla, a diferència dels ultims anys, aquesta vegada el partit és més igualat.
Sóc optimista i estic amb confiança, crec que veurem un bon partit, quina diferència de fa uns anys enrera, estem vivint una època irrepetible i quasi bé irreal.
Se'm passa una pregunta a fer en aquests últims dies, - qui té més por a qui? cules o merengues.
No parlo mai de futbol, ja que crec, que aquest esport tothom en sap, o ningú en sap. Hi ha una frase que ho descriu molt bé, que diu que tothom porta un entrenador a dins seu, i trobo una tonteria discrepar per aquest o qualsevol esport. ( Hi ha gent que sempre creu que en sap més que l'altre, i una conversa no és una confrontació ).
Aquest partit sempre ha estat de caire reivindicatiu, i per molts catalans " barcelonistes", encara ho continua sent, en menys intensitat, però anar a Madrid i guanyar-los, és un petit plaer i sentiment, que només es transmet de pares a fills. " Som una país oprimit".
M'he passat moltes hores jugant a futbol i després a futbol sala i m'ho he passat molt bé; desde fa uns anyets toca disfrutar del futbol, mirant els partits, és diferent i no t'omple tant.
Pda - La meva admiració per Jordi Costa, un periodista que analitza el futbol, semblant a mí, i al Fabian Ortiz, un altre periodiste-psicòleg on m'agrada sentir la seva opinió desde un altre punt de vista. I dos savis esportius com són Ramon Bessa i Martí Pere Arnau.
Pda - Fora les lesions.
Sóc optimista i estic amb confiança, crec que veurem un bon partit, quina diferència de fa uns anys enrera, estem vivint una època irrepetible i quasi bé irreal.
Se'm passa una pregunta a fer en aquests últims dies, - qui té més por a qui? cules o merengues.
No parlo mai de futbol, ja que crec, que aquest esport tothom en sap, o ningú en sap. Hi ha una frase que ho descriu molt bé, que diu que tothom porta un entrenador a dins seu, i trobo una tonteria discrepar per aquest o qualsevol esport. ( Hi ha gent que sempre creu que en sap més que l'altre, i una conversa no és una confrontació ).
Aquest partit sempre ha estat de caire reivindicatiu, i per molts catalans " barcelonistes", encara ho continua sent, en menys intensitat, però anar a Madrid i guanyar-los, és un petit plaer i sentiment, que només es transmet de pares a fills. " Som una país oprimit".
M'he passat moltes hores jugant a futbol i després a futbol sala i m'ho he passat molt bé; desde fa uns anyets toca disfrutar del futbol, mirant els partits, és diferent i no t'omple tant.
Pda - La meva admiració per Jordi Costa, un periodista que analitza el futbol, semblant a mí, i al Fabian Ortiz, un altre periodiste-psicòleg on m'agrada sentir la seva opinió desde un altre punt de vista. I dos savis esportius com són Ramon Bessa i Martí Pere Arnau.
Pda - Fora les lesions.
miércoles, 7 de diciembre de 2011
TANT SOLS 12 MINUTS " PODEN SER MOLTS"
Havien passat 12 minuts, quan el meu cap, ha donat l'ordre d'aturar-se, n'hi tan sols havia començat a suar, " si que començava a estar un pèl cansat a falta de ritme i d'hores de córrer"
Em sentia pesat, amb el cap a un altre lloc, no estava amb els 5 sentits al moment de córrer.
Ja feia uns minuts que tenia punxades bastant fortes i un dolor constant que, déu n'hi do. Ha sigut la millor decisió,tornar a casa i deixar descansar el turmell.
Tot ha passat en un segon, al moment en que he parat, m'he preguntat, si valia la pena, fer partir tan aquest turmell i articulacions, i m'ha vingut al cap la Final del 400 metres de les Olimpiades de Barcelona92.
Us pregunteu ara perquè, no paro? Es porta dins. I si! val la pena!demà hi tornaré, i passat demà i altre i l'altre, amb patiment i sufriment es pot aconseguir el que desitja, això si sense perdre el món de vista. Vinga bona nit.
Pda - Fora les lesions.
Em sentia pesat, amb el cap a un altre lloc, no estava amb els 5 sentits al moment de córrer.
Ja feia uns minuts que tenia punxades bastant fortes i un dolor constant que, déu n'hi do. Ha sigut la millor decisió,tornar a casa i deixar descansar el turmell.
Tot ha passat en un segon, al moment en que he parat, m'he preguntat, si valia la pena, fer partir tan aquest turmell i articulacions, i m'ha vingut al cap la Final del 400 metres de les Olimpiades de Barcelona92.
Us pregunteu ara perquè, no paro? Es porta dins. I si! val la pena!demà hi tornaré, i passat demà i altre i l'altre, amb patiment i sufriment es pot aconseguir el que desitja, això si sense perdre el món de vista. Vinga bona nit.
Pda - Fora les lesions.
domingo, 4 de diciembre de 2011
ET FA MAL EL TALÓ DEL PEU
Se'n diu Talàlgia, els experts diuen que la gran majoria dels casos es deuen a la irritació de la inserció d'un teixit ( fascia plantar ) en l'os del taló.
"Al loro" amb això - si al matí quan t'aixeques els primers passos en baixar del llit et fa mal el taló del peu, o a la planta del peu, tens molts números que tinguis una Fascitis Plantar.
La Fascitis Plantar és una aponerossis engrossida que s'origina en la tuberositat medial del calcani i s'extén fins l'arc plantar anterior, formant 5 bandes, una cap a cada dit del peu; la seva funció es mantenir la curvatura de la volta plantar, així com esmorteïr les forces que s'exerceixen sobre la mateixa.
La funció de la Fàscia és la de proveïr a l'arc longitudinal del peu d'estabilitat i d'absorció d'impactes. En el atletes de fons, la inflamació els hi vé provocada per les repetides i importants impactes que es donen i la propulsió del peu.
Si la banda és curta timdrem un arc alt, i sí és massa llarga tindrem un arc baix " peu pla".
Com a altres lesions que tenim, no volem parar, i com que no volem parar d'entrenar, caiem en un cercle viciós, on amb cada entrenament agreugem més la lesió, arribant en casos, que fins i tot no podem ni caminar. ( Mira que som rucs!!!).
Si la Fascitis Plantar no es tracta, pot esdevenir una malaltia crònica ( n'hi ha que ja la patim )i ens porta entre altres lesions a patir i a perdre el ritme habitual d'activitat, com així també desenvolupar simptomotologies associades més complexes, com problemes al peu, genoll, maluc, regió lumbar, artritis... a causa del canvi de la mateixa manera de camirar o córrer, ( perquè serà que tot això ja ho conec).
En el segle 18 es pensava que la Fascitis era causada per l'os del taló, no era així, la lesió s'origina per la degeneració de les fibres de col-làgen, causada per repetits microtraumatismes que superen la capacitat de l'organisme per recuperar-se. Dos factors que predisposen l'aparició son:
Factors anatòmics - peu pla, peu buit.
Factors Funcionals - debilitat en el sodi del taló d'aquiles o dels músculs intrínsecs del peu.
En la manera de córrer, de forma Taloneig excessiu afavorirà l' aparició d'aquesta lesió.
Quan un corredor canvia de ritme, o augmenta la distància o el periode, vigilem també.
La falta o deficient elongació i/o manca de flexibilitat al turmell i peu, hem donat al clau senyors! ja sabem per que tenim poca movilitat, no? hi ha gent que hem tingut accidents per culpa de despistats.
El sobrepès i com és lògíc, l'edat, és important per la pèrdua de força de la musculatura i de la disminució de l'elasticitat i regeneració.
Per tractar aquesta lesió, primer farem repòs. és super essencial, ja que molts dies no es pot ni caminar. El gel tots en tenim, el perquè tots el sabem, limita el dolor, la inflor i la inflamació. Els analgèsics ajuden a desinflamar i alleugerir el dolor, ( intento evitar-los al màxim). Les plantilles ajuden, si hi tant que ho fan.!
El tàping , són unes tires d'esparadrap adhesius, que ajuden a calmar el dolor, ( no les he provades). La fisioteràpia que no falti, però és car,( anem a fer la visita al Dani o al Cristian). El calçat super important. L'infiltració no ho provem sols companys, que ho faci un metge, ( fa mal només uns minutets).
El que em van aconsellar és que faci estiraments i calenti abans de fer res, bé és com tantes lesions que podem tenir, i recordo: calentem i estirem; sembla que no serveixi per res, però senyors els que patim assiduament lesions, és per nosaltres un ritual que intemtem no perdre'l. ( intentem, hi ha vegades que per presses ens el saltem).
Pda - Felicito a mongermà i a mi en el dia d'avui.
Pda - Fora les lesions.
"Al loro" amb això - si al matí quan t'aixeques els primers passos en baixar del llit et fa mal el taló del peu, o a la planta del peu, tens molts números que tinguis una Fascitis Plantar.
La Fascitis Plantar és una aponerossis engrossida que s'origina en la tuberositat medial del calcani i s'extén fins l'arc plantar anterior, formant 5 bandes, una cap a cada dit del peu; la seva funció es mantenir la curvatura de la volta plantar, així com esmorteïr les forces que s'exerceixen sobre la mateixa.
Si la banda és curta timdrem un arc alt, i sí és massa llarga tindrem un arc baix " peu pla".
Com a altres lesions que tenim, no volem parar, i com que no volem parar d'entrenar, caiem en un cercle viciós, on amb cada entrenament agreugem més la lesió, arribant en casos, que fins i tot no podem ni caminar. ( Mira que som rucs!!!).
Si la Fascitis Plantar no es tracta, pot esdevenir una malaltia crònica ( n'hi ha que ja la patim )i ens porta entre altres lesions a patir i a perdre el ritme habitual d'activitat, com així també desenvolupar simptomotologies associades més complexes, com problemes al peu, genoll, maluc, regió lumbar, artritis... a causa del canvi de la mateixa manera de camirar o córrer, ( perquè serà que tot això ja ho conec).
En el segle 18 es pensava que la Fascitis era causada per l'os del taló, no era així, la lesió s'origina per la degeneració de les fibres de col-làgen, causada per repetits microtraumatismes que superen la capacitat de l'organisme per recuperar-se. Dos factors que predisposen l'aparició son:
Factors anatòmics - peu pla, peu buit.
Factors Funcionals - debilitat en el sodi del taló d'aquiles o dels músculs intrínsecs del peu.
En la manera de córrer, de forma Taloneig excessiu afavorirà l' aparició d'aquesta lesió.
Quan un corredor canvia de ritme, o augmenta la distància o el periode, vigilem també.
La falta o deficient elongació i/o manca de flexibilitat al turmell i peu, hem donat al clau senyors! ja sabem per que tenim poca movilitat, no? hi ha gent que hem tingut accidents per culpa de despistats.
El sobrepès i com és lògíc, l'edat, és important per la pèrdua de força de la musculatura i de la disminució de l'elasticitat i regeneració.
Per tractar aquesta lesió, primer farem repòs. és super essencial, ja que molts dies no es pot ni caminar. El gel tots en tenim, el perquè tots el sabem, limita el dolor, la inflor i la inflamació. Els analgèsics ajuden a desinflamar i alleugerir el dolor, ( intento evitar-los al màxim). Les plantilles ajuden, si hi tant que ho fan.!
El tàping , són unes tires d'esparadrap adhesius, que ajuden a calmar el dolor, ( no les he provades). La fisioteràpia que no falti, però és car,( anem a fer la visita al Dani o al Cristian). El calçat super important. L'infiltració no ho provem sols companys, que ho faci un metge, ( fa mal només uns minutets).
El que em van aconsellar és que faci estiraments i calenti abans de fer res, bé és com tantes lesions que podem tenir, i recordo: calentem i estirem; sembla que no serveixi per res, però senyors els que patim assiduament lesions, és per nosaltres un ritual que intemtem no perdre'l. ( intentem, hi ha vegades que per presses ens el saltem).
Pda - Felicito a mongermà i a mi en el dia d'avui.
Pda - Fora les lesions.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)