És després de la família el que més m'agrada, on m'esbaeixo i on dedico quasi bé per complert el meu temps lliure. A on hi hagi una cursa, ni que sigui de caragols per mí és una exitació. Com ho diríem, en aquell moment quan estàs apunt de sentir el xiulet de sortida, allí comença a donar fruit tots els entrenaments que portes damunt, i llavors ja no hi ha excuses, s'ha d'arribar al final de meta.
Importa el temps? és clar!! però sobretot el més important és traspassar la línia blanca d'arribada, i sentir-se orgullós per haver acabat 30 segons abans del temps que t'havies fixat. Aquests 30 segons et dónen força i voluntat, ningú que no practiqui ni competeixi, sap realment el que pot significar.
Tothom que realment em conegui sap que fa uns anys, el 17 d'octubre del 2003, em va destrossar el turmell esquerre i no puc entrenar ni el 25% del que m'agradaria, però tot i aixi,continuo i, amb molta il-lusió i ganes; és per això que tinc temps per fer aquest blog, on espero que sigui com a mínim distret.
Agrair i donar les gràcies a la Roser, la persona que més m'estimo juntament amb l'Abril, per ajudar-me amb aquest blog, i per no deixar que en cap moment deixi de practicar l'esport, per molt dolor que pugui sentir.
Algun dia Roser, aconseguiré que formis part d'aquesta família que practiquem esport, encara que moltes vegades m'has demostrat que estimes i t'agrada l'atletisme, la competicó i l'esport en general; hem passat hores mirant-los per la televisió.
Bé deixem-ho aquí per avui.
Pda. -Fora les lesions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.