ESTRENYEM EL FIL DE L'AGULLA

La veritat és que no volía abordar el tema del dopatge un altre vegada, però és que tu posen difícil no parar d'ell.
Desde temps immemorials de fa centenars d'anys, s'ha buscat la manera de ser més fort, ágil, ràpid.., i com no el ciclisme sembla que estigui més abocat a fer fora els tramposos d'aquest món. Desde els principis dels 70, amb noms espanyols implicats com Jaime Huélamo, Luís Ocaña, fins avui en dia com Contador, Roberto Heras, Óscar Sevilla... i moltissim esports més, però em planto a l'atletisme un moment-
Paquillo Fernadez, Onyia, Centeno, Dani plaza, Ángel Mullera, Bezabeth.., Marta Domínguez, Ricardo Serrano, Reyes Estevez, Cesar Perez, Alvaro Lozano... tots aquests están relacionats d'alguna manera amb el dopatge del nostre país.( No estic dient que s'hagin dopat, això ho dirà un jutge).

I pregunto:
Creieu que la Federació estar donant bola als nostres atletes, per que es doping?
- Jo mateix respondre, doncs no ho crec, sencillament i encara que sembli mentida, no s'ha ficat en serio a treballar, per evitar que el dopatge haigi arribat tant lluny.
- Falta el que s'endiu, poder viure i treballar, és a dir, si els atletes d'elit de les nostres terres, poguessin dedicar-se amb cor i anima a fer atletisme i que tinguessin una tranquilitat económica al seu darrera, n'estic convençut, que molts d'ells s'ho haguessin pensat dues vegades més, de les que s'ho van pansar.

Ja està, tard o d'hora tot arriba, ara parlo d'un esport molt jove, com és el triatló.
Veiem uns moments de la compareixença de Virgina Berasategui.

Diu que va rebre la notificació, que havia ingerit EPO, després del seu últim triatló. Però si tu ja sabies que havies consumit, quina notificació necesitaves, per declara-te tramposa a tu mateixa?.
i ara podeu anar a l'enllaç, i lleguir les declaracions del Marcel Zamora apreta!!!apreta!!!

 

Pda - Quan és coneix algú, no és pot jutjar de la mateixa manera de quan no se'l coneix, no? fins i tot podriem mig disculpar de tot el que ha fet, però per lo contrari, quan no el coneixem podriem arribar fins i tot a cremar-lo esportivament perlant, no és aixi, companys?.

Pda 1 - Fa pupa, una i un altre vegada, salpicant a tots els nostres esportistes d'elit i aficionats. Comencem senyors de la federació de mica en mica a fer el forat de l'agulla més petit, i així acabarem amb la gran majoria de tramposos.

Pda2 - No és pas el primer cas de dopatge del triatló, peró si de moment el més sonat.

PDA - Fora les lesions.

EL FINAL D'UN DELS GRANS

Vull parlar del qui ha sigut en aquets ultims anys, el meu preferit a la cursa que representa la máxima expresió de velocitat a l'atletisme, els 100 metres. Un atlete que crec que estar arriban a la fí de ser un dels homes més ràpids del planeta.

Un atleta amb un fisic descumunal, tot un senyor dintre i fora de la pista, i tot i ser un corredor propens a les lesions, ha aconseguit tenir el record mundial dels 100 metres llisos. La llastima per ell és que no ha aconseguit mai, una medalla d'or Olimpica, o d'un Mundial.
Diuen el que el coneixen, que el que li ha fallat ha sigut la mentalitat.

Aquí tenim algunes dades sobre ell:

Asafa Powell va neixer el 23 de noviembre 1982, a Jamaica.
1'90 d'alt i 88 kg.
Millor marca personal als 100 metres - 9'72s ( Lausana 2008).
Millor marca personal als 200 metres - 19'90s ( Kingston 2006).

I la dada que m'agrada comentar d'ell:
Predecessor - Maurice Greene - plusmarquista mundial 100 metres - 14 juny 2005- 31 maig 2008 " Asafa Powell " - Sucsesor - Usain Bolt.

PDA - Fora les lesions.

ATLETES JAMAICANS SENYALATS

Ara resulta que tothom és veu capaç de tirar merda i senyalar amb el dit a qüalsevol atlete jamaicà, que registri un temps explosiu.
Fins i tot, comencen apareixer veus acusant al propi Usain Bolt de ser sospitos.

 

També és ben cert que la majoria d'ells, quan són acusats de dopatge, tenen la minima sanció, i és diu que ha hagut un error de diverses circuntàncies, i no s'acaba d'aclarar mai el cas i s'intenta pasar página, com més aviat millor.

Shelly Ann Fraser 

Verónica Campbell-Brown

Johan Blake

Ja fa temps que la federació dels E.E.U.U. reclamar més transperencia i va dient que la seva rival jamaicana, no fa el que ha de fer. ( És clar, que han de dir no aquest, si mirem qüalsevol final Olimpica o Mundial del Món, els que queden darrera dels jamaicans, sempre són els americans).

Jo tinc la meva opinió, que ja la vaig expresar fa un parell d'anys i continuü pensant el mateix.

Paraules de Usain Bolt, fa uns d'anys: " El dopatge és estaudinenc",
" L'unic Jamaica que ha donat positiu és Ben Johnson, i aquest ho va fer com a canadenc",
 " Ells són qui han fet mal a l'atletisme - Marion Jones, Tim Montgomery, Justin Gatlin, ells són els tramposos, nosaltres em rebutxat els diners de les universitats americanes i estem nets".

Us faig una reflexió pregunta:
Si un atleta, qüalsevol d'elit mundial, un any pot correr molt per debaix dels 10 segons en 100 metres, i apropant-se als 19 segons als 200metres, i un altre any en prou fenya baixa dels 20 segons, i el mateix dels 100 metres en 10 segons. No creieu que fa pensar?.

PDA - Fora les lesions.

TOT I LES TRAILS

Redeuuu!!!!!!, tant de temps parat i com desitjava tenir dolor al turmell, cosa que significaría que hauriem tornat a la normalitat.
Pues apaa!!, ja el tenim de nou, ni 4 setmanes d'entrenament i ja em tingut que modificar dies i temps, joder!!.
Eii!! no haviem quedat que desitjava tenir dolor, doncs, no és queixem ara, sembla que no estigui maí content.
Tota la raó del món, qui no estar content és per que no vol, firmo tenir mal de turmell i sentir-me fort, que no pas tots aquests mesos tant estranys.

Tot i haver-me comprat la trails, les Brooks, "Cascadia 8", no ha mimbat, sino tot el contrari, cada dia anat en augment.

Tot fa pensar que hauré de tirar enrere, el voler correr i entrenar per les muntanyes, ja que si en la mateixa riera, que és planera el turmell, es resenteix tant, em sembla que si em posses a fer desnivell als 10 minuts estaría coix per mesos.


PDA - Fora les lesions.

QUAN ARRIBA EL MOMENT DE LES SÈRIES

Tots saben que qualsevol novell que comenci a córrer, no es recomendable fer sèries, és més, si no es vol lesionar no ha de fer sèries, però ara, després d'una parada d'uns mesos sense entrenar, un corredor mig experimentat i un cos ja també mig ensenyat, hauria de fer el mateix que un corredor novell?.

Doncs responc jo mateix, encara que no sigui cap expert, però si que la meva vida és un constant de parar-començar, començar-retornar...

Específicament i particularment sempre he sentit a dir que els novells que entrenin 3 dies setmanals, haurien d'esperar 6 mesos abans de fer sèries. La meva experiència personal, el que acostumo a fer a l'hora de tornar a entrenar, com és actualment, és no fer cap sèrie fins a la semana 5/6. El motiu que adelanto les sèries, són varis, entre ells:

- és que el meu cos, ja estar acostumat a parar i tornar, " és com si al cap d'uns anys tornem a estudiar anglès per enèssima vegada, oi que el primer mes de classes haurem fet més temari, que un que comenci a estudiar-lo per primera vegada?".
- La segona és que abans de fer sèries comprovo, com està la musculatura, si és capaç d'aguantar alguna sèrie.
- La tercera que no començo mai a fer sèries molt fortes, sèries progressives fins arribar al 90%, i mai sobrepassen els 30 segons.
- La quarta és que el que està escrivint, el que era un velocista, no un corredor de fons, i ser com rebaixar temps en  curses, comparant amb altres corredors del mateix nivell d'entrenament.
...
Acabo fent una pregunta:
heu mirat mai quina és la vostra cadència de passos cada minut?. Sabeu quina és la més recomenable?

Bona vesprada.

PDA - Fora les lesions.

RRUUNNIIINNGGGSS CCLLUBBSSS!!!

És ben cert que ultimament están sortint clubs esportius bassats amb el running per tot arreu:
Obrint Traça,
Reus Running,
Club Triatló Cambrils
Evasión Running Reus
"Bikila Tarragona"
C.E. Arenys
Corredors.Cat
Corredors.Valls
... només a les nostres contrades n'hi han moltissim, i si a més agafem els que sorten com a clubs de triatló, uns quants més.
El comú que tenen aquests clubs, és la seva il.lusió i les ganes de tirar endavant, el projecte que un dia quatre amics plegats van pensar en formarlitzar aquest grup, és a dir montar un club.

Si preguntessim a la majoría dels membres que formen part d'aquests clubs, el per que han escollit formar part d'aquests clubs nous i no han anat als que podem anomenar clubs historics,
FAVAC
Ploms
Atletisme Tarragona
Reus Deportiu
C.A.Cambrils
C.A.Vilaseca
C.A.Torreforta
... és inavitable, que quan passo per davant d'alguns d'aquest clubs, aguantar un moment la respiració.

 ( que també busquen i necessiten a qüalsevol de nosaltres que estiment o fem esport "running", i que a més tenen unes ganes boixes d'ensenyar tot el que saben). Que creieu que respondrien aquests runnistes? o heu pensat mai? bé jo si i també ser la resposta, i bén lógica que és.

Peró quan es tracte i parles amb gent que ja havien format part d'aquests clubs quan eren joves i els records són bons, les respostes no són exactament iguals, però si amb el fonds.

Ara que em roda pel cap la mateixa pregunta, la resposta no és part diferent de part meva, la qüestió és esbrinar cap a on decantar-se, quan et sobren les ganes i la il.lusió i el que et falta és...

PDA - Fora les lesions.