ENTRE GOSSOS I ENCOMBRARIES

Tot just arribant a Tàrrega baixant d'Agramunt, he vist 3 runners amb pinta de ser "sudamericans", deuen estar entrenant pel diumenge, ( ja sabem tots qui guanyarà la cursa, oí?) mister crack Jaume Leiva per suposat.
Amb referència als 3 corredors, m'ha vingut al cap un atleta, que no em venía el nom, m'he passat un parell d'hores intetant recordar , qui és l'actual Campió de Marató dels Jocs Panamericans. Tot just cap al migdia m'ha vingut de sobte el seu nom, les coses acostumen a anar així, en sec, sense saber-ho et vé al cap. Aquesta és la seva peculiar història, al món dels runners d'alt nivell.

Solonei Da Silva brasiler de 29 anys, no fa ni tres anys que treballava escombrant els carrers de la seva ciutat, Penápolis de 60.000 habitants a uns 500 km de Sao Paulo. Aquest xaval com la majoria de gent era un treballador normal i corrent, que tenía un talent per córrer i no ho sabía. Quan arribava a casa seva l'únic que volia era descansar, per la feina que feía dia rera dia.
Com tots els escombriaires que treballen per la nit, els hi toca recollir la brossa i portar-la a la central, doncs això és el que feía, cada nit recorria més de 25 km, escombrant i recollint, i és així com cada día sense saber-ho anava acumulant un gran fons físic.
L'altre punt necessarí per competir, ho complementaria també d'una manera sorprenent i que a mí també em treu de polleguera - els gossos.
Resulta que la ciutat on viu, hi ha diverses manades de gossos semisalvatges, que viuen a fora de la ciutat i que per les nits entren a la ciutat a buscar menjar per alimentar-se, i allà on van? doncs cap a les deixalles humanes, ja que tots deixem restes alimentàries a la brossa.
Així és, Da Silva cada nit, fent la seva feina s'apropava als contenidors de brossa per recollir-los i era normal trobar-se gossos ón el perseguien i ell tenia que sortir corrent per evitar que el mosseguessin. Evidentment els començaments van ser durs, però passats uns mesos, ja és trobava fort i era capaç d'escapar sense problemes d'aquells depredadors, ( quasi, quasi els trobava lents i tot).

Va aconseguir velocitat i fons sense voler-ho, al mateix podem dir de la seva introducció al món de les carreres. Un bon dia la seva dona va tenir un somni, que Solonei guanyava una carrera, i sense dubtar-ho el va apuntar a la primera cursa que van fer a la seva ciutat. Senyors! va quedar tercer!! i ja n'hi va haver prou, per que li agafés el " gusanito", per córrer. A la segona prova va guanyar, a la citada cursa dels Jocs va fer 2h16'37" i en un altre marató a Itàlia va fer 2h11'32", i el dia del seu debut maratonía va registrar 2h15'45", ( qui no voldría debutar amb menys de 3h30minuts, no? ja no parlo de fer mínimes olímpiques).

Bé, aquest noi el trobarem a Londres, segurament no farà ni podium, ja que els africans dominen l'especialitat sobradament, però com ho fem tots al nostre nivell, sommiar és gratis, o digueu-li amb ell mateix que passa d'escombrar als carrers a atleta d'èlit amb un plif, plaf.
Sort i que guanyi el millor.

Pda - Fora les lesions.