lunes, 28 de mayo de 2012

ENTRENAMENTS PARAL.LELS O QÜESTIÓ D'EDAT?

Per molt greu que em sàpiga, les coses a vegades són evidents. Si jo que sóc, un simple aficionat a l'atletisme i ho ser, aquests que en saben i viuen d'atletisme " no te digo nada".
 Em refereixo a dos grans campions com són Chema i Gebrselassei.
A dia d'avui, el seu any es pot dir que ha estat gairebé clavats. Chema s'ha dedicat la primera part de la temporada, a córrer carreres populars, per tota la península i Gerbrselassie más de lo mismo, però a nivell mundial. A l'arribada del mes de febrer, acabaven els deures de preparar-se per fer la mínima per la Marató de Londres.
 Ja arribat el dia d'examinar-se, els dos sospenen amb nota baixa, però com que son gats vells, es van retirar a temps, per anar a setembre, ( ho van tornar a provar) i sense èxit, senyors, l'edat no perdona.

Passen al " PLA B" i és aquí, on jo vull arribar. - Fer la minima dels 10.000 metres. Tots sabem que uns 10.000 metres encara que pugui semblar lenta i aburrida per la majoria dels mortals, és tot el contrari, és molt ràpida! ( amb aquests nivells, és clar).
Si resulta que ja no han fet la mínima per la marató, és gairebé impossible que facin la minima als 10.000 metres, ( Això s'ha de matisar, estem parlant de Haile).
Referent a Chema, sabíem abans de començar que la mínima no la faria, que buscaria la " minima B", que és quan un país no té cap representant d'una especialitat, per no haver aconseguit fer la mínima olímpica i llavors demanen un temps inferior, on només hi pot anar un atleta que l'hagi fet.

No li va anar bé, (tots voliem que ho aconseguís).
Gebrselassie si que va fer la mínima b, però resulta que al seu país, que fan la mínima olímpica n'hi han 20 o vés tu a saber, i és clar, i va el millor.
La qüestió és que aquests dos, ho han intentat fins al final i això és el que fan els campions i com a ´éssers humans que són, tampoc han volgut perdre l'esperança, fins l'últim moment.

Són campions i el que ho ha sigut, sempre i repeteixo, sempre és considerat un campió.


Pda - Els volem veure els dos corrent, per aquí i per allà. N'estic segur que si baixen el nivell d'exigència, tornaran a gaudir com abans.
PDA- Fora les lesions

viernes, 18 de mayo de 2012

CASEY STONER

Casey Stoner ( Southport, 16 d'octubre de 1985), és pilot de moto, actual campió de moto GP i del 2007 amb Ducati.
Va debutar al campionat del món l'any 2002 amb una"125", i amb moto GP l'any 2006. I tal i tal, i tal ...
Anem pel que m'interessa comentar i explicar:
No em considero un seguidor de Stoner, tot i així no podem evitar sentir els rumors que deien que, s'apropava el final de la seva carrera com a pilot, al final s'ha convertit en notícia i amb sorpresa, i no poca per part meva, sinó tot el contrari, i ara us explico el perquè, fent primer una petita introducció a la seva vida:

Des de ben petitet Casey va demostrar la seva passió i talent innat per conduir una moto. En tan sols 3 anys ja portava la moto de son germana gran.
En 4 anys, a les nostres terres " costa daurada" va participar en la competició Dirt Track, per a menors de 9 anys.En 6 anys ja va començar a guanyar les curses. Als 12 anys va participar en 5 competicions diferents, és a dir 35 curses on va guanyar 32. Era un nen prodigi?.
Als 14 anys, els seus pares Colin i Bronwyn, van vendre tot el  que tenien per anar a Inglaterra i donar una oportunitat al seu fill. Allí, al primer any, ja va guanyar amb Aprilia el campionat de 125, i és en aquell moment on Alberto Puig, el retorna cap a Espanya a participar amb Moviestar el campionat de velocitat de 125. ( Vull recordar que son pares vivien en una autocaravana, instal.lada al jardí d' Alberto).
I més i més...tot això continua, i els que ens agrada les motos ho coneixem perfectament.

No estem acostumats que un esportista o qualsevol persona abandoni la seva carrera, quan està a dalt de tot i sobretot, quan encara li queda molt ( un pot abandonar estan a dalt, però ja no li queda quasi masses anys per la seva retirada, com per exemple Miguel Indurain, com a Borragan retirat fa dos dies..).
Us podeu pensar que fa el David parlant d'aquest tio, si ni li va, ni li bé. Doncs és la pura notícia en sí, el seu perquè ho ha fet. El fet d'abandonar, el que diu que ha perdut la motivació pel que abans era la seva vida i passió, el fet d'estar a cavall d'Austràlia i Europa, el fet de haver treballar a part de ser pilot, de ser entrevistat aquí i allà, i tenir que complir amb l'obligació d'assistir a actes que ell creu que se'ls podria estalviar, el fet de renunciar a un grapat de milions d'euros; perquè penseu que només tindrà 27 anys i és l'actual campió de Moto GP. Si observem per exemple que un tal Capirossi va pilotar fins el 40 anys, o un tal Carles Checa actual campió de Superbikes estan rodejant els 40, i que com a mínim pel cap baix s'emporta més de 3 milions d'euros, amb una petita multiplicació de 13 per 3, dónen 39 milions d'euros, que deixarà de guanyar, perquè diu que ha perdut la passió.No!No! no m'ho empasso Stoner, i repeteixo no m'ho crec.
Dius i redius que pel fet d'haver tingut una filla ( Ally- 12 de febrer), ha estat una petitíssima part, en la decisió de renunciar a tot això. Jo et pregunto pel mateix fet d'haver tingut una filla, no seria millor aguantar 2 o 3 anys més, i poder-li donar més recursos a tota la família. Però aquí hi ha gat amagat, i crec que ser quin és.
No és pot guanyar a la por, senyor Stoner, vostè té por a la mort! i no veure com creix la seva filla, i un record ben present el que li va passar fa un parell d'anys. S'ha donat compte, que vostè no vol arriscar per guanyar, simplement vol guanyar, o no?

Potser el que diu és la pura veritat, i jo m'estic equivocant, ja que tothom que el coneix diu, que rebutja la tecnologia per viure i vol estar com més lluny millor de la civilització. Vés a saber tu, si estic totalment errat?
Vostè d'aquí uns anys, que dirà?, segur que de tan en tan el sentirem i treurem l'entrellat.
Ara s'entorna a Austràlia, a la granja de més de 900 hectàries que va comprar pels seus pares, tornar als origens, torna a casa.
Li desitjo llarga vida per vostè i els seus.
Bona nit.

Pda - Fora les lesions.

martes, 15 de mayo de 2012

SERIES - OSCAR PISTORIUS

Òscar Pistorius va néixer el 22 de novembre del 1986, sense el peroné, " l'os gran i prim que recorre l'exterior de la cama, desde el genoll fins el turmell" en les dues cames,
Atleta sudAfricà - Pretòria, als 11 mesos va ser emputat de les dues cames per una malformació degenerativa , com he dit.
Al juny 2003, es va trencar el genoll jugant a rugbi a Pretoria Boys, d'on és origen. Allí es creía que la seva vida esportiva s'havia acabat per ell. Tot el contrari als 16 anys, va fer tot un tomb, aconsellat pels doctors i amb una bona rehabilitació i entrenat per la supervisió de Ampie Louw, en la mateixa Universitat de Pretoria, en tants sols uns mesos al gimnàs, es va presentar a disputar una cursa i va registrar un temps de 11'72". Aquest registre era més rapid que el rècord mundial paralímpic del seu temps en 12'20". Òscar en 17 anys era tot un esdeveniment amb grans espectatives per ell, i pel seu país.

Ja en el 2004 en les Olimpiades Paralimpiques, va participar a la cursa T44 dels 200 metres on va deixar el rècord en 21'97".
Es veia tan superior que volia participar a les competicions dels no paralímpics, on el Campionat Sudafricà 2005 i va ser-hi i va acabar en la sisena posició en els 400metres.
Va ser en l'estadi Olímpic de Roma 13 de juny 2007, que va ser convidat per la IAAF, i fou el primer atleta paralímpic on correria una carrera oficial no paralímpica. Fou segon amb 46'90" en els 400 metres llisos en la carrera "B".
Bé, Pistorius desde llavors després de fer-se unes proves a Alemanya, on un informe donava que les seves pròtesis donaven avantatge sobre els atletes no discapacitats; va ser expulsat de totes les competicions no paralímpiques. Òscar va apel.lar i reclamar la seva no avantatge, on el 16 de maig 2008 el Tribunal d'Arbitratge Esportiu, li va donar la raó i automàticament la decisió de IAAF, fou revocada.
Després de guanyar medalles i campionats paralímpics, Òscar va participar per primera vegada en uns Mundials no Paralímpics " Daego 2011" on va arribar fins a les semifinals. Això si, ha esat obligat a córrer pel carril 8 per la IAAF, per evitar accidents que poguesin produir a un altre atleta. A la serie de 4/400m a la final no hi va córrer, o no el van deixar córrer. ( No explicaré ara els motius, no tinc bons advocats jo).

La seva mare  va morir quan era un noi, inesperadament,i no va veure com es convertiria en un atleta d'èlit ni l'èxit que tindría, però tot i així quan ell tenia tant sols 1 any li va escriure una carta, on ell de més gran la va poder llegir, i deia que quan sigues gran, un perdedor no es aquell que arriba l'últim, sinó aquell que se seu i mira i mai prova de córrer. 
Aquest noi es diu que és un esperit indomable, lliure i rebel que busca la felicitat de la vida. I acostuma a dir que : voler és poder.
Fa poc el vam poder veure a Barcelona per segona vegada al Global Sport Forum Barcelona.




Òscar Pistorius corre amb dues protèsis de fibra en forma de " làmines"( semblant a les cames d'un felí, mireu les fotografies). Aquestes estan fetes de fibra de carboni. Ara jo pregunto -
És possible que aquest noi tingui avantatge sobre els altres atletes? - Jo l'he vist córrer moltes vegades, i la seva progressió en carrera, hi ha un moment que és fins i tot sorprenent; no ho ser, també pot ser que sigui un prodigi de la velocitat amb la mala fortuna d'haver nascut així. No respondré. Us deixo la pregunta a l'aire.

Pda - El veurem a Londres, acaba de fer la mínima del 400 metres amb 45'20".

PDA - Fora les lesions.

viernes, 11 de mayo de 2012

DIAMOND LEAGUE DOHA

Cuan un veu la llista inscrits amb aquests noms:
Asafa Powell, Nesta Carter, Michael Roger, Justin Gatlin, Darvis Patton, Lerone Charke, no ho acabo de llegir, i ja començo a tenir una sensació extranya, se'm comencen a possar els pels de punta i els llavis comencen a somriure, s'ha de veure, és la final Olimpica anticipada a falta de Bolt,  Blake i Lamaitre. Ho sento per" el pajaro " no el poso a la final, n'estic segur que no m'ho tindrà en comte. je!je!.
En dones no estar malament tampoc, Shelly-Amn Frases, Kerron Stewart, Allyson Felix, UUff!!.
Destaco la presencía d'un altre valor en 800 metres, David Rudisha on hi trobarem tambè la presencia de Manuel Reina.


Estic parlant que avui, no, ara mateix comença la Diamond League, on acabarà el proper 7 de setembre a Bruseles. Hi ha 14 Meeting, les dues ultimes curses tenen doble puntuació .., bé ha ho vaig explicar l'any passat.



Doha o Istambul
Qatar o Turquia
Diamont League o Final Four.
Jo ho tinc clar.
Tots parats!!!!!
Pda - Gatlin - 9'87 - Molt bona marca per ser el mes de maig
         Powell -9'88 - Molt bé també.

Pda - Fora les lesions.

jueves, 10 de mayo de 2012

CREUEM ELS DITS

Creuem els dits

Aniré una horeta en btt o amb bici estatica, m'ho acabaré de meditar mentres em canvio de roba.
No farem cas, " molt mal fet", eeii!!! sino acostumu a forçar amb bici, avui encara menys.
La carrera a peu fins el dimarts res de res, això si que és més perillós, ( és impacte peu-terra ), em coneixo bé i prefereixo parar 2 setmanes, i no després per precipitar-me,  estar 2 mesos de baixa.

Em desitjo sort
Pda - Avui ha començat el comte enrera pels Jocs de Londres, s'ha encès l'entorxa a Olimpía.
PDA - Fora les lesions.

martes, 8 de mayo de 2012

G.P.CATALUNYA

Tradicionalment l'arribada a Europa, i més concretament a Catalunya, és quan s'acostuma a saber quina evolució han fet les escuderies.
Aquest cap de setmana veure'm si ha sigut un punt i apart o un punt i seguit, en relació de l'ultim G.P,si continuarem amb la supremacía de McLaren-Mercedes i Red Bull o en canvi Mercedes ha sigut capaç de solucionar els petits problemes que te de fiabilitat en les curses, i sobretot el que la majoria d'italians i espanyols esperen, si Ferrari ha reduit les diferencies entre els primers,  i recupera aquestes 0'8 milessimes. Crec que no ho farà, ja que els altres, també hauran fet la seva feina, i és podran donar com ha satisfets, si ho poden reduir a la meitat.
En definitiva, aquest cap de setmana en sostirem de dubtes.

Per altre banda ens ha arribat la noticia que, de moment la majoría de prensa vol passar de llarg, on diu que l'escuderia Mercedes, a finals d'any pensa abandonar el Mundial de F1, considero que no son rumors infundats i el que em fa més por, no és la qüestió de la F1, sino que en l'ultima cursa de DTM, un altre escudería encara més rival, els hi va passar la mà per la cara. BMW en aquesta victoria obtinguda, crec que serà el culpable de que, Mercedes es replanteixi la seva existencía en el món de la competició, ja ho veurem també.
                                                                 (Super cotxe Renault)

A otra cosa mariposa.
 Demà visita obligada al Fisió, que porto més de 8 dies casí bé d'inactivitat. No hi ha manera d'enganxar 3 setmanes seguides d'entrenament, tot i que no forço, quins collons!.
Bé, esportivament ja vindran temps millors, no? UUHH, Je, Je! ja veurem això!

Pda - Fora les lesions.

lunes, 7 de mayo de 2012

ENGANYS DE CREMETES!!!

Qui no s'ha comprat mai una crema, que surt per la televisió i et diu que amb 2 mesos seràs més alt , ros i amb ulls blaus. I nosaltres com a idiotes s'ho hem empassat.
Ah!!no? tu no?. Bé doncs t'hauràs  comprat una altre crema, que t'ha promès que en 1 mes, tindràs la pell més suau com un nen o una nena. I també t'ho has empassat, o no?.
D'alguna manera o altre tots hem pecat. Bé no passa res, segur que Déu " Snoppy", ja ens ha perdonat.
Explicaré com tots diem, el que li va passar a un amic.
Diu ell, que se'n va anar a la farmàcia a comprar aquesta miraculosa crema, " encara que ho tenia clar que no funcionaria, però com que senyors, ho posen tant per la tele, que al final fins va dubtar i tot que funcionés, però em tornà a repetir, que ell no s'ho creia, però que, per provar-ho no hi perdía res, o no?.
No em va dir la marca, però tant se val, la qüestió, que el xicot se la tenía que posar cada nit per anar a dormir, o això és el que deien les instruccions, i si ho va fer...

Abans d'acabar la seva historieta, és ben evident que la majoría dels homes acostumen a acumular greix a la panxa i les dones a les malucs, i no crec que de moment canviï la cosa, Diuen també, que és cosa de genètica, hi ha vegades que ressalta als ulls l'herència de pares a fills, d'altres vegades costa més de veure-ho.
La història arriba al final, en pocs dies ho va deixar, no va notar cap canvi, encara que ja ho sabía, no hi ha cap cremeta miraculosa, ja que com sempre dic, sinó els millonaris tots serien alts i prims, o no?

No podem passar d'així:


A així:

En tans sols en cremetes, és obvi, no?

Com un diu un altre amic sense "tableta", el que s'hauría de fer és veure aigua, descanzar, seure en una bona posició a la cadira, menjar de tot sense passar-se i fer esport, com més temps millor. Tinc una altre amiga que diu que tot això està molt bé, però és molt més facil i còmode amagar els michelins, i jo com un ignorant, he preguntat com és fa això, - ben fàcil - dominant el tema del vesturari. Un altre món on jo, no domino, deixarem a les expertes " les dones" en la majoría que ens ensenyin com fer-ho, no?.

Pda - Fora les lesions.

sábado, 5 de mayo de 2012

FOTOS DE MONTBLANC

Han publicat algunes fotografies de la cursa :






Un petit desnivell on molts companys, els hi va costar una mica :








 A mí el primer.

Pda - Fora les lesions.

viernes, 4 de mayo de 2012

ENTRE GOSSOS I ENCOMBRARIES

Tot just arribant a Tàrrega baixant d'Agramunt, he vist 3 runners amb pinta de ser "sudamericans", deuen estar entrenant pel diumenge, ( ja sabem tots qui guanyarà la cursa, oí?) mister crack Jaume Leiva per suposat.
Amb referència als 3 corredors, m'ha vingut al cap un atleta, que no em venía el nom, m'he passat un parell d'hores intetant recordar , qui és l'actual Campió de Marató dels Jocs Panamericans. Tot just cap al migdia m'ha vingut de sobte el seu nom, les coses acostumen a anar així, en sec, sense saber-ho et vé al cap. Aquesta és la seva peculiar història, al món dels runners d'alt nivell.


Solonei Da Silva brasiler de 29 anys, no fa ni tres anys que treballava escombrant els carrers de la seva ciutat, Penápolis de 60.000 habitants a uns 500 km de Sao Paulo. Aquest xaval com la majoria de gent era un treballador normal i corrent, que tenía un talent per córrer i no ho sabía. Quan arribava a casa seva l'únic que volia era descansar, per la feina que feía dia rera dia.
Com tots els escombriaires que treballen per la nit, els hi toca recollir la brossa i portar-la a la central, doncs això és el que feía, cada nit recorria més de 25 km, escombrant i recollint, i és així com cada día sense saber-ho anava acumulant un gran fons físic.
L'altre punt necessarí per competir, ho complementaria també d'una manera sorprenent i que a mí també em treu de polleguera - els gossos.
Resulta que la ciutat on viu, hi ha diverses manades de gossos semisalvatges, que viuen a fora de la ciutat i que per les nits entren a la ciutat a buscar menjar per alimentar-se, i allà on van? doncs cap a les deixalles humanes, ja que tots deixem restes alimentàries a la brossa.
Així és, Da Silva cada nit, fent la seva feina s'apropava als contenidors de brossa per recollir-los i era normal trobar-se gossos ón el perseguien i ell tenia que sortir corrent per evitar que el mosseguessin. Evidentment els començaments van ser durs, però passats uns mesos, ja és trobava fort i era capaç d'escapar sense problemes d'aquells depredadors, ( quasi, quasi els trobava lents i tot).

Va aconseguir velocitat i fons sense voler-ho, al mateix podem dir de la seva introducció al món de les carreres. Un bon dia la seva dona va tenir un somni, que Solonei guanyava una carrera, i sense dubtar-ho el va apuntar a la primera cursa que van fer a la seva ciutat. Senyors! va quedar tercer!! i ja n'hi va haver prou, per que li agafés el " gusanito", per córrer. A la segona prova va guanyar, a la citada cursa dels Jocs va fer 2h16'37" i en un altre marató a Itàlia va fer 2h11'32", i el dia del seu debut maratonía va registrar 2h15'45", ( qui no voldría debutar amb menys de 3h30minuts, no? ja no parlo de fer mínimes olímpiques).

Bé, aquest noi el trobarem a Londres, segurament no farà ni podium, ja que els africans dominen l'especialitat sobradament, però com ho fem tots al nostre nivell, sommiar és gratis, o digueu-li amb ell mateix que passa d'escombrar als carrers a atleta d'èlit amb un plif, plaf.
Sort i que guanyi el millor.

Pda - Fora les lesions.

martes, 1 de mayo de 2012

10KM MONTBLANC

Després d'haver dormit poc, com és bastant habitual, hem decideixo a aixecar-me del llit a començar a preparar la bossa per anar a Montblanc. Aquesta vegada no tenia res preparat, cosa que no s'ha de deixar mai fins últim moment.
Tot just començar, començo a sentir una veueta que m'estava reclamant, no era l'Abril, ni sa mare, sinó el senyor Roca, on cada vegada la seva insistència era més persistent i molesta. Sense perdre el costum al final sempre toca anar-lo a visitar. ( Sembla mentida, seré un vellet, i encara em passarà el mateix de quan era un crio, abans de cada partit o carrera mig important, els nervis podem amb mí. Al final tot correcte i cap amunt.


A l'arribada a Montblanc, em dirigeixo a buscar el dorsal i etc, etc... La sortida ha estat al mateix peu de l'ermita de Sant Josep, és a dir poc espai. Doncs el que hauríem de fer tots plegats, és que els atletes que siguin més ràpids és posin davant i els més lents darrera, i així no hi haurien aquestes sortides tant lentes i tothom agafaria el seu ritme més aviat.
Referent a la cursa tornava anar ben equivocat, creia que seria més planera, o això vaig entrendre, un dia aquí al costat, quan carregava a Maletas Queralt.
Em falta molt de fons, però aquest apartat hi treballaré " l'any vinent " si el turmell em deixa, de moment em centro en acabar, que ja és molt.
Al final 46:36 a 4:40 el km/m, que per tenir aquest circuit ( terra i asfalt amb desnivells), és acceptable de moment.

Pda - S'ha mort un altre esportista d'èlit mentre estava concentrat preparant els Jocs, en concret un nadador (Alexandre Dale Oen), algú hauria d'explicar els motius concrets de perquè passen aquestes morts sobtades.
PDA - Fora les lesions.