Hagués estat una mica sorprenent que Chema, hagués estat uns dels escollits per anar a Londres, entre els grans maratonians que tenim a la península. No obstant és mereix tot el reconeixement que se li pugui fer. És un dels grans referents per molts atletes tant d'èlit com populars, tot i així no el vull jubilar encara, donarà guerra a nivell nacional uns quants anys més.
Referent als meus entrenaments, continuo passet a passet, sense forçar de moment.
Pda - Fora les lesions.
domingo, 29 de abril de 2012
miércoles, 25 de abril de 2012
VINCULATS AL F.C.BARCELONA
Tothom es vol aprofitar el moment del que està vivim el món del running (millor), com més siguem més serem després, quant tornin les vaques flaques.
Tot un poderós F.C. Barcelona, no ha deixat escapar el moment d'entrar i fer bandera dels populars. On s'acaba de fer públic " Corrent Fem Barça", una lliga de carreras populars de 10 km, on la primera
cursa es donarà cita el proper 9 de setembre al Poble Nou ( Barcelona), i acabarà el 26 de maig del 2013 a Nou Barris ( Barcelona), en aquestes curses només i podrán participar socis, treballadors, penyistes...
Només una puntualització, aquestes curses, estan totes a la província de Barcelona, hagués estat un detall haver-n'he colocat tant sols una, en les tres demarcions que no estan representades, deu ser curiós, no deuen haver socis ni penyistes fora de la capital. Això sí!, diuen que cada any tindran un nou calendari, i n'estic segur que pel 2014, la resta de Catalunya s'afanyarà a montar penyes per tot el territori català i llavors serem tant culers com ells i portaran a les nostres terres, una cursa que estigui dins d'aquesta lliga.
Mireu aquests alpinista tornant de l'Annapurna ( Himalaya).
Aquesta gent està feta d'una altre pasta.
Pda - Fora les lesions.
Tot un poderós F.C. Barcelona, no ha deixat escapar el moment d'entrar i fer bandera dels populars. On s'acaba de fer públic " Corrent Fem Barça", una lliga de carreras populars de 10 km, on la primera
Només una puntualització, aquestes curses, estan totes a la província de Barcelona, hagués estat un detall haver-n'he colocat tant sols una, en les tres demarcions que no estan representades, deu ser curiós, no deuen haver socis ni penyistes fora de la capital. Això sí!, diuen que cada any tindran un nou calendari, i n'estic segur que pel 2014, la resta de Catalunya s'afanyarà a montar penyes per tot el territori català i llavors serem tant culers com ells i portaran a les nostres terres, una cursa que estigui dins d'aquesta lliga.
Mireu aquests alpinista tornant de l'Annapurna ( Himalaya).
Pda - Fora les lesions.
SOM I SEREM
Ha estat una setmana molt intensa i estressant, monopolitzada per l'esport rei de les nostres terres.
Són o "Som" el millor equip del món que juga millor a futbol, però competint hi ha dos o tres equips que són millors que el Barça. L'any vinent, n'estic segur que es competirà un pèl diferent que aquest any. S'ha après la lliçó.
El que es pot concloure d'aquesta última setmana, a ulls futbolístics, és que "no hi ha res impossible", i m'explico : qui li hagués dit al Chelsea que estaria a Munich al final de la Champions League, i que el Reial Madrid guanyaria al Camp Nou. Aquests resultats magnifiquen més al futbol i al mateix temps, il.lusiona als equips més dèbils.
Visca el Barça !!!!!!
Pda- Fora les lesions.
Són o "Som" el millor equip del món que juga millor a futbol, però competint hi ha dos o tres equips que són millors que el Barça. L'any vinent, n'estic segur que es competirà un pèl diferent que aquest any. S'ha après la lliçó.
El que es pot concloure d'aquesta última setmana, a ulls futbolístics, és que "no hi ha res impossible", i m'explico : qui li hagués dit al Chelsea que estaria a Munich al final de la Champions League, i que el Reial Madrid guanyaria al Camp Nou. Aquests resultats magnifiquen més al futbol i al mateix temps, il.lusiona als equips més dèbils.
Visca el Barça !!!!!!
Pda- Fora les lesions.
miércoles, 18 de abril de 2012
CAMPIÓ TRIATLÓ TRI3
Santiago Soliño, un valencià s'ha proclamat Campió d'Espanya de Triatló en la categoria TRI3 ( desde fa temps que segueixo la categoria TRI5, i dono un cop d'ull a les altres) un crack el xaval, va fer el recorregut amb 1 hora, 34 minuts i 55 segons. El triatló sprint 750-20-5.
A l'haver-hi 7 categories, hi ha 7 campions nacionals, autonòmics... de les diferentes categories, això al començament pot liar una mica, però és com tot després de mirar-s'ho i estar-hi pendent uns mesos, ja ho portes per la mà. Són tots un cracks!. I tenen tots la meva admiració, del primer en arribar a linía d'arribada, fins el primer en abandonar i amb ganes de tornar-ho a intentar.
Si us interesa, us llegiu la normativa del paratriatló.
Magnífic article escrit per Andres, sobre la vida de Pedro Nimo.
Falten tan sols 100 dies pels Jocs de Londres.
Pda - Fora les lesions.
Si us interesa, us llegiu la normativa del paratriatló.
Magnífic article escrit per Andres, sobre la vida de Pedro Nimo.
Falten tan sols 100 dies pels Jocs de Londres.
Pda - Fora les lesions.
martes, 17 de abril de 2012
INDIFERENCIA?
Surto a córrer faig 5 km a ritme no t'hi fixis i em decideixo a fer unes sèries, ja que feia més d'un any que les volía fer, però no m'atrevia a fer, per les possibles repercussions, però com que ja em noto amb bastant de dolor i aviat hauré de parar 15 o 20 dies ( amb sort) , ho he provat.
3 sèries de 800 metres amb intervals de 90 segons de recuperació, les dues primeres a 2'45" la sèrie i la tercera 2'55" i finito, cap a casa caminat coix.La intenció era fer 4 sèries de 800 metres a 2'30" la sèrie, amb intervals de recuperació de 60 segons.
Pda- Si no s'entrena, no es pot tenir ni velocitat ni fons. A l'acabar m'he quedat bastant indiferent pel temps obtingut, no ser si és bo o dolent, això?
PDA - Fora les lesions. David Ferré Folch
3 sèries de 800 metres amb intervals de 90 segons de recuperació, les dues primeres a 2'45" la sèrie i la tercera 2'55" i finito, cap a casa caminat coix.La intenció era fer 4 sèries de 800 metres a 2'30" la sèrie, amb intervals de recuperació de 60 segons.
Pda- Si no s'entrena, no es pot tenir ni velocitat ni fons. A l'acabar m'he quedat bastant indiferent pel temps obtingut, no ser si és bo o dolent, això?
PDA - Fora les lesions. David Ferré Folch
sábado, 14 de abril de 2012
G.P.XINA
Es comença a cumplir el que vaig pronosticar fa mesos, llàstima que els Mercedes tinguin el problema de degradació de pneumàtics tant fort.
Faig una petita defensa de la meva persona en prònostics, el fet que Mercedes en els altres dos grans premis, no haguessin estat al davant al final de cursa, si som sincers ha estat una casualitat, al G.P. Malasia la causa tots la sabem, no va ser cap altre que la pluja, i el primer Gran Premi más de lo mismo, i si demà no plou, cosa que és bastant probable, un Mercedes estarà al podium.
Un altre fill de campió( Keke Rosberg campió l'any 1982) ha tornat a fer una pole, com aquell que diu, s'ho passen de pares a fills. Vull recordar sobretot una dada bastant sorprenent que, desde 1955 del mític Fangio amb l'escuderia Mercedes no feia una pole posición.
Per demà:
Rosberg veurem si és capaç de dominar aquesta tensió de sortir el primer, inèdita per ell.
Vettel no ha aconseguit passar a la Q3, és el moment de fer callar algunes boques, i aconseguir arribar al pòdium i demostrar que és tot un campió. ( Ha fallat l'escapament A o B ?), res d'això.
Alonso amb la sortida que té Ferrari i l'experiència d'Alonso, demà promet una bona carrera, no pel circuit que com bé ha demostrat Ferrari li falta velocitat i tracció, sinó que els pronòstics diuen que demà possiblement plourà en algun moment de la cursa, i Alonso en sabrà treure profit.
Hamilton ha estat sancionat 5 llocs a la sortida i sortirà doncs el setè, és un bon pilot i si no plou, aposto que demà serà el guanyador de la carrera.
HRT han millorat 1'5 segons respecte l'últim gran premi, aquests es el camí a traçar nois!.
Renault ja n'hi ha prou de reclamar a la FIA, per la il.legalitat de F-DAG de Mercedes: teniu un bon cotxe i dos pilots que ho estan fent d'allò més bé, treballeu una mica més que ho esteu fent de collons.
Sauber tenen un bon cotxe i demà els dos pilots de l'escuderia ho voldran demostrar.
El dia de demà el fet de ploure o no, ho canviarà tot, promet una bona cursa i no ens decepcionarà en absolut, bé ja ho veurem.
Pda - Fora les lesions. David Ferre Folch
Faig una petita defensa de la meva persona en prònostics, el fet que Mercedes en els altres dos grans premis, no haguessin estat al davant al final de cursa, si som sincers ha estat una casualitat, al G.P. Malasia la causa tots la sabem, no va ser cap altre que la pluja, i el primer Gran Premi más de lo mismo, i si demà no plou, cosa que és bastant probable, un Mercedes estarà al podium.
Un altre fill de campió( Keke Rosberg campió l'any 1982) ha tornat a fer una pole, com aquell que diu, s'ho passen de pares a fills. Vull recordar sobretot una dada bastant sorprenent que, desde 1955 del mític Fangio amb l'escuderia Mercedes no feia una pole posición.
Per demà:
Rosberg veurem si és capaç de dominar aquesta tensió de sortir el primer, inèdita per ell.
Alonso amb la sortida que té Ferrari i l'experiència d'Alonso, demà promet una bona carrera, no pel circuit que com bé ha demostrat Ferrari li falta velocitat i tracció, sinó que els pronòstics diuen que demà possiblement plourà en algun moment de la cursa, i Alonso en sabrà treure profit.
Hamilton ha estat sancionat 5 llocs a la sortida i sortirà doncs el setè, és un bon pilot i si no plou, aposto que demà serà el guanyador de la carrera.
HRT han millorat 1'5 segons respecte l'últim gran premi, aquests es el camí a traçar nois!.
Renault ja n'hi ha prou de reclamar a la FIA, per la il.legalitat de F-DAG de Mercedes: teniu un bon cotxe i dos pilots que ho estan fent d'allò més bé, treballeu una mica més que ho esteu fent de collons.
Sauber tenen un bon cotxe i demà els dos pilots de l'escuderia ho voldran demostrar.
El dia de demà el fet de ploure o no, ho canviarà tot, promet una bona cursa i no ens decepcionarà en absolut, bé ja ho veurem.
Pda - Fora les lesions. David Ferre Folch
viernes, 13 de abril de 2012
REVALIDES MARATONIANES
És digna d'estudi la falera que hi ha per poder participar a un marató, ja ho ser, em repeteixo, però encara no m'acabo d'avenir com ha crescut amb popularitat aquest esport.
N'estic segur que d'aquí uns anys quan tot hagi passat, " per que passarà" algún savi ens explicarà les raons.
El proper 22 d'abril es celebra el " Rock'n'Roll Maraton Series" a Madrid, juntament amb els 10km. Es creu que s'arribarà als 20.000 participants contant les dues curses. En aquestes sèries de maratons, hi participen molts extrangers i sobretot americans.
Madrid no es vol quedar enrera sobre Barcelona, per això ha intentat entrar a la Serie de Rock'n'Roll, que prové dels E.E.U.U, que es basa sobretot en animar els corredors amb bandes de música en el recorregut i a part en recollir beneficis per causes benèfiques, " que també, és d'agrair", sort a Madrid i és bo que tots aportem el nostre granet de sorra, encara que alguns aportin més que altres.
José Carlos Hérnandez recordem, el canari que va registrar a la Zurich Marató de Barcelona 2h11'58" és qui ha fixat la marca a batre, és a dir aquest mes d'abril es presenta realment inquietant per tos aquells que opten a Londres. Repasem:
Carles Castillejos- té la plaça asegurada per ser l'actual campió d'Espanya.
José Carlos Hérnadez- amb el registre que hem citat, està intranquil o jo al menys ho estaria, hi ha companys seus capacitats en baixar la marca.
Pedro Nimo- intentarà aquest diumenge, a la Marató de París baixar el registre de Carlos.
Nacho Cáceres- farà el mateix a la Marató de Rotterdam, batre la marca del canari.
Miguel Angel Gamonal- també ho provarà a Holanda, aquest diumenge (tinc molts dubtes) .
Ricardo Serrano- que ja té la minima, intentarà baixar-la a Milà.
Galan y Hurtado- que també tenen la minima, també ho haurien de provar, perquè els dos sobrepassen les 2h 13 minuts i amb aquest temps no seran seleccionats, i apart són registres de finals del 2011.
Chema- després del fiasco de Barcelona, pensant amb tornar-ho a provar. es va retirar quan estava al km28, i ho tornarà a intentar crec a Hamburgo el 28 d'abril.
Les dues petites debilitats personals meves, Leiva i Lamdassem, que pel fet de no abandonar, als seus respectius maratons i per problemes que van tenir els dos ja explicats, han perdut l'oportunitat de tornar-ho a intentar i ser seleccionats, tots dos ens vam donar una lliçó a tots a qui estimen aquest esport. Els dos seran els nostres representants a les Olimpiades de 2016, si les coses van normals.
Ara em mullaré en aquestes Olimpiades de Londes: crec que qui representaran a Espanya a la primera cursa de les Olimpiades, com és tradicional seran Carles Castillejo, José Carlos i Pedro Nimo.
Pda - Fora les lesions.
N'estic segur que d'aquí uns anys quan tot hagi passat, " per que passarà" algún savi ens explicarà les raons.
El proper 22 d'abril es celebra el " Rock'n'Roll Maraton Series" a Madrid, juntament amb els 10km. Es creu que s'arribarà als 20.000 participants contant les dues curses. En aquestes sèries de maratons, hi participen molts extrangers i sobretot americans.
Madrid no es vol quedar enrera sobre Barcelona, per això ha intentat entrar a la Serie de Rock'n'Roll, que prové dels E.E.U.U, que es basa sobretot en animar els corredors amb bandes de música en el recorregut i a part en recollir beneficis per causes benèfiques, " que també, és d'agrair", sort a Madrid i és bo que tots aportem el nostre granet de sorra, encara que alguns aportin més que altres.
Carles Castillejos- té la plaça asegurada per ser l'actual campió d'Espanya.
José Carlos Hérnadez- amb el registre que hem citat, està intranquil o jo al menys ho estaria, hi ha companys seus capacitats en baixar la marca.
Pedro Nimo- intentarà aquest diumenge, a la Marató de París baixar el registre de Carlos.
Nacho Cáceres- farà el mateix a la Marató de Rotterdam, batre la marca del canari.
Miguel Angel Gamonal- també ho provarà a Holanda, aquest diumenge (tinc molts dubtes) .
Ricardo Serrano- que ja té la minima, intentarà baixar-la a Milà.
Galan y Hurtado- que també tenen la minima, també ho haurien de provar, perquè els dos sobrepassen les 2h 13 minuts i amb aquest temps no seran seleccionats, i apart són registres de finals del 2011.
Chema- després del fiasco de Barcelona, pensant amb tornar-ho a provar. es va retirar quan estava al km28, i ho tornarà a intentar crec a Hamburgo el 28 d'abril.
Les dues petites debilitats personals meves, Leiva i Lamdassem, que pel fet de no abandonar, als seus respectius maratons i per problemes que van tenir els dos ja explicats, han perdut l'oportunitat de tornar-ho a intentar i ser seleccionats, tots dos ens vam donar una lliçó a tots a qui estimen aquest esport. Els dos seran els nostres representants a les Olimpiades de 2016, si les coses van normals.
Ara em mullaré en aquestes Olimpiades de Londes: crec que qui representaran a Espanya a la primera cursa de les Olimpiades, com és tradicional seran Carles Castillejo, José Carlos i Pedro Nimo.
Pda - Fora les lesions.
jueves, 12 de abril de 2012
SERIES - FLORENCE GRIFFITH
Més un pèl contradictori escriure sobre Flo-jo, per que com veure-ho, aquesta noia va ser sobrehumana o la més gran tramposa de l'història del dopatge de l'atletisme femení, i com que mai va ser aprovada la seva culpabilitat, es sobre entèn doncs, que Florence ha aconseguit els seus registres legalment, no? bé jutge-ho per si mateixos.
Delorez Florence Griffith, va néixer el 21 de desembre de 1959 a la ciutat de Els Angels, California. El seu pare un electricista, la seva mare una mestra d'escola, van portar al món 11 fills, i ella era la setena.
Visualment era peculiar, a les seves venes corrien sang irlandesa, negra i indía.
De ben petita a la " Fundació Juvenil Ray" va començar a destacar amb l'atletisme, guayant als nois de la seva edat i fins i tot de més grans, però com que la seva família no tenien recursos per tirar endavant, va tenir que deixar l'atletisme temporalment.
Després de graduar-se, es va matricular en Ciències Empresarials a la Universitat Estatal de California, a NorthBridge, però ho va tenir que tornar a deixar per falta de recursos. Tot va cambiar quan Bob Kersee, va veure el seu potencial i la va començar a entrenar, i es va matricular a la Universitat de California ( UCLA) per estudiar Psicologia. Molt aviat van arribar els resultats, ja l'any 1982 va guanyar el campionat Nacional Universitari del 200 metres, 1983 va participar als Mundials de Helsinki dels 200 metres i va quedar en segon lloc.
L'any 1984 als Jocs Olimpics va aconseguir la medalla de plata del 200 metres, va ser en aquell temps on va conèixer el seu marit " Al Joiner" campió Olimpic de triple salt. Tres anys més tard, es casarien i ella es retiraria de l'atletisme, o això és el que va semblar, però va reaparèixer dos anys més tard.
Venien els Jocs Olimpics de Seül al 1988, però abans va anar als Mundials de Roma de 1987, on va guanyar la medalla de plata dels 200 metres, i la medalla d'or als relleus 4/100m.
Van arribar les proves de classificació del seu país pel Jocs, i als quarts de final dels 100 metres, va aconseguir una marca estratrosfèrica 10'49" ( avui en dia continua inbatut), fins i tot per Marion Jones semblava un registre impossible, a la semis va registrar 10'70", i a la final 10'61", marques per sota del rècord del món fins feia dos dies.
Acabada la classificació, va trencar amb el seu entrenador,i es va quedar amb el seu marit d'entrenador.
Arriben el Jocs i aquesta noia es converteix en un MITE, medalla d'or dels 100 m, 200m, 4/100 i plata als 4/400m.
A la semis dels 100 metres fa 10'64" nou rècord Olimpic, a la final 10'54" però com que feia massa vent, va quedar sense validació, però senyors! en tants sols 2 hores va participar a la semis del 100 i a la final dels 200 metres, amb un altre escandalós rècord i inigualable avui en dia per ningú, aturant el rellotge en 21'34", ( no ser quin rècord és més extraordinari els 100m o els 200 m, tots dos són extraterrestres).
Tant sols uns mesos després i per sorpresa, al febrer de 1989, Florence va anunciar la seva retirada, tenía 29 anys i estava al moment més alt de la seva carrera, s'havia convertit en tota un ídol mediàtica, però tot i així es va retirar.
No li van anar malament les coses tampoc, va aprofitar la seva imatge, va passar dels 18.000 dolars anuals que guanyarva a , guanyar milions de dòlars; es va dedicar a la publicitat, treballant per AGFA, TOSHIBA, MITSUBISHI, MIZUMO...va treure una barbie amb el nom de " Flo-jo", on va guanyar més de 4 milions de dòlars.
Va dissenyar l'uniforme d'Indiana Pace...
Cap el 1986, van començar a aparèixer els primer problemes de salut, li van sorgir problemes cardiacs, i el 21 de setembre de 1998, amb 38 anys moria víctima d'una apoplegía cerebral a casa de Missió Vell, California.
Que és va fer de la seva fortuna? perquè la seva familía digués als seus fans que no enviéssin flors, sinó que van donar un número de compte d'un banc, perquè la gent que vulgués aportés diners per la seva filla, Ruth de 7 anys.
Se la recorda sobre tot, primer per la seva imatge aparatosa, amb roba i maquillatge espectaculars, les seves llarguissimes ungles pintades i juntament amb la seva popularitat i els seus grans registres.
Per altra banda el seu aspecte , era massa muscular, que a més a més, es va produir en molt poc de temps, no era la mateixa corredora els 88 que el 87, que va passar? i el fet que ella va morir tant jove, no deixa de caure-li l'ombra de la sospita damunt seu.
Tot i així, tots ara tenim la nostra opinió, i és ben cert que ella proclamava la seva innocèncía, i que ha marcat tota una dècada de l'atletisme. Culpable o innocent, descansi en pau.
Pda - Fora les lesions.
Visualment era peculiar, a les seves venes corrien sang irlandesa, negra i indía.
De ben petita a la " Fundació Juvenil Ray" va començar a destacar amb l'atletisme, guayant als nois de la seva edat i fins i tot de més grans, però com que la seva família no tenien recursos per tirar endavant, va tenir que deixar l'atletisme temporalment.
Després de graduar-se, es va matricular en Ciències Empresarials a la Universitat Estatal de California, a NorthBridge, però ho va tenir que tornar a deixar per falta de recursos. Tot va cambiar quan Bob Kersee, va veure el seu potencial i la va començar a entrenar, i es va matricular a la Universitat de California ( UCLA) per estudiar Psicologia. Molt aviat van arribar els resultats, ja l'any 1982 va guanyar el campionat Nacional Universitari del 200 metres, 1983 va participar als Mundials de Helsinki dels 200 metres i va quedar en segon lloc.
L'any 1984 als Jocs Olimpics va aconseguir la medalla de plata del 200 metres, va ser en aquell temps on va conèixer el seu marit " Al Joiner" campió Olimpic de triple salt. Tres anys més tard, es casarien i ella es retiraria de l'atletisme, o això és el que va semblar, però va reaparèixer dos anys més tard.
Venien els Jocs Olimpics de Seül al 1988, però abans va anar als Mundials de Roma de 1987, on va guanyar la medalla de plata dels 200 metres, i la medalla d'or als relleus 4/100m.
Van arribar les proves de classificació del seu país pel Jocs, i als quarts de final dels 100 metres, va aconseguir una marca estratrosfèrica 10'49" ( avui en dia continua inbatut), fins i tot per Marion Jones semblava un registre impossible, a la semis va registrar 10'70", i a la final 10'61", marques per sota del rècord del món fins feia dos dies.
Arriben el Jocs i aquesta noia es converteix en un MITE, medalla d'or dels 100 m, 200m, 4/100 i plata als 4/400m.
A la semis dels 100 metres fa 10'64" nou rècord Olimpic, a la final 10'54" però com que feia massa vent, va quedar sense validació, però senyors! en tants sols 2 hores va participar a la semis del 100 i a la final dels 200 metres, amb un altre escandalós rècord i inigualable avui en dia per ningú, aturant el rellotge en 21'34", ( no ser quin rècord és més extraordinari els 100m o els 200 m, tots dos són extraterrestres).
Tant sols uns mesos després i per sorpresa, al febrer de 1989, Florence va anunciar la seva retirada, tenía 29 anys i estava al moment més alt de la seva carrera, s'havia convertit en tota un ídol mediàtica, però tot i així es va retirar.
No li van anar malament les coses tampoc, va aprofitar la seva imatge, va passar dels 18.000 dolars anuals que guanyarva a , guanyar milions de dòlars; es va dedicar a la publicitat, treballant per AGFA, TOSHIBA, MITSUBISHI, MIZUMO...va treure una barbie amb el nom de " Flo-jo", on va guanyar més de 4 milions de dòlars.
Va dissenyar l'uniforme d'Indiana Pace...
Que és va fer de la seva fortuna? perquè la seva familía digués als seus fans que no enviéssin flors, sinó que van donar un número de compte d'un banc, perquè la gent que vulgués aportés diners per la seva filla, Ruth de 7 anys.
Se la recorda sobre tot, primer per la seva imatge aparatosa, amb roba i maquillatge espectaculars, les seves llarguissimes ungles pintades i juntament amb la seva popularitat i els seus grans registres.
Per altra banda el seu aspecte , era massa muscular, que a més a més, es va produir en molt poc de temps, no era la mateixa corredora els 88 que el 87, que va passar? i el fet que ella va morir tant jove, no deixa de caure-li l'ombra de la sospita damunt seu.
Tot i així, tots ara tenim la nostra opinió, i és ben cert que ella proclamava la seva innocèncía, i que ha marcat tota una dècada de l'atletisme. Culpable o innocent, descansi en pau.
Pda - Fora les lesions.
miércoles, 11 de abril de 2012
RESUM TRIMESTRE ENTRENAMENTS
Resum dels tres últims mesos entrenaments 2012:
Gener
Entrenament a peu- 465 minuts ( 7 hores i 25 minuts) dels quals:
Nivell 1 - 150 minuts
Nivell 2 - 270 minuts
Nivell 3 - 45 minuts
Bici estàtica -
Nivell 1 - 210 minuts
BTT-
Nivell 1 - 60 minuts
Febrer
Entrenaments 0 minuts
Març
Entrenament a peu- 534 minuts ( 8 hores 54 minuts) dels quals :
Nivell 1 - 215 minuts
Nivell 2 - 225 minuts
Competició - 94 minuts ( dues curses)
Bici estàtica
Nivell 1 - 210 minuts
BTT - 150 minuts dels quals :
Nivell 1 - 60 minuts
Nivell 2 - 90 minuts
Les dues primeres setmanes de l'any, van començar relativament bé, va ser a partir de la tercera setmana de gener i tot el mes de febrer on no vaig poder practicar cap esport.
El fet de que el mes de març, la carrera a peu fos quasi bé de nivell 1 o 2, i sense forçar, és entre altres coses el que m'ha deixat participar en dues curses de 10 km. Forces un dia i durant un parell de setmanes no li demanis res més al turmell( es pot observar en les dues primeres setmanes de gener, vaig fer el mateix que tot el mes de març).
Intentarem aprofitar els cap de setmana del mes d'abril, per poder fer alguna tirada mitjana amb btt i no estar pendent de que si el cap de setmana proper, tinc el turmell en condicions per poder participar en alguna cursa, relaxarem el peu i deixarem que transcorri el temps i fins l'última setmana d'abril no intentarem forçar, ni arribar al nivell 3.
Pda - Fora les lesions.
Gener
Entrenament a peu- 465 minuts ( 7 hores i 25 minuts) dels quals:
Nivell 1 - 150 minuts
Nivell 2 - 270 minuts
Nivell 3 - 45 minuts
Bici estàtica -
Nivell 1 - 210 minuts
BTT-
Nivell 1 - 60 minuts
Febrer
Entrenaments 0 minuts
Març
Entrenament a peu- 534 minuts ( 8 hores 54 minuts) dels quals :
Nivell 1 - 215 minuts
Nivell 2 - 225 minuts
Competició - 94 minuts ( dues curses)
Bici estàtica
Nivell 1 - 210 minuts
BTT - 150 minuts dels quals :
Nivell 1 - 60 minuts
Nivell 2 - 90 minuts
Les dues primeres setmanes de l'any, van començar relativament bé, va ser a partir de la tercera setmana de gener i tot el mes de febrer on no vaig poder practicar cap esport.
El fet de que el mes de març, la carrera a peu fos quasi bé de nivell 1 o 2, i sense forçar, és entre altres coses el que m'ha deixat participar en dues curses de 10 km. Forces un dia i durant un parell de setmanes no li demanis res més al turmell( es pot observar en les dues primeres setmanes de gener, vaig fer el mateix que tot el mes de març).
Intentarem aprofitar els cap de setmana del mes d'abril, per poder fer alguna tirada mitjana amb btt i no estar pendent de que si el cap de setmana proper, tinc el turmell en condicions per poder participar en alguna cursa, relaxarem el peu i deixarem que transcorri el temps i fins l'última setmana d'abril no intentarem forçar, ni arribar al nivell 3.
Pda - Fora les lesions.
martes, 10 de abril de 2012
CAMÍ A BERLÍN - AYAD
Fem memòria, el 4 de març Ayad Lamdassem, no va poder aconseguir la minima per a Londres en la prova de Marató, " cosa que em va extranyar, encara que fos el seu debut en la distància".
Ara sabem el que va passar, resulta que Ayad va agafar una hipotèrmia de nasos. El dia de la carrera pluvia, estaven a 5 graus i a 85% de humitat, en tant sols una setmana, no va tenir prou temps a climatar-se.
Ell va voler acabar la cursa, però la mayoria dels keniates van optar a retirar-se.
Només arribar a meta, Ayad li va preguntar al seu entrenador, quan era la pròxima marató, però "Canovas" el seu entrenador, no ho veu apropiat, perquè si hagués fet un altre marató a l'abril per fer la minima, arribaria a Londres fent 3 maratons en massa poc temps.
Lamdassem té una espina clavada, i la Marató de Berlín, el 30 de setembre és el dia clau per treure-la, i si tot va normal ho farà, senyors.
Tot i així, encara farà que parlar aquest xaval, queda entre mig l'Europeu i n'estic segur que obtindrà medalla i algún que altre 10.000 metres que ens deixarà sense adjectius.
Pda - Sense la gent que estimem, aquesta vida no té sentit.
PDA - Fora les lesions.
Ara sabem el que va passar, resulta que Ayad va agafar una hipotèrmia de nasos. El dia de la carrera pluvia, estaven a 5 graus i a 85% de humitat, en tant sols una setmana, no va tenir prou temps a climatar-se.
Ell va voler acabar la cursa, però la mayoria dels keniates van optar a retirar-se.
Només arribar a meta, Ayad li va preguntar al seu entrenador, quan era la pròxima marató, però "Canovas" el seu entrenador, no ho veu apropiat, perquè si hagués fet un altre marató a l'abril per fer la minima, arribaria a Londres fent 3 maratons en massa poc temps.
Lamdassem té una espina clavada, i la Marató de Berlín, el 30 de setembre és el dia clau per treure-la, i si tot va normal ho farà, senyors.
Tot i així, encara farà que parlar aquest xaval, queda entre mig l'Europeu i n'estic segur que obtindrà medalla i algún que altre 10.000 metres que ens deixarà sense adjectius.
Pda - Sense la gent que estimem, aquesta vida no té sentit.
PDA - Fora les lesions.
miércoles, 4 de abril de 2012
DE SARAJEVO A GIRONA
A la gent que no tenim la sort de dinar amb la nostra familia, se'm de deixar caure a qualsevol bar-restaurant, i una realitat és que tenim més oportunitats de llegir algún que altre diari esportiu o de la prensa en general.
Si m'agraden el diaris genèrics, és sobretot per la contraportada ( res a veure al diari AS )
Avui m`ha tocat agafar el diari " El Periódico", on entrevistaven a una professora de Girona, origen de Sarajevo. On va tenir d'emigrar a Catalunya, la seva famiíia i ella quan era solament una nena de 12 anys. Als 9 mesos d'esclatar la guerra, son pares van pendre aquesta decisió...
Bé he tingut de sortir, cames ayudeu-me del bar, les historietes reals, acostumen a tocar-me la fibra. He començat a tenir un petit neguit a l'estómec i notar com llagrimejava una mica els ulls, i no era qüestió de donar la nota, a més en aquest bar hi acostumo anar quan puc.
Si teniu oportunitat, us la llegiu, no té res que no hagi llegit abans, però com sempre faig, em poso en la situació de la persona que ho relata i intento sentir amb la mateixa pell el patiment i dolor del éssers estimats.
Pda .- Fora les lesions.
Si m'agraden el diaris genèrics, és sobretot per la contraportada ( res a veure al diari AS )
Avui m`ha tocat agafar el diari " El Periódico", on entrevistaven a una professora de Girona, origen de Sarajevo. On va tenir d'emigrar a Catalunya, la seva famiíia i ella quan era solament una nena de 12 anys. Als 9 mesos d'esclatar la guerra, son pares van pendre aquesta decisió...
Bé he tingut de sortir, cames ayudeu-me del bar, les historietes reals, acostumen a tocar-me la fibra. He començat a tenir un petit neguit a l'estómec i notar com llagrimejava una mica els ulls, i no era qüestió de donar la nota, a més en aquest bar hi acostumo anar quan puc.
Si teniu oportunitat, us la llegiu, no té res que no hagi llegit abans, però com sempre faig, em poso en la situació de la persona que ho relata i intento sentir amb la mateixa pell el patiment i dolor del éssers estimats.
Pda .- Fora les lesions.
lunes, 2 de abril de 2012
JAVIER, BON COMENÇAMENT
No hi ha res millor que començar l'any guanyant.
Així ho ha fet el triatleta gallec, Javier Gòmez Noya, en la primera prova de l'any als E.E.U.U de trialtló " Nautica South Beach" de Miami.
El català Francesc Godoy ha fet també un bon començament, al ficar-se entre els 5 primers.
Recordo que els grans rivals de Javier son el germans Brownlee, campió i subcampió del món de triatlo, bonica lluita que ens espera durant tot l'any.
Pda - Fora les lesions. David Ferre Folch
Així ho ha fet el triatleta gallec, Javier Gòmez Noya, en la primera prova de l'any als E.E.U.U de trialtló " Nautica South Beach" de Miami.
El català Francesc Godoy ha fet també un bon començament, al ficar-se entre els 5 primers.
Recordo que els grans rivals de Javier son el germans Brownlee, campió i subcampió del món de triatlo, bonica lluita que ens espera durant tot l'any.
Pda - Fora les lesions. David Ferre Folch
domingo, 1 de abril de 2012
UNIVERSITARIS O ESPORTISTES?
És dificil compaginar l'esport d'èlit amb grans resultats i amb estudis universitaris. Aquesta conclusió no es massa dificil de fer, per que les dades estan allí. Hi ha pocs atletes medallistes Olimpics, amb carreres universitaries. Això demostra l'esforç i la sort que ha de tenir una persona per aconseguir, una o dues de les cites a la vegada.
Si parlem de futbolistes, tots sabem que el fet d'haver estat jugador professional tenen més facilitats per aconseguir, el carnet d'entrenador ( ja sabem també, que no és una carrera universitaria, però és una ajuda més que tenen).
Tots els esportistes de qualsevol disciplina, pel fet d'haver sigut professional, tenen més facilitats per aconseguir treure la llicenciatura de INEF. Just o no!, no mi poso.
Pol Amat, escollit millor jugador del món de hoquei herba el 2008, tot un crack amb dos titols universitaris, "Administració i Direcció d'Empreses i Econòmiques", paraules seves en una entrevista de fa anys, va dir: " tot és qüestió de planificar-se i de mentalitzar-se".
Silvia Muñoz, jugadora de hoquei herba,ha anat a tres olimpiades i també es llicendiada en Medicina i especialitzada en Medicina Deportiva.
Bea pascual la millor marxadora del moment, amb moltes possibilitats d'aconseguir medalla a Londres, per mí es porta la palma, llicendiada en Farmàcia i Bioquìmica amb excel.lent. Fou premiada amb un premi extraordinari de final de carrera ( premi per una de les millors qualificacions 8'87). " Cal constància, actitud, sacrifici, esforç, no som futbolistes" declaracions seves en un altre mitjà de comunicació de l'estiu passat.
En referència als Jocs, espero que tan ella com Maria Vasco, l'única marxadora medallista fins avui, aconsegueixin medalla olimpica.
Pda - En general, els estudis universitaris són més habituals entre esportistes de disciplines minoritàries, perquè saben que ells no tindran després la vida resolta, com molts futbolistes o mediàtics esportistes.
PDA- Fora les lesions.
Si parlem de futbolistes, tots sabem que el fet d'haver estat jugador professional tenen més facilitats per aconseguir, el carnet d'entrenador ( ja sabem també, que no és una carrera universitaria, però és una ajuda més que tenen).
Tots els esportistes de qualsevol disciplina, pel fet d'haver sigut professional, tenen més facilitats per aconseguir treure la llicenciatura de INEF. Just o no!, no mi poso.
Pol Amat, escollit millor jugador del món de hoquei herba el 2008, tot un crack amb dos titols universitaris, "Administració i Direcció d'Empreses i Econòmiques", paraules seves en una entrevista de fa anys, va dir: " tot és qüestió de planificar-se i de mentalitzar-se".
Silvia Muñoz, jugadora de hoquei herba,ha anat a tres olimpiades i també es llicendiada en Medicina i especialitzada en Medicina Deportiva.
Bea pascual la millor marxadora del moment, amb moltes possibilitats d'aconseguir medalla a Londres, per mí es porta la palma, llicendiada en Farmàcia i Bioquìmica amb excel.lent. Fou premiada amb un premi extraordinari de final de carrera ( premi per una de les millors qualificacions 8'87). " Cal constància, actitud, sacrifici, esforç, no som futbolistes" declaracions seves en un altre mitjà de comunicació de l'estiu passat.
En referència als Jocs, espero que tan ella com Maria Vasco, l'única marxadora medallista fins avui, aconsegueixin medalla olimpica.
Pda - En general, els estudis universitaris són més habituals entre esportistes de disciplines minoritàries, perquè saben que ells no tindran després la vida resolta, com molts futbolistes o mediàtics esportistes.
PDA- Fora les lesions.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)