Tot el que sigui sobretot velocitat a través de la força de les cames, a mí em xucla. Ahir per la tarda vaig veure la final del Campionat del món de patinatge de velocitat, i simplement vaig quedar admirat, per diferentes raons. La tècnica que és essencial, la força, la velocitat, la tàctica, la voluntat, la forma d'agafar les curves de les diferents atletes.., absolutament cautivat.
La competició en sí, es tractava en dues curses, una de 500 metres i un altre de 1.000 metres, i qui sumant les dues feia menys temps, era qui se'n duria el campionat.
L'última sèrie eren les dues que havien acreditat millor temps a la cursa dels 500 metres, és a dir una d'ella seria la nova campiona olímpica. Només donada la sortida, ja se'm van posar els pèls de punta, estàvem observant la Roser i jo, les dues millors atletes de l'especialitat, vaig pujar el volum de la tele, per què no em volia perdre cap detall del que deia el comentarista, ja que mai li havia posat tanta atenció en aquest esport i podia explicar alguna cosa que no sabés.
Van ser 1 minut i quasi bé 13 segons per part de la canadiense, que és qui va guanyar aquesta carrera, però no l'or olimpíc, ja que la xinesa sumades les dues curses va fer 0,02 milessimes menys.
Senyors! aquestes dues noies a simple vista, es veia que la seva manera de patinar, era per mí més elegant que les altres competidores i rivals, i al final més ràpides com va reflexar el propi cronòmetre. Tot una veritable competició de velocitat, que a partir d'ara com a minim en aquesta disciplina, me la miraré amb altres ulls.
Pda - No he trobat ni un petit comentari, ni una tristíssima linía sobre aquestes noies, en cap dels quatre grans diaries esportius d'àmbit espanyol. Sobren les paraules davant aquests casos, però collons que era el Campionat del Món de Patinatge de Velocitat i estava en joc una medalla d'or.
PDA - Fora les lesions.
lunes, 30 de enero de 2012
miércoles, 25 de enero de 2012
MARTA ESTATUADA
Té
L'alcalde de Palència, Alfonso Polarco, ha ordenat a l'artista Luís Alonso que retiri l'estàtua, que està davant del pavelló que porta també el nom de l'homanetjada, abans de 24 hores.
Marta diu que no es se'n identificada, amb aquesta estàtua. I ara em pregunto que passarà amb aquesta estàtua de bronze de més de 50.000 euros que han pagat tots els palentins.
Pda. Fora les lesions
L'alcalde de Palència, Alfonso Polarco, ha ordenat a l'artista Luís Alonso que retiri l'estàtua, que està davant del pavelló que porta també el nom de l'homanetjada, abans de 24 hores.
Marta diu que no es se'n identificada, amb aquesta estàtua. I ara em pregunto que passarà amb aquesta estàtua de bronze de més de 50.000 euros que han pagat tots els palentins.
Pda. Fora les lesions
martes, 24 de enero de 2012
ETIÒPIA REUNIDA
Se m'estar pujant la mosca al nas, porto ja 9 dies de pura inactivitat, per una petita contractura muscular a l'espatlla, i fa tota la pinta que li resten uns dies o un parell de setmanes.
La setmana pasada Etiòpia va sancionar a més de 35 atletes del seu país per no haver anat a un entrenament de l'equip nacional, entre aquests sancionats hi havia els actuals campions dels món de 5.000 i 10.000 metres Bekele i Tirunesh Dibala. Segons la seva federació, l'entrenament es feia per començar a entrenar pel pròxim Mundial en pista coberta de març, i poder veure el nivell dels seus atletes.
I ara dic - això és una estupidesa per part de la seva federació, com volem fer un pols als seus atletes si tenen les de perdre, a més com han d'anar aquests atletes al seu país, agafar l'avió per un simple entrenament d'un parell de dies, per amor al seu país?, no siguem ingenus ( per no dir rucs), si en les curses populars que es celebren a tot arreu del món, aquests nois i noies en una sola cursa poden guanyar més de 30.000 euros. Quants euros li poden oferir el seu país, aquest és un esport que s'ha d'aprofitar els pocs moments que un atleta pot tenir, a més que no es preocupin que ells pel seu propi interès i catxé, els interessa aconseguir el millor resultat en qualsevol campionat que participin. Ah! i al final s'han cagat les calces davant els seus propis atletes, masses diners i interessos entre mig, podran donar les excuses que vulguin, però tots sabem que ha sigut així.
Quan parlem d'atletes dels E.E.U.U., ser campió de qualsevol disciplina, significa al mateix moment ser un dels millors del món,oi?.Doncs no és aixi, desde fa anys que se'm passa pel cap una pregunta ben senzilla - Per què una potència mundial de l'atletisme, que treu campions quasi bé de sotes les pedres, en la disciplina de llarga distància, o en marxa, són un país que en prou feina aconsegueix que un atleta propi faci la mínima, per anar a uns Jocs Olimpics o uns Mundials?
Pda - No estic posat en el món de la " sincro" però és veu. és nota i és palpa quan hi ha una crack, ets una gran, Andrea. Moltes felicitats i continua així, i torno a dir, senyoreta Fuentes tenies una dificil papereta rellevant a la grandíssima Gemma Mengual i ho has fet perfectament, tots els premis que tinguis seran ben merescuts.
PDA - Fora les lesions.
La setmana pasada Etiòpia va sancionar a més de 35 atletes del seu país per no haver anat a un entrenament de l'equip nacional, entre aquests sancionats hi havia els actuals campions dels món de 5.000 i 10.000 metres Bekele i Tirunesh Dibala. Segons la seva federació, l'entrenament es feia per començar a entrenar pel pròxim Mundial en pista coberta de març, i poder veure el nivell dels seus atletes.
I ara dic - això és una estupidesa per part de la seva federació, com volem fer un pols als seus atletes si tenen les de perdre, a més com han d'anar aquests atletes al seu país, agafar l'avió per un simple entrenament d'un parell de dies, per amor al seu país?, no siguem ingenus ( per no dir rucs), si en les curses populars que es celebren a tot arreu del món, aquests nois i noies en una sola cursa poden guanyar més de 30.000 euros. Quants euros li poden oferir el seu país, aquest és un esport que s'ha d'aprofitar els pocs moments que un atleta pot tenir, a més que no es preocupin que ells pel seu propi interès i catxé, els interessa aconseguir el millor resultat en qualsevol campionat que participin. Ah! i al final s'han cagat les calces davant els seus propis atletes, masses diners i interessos entre mig, podran donar les excuses que vulguin, però tots sabem que ha sigut així.
Quan parlem d'atletes dels E.E.U.U., ser campió de qualsevol disciplina, significa al mateix moment ser un dels millors del món,oi?.Doncs no és aixi, desde fa anys que se'm passa pel cap una pregunta ben senzilla - Per què una potència mundial de l'atletisme, que treu campions quasi bé de sotes les pedres, en la disciplina de llarga distància, o en marxa, són un país que en prou feina aconsegueix que un atleta propi faci la mínima, per anar a uns Jocs Olimpics o uns Mundials?
Pda - No estic posat en el món de la " sincro" però és veu. és nota i és palpa quan hi ha una crack, ets una gran, Andrea. Moltes felicitats i continua així, i torno a dir, senyoreta Fuentes tenies una dificil papereta rellevant a la grandíssima Gemma Mengual i ho has fet perfectament, tots els premis que tinguis seran ben merescuts.
PDA - Fora les lesions.
viernes, 20 de enero de 2012
SERIES- EMIL ZATOPEK
Ús parlaré d'un personatge que, n'estic segur que tots vam veure per televisió, a les dècades dels 80 i 90 quan feien un gran miting per la tv2, a peu de pista parlant amb els atletes. Sabíem que va ser un crack i que era d'un país de l'est, no?. Avui el coneixerem millor.
Emil Zápotek va néixer el 19 de setembre de 1922 a Praga Txecoslovàquia. El podem considerar el primer gran especialista i campió de proves de fons. Els qui el van veure córrer ,es diu que tenia una gran força i resistència, així com la gran firmesa del ritme, qualitats que li van valer per aconseguir el sobrenom de locomotora humana.
Va començar de ben petit a treballar a la fàbrica de sabates Bata, i coincidint en el temps amb el començament de la pràctica de l'atletisme d'una manera mig obligada, per què resulta que la fàbrica on treballava, patrocinava un cursa anual a la seva ciutat, i el seu cap, sabia de la seva petita afició a córrer, així que podem dir que, el vam arrossegar fins a la linia de sortida de la cursa, on la seva sorpresa va ser que va quedar segon, resultat que li va donar confiança i ganes de participar en altres curses.
Com podem imaginar, li va anar prou bé, ara el més destacable i pioner va ser el nou sistema d'entrenament que va introduir, que consistia en fer distàncies curtes, que li permitia augmentar de manera gradual la seva velocitat i resistència, és a dir feia moltes sèries amb intervals de recuperació, relativament curtes, se'n diu mètode intervàlic.
A l'acabar la segona guerra Mundial, es va allistar a l'exèrcit, fins a arribar al grau de Coronel, fins el dia de la seva mort.
Esportivament, va començar a ser conegut als campionats d'Europa de 1946 celebrat a Oslo, on va acabar cinquè en els 5000 metres. Dos anys més tard, van arribar els Jocs de Londres de 1948 i resumint va aconseguir la medalla d'or dels 10.000metres i plata 5.000metes. Dos anys més tard, campionats d'Europa Brusseles 1950, medalles d'or en 10.000 i 5.000metres. Dos anys més tard a les Olimpiades de Helsinki 1952, arriba la gran proesa en guanyar l'0r en les tres grans distàncies de l'atletisme, 5.000, 10.000 i marató
(s'ha repetit a Atlanta 1996, ja en parlarem). Passat 2 anys als campionats d'Europa de Berna 1954 aconsegueix l'or en 10.000 metres i bronze als 5.000 metres. Als Jocs Olimpics de Melbourne 1956 va acabar sisè a la marató, i al 1958, en el cross Internacional de Lasarte " Guipuzcua" va ser la seva última participació i donada per acabada així, la seva trajectòria esportiva.
Va aconseguir 18 plusmarques mudials, va competir en 334 carreres i va guanyar en 261, aquí poso algunes de les seves millors marques -
5000metres - 13:57:6 - el 30-5-1954
10000metres- 28:54:2 - el 1- 6-1954
20000metres- 59:51:8 - el 29-9-1951
30000metres- 1:35:4- el 26-10-1952
Dues petites anècdotes, la seva dona Dana Zatopkova, va guanyar la medalla d'or de javalina, tants sols una hora després que ell va fer el mateix, en la cursa de 5000 metres.
Sabem que ell treballava a la fàbrica de sabates Bata i que després de la Segona Guerra Mundial, era difícil trobar unes bones bambes per córrer, i a esquenes del seu patró, la fàbrica Moraba amb molta il.lusió i gratitut, li proporcionava unes bambes de cuir de color vermell, molt apreciades per ell.
No vull obviar que va tenir una gran firmersa i valor a l'oposicionar-se políticament a oposar-se a l'intervenció Soviètica al seu país, a la famosa " primavera de Praga" i resultat d'això va passar uns anys oblidat, on va tenir que treballar d'escombriaire. Passats aquests anys, i com no podia ser més, va ser retornat a la seva posició social, on va treballar fins i tot per la gran multinacional ADIDAS ( video primer), i com a professor d'educació física.
Al 22 de novembre del 2000 a Praga , va morir a consequèncía d'un vessament cerebral.
Pda- Modestament, el considero el més gran atleta Europeu de fons del segle xx.
PDA - Fora les lesions
Emil Zápotek va néixer el 19 de setembre de 1922 a Praga Txecoslovàquia. El podem considerar el primer gran especialista i campió de proves de fons. Els qui el van veure córrer ,es diu que tenia una gran força i resistència, així com la gran firmesa del ritme, qualitats que li van valer per aconseguir el sobrenom de locomotora humana.
Va començar de ben petit a treballar a la fàbrica de sabates Bata, i coincidint en el temps amb el començament de la pràctica de l'atletisme d'una manera mig obligada, per què resulta que la fàbrica on treballava, patrocinava un cursa anual a la seva ciutat, i el seu cap, sabia de la seva petita afició a córrer, així que podem dir que, el vam arrossegar fins a la linia de sortida de la cursa, on la seva sorpresa va ser que va quedar segon, resultat que li va donar confiança i ganes de participar en altres curses.
Com podem imaginar, li va anar prou bé, ara el més destacable i pioner va ser el nou sistema d'entrenament que va introduir, que consistia en fer distàncies curtes, que li permitia augmentar de manera gradual la seva velocitat i resistència, és a dir feia moltes sèries amb intervals de recuperació, relativament curtes, se'n diu mètode intervàlic.
A l'acabar la segona guerra Mundial, es va allistar a l'exèrcit, fins a arribar al grau de Coronel, fins el dia de la seva mort.
Esportivament, va començar a ser conegut als campionats d'Europa de 1946 celebrat a Oslo, on va acabar cinquè en els 5000 metres. Dos anys més tard, van arribar els Jocs de Londres de 1948 i resumint va aconseguir la medalla d'or dels 10.000metres i plata 5.000metes. Dos anys més tard, campionats d'Europa Brusseles 1950, medalles d'or en 10.000 i 5.000metres. Dos anys més tard a les Olimpiades de Helsinki 1952, arriba la gran proesa en guanyar l'0r en les tres grans distàncies de l'atletisme, 5.000, 10.000 i marató
(s'ha repetit a Atlanta 1996, ja en parlarem). Passat 2 anys als campionats d'Europa de Berna 1954 aconsegueix l'or en 10.000 metres i bronze als 5.000 metres. Als Jocs Olimpics de Melbourne 1956 va acabar sisè a la marató, i al 1958, en el cross Internacional de Lasarte " Guipuzcua" va ser la seva última participació i donada per acabada així, la seva trajectòria esportiva.
Va aconseguir 18 plusmarques mudials, va competir en 334 carreres i va guanyar en 261, aquí poso algunes de les seves millors marques -
5000metres - 13:57:6 - el 30-5-1954
10000metres- 28:54:2 - el 1- 6-1954
20000metres- 59:51:8 - el 29-9-1951
30000metres- 1:35:4- el 26-10-1952
Dues petites anècdotes, la seva dona Dana Zatopkova, va guanyar la medalla d'or de javalina, tants sols una hora després que ell va fer el mateix, en la cursa de 5000 metres.
Sabem que ell treballava a la fàbrica de sabates Bata i que després de la Segona Guerra Mundial, era difícil trobar unes bones bambes per córrer, i a esquenes del seu patró, la fàbrica Moraba amb molta il.lusió i gratitut, li proporcionava unes bambes de cuir de color vermell, molt apreciades per ell.
No vull obviar que va tenir una gran firmersa i valor a l'oposicionar-se políticament a oposar-se a l'intervenció Soviètica al seu país, a la famosa " primavera de Praga" i resultat d'això va passar uns anys oblidat, on va tenir que treballar d'escombriaire. Passats aquests anys, i com no podia ser més, va ser retornat a la seva posició social, on va treballar fins i tot per la gran multinacional ADIDAS ( video primer), i com a professor d'educació física.
Al 22 de novembre del 2000 a Praga , va morir a consequèncía d'un vessament cerebral.
Pda- Modestament, el considero el més gran atleta Europeu de fons del segle xx.
PDA - Fora les lesions
jueves, 19 de enero de 2012
PRIMER PETIT CONTRA TEMPS 2012
Després d'unes setmanes amb molèsties a la cadera, però podent mig entrenar com podia, avui i se'n el segon dia sense millorar a l'espatlla per una petita contractura muscular, que m'impideix fer cap moviment sense dolor, obro la veda de lesions de l'any 2012, esperem que no sigui per masses dies.
Aquests dies parats em serviran per recuperar-me una mica del turmell, caderes i descarregar els bessons, com diuen allò, " no hay mal que por bien no venga".
Pda - Fora les lesions.
Aquests dies parats em serviran per recuperar-me una mica del turmell, caderes i descarregar els bessons, com diuen allò, " no hay mal que por bien no venga".
Pda - Fora les lesions.
lunes, 16 de enero de 2012
UN DE TRES
Està molt cara la participació, en la considerada prova reina de l'atletisme, en la propera Olimpiada de Londres 2012.
Ja sabem que l'actual campió d'Espanya, Carles Castillejo té una plaça garantizada, però la qüestió és saber qui l'acompanyarà. Hi hauràn garrotades i mans negres amagades, si no el temps ho dirà.
Chema, Villalobos, Lamdassem, Rafa, Jaume Leiva, Nimo, Cáceres, José Carlos, Serrano, Galan, Gamonal.., segur que em deixo algun o altre més, però qui d'ells seran els escollits?. Per què n'estic segur que no n'hi haurà prou en aconseguir la minima en 2 hores i 14 minuts.
El temps s'apropa i els nervis van augmentant, no companys d'èlit?.
El proper 23 de març, a Barcelona és correrà la Zurich Marató Barcelona, crec que si algú d'aquests mencionats, la guanya en relació als altres amb claredat, agafarà una d'aquestes dues places que resten lliures.
Pda - Una mica de curiositat si que tinc, per veure com és l'escultura de la Marta, " nuestra campeona". Una escultura de bronze de més de 50.000 euros, que es col.locarà el pròxim mes de febrer, davant del pavelló d'esports de la seva localitat.
PDA - Fora les lesions.
Ja sabem que l'actual campió d'Espanya, Carles Castillejo té una plaça garantizada, però la qüestió és saber qui l'acompanyarà. Hi hauràn garrotades i mans negres amagades, si no el temps ho dirà.
Chema, Villalobos, Lamdassem, Rafa, Jaume Leiva, Nimo, Cáceres, José Carlos, Serrano, Galan, Gamonal.., segur que em deixo algun o altre més, però qui d'ells seran els escollits?. Per què n'estic segur que no n'hi haurà prou en aconseguir la minima en 2 hores i 14 minuts.
El temps s'apropa i els nervis van augmentant, no companys d'èlit?.
El proper 23 de març, a Barcelona és correrà la Zurich Marató Barcelona, crec que si algú d'aquests mencionats, la guanya en relació als altres amb claredat, agafarà una d'aquestes dues places que resten lliures.
Pda - Una mica de curiositat si que tinc, per veure com és l'escultura de la Marta, " nuestra campeona". Una escultura de bronze de més de 50.000 euros, que es col.locarà el pròxim mes de febrer, davant del pavelló d'esports de la seva localitat.
PDA - Fora les lesions.
martes, 10 de enero de 2012
EL DOPATGE EN SÍ
El dopatge ( conegut com a doping), és l'administració o ús per part d'un atleta de qualsevol substància externa a l'organisme o qualsevol substància fisiòlogica presa en quantitat anormal o per una via anormal, amb la sola intenció d'aumentar d'un mode artifical i deshonest el seu rendiment en la competició.
Cada associació esportiva té una llista detalada de les substàncies prohibides, junt amb les quantitats màximes permeses, D'acord amb la sustancia utilitzada i altres factors participants, cada associació sanciona l'atleta en qüestió.
La paraula dopatge " doping" sembla ser que prové d'una llengua parlada d'una tribu ZULÚ de la costa est d'Africa del sur, que feia servir una beguda alcohòlica anomenada " DOP" feta de pell de raïm, que tenia propietats estimulants i ajudava a lluitar millor. La mateixa paraula va ser adoptada pels anglesos a finals del segle XIX per a referir-se a l'administració de drogues als cavalls de carreres, i porteriorment es va traslladar al món de l'esport.
La primera aparició del dopatge, s'ha estudiat que bé dels segles IV al VII abans de Jesucrits, en les Olimpiades de l'antigua Grecia, utilitzaven dietes especials i postures estimulants per fortificar-se ( aquests atletes grecs tenien premics economics equivalents en dia a uns mig milió d'euros), per això alguns d'ells buscaven metodes il.legals per guanyar a cualsevol preu.
El doping com nosaltres el coneixem avui en dia va aparèixer el segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants. Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l'heroina i la morfina. L'heroina era principalment utilitzada en les carreres de cavalls i la morfina en la boxa i els anomenats esports de resistència. Es creu que la morfina va ser la causa de la mort de l'Arthur Lindon, un cilclista Galès que va morir uns mesos després de córrer la carrera Burdeus- París al 1896, convertint-se així en la primera victima mortal del doping.
A principis del segle XX, la cosa es va desbordar, amb l'aparició de l'estricnina, esteroides i efedrina. Aquesta última va ser la precursora de les anfetamines, desenvolupades al 1930.
Les anfetamines es van començar a utilitzar als Jocs de Berlín 1936.
El punt de sortida del doping hormonal cal buscar-lo en el psicoleg francès Eduard Brown-Squant al 1889 i Ernest Laqueur al 1935, van aillar l'hormona masculina, la testoterona, i a partir 1950 no s'han parat de consumir. Son diversos qui ho han consumit, com tot un país com Alemanya de l'Est, haven obtinguts grans èxits esportius 1970, el tenista Gimeno als anys 60, l'equip Festina al Tour de França 1997.., infinitats de deportistes, dels quals entre ells un va ser un petit xoc a la meva vida.
Cal recordar parlant clar, que el dopatge mata, i molts han siguts els atletes morts que es coneixen, però també és conegut el mal que foc això, degut a la capacitat que tenen d'afectar a més d'una funció corporal a la vegada i reprogramar les activitats del cos.
Dins dels productes dopants hi ha una gran llista, aqui en tenim alguns, estimulants ( son substàncies que actuen sobre el sistema nerviós). Diurètics ( fan que el cos augmenti la producció d'orina, - judo,aixecament de pes...) Hormones Peptidiques aquí n'hi han moltissimes com EPO - aumenten la producció de globus vermells. Gonatrofina - és una hormona que aumenta la producció d'esteroides.
Agents Anàbolics - androgènics acceleren el creixement de la musculatura i dels ossos. Beta2 dins del torent sanguiní fa aumentar la massa muscular i disminueix el greix.
És espertacular la quantitat de sustàncies que es poden trobar i el fàcil que resulta per un atleta augmentar la seva força fisica a base artificial, per això demano amb tota la meva petita modestia, a tots els atletes jugar net i que guanyi el millor.
Pda - Tota la meva admiració a tots els atletes, que s'esforcen diàriament per superar-se a si mateixos, sense cap mena d'ajuda il.legal, i sobretot als atletes d'èlit.
PDA - Fora les lesions.
Cada associació esportiva té una llista detalada de les substàncies prohibides, junt amb les quantitats màximes permeses, D'acord amb la sustancia utilitzada i altres factors participants, cada associació sanciona l'atleta en qüestió.
La paraula dopatge " doping" sembla ser que prové d'una llengua parlada d'una tribu ZULÚ de la costa est d'Africa del sur, que feia servir una beguda alcohòlica anomenada " DOP" feta de pell de raïm, que tenia propietats estimulants i ajudava a lluitar millor. La mateixa paraula va ser adoptada pels anglesos a finals del segle XIX per a referir-se a l'administració de drogues als cavalls de carreres, i porteriorment es va traslladar al món de l'esport.
La primera aparició del dopatge, s'ha estudiat que bé dels segles IV al VII abans de Jesucrits, en les Olimpiades de l'antigua Grecia, utilitzaven dietes especials i postures estimulants per fortificar-se ( aquests atletes grecs tenien premics economics equivalents en dia a uns mig milió d'euros), per això alguns d'ells buscaven metodes il.legals per guanyar a cualsevol preu.
El doping com nosaltres el coneixem avui en dia va aparèixer el segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants. Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l'heroina i la morfina. L'heroina era principalment utilitzada en les carreres de cavalls i la morfina en la boxa i els anomenats esports de resistència. Es creu que la morfina va ser la causa de la mort de l'Arthur Lindon, un cilclista Galès que va morir uns mesos després de córrer la carrera Burdeus- París al 1896, convertint-se així en la primera victima mortal del doping.
A principis del segle XX, la cosa es va desbordar, amb l'aparició de l'estricnina, esteroides i efedrina. Aquesta última va ser la precursora de les anfetamines, desenvolupades al 1930.
Les anfetamines es van començar a utilitzar als Jocs de Berlín 1936.
El punt de sortida del doping hormonal cal buscar-lo en el psicoleg francès Eduard Brown-Squant al 1889 i Ernest Laqueur al 1935, van aillar l'hormona masculina, la testoterona, i a partir 1950 no s'han parat de consumir. Son diversos qui ho han consumit, com tot un país com Alemanya de l'Est, haven obtinguts grans èxits esportius 1970, el tenista Gimeno als anys 60, l'equip Festina al Tour de França 1997.., infinitats de deportistes, dels quals entre ells un va ser un petit xoc a la meva vida.
Cal recordar parlant clar, que el dopatge mata, i molts han siguts els atletes morts que es coneixen, però també és conegut el mal que foc això, degut a la capacitat que tenen d'afectar a més d'una funció corporal a la vegada i reprogramar les activitats del cos.
Dins dels productes dopants hi ha una gran llista, aqui en tenim alguns, estimulants ( son substàncies que actuen sobre el sistema nerviós). Diurètics ( fan que el cos augmenti la producció d'orina, - judo,aixecament de pes...) Hormones Peptidiques aquí n'hi han moltissimes com EPO - aumenten la producció de globus vermells. Gonatrofina - és una hormona que aumenta la producció d'esteroides.
Agents Anàbolics - androgènics acceleren el creixement de la musculatura i dels ossos. Beta2 dins del torent sanguiní fa aumentar la massa muscular i disminueix el greix.
És espertacular la quantitat de sustàncies que es poden trobar i el fàcil que resulta per un atleta augmentar la seva força fisica a base artificial, per això demano amb tota la meva petita modestia, a tots els atletes jugar net i que guanyi el millor.
Pda - Tota la meva admiració a tots els atletes, que s'esforcen diàriament per superar-se a si mateixos, sense cap mena d'ajuda il.legal, i sobretot als atletes d'èlit.
PDA - Fora les lesions.
lunes, 9 de enero de 2012
HORES D'ENTRENAMENT OCTUBRE- DESEMBRE 2011
Torno a escriure els petits entrenaments que he fet entre els mesos d'octubre, novembre i desembre. Es pot observar que l'octubre i novembre "entrenava" quan mig podia i mig lesionat. El mes de desembre s'ha anat normalitzant una mica la cosa. Intentarem no forçar massa i aveiam si podem allargar i alhora aconseguir arribar fins Setmana Santa sense que alguna lesió o molèstia perduri més de 10 dies seguits.
Faig memòria de la relació a l'esforç, com a significat que li dono.
0-3 - Lleuger ( nivell 1)
3-5 - Moderat ( nivell 2)
5-7 - Consistent ( nivell 3)
7-9 - Competició ( nivell 4)
9-10 - Extrem ( nivell 5)
OCTUBRE
00- Minuts de gimnàs
00- Minuts de btt
340- Minuts de carrera a peu ( dels quals)
245 minuts nivell 2
56 minuts nivell 3
32 minuts nivell 4
7 minuts nivell 5
NOVEMBRE
00- Minuts de gimnàs
120- Minuts de btt
120 minuts nivell 2
317- Minuts de carrera a peu ( dels quals)
172 minuts nivell 2
45 minuts nivell 3
100 minuts nivell 4
DESEMBRE
00- Minuts de gimnàs
90- Minuts de btt
90 minuts nivell 2
80- Minuts de biciestàtica
80 minuts nivell 2
705- Minuts de carrera a peu ( dels quals )
50 minuts nivell 1
445 minuts nivell 2
110 minuts nivell 3
100 minuts nivell 4
Competició - 20 minuts nivell 3-4
Pda- M'he engreixat més de 3'5 kg en aquestes festes i encara em resta menjar un segon pernil de la cistella de la Roser, ja que me'l penso menjar tot, ja començarem l'operació retorn a la normalitat, la setmana pròxima.
PDA - Fora les lesions.
Faig memòria de la relació a l'esforç, com a significat que li dono.
0-3 - Lleuger ( nivell 1)
3-5 - Moderat ( nivell 2)
5-7 - Consistent ( nivell 3)
7-9 - Competició ( nivell 4)
9-10 - Extrem ( nivell 5)
OCTUBRE
00- Minuts de gimnàs
00- Minuts de btt
340- Minuts de carrera a peu ( dels quals)
245 minuts nivell 2
56 minuts nivell 3
32 minuts nivell 4
7 minuts nivell 5
NOVEMBRE
00- Minuts de gimnàs
120- Minuts de btt
120 minuts nivell 2
317- Minuts de carrera a peu ( dels quals)
172 minuts nivell 2
45 minuts nivell 3
100 minuts nivell 4
DESEMBRE
00- Minuts de gimnàs
90- Minuts de btt
90 minuts nivell 2
80- Minuts de biciestàtica
80 minuts nivell 2
705- Minuts de carrera a peu ( dels quals )
50 minuts nivell 1
445 minuts nivell 2
110 minuts nivell 3
100 minuts nivell 4
Competició - 20 minuts nivell 3-4
Pda- M'he engreixat més de 3'5 kg en aquestes festes i encara em resta menjar un segon pernil de la cistella de la Roser, ja que me'l penso menjar tot, ja començarem l'operació retorn a la normalitat, la setmana pròxima.
PDA - Fora les lesions.
lunes, 2 de enero de 2012
LES SANT SILVESTRE 2011
Si parlem de les Sant Silvestre s'ha de mencionar la Vallecana 38000 atletes, segons diuen la més nombrosa passant per davant de la internacional de Sao Paulo. Felicitats a la ciutat de Madrid. En qüestió de classificació ha guanyat contra pronòstic a l'esprint Gebriwet Hagos, i en dones Tirupesh Dibaba aquesta si que era la favorita.
A Barcelona desde fa uns anys, han canviat el nom de Sant Silvestre, per la Cursa del Nassos, aquesta hi han participat més de 10000 participants, on Castillejo actual campió de marató d'Espanya, ha demostrat que està en plena forma guanyant amb solvència.
Arreu del món n'hi ha de Sant Silvestre, és una nova manera cada més popular de dir adéu a l'any. Em resta palar-ne de 3 més, la de la capital de la nostra província, Tarragona, on també la seva inscripció ha hagut de ser tancada dies abans de la cursa, aquesta és de 9km i si tot va normal serà la meva Sant Silvestre 2013.
La Sant Silvestre Montblanquina és una de les que té més anys a les nostres contrades, tan sols té 3200 metres i és molt ràpida i desitjada per molts, espero ser-hi en la propera edició.
Per acabar parlaré de la de Reus, on he participat, ha sigut una mica molt ràpid, he aconseguit l'últim dorsal ja que les inscripcions estaven tancades desde feia dos dies, M'he apropat a la tenda esport Armobal i he tingut un cop de sort, que tampoc no bé malament de tant en tant. Fins al 31 al matí no tenia intenció de participar-hi, per causa d'algunes molèsties en la cadera, però al final creia que si que ho podia fer.
Ha sigut bonic veure el passeig Sunyer i Prim tot ple de corredors. La cursa un cop donat el tret de sortida i un parell d'empentetes en els primers metres, ja m'he adonat que el circuit no era el quet enia ben bé al cap, era una mica més de pujada del que m'esperava. M'ho he près en calma i al final he acabat anant a 4'24" m/km no estic del tot descontent, ja veurem que fem d'aquí dues setmanes que serà més plana.
Pda- Gràcies Roser.
PDA - Fora les lesions.
A Barcelona desde fa uns anys, han canviat el nom de Sant Silvestre, per la Cursa del Nassos, aquesta hi han participat més de 10000 participants, on Castillejo actual campió de marató d'Espanya, ha demostrat que està en plena forma guanyant amb solvència.
Arreu del món n'hi ha de Sant Silvestre, és una nova manera cada més popular de dir adéu a l'any. Em resta palar-ne de 3 més, la de la capital de la nostra província, Tarragona, on també la seva inscripció ha hagut de ser tancada dies abans de la cursa, aquesta és de 9km i si tot va normal serà la meva Sant Silvestre 2013.
La Sant Silvestre Montblanquina és una de les que té més anys a les nostres contrades, tan sols té 3200 metres i és molt ràpida i desitjada per molts, espero ser-hi en la propera edició.
Per acabar parlaré de la de Reus, on he participat, ha sigut una mica molt ràpid, he aconseguit l'últim dorsal ja que les inscripcions estaven tancades desde feia dos dies, M'he apropat a la tenda esport Armobal i he tingut un cop de sort, que tampoc no bé malament de tant en tant. Fins al 31 al matí no tenia intenció de participar-hi, per causa d'algunes molèsties en la cadera, però al final creia que si que ho podia fer.
Pda- Gràcies Roser.
PDA - Fora les lesions.
domingo, 1 de enero de 2012
AIRES CONTRADICTORIS PEL 2012
Entrem en un any Olimpic, amb tot el que representa pels atletes d'èlit, molt d'entrenament, i més entrenaments i sufriments i moltes il.lusions, i també decepcions, tant per no haver obtingut la miníma per anar a les olimpiades com per no penjar-se una medalla, o bé aconseguir un diploma. Cadascú aspirant al màxim de la seva realitat.
El que més m'agrada quan és any Olimpic, és que tots els cracks mundials esperen estar al seu màxim nivell, en les dates del propi esdeveniment, però resulta que l'any, continua tenit 365 dies, i les altres proves, mittings i curses també hi són. Sabeu del que parlo? crec que n'hi ha més d'un que si ho sap. Són curses amb molt prestigi i amb grans premis econòmics, parlo de la Diamonde League, Mittings i altres campionats.
Tots aquells atletes que estan entre el 6 i el 20 del món, aquest és el seu any per aconseguir victòries, que en circumstàncies normals els hi seria més complicat.
Aquest any continuarem amb aquest blog, amb diferents historietes, protagonistes, informació i parlarem de curses com no!. I deixarem que transcorri el temps, mai millor dit.
Us poso L'himne Olimpic, per anar fent boca.
Deixeu-me fer una piulada, referint-me a la meva vida privada. Ha estat un any amb molta boira i molt espesa, he seguit caminant i continuaré caminant, però siusplau que algú començi a fer pujar la boira.
En l'àmbit "runners" no he aconseguit arribar a les 5 setmanes entrenament seguides i retornar amb mesos d'inactivitat, aquest any la qüestió seria fer 10 setmanes sense lesions greus i llavors fer una cursa, estaria realment bé això.
Pda- Bon any a tots, demà parlaré de les Sant Silvestre.
PDA- Fora les lesions.
El que més m'agrada quan és any Olimpic, és que tots els cracks mundials esperen estar al seu màxim nivell, en les dates del propi esdeveniment, però resulta que l'any, continua tenit 365 dies, i les altres proves, mittings i curses també hi són. Sabeu del que parlo? crec que n'hi ha més d'un que si ho sap. Són curses amb molt prestigi i amb grans premis econòmics, parlo de la Diamonde League, Mittings i altres campionats.
Tots aquells atletes que estan entre el 6 i el 20 del món, aquest és el seu any per aconseguir victòries, que en circumstàncies normals els hi seria més complicat.
Aquest any continuarem amb aquest blog, amb diferents historietes, protagonistes, informació i parlarem de curses com no!. I deixarem que transcorri el temps, mai millor dit.
Us poso L'himne Olimpic, per anar fent boca.
Deixeu-me fer una piulada, referint-me a la meva vida privada. Ha estat un any amb molta boira i molt espesa, he seguit caminant i continuaré caminant, però siusplau que algú començi a fer pujar la boira.
En l'àmbit "runners" no he aconseguit arribar a les 5 setmanes entrenament seguides i retornar amb mesos d'inactivitat, aquest any la qüestió seria fer 10 setmanes sense lesions greus i llavors fer una cursa, estaria realment bé això.
Pda- Bon any a tots, demà parlaré de les Sant Silvestre.
PDA- Fora les lesions.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)