ACCEPTANT, EL NOU ESTATUS

Després de que aquesta semana, hagi entrenat ("a qualsevol cosa se li diu entrenar, je!, je!"), dues vegades, i veien que no puc i que s'ha d'intentar de fer el millor possible, res millor que repassar les tres millors fórmules per arribar al nivel òptim.

Una és entrenar i més entrenar, l'altre és entrenar i competir cada cap de semana, i l'última és combinar-ho.
Doncs aquí tenim el meu petit planning en curses:
20 octubre cursa de 10km a Reus.
27 octubre cursa del càncer a Tarragona.
24 novembre la mitja de Tarragona.

Em decideixo a fer aquestes dues curses abans de la mitja, per intentar almenys així, tenir dos dies on hagi exprimit una mica el meu cos, perquè en entrenaments, inconcientment i una mica concient no apreto. Bueno no apreto, no apreto, si apreto!, apreto fins arribar a les 157/159 pulsacions per minut, i aquí paro, perquè les sensacions de l'any passat en tornen i les començo a tenir.

Veient el que em pot tornar a caure al damunt, no sobrepassar un excés de sobreesforç, és el que se'm demana i el que hauria de fer.

El començament de semana vaig fer 7km a ritme de 4:51m/km, i no a trote precisament.
Fa dos dies 14 km a 5:58 m/km, ( també és veritat que amb molèsties, però xec...).
El cos és savi i se la d'escoltar, tinc prou experiència, com per saber-ho.

Tres setmanes enrera, un company vostre, en un entrenament, em va forçar la maquineta en poc més de 12 minuts, on ell va petar, les seves cames vull dir, tant els bessons, com el dolor a la tíbia. A mi em quedava poc més d'alguns segons per fotre un pet com una glà, un ritme massa alt per mi ara, i dic això perquè portava més d'un any, sense exprimir-me en més del 90%, els  entrenaments porteriors al duatló de Cambrils, ( ritme de 3:50 en tres 3km). Doncs els tres dies següents a ple estiu fred i tremolors!.

Companys!! no he de forçar, cosa que simultàniament, significa no poder pressionar al Giro, i a tots en general i als companys  del c.a.cambrils.., i en sap greu, no tant per mi, perquè ja ho tinc bastant assimilat, però si per Vinyolsrunning. Tot i així l'any vinent veureu com molts dels que porten aquesta samarreta faran un pas endavant i començaran a baixar temps i registres personals.

PDA1- Però no creieu que regalaré cap posició, no us serà tan fàcil passar davant meu, perquè encara que el meu tope, sigui no arribar a les 158 pulsacions, el ritme és lent, però no penós,

PDA- Fora les lesions.